Obres completes de Josep Torras i Bages, vol. 1-10

Volum VII

^^^^^1-íoppFOns, circulars i tota al¬
tra 'ifténa de documents adreçats ais
seus feligresos', en general a través del
butlletí oficial del bisbat), completant les
pastorals dei doctor Torras incloses als
volums IV-VI d'aquesta sèrie.

Obres completes de Torras i Bages

Biblioteca Abat Oliba, 83

JOSEP TORRAS I BAGES

OBRES COMPLETES

Volum VII

Publicacions de l’Abadia de Montserrat
1990

Primera edició, setembre de 1990
ISBN: 84-7826-157-5 (volum VII)

ISBN: 84-7826-161-3 (obra completa)

Dipòsit legal: B. 25.990-1990

Imprès a Novagràfik, S.A. - Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona

El cadàver del Dr. Torras i Bages a la capella ardent.
[La Hormiga de Oro. ïlustración Catòlica, del 12 de
febrer de 1916).

IV. INSTRUCCIONS
PASTORALS

A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA
DIÒCESIS (DE VICH)*

i

Carísimos cooperadores nuestros:

Hemos dispuesto que fuera publicada, en el Boletín de este
Obispado, la Encíclica que Su Santidad León XIII dirigió en
8 de septiembre último a los Arzobispos, Obispos y Clero de
Francia, escrita en la lengua pròpia de esta Nación, y que os
presentamos traducida por un literato de nuestro Cabildo Ca¬
tedral. Es un documento que recomendamos no sólo a vues-
tra lectura, sino ademàs a vuestra màs profunda reflexión;
porque, dirigida al Clero con el objeto de ponerle en condi-
ción de ejercer la influencia sobrenatural que por misión di¬
vina debemos a la sociedad humana en todas las transforma-
ciones que en la misma introduce el córrer de los siglos, es
de una asombrosa actualidad. La Encíclica va dirigida a la
Nación francesa; pero como nuestro país està en intimo con-
tacto con ella, y el flujo y reflujo de las opiniones y de las
ideas en los tiempos modernos no es particular en cada pue-
blo, sino que toma un caràcter general y cosmopolítico, las

* Comentari a l’encíclica de Lleó XIII al clergat de França sobre l'acció
social en el sacerdoci, la qual és traduïda del francès al castellà pel canonge
Collell, i publicada íntegrament en el «Boletín Oficial» del bisbat del 30 de
novembre de 1899.

J. TORRAS I BAGES

ensenanzas del Documento Apostólico son perfectamente
aplicables aun a nuestra Diòcesis, porque, a consecuencia del
desarrollo industrial que en la misma va tomando grandes in-
crementos, es inevitable su transformación de país agrícola
en país manufacturero, con las variaciones consiguientes. Son
menores las exigencias que en el orden religioso tiene un país
de fe sencilla, unànime y heredada de los padres durante lar-
guísimas generaciones, que las que tiene una población de un
modo de ser mas complejo, de vida mas en relación con paí-
ses sobre los cuales ha soplado de una manera devastadora
el espíritu anticristiano de la Revolución y la licencia de las
costumbres, y en este último caso va encontràndose hoy día,
y cada vez irà siendo màs tangible el cambio, nuestra amada
Diòcesis.

La santidad tiene muy pocas exigencias y no se fiscaliza
màs que a sí misma; pero el espíritu mundano fiscaliza a los
hombres y es cruelmente exigente con el sacerdote.

La Encíclica del Papa a los Obispos y Clero de Francia po-
demos decir que tiene por objeto explicar cómo deben for-
marse los jóvenes eclesiàsticos, y ensenar cómo deben portar-
se al llegar con el ejercicio de su ministerio a ponerse en in¬
timo contacto con el pueblo. El ministerio sacerdotal es siem-
pre el mismo, es eterno; pero en la manera de ejercerse se
atempera a las condiciones de lugar y de tiempo. El Pontífice
romano, pues, en su Encíclica explica cuàl debe ser la forma-
ción científica y literaria de los jóvenes eclesiàsticos en el
mundo moderno, y, asistido por el Espíritu Santo, tiene aquel
admirable equilibrio de la verdad que da a las exigencias
transitorias del siglo lo que conviene para tenerle màs propi¬
cio, sin detrimento de las eternas necesidades del espíritu hu-
mano que Cristo nuestro amado Redentor expresó con su di¬
vina palabra y el Evangelio consigna para perpetua ensenan-
za de todas las edades, constí tuyendo el verdadero y único ca¬
mino de salvación. Así el Papa pone coto a los excesivos en-
tusiasmos de algunos eclesiàsticos modernos para quienes las
ciencias naturales, siempre tratadas con honor por la Iglesia,

A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS

9

parece hayan de ser el pàbulo intelectual preferente para los
que aspiran al oficio de maestros espirituales del pueblo; en
cambio, excita con razones eficaces al estudio de la lengua.la-
tina y al de los antiguos clàsicos, preparación exquisita para
estudiós màs profundos, y medio de formación del buen gus¬
to y de las bellas formas que tan admirablemente sirven para
la introducción de la verdad en el espíritu de nuestros seme-
jantes.

Exhorta vivamente el Papa a los eclesiàsticos al estudio
de las ciencias eclesiàsticas en sus diversos ramos, y aquí con-
viene notar, amados cooperadores nuestros, que ésta siempre
ha sido la conducta de la Iglesia en las varias crisis produci-
das en las inteligencias semiilustradas, y màs aún en las seu-
doilustradas, por los nuevos gustos y por las modas literarias.
En efecto, cuando en los tiempos medievales se desperto el en¬
tusiasmo por el derecho romano, gran multitud de eclesiàs¬
ticos, dejàndose arrastrar por el movimiento general, aban-
donaban el estudio de las Sagradas Escrituras para dedicar-
se al de los códigos antiguos. La Iglesia entonces dictó las me-
didas convenientes para impedir la desviación del espíritu
eclesiàstico. Aun se introdujo en el Clero el entusiasmo por la
medicina, y en el Corpus Inris Canonici se encuentran dispo-
siciones (explotadas en alguna ocasión por los enemigos de
la Iglesia, para presentaria como enemiga del progreso de las
ciencias naturales) cohibiendo sobre todo a los religiosos que,
olvidàndose de su profesión, se engolfaban en los estudiós mé-
dicos y en los experimentos quirúrgicos. Siempre los estudiós
sagrados seràn la base de la ilustración sacerdotal, màs que
la jurisprudència y la medicina lo son para el abogado y para
el médico, porque en los estudiós sagrados aprendemos la in-
teligencia de la doctrina sobrenatural y revelada, cuyo depó-
sito estamos obligados a guardar màs que nuestra pròpia
vida, porque en él se encuentra la vida de toda la Humani-
dad.

El naturalismo ha invadido la generación presente, y por
esto ahora màs que nunca conviene recordar que la razón de

10

J. TORRAS I BAGES

nuestro ministerio, el motivo de existència del sacerdocio
cristiano, establecido por Jesucristo en la tierra, es la sobre-
naturalización del mundo, y a tal objeto deben dirigirse to-
dos nuestros esfuerzos. Uno de los hombres mas famosos en
la historia de la Iglesia en el siglo xix, quizàs el que ha tenido
en la misma una influencia mas trascendental, tachado pre-
cisamente por alguno de sus contrarios como de demasiado
inclinado a lo moderno, el insigne Padre Lacordaire, restau¬
rador en Francia de la Orden de Predicadores, y él también
predicador maravilloso, decía que se sentia faltarle doce anos
de estudiós teológicos para cumplir debidamente su misión;
a pesar de notarse siempre en su palabra la augusta influen¬
cia de la contemplación divina y de la profunda considera-
ción de la verdad revelada.

En este punto de la Encíclica Su Santidad repite sus re-
comendaciones al estudio de la Summa theologica de Santo
Tomàs de Aquino, que nuestro Seminario tiene la glòria de
haber conservado aun en ocasiones en que la casi totalidad
de los establecimientos de ensenanza eclesiàstica, seducidos
por la fàcil superficialidad de otros textos, la habían abando-
nado; y Nos, con motivo de dirigiros estas breves considera-
ciones, os exhortamos a todos, y especialmente a los jóvenes
y a los profesores de nuestro Seminario, al profundo estudio
de dicha Summa, por ser un insuperable molde en el cual la
inteligencia humana adquiere aquella admirable armonía de
facultades y sutileza de comprensión de las cosas divinas, ne-
cesaria para explicar al mundo, màxime cuando tiene como
hoy día la pretensión de ilustrado, la sublime doctrina de la
filosofia evangèlica que nuestro divino Maestro nos dejó, para
que la hiciéramos resplandecer ante los torpes ojos, cegados
por el vapor de las pasiones, de la Humanidad, que Él res¬
tauro con su amoroso sacrificio del Calvario.

A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS

11

II

Pero dejando ya la parte de la Encíclica que se dirige a la
formación literaria de los eclesiàsticos, que naturalmente no
tiene un interès inmediato para aquella gran parte del Clero
cuya misión pràctica les impide el estudio especulativo, fue-
ra del naturalmente conveniente y necesario para sostener el
propio espíritu y el espíritu de los feligreses y la conservación
y perfeccionamiento de aquellos conocimientos de que no
puede prescindir nunca el sacerdote que ejerce su ministerio,
queremos hacer resaltar a vuestra vista, amados cooperado¬
res, la Sabiduría con que el Sumo Pontífice pone de relieve
una forma especial del proselitismo en los tiempos modernos
necesaria dado el modo de ser del pueblo en nuestra època,
y de los temibles escollos que en este camino ha de evitar.

Van surgiendo cada día, bajo el influjo del espíritu cató-
lico, una multitud de asociaciones y corporaciones populares,
en las cuales conveniente es que intervenga el eclesiàstico
para que no suceda que, abandonadas a sí mismas, pierdan
su orientación espiritual, y con ella se pierda también el pro-
vecho que naturalmente dichas asociaciones debían propor¬
cionar al pueblo. El principio de asociación, tan fecundo en
bienes como en males y que la Iglesia ha cultivado siempre
con predilección, es sin duda la palanca que ha de servir a la
Santa Religión de Jesucristo para volver el mundo al cristia-
nismo practico e intimo que es el único que salva; los esfuer-
zos individuales coadunados multiplican la potencia y extien-
den el radio de acción; las grandes obras de restauración cris¬
tiana, el acrecentamiento espiritual, las maravillosas empre-
sas de caridad fraterna que la historia eclesiàstica nos des-
cribe en distintos siglos, y que son honor y glòria de nuestro
estado sacerdotal, no los llevó a cabo un solo hombre, sino le-
giones de hombres unidos entre sí por el amor común a Je¬
sucristo.

Al gran desarrollo humano de nuestros días tenemos los
sacerdotes la misión de proporcionar el desarrollo divino; y

12

J. TORRAS I BAGES

por esto la Francia, que indudablemente es una gran nación
cristiana, a pesar de sus flaquezas y prevaricaciones, nos da
el ejemplo con su prodigiosa actividad de que en ella no se
queda en zaga el espíritu cristiano, conducido por su clero,
en el movimiento social moderno que parece dirigirse unàni-
memente hacia la forma corporativa, como la predominante
que ha de ser entre los hombres del porvenir. El Papa alude
a las reuniones, a los círculos, a las asociaciones, a la propa¬
ganda popular, a todo el movimiento social, en una palabra,
en sus múltiples formas, en todas las cuales el Clero francès
se inmiscuye para infundir a la vida nacional y humana el es¬
píritu cristiano, condición indispensable no sólo de eterna sal-
vación para los individuos, sino ademàs también de bienes-
tar temporal para la sociedad.

Pero el Maestro del mundo cristiano, el Jefe augusto de
nuestro sacerdocio, encargado de velar sobre nuestro estado
eclesiàstico y de mantenerle en aquellas condiciones en que
lo estableció Jesucristo, al decir que debía ser luz del mundo
y sol de la tierra, exhorta amorosamente a los eclesiàsticos ha-
ciendo reflexionar sobre los tropiezos que algunos de ellos
dan en este camino y nueva forma del proselitismo cristiano,
y los abusos que se pueden cometer, y que de hecho se come¬
ten en la realización de este plan de cristianizar las masas po-
pulares.

Para cumplir esta misión necesita el sacerdote meterse en
el mundo; el cual, según la Religión cristiana y aun según el
libro de la experiencia històrica, es peligrosísimo para el
hombre de Dios, cuyo espíritu, como guia del de los demàs,
ha de cernerse por encima de las pasiones humanas que for-
man la atmosfera del mundo, debiendo aparecer como un bri-
llante dechado de virtudes que ilumine las tinieblas que le ro-
dean. Por esto recuerda el Papa que nuestro divino Maestro,
antes de empezar a cumplir su misión pública entre los hom¬
bres, los edifico con el ejercicio de sus admirables virtudes.
Caepit facere et docere.

Y empezando el prudente Pontífice por la virtud màs ne-

A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS

13

cesaria e imprescindible en las empresas humanas, la discre-
ción, la sabiduría pràctica, hermana del orden y de la disci¬
plina, recuerda a los eclesiàsticos la obligación en que se en-
cuentran en la dirección de las obras sociales que tienen en-
comendadas, de seguir la norma, la pauta, la orientación mar¬
cada por los Obispos; pues la Iglesia de Dios es a manera de
un ejército bien ordenado, según el lenguaje bíblico, y no lo
fuera sin la unidad de dirección y de criterio, que natural-
mente pertenece determinar a aqueílos a quienes el Espíritu
Santo ha puesto para regir a la Iglesia de Dios.

Dios dispuso la autoridad como fundamento de la Socie¬
dad humana y ésta bambolea y se cae cuando le falta el fun¬
damento; por lo cual la multiplicidad de las obras sociales,
las asociaciones, círculos, centros de caràcter católico, cuan¬
do fuesen conducidas por el espíritu privado, por un criterio
particular y no por el criterio marcado por la Iglesia docen-
te, lejos de ser medio de proselitismo cristiano y de concòr¬
dia social, seria eficacísimo disolvente y principio de ruina
para el reino espiritual, que como ministros de Jesucristo tè-
nemos obligación de sostener entre los hombres.

Por esto el Papa recuerda el unum necessariwn, el princi¬
pio sempiterno en que hemos de apoyar y fundar todas nues-
tras empresas, Jesucristo, piedra angular del edificio huma-
no; que prescindir de É1 es renunciar a la perfección y a la
solidez de la sociedad. Ademàs de que toda la jurisdicción del
sacerdote al intervenir en los asuntos humanos, en todo tra-
bajo de organización social, es una derivación del poder de
Jesucristo que únicamente se transmite por medio de las au-
toridades legítimas establecidas en la Iglesia. Pro Christo le-
gatione fungimur. Pero para llevar almas a Dios necesitamos
ejercer una sublime atracción sobre nuestros prójimos; y aun
cuando siempre es Jesucristo el que lleva las almas a su Pa-
dre, no obstante nosotros los sacerdotes, el instrumento que
transmite la fuerza divina, no es indiferente en las operacio-
nes de la gracia. Por esto los santos sacerdotes han sido, en
las épocas pasadas, los agentes màs eficaces de transforma-

14

J. TORRAS I BAGES

ción y mejoramiento social, por lo cual nuestro Santísimo Pa-
dre nos recuerda la advertència de san Pablo a su discípulo:
In omnibus teipsum praebe exemplum bonorum operum. Indu-
dablemente nuestro sermón màs elocuente y persuasivo es el
ejemplo de nuestras buenas obras.

Pero queremos fijarnos antes de conduir, amados coope¬
radores nuestros, en una sentencia del Papa que conviene que
meditemos seriamente. El Pontífice, siguiendo su costumbre,
costumbre que también encontramos en nuestro divino Maes-
tro y en sus sagrados apóstoles, para ensenanza del mundo y
para hacerse al mismo màs asequible, al lado del documento
divino pone el documento humano, coordinando el orden na¬
tural y el orden sobrenatural, y después de transmitirnos las
ensenanzas de la Revelación nos recuerda la ensenanza de la
razón humana; y aplicando al caso presente la sentencia del
antiguo filosofo: Cuantas veces estuve entre los hombres volví
menos hombre, da una admirable y oportunísima lección a los
sacerdotes dedicados a la dirección de las obras sociales, de
las instituciones que tienen por objeto cristianizar y morali-
zar al pueblo, y que Nos quisiéramos gravar con caracteres
indelebles en la memòria y en el corazón de los eclesiàsticos
de Nuestra jurisdicción que, con caràcter de consiliarios, di¬
rectores, o de cualquier manera que sea, intervienen en so-
ciedades de seglares: Cuantas veces estuve entre seglares vol¬
ví MENOS ECLESIÀSTICO .

Éste es el temor y no vano, sino comprobado por doloro-
sas experiencias, de nuestro Santísimo Padre respecto al pe-
ligro que para los sacerdotes tiene la intervención, de otra
parte necesaria, en las sociedades de seglares con un fin ca-
tólico. Cada legumbre, decía san Agustín, tiene un gusano
particular; y el gusano particular de este género de proseli-
tismo es el peligro de aseglararse que tienen los sacerdotes
que lo ejercen; pero este peligro puede fàciímente evitarlo el
sacerdote recogido y de veras celoso de la salvación de sus
hermanos y del mejoramiento cristiano de la sociedad.

Nosotros también en la medida de nuestras escasas fuer-

A LOS ECLESIASTICOS DE ESTA DIÒCESIS

15

zas, hemos trabajado en esta clase de obras, y la experiencia
nos ha demostrado que la eficacia de la acción sacerdotal en
tales sociedades o asociaciones no estriba en la familiaridad
con los individuos que la componen, ni en mezclarse en sus
juegos y recreaciones, ni en deponer la augusta reserva de que
debemos andar revestidos los que estamos en trato continuo
con Dios, sino en la sencillez discreta en el trato con los so-
cios, en la sobriedad de asistencia a sus reuniones, reservàn-
donos para los casos necesarios; que nunca puedan presumir
que vais allà como quien va a un recreo, sino como quien
cumple un deber y se impone un sacrificio por Dios, y enton-
ces, si ademàs les tratàis siempre con paternal caridad, tened
por seguro de que adquiriréis sobre los seglares una verdade-
ra influencia a propósito para infundirles el espiri tu católico,
que tal y no otro es el objeto de nuestra intervención en di-
chas asociaciones.

No desvirtuemos nunca, amados cooperadores nuestros,
el ministerio eclesiàstico; en toda ocasión y lugar somos sa-
cerdotes, y, en cualquiera esfera en que nos movamos para
practicar la misión de atraer a las almas, procuremos, como
nos advierte el Papa en la presente Encíclica, con valor e in-
defectible paciència anunciar las verdades eternas, cumplien-
do el precepto de san Pablo de propagar el Evangelio oportu-
ne, importune, con paciència y sabiduría, haciéndonos así me-
recedores del eterno galardón por nuestra labor apostòlica.

t El Obispo

Vich, 25 de noviembre de 1899

CIRCULAR SOBRE LES ORACIONS
MANADES EN LA MISSA

Habiéndose hecho habituales las circunstancias que im-
pusieron la recitación en la Misa de la colecta pro quacum-
que tribulatione, y después de celebrado el Santo Sacrificio y
al final de las preces ordenadas por Su Santidad, el rezo al-
ternativamente con el pueblo de tres Avemarías, ordenamos
que de aquí en adelante dejen de rezarse una y otras. Pero
como la triste normalidad en que estamos exige una fervoro¬
sa y constante impetración de los auxilios divinos, exhorta-
mos vivamente la piedad de los senores sacerdotes para que
esta disminución en las sagradas oraciones no signifique dis-
minución, sino antes aumento de devoción y de solemne re-
cogimiento en celebrar los divinos misteriós, y les recorda-
mos cómo las Sagradas Rúbricas, y aun la misma fórmula
que usa esta Diòcesis para la concesión de licencia de cele¬
brar, ordenan al sacerdote la devota preparación, y la piado¬
sa acción de gracias después del Santo Sacrificio. Aun la ra-
zón natural, en el hombre de fe, impone este deber antes y
después de comulgar, pero el sacerdote viene mucho mas obli-
gado a ello, no sólo por la intrínseca excelencia del Sacrifi¬
cio, sino hasta para la ejemplaridad que debe al pueblo fiel,
al cual justamente los sacerdotes exhortamos a que practique

CIRCULAR SOBRE LES ORACIONS MANADES EN LA MISSA

17

este debido acto de piedad cada vez que se acerca a la Sagra¬
da Mesa.

t El Obispo

Vich, 28 de diciembre de 1899

AL CLERO DE LA DIÒCESI*

Amados cooperadores nues tros: Hay dentro de la Igiesia
catòlica el propósito de dedicar especialmente al divino Re-
dentor de los hombres el último ano de la presente Centúria.
Todo ministro de Jesucristo debe aceptar este noble pensa-
miento y disponerse a cooperar a la realización del mismo en
la medida de sus fuerzas. Es una especie de tradición huma¬
na solemnizar el cabo de cada siglo; el mundo va a celebrar-
lo con la Exposición universal de París; nosotros, los que ad-
ministramos el tesoro de la Sangre de Jesucristo, los que le
predicamos Dios y Autor de los siglos, los que tenemos la mi-
sión divina de levantar el espiri tu humano y encaminarlo a
su perfección y a su glorificación eterna, como Moisès en el
desierto, debemos mostrar a nuestros semejantes el signo de
salvación, que no es otro que el divino Jesús.

Todo este ano, pues, debiera ser en la Igiesia catòlica una
especie de carmen saeculare, un himno secular dirigido a
Aquel por el cual comenzamos a contar los siglos, una conti¬
nua glorificación de Dios, como Cristo nos ensenó y la Igiesia
sin interrupción nos inculca, haciéndonos repetir cada día
muchísimas veces en la recitación de nuestro Oficio: Glòria
Patri , el Filio, et Spiritui Sancto; sicut erat in principio et nunc
et semper et in saecula saeculorum. Amen.

Nuestro oficio pastoral nos estimula, y quisiéramos man-

* Document motivat per la celebració de l'Any Sant 1900.

AL CLERO DE LA DIÒCESI

19

tener vivo en nuestros amados feligreses el espíritu de glori-
ficación divina, para que unidos en Jesucristo, nuestro Sumo
y eterno Sacerdote, glorificàramos al Padre, al Hijo y al Es¬
píritu Santo, y fuera este cabo de siglo, este ano de 1900, como
un solemne Glòria Patri, en la serie de los siglos, místico ro-
sario que la humanidad cristiana va pasando mientras pro-
sigue su camino hacia la eternidad.

Meditamos delante del Senor algunos actos para realizar-
se en el ano 1900, al objeto de avivar el espíritu de los fieles
y procurar en esta nuestra amada Diòcesis una mayor glori-
ficación divina y una nueva adhesión al misericordioso Re-
dentor Maestro del pueblo cristiano, Sumo Sacerdote, cuyo
oficio consiste en ensenar a toda la humanidad, en orientar a
todos los hombres hacia su fin ultimo, que es Dios.

A este objeto, debemos estar dispuestos nosotros y dispo-
ner a los otros, mantener encendida la làmpara de nuestra
viva atención a las cosas sobrenaturales, para que podamos
excitar a nuestro prójimo a la viva consideración de lo eter¬
no, a que nos encaminamos duran te el curso del tiempo. Acor-
démonos de la paràbola de las vírgenes fatuas y prudentes
que el Romano Pontífice nos propone en su decreto Urbis et
Orbis para movernos a celebrar religiosamente el último ano
del siglo, dispongàmonos a nosotros mismos, hermanos sa-
cerdotes, para que así podamos disponer eficazmente a los
otros a la celebración del gran aniversario secular de la Era
cristiana. A este fin venimos en disponer lo siguiente:

l.° Como felizmente en esta Diòcesis se observa la disci¬
plina de practicar los eclesiàsticos ejercicios espirituales, que
es uno de los actos junto con las misiones recomendadas para
la celebración de este Ano Santo, y que Nos ahora de nuevo
recomendamos con toda eficacia; no obstante como tributo
extraordinario de veneración a Jesús Redentor de los hom¬
bres, ordenamos que en todas las poblaciones en que haya
cinco o màs sacerdotes éstos se reúnan bajo la dirección de
sus respectivos Pàrrocos en la hora del día que éstos crean
màs oportuna, durante todos los días de una semana, del lu-

20

J. TORRAS I BAGES

nes al sàbado inclusive, a la presencia de Jesús Sacramenta-
do, en exposición privada, y allí devotamente por espacio de
media hora, después de recitar o cantar el Veni Creaíor, que
es la plegaria por medio de la cual la Iglesia pide los dones
sobrenaturales, hagan oración mental con la lectura de algún
libro de los que traen meditaciones acerca de los deberes sa-
cerdotales, reciten la estación al Santísimo Sacramento y
concluyan con las Letanías de los Santos y las preces subsi-
guientes a las mismas.

En las poblaciones en que hay mas de una parròquia se reu¬
nirà el clero en la suya pròpia, aunque no lleguen al número
de cinco, o bien si lo prefieren podran reunirse con otra. Al cle¬
ro de las poblaciones que no lleguen a tener cinco eclesiàsti-
cos, ordenamos que en cuanto sea posible se reúnan también
bajo la norma trazada anteriormente, y si esto les ofreciese di¬
ficultades, que a lo menos den a sus almas un mayor pàbulo
espiritual de lo acostumbrado, respondiendo así a los deseos de
la Santa Madre Iglesia, y excitando con su ejemplo a los sim¬
ples fieles a glorificar al Redentor de nuestras almas.

Estos santos días de oración y de adoración al amabilísi-
mo Jesús, que ordenamos a nuestro clero, deberàn practicar-
se antes de empezar el tiempo de Cuaresma.

2. ° Los reverendos Curas pàrrocos organizaràn en sus respec-
tivas parroquias una Junta de personas piadosas y activas para
que con su cooperación e influencia les ayuden a la realización
de los distintos actos que iremos proponiendo durante este últi-
mo ano del siglo como debido tributo al divino Redentor, que
vino al mundo para ensenamos el camino de salvación eterna,
abriéndonos con su sacrificio las puertas de la Glòria.

3. ° Los reverendos Curas pàrrocos nos daràn cuenta antes
de empezar la Cuaresma del cumplimiento de estas nuestras
disposiciones en la medida que competa a cada uno de ellos,
según las instmcciones de la presente circular.

t El Obispo

Vich, 30 de diciembre de 1899

EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE
SON BISBAT*

i

Influència social de Jesucrist

Amb doble motiu, estimats germans i caríssims fills, us es¬
crivim aquestes quatre lletres: la proximitat de la festa de Na¬
dal i les vigílies de l’any que ha d’acabar el segle xix.

Sempre Nadal serà la gran festa cristiana: el renaixement
de la fe en el cor de tots els batejats qui no han renegat de
Jesucrist, la renovació de la caritat amb el record del naixe¬
ment d’Aquell qui ens féu a tots germans; per això en tal dia
com que cada família es convertís en una iglésia en què se ce¬
lebra la festa del Sant Redemptor de la Humanitat, del Res¬
taurador, Salvador i Glorificador de l'home. Cada casa es con¬
verteix en tal dia en un tron de Jesucrist; la mística vinguda
al món de l'Hoste diví que celebrem cada any és com una fi¬
gura representativa de l’atribut inefable de la immensitat de
Déu; Jesús va a totes les cases, com vol també anar a totes
les ànimes per a omplir-les de llum i de consol espiritual; per-

* Pastoral sobre les festes de Nadal i fi de l'any 1899. Sovinteja el fet que
el Nadal del Redemptor convidi el Prelat a comunicar-se amb els fidels dio¬
cesans en llargues instruccions que a voltes s'han de catalogar amb les pas¬
torals.

22

J. TORRAS I BAGES

què Jesús vol omplir tot el món, puix que amb tal objecte l’en¬
vià a la terra son Etern Pare quan el constituí hereu de totes
les coses i hereu, de consegüent, de les nostres ànimes.

Que de ningú de nosaltres es pugui dir, doncs, estimats
germans i fills caríssims, lo que l'evangelista sant Joan1 2 ens
deixà escrit dels jueus, dient que Jesús anà als seus i els seus
no el volgueren rebre. Tots els fills de la santa Iglésia catòli¬
ca som seus, som de Jesús, i no voler conèixer-lo, resistir a Je¬
sús, tancar la porta del cor a Jesús, 1 amorosíssim Senyor de
les nostres ànimes, és ésser pitjor que el bou i 1 ase qui co¬
neixen al seu amo i cerquen la seva companyia

(•Qui no coneixerà a Jesús per Senyor? Ell és el Senyor del
nostre enteniment perquè la seva paraula sobirana ha domi¬
nat l’esperit de tots els homes civilitzats; el poder de la pa¬
raula de Jesucrist s’imposa, ningú el pot rebutjar, no hi ha
força humana capaç de resistir-la; parlava, diuen els evange¬
listes,3 com qui té una potestat superior, i avui, al cap de dos
mil anys, la seva paraula conserva la seva força, i, a pesar de
tants descarats com hi ha al món, l’Evangeli de Jesucrist, la
Paraula de Déu, és la Senyora de les humanes intel·ligències,
fins al punt de que l’heretgia, que durarà tant com el món,
filla de Satanàs i astuta com ell, no gosa rebutjar aquella Pa¬
raula sobirana que s’ha assegut com en un tron reial en el cor
de la Humanitat, sinó que procura desvirtuar-la o corrompre-
la o enfosquir amb errors la resplendent Persona de Jesucrist;
però la insubordinació declarada contra la paraula evangèli¬
ca són poquíssims els qui la gosen predicar. Regnum eius non
erit finis. El regne de Jesucrist, que és la Humanitat, és sem¬
pitern, i un cop presa possessió del cor dels homes, tots els
esforços de l’esperit de les tenebres no li podran enderrocar
el tron d’amor des d'on regna.

Perquè el diví Fill de Maria, nascut en l’estable de Betlem,

1. Joan, I, 1 1.

2. Isaïes, I, 3.

3. Mateu, VII, 29.

EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT

23

regna no solament en les humanes intel·ligències, sinó que
regna a més també en els sentiments humans. S’ha ficat tan
endins de l'home la influència de l'amor predicat per Jesu-
crist, que en els pobles cristians s’ha arribat a identificar amb
la naturalesa, de manera que es consideren inhumans els sen¬
timents contraris als que inspira la nostra santa Religió de
respecte als vells, amor a la infància, la dolça correspondèn¬
cia d’afectes entre els esposos, la misericòrdia envers els ne¬
cessitats i la compassió per totes les misèries humanes; i tot¬
hom sap que allí on no regna la influència de Jesucrist aquests
nobles sentiments són desconeguts, ni els saben comprendre,
els tenen per extravagàncies, per una espècie de bogeria, la
bogeria de la Creu dels gentils, de què parla sant Pau. Les na¬
cions de l'Extrem Orient tenen una vida material brillant,
però careixen d'aquells nobles sentiments, que ara ja nosal¬
tres fets amb ells els considerem naturals, perquè no són cris¬
tianes.

Qui creu i ama a Jesucrist és un regenerat; qui no el creu
ni l’ama és un degenerat, és menys home, un home disminuït,
la seva naturalesa humana queda desvirtuada, debilitada i
corrompuda.

La nostra regeneració l'havem d’obtenir per Jesucrist, i
els medis que Ell ens proporciona són la fe i la caritat, i en
la festa de Nadal convé que ens refonamentem en aquestes
dues virtuts. La fe i la caritat il·luminaren i ompliren de sua-
víssima calor la santa Cova de Betlem en el dia del Naixe¬
ment, i qualsevol que, imitant humilment als devots pastors,
qui anaren a adorar el diví Infant, l'adori també en nostres
sagrades iglésies amb humilitat i devoció, quedarà il·luminat
per la fe i vivificat per la dolça caritat, de manera que segui¬
rà el camí de la vida sense la fadiga dels mundans, ans bé
amb la lleugeresa i alegria de qui pot dir com David: «He
corregut, Senyor, amb gran goig pel camí dels vostres mana¬
ments, un cop haguéreu eixamplat el meu cor».1

1. Psalm cxvni, 32.

24

J. TORRAS I BAGES

A aquell qui dóna, encara li donaran més a ell, diu l’Evan¬
geli;1 doneu, doncs, a Jesucrist i Ell no es deixarà vèncer per
la vostra generositat. Els grans de la terra, en les commemo¬
racions del seu naixement solen ésser esplèndids i obsequien
als seus amics; si nosaltres als peus de l'Infant Jesús li ofe¬
rim actes de fe i de caritat, Ell ens augmentarà aquestes vir¬
tuts, que són joies de l’ànima, que no es fabriquen a la terra,
sinó que ens han de venir dels tresors celestials. Exerciteu,
doncs, durant aquestes festes de Nadal, estimats germans i
caríssims fills, la fe i la caritat. Les pràctiques de pietat, la
freqüència de l’oració, la recepció dels sants Sagraments, l’as¬
sistència a les iglésies augmenten la fe, són actes que naixen
de la fe, i, practicats, la fortifiquen, l'augmenten i la fan me¬
ritòria. Dediqueu, doncs, aquests sants dies a la pràctica de
la pietat a què us convida la Iglésia, i la fe sobrenatural i di¬
vina, necessària per l'eterna salvació i sense la qual és impos¬
sible agradar a Déu, omplirà la vostra ànima de celestial res¬
plendor i fortalesa.

També hem de practicar la caritat per a augmentar en la
nostra ànima l'amor a Déu. Déu és invisible, però les creatu-
res imatges seves, els homes racionals, són visibles, i l'amor
a Déu s'augmenta quan es practica, amb motius sobrenatu¬
rals, l'amor als homes. ,-Com amarem a Déu, qui és invisible,
si no sabem amar a l’home, qui és visible i palpable i sem¬
blant nostre? Per això és pràctica antiga de la Iglésia juntar
en les grans solemnitats la pietat i culte de Déu amb la cari¬
tat envers el pròxim, a fi que, practicant l’amor del pròxim,
s’augmenti l'amor a Déu en nostres cors. Aprofitem, doncs,
les vinents festes de Nadal per a posar llenya en la fornal del
foc de la caritat divina, que és el nostre cor, exercitant la ca¬
ritat envers tots els qui pateixen i fent participants dels nos¬
tres béns als pobrets de Jesucrist; aquest diví Senyor ens en¬
senyà que un vas d'aigua fresca donat per amor seu a un po¬
bre assedegat mereixia per recompensa la vida eterna.

1. Lluc, VI, 38.

EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT

25

Oferim, doncs, estimats germans i caríssims fills, al Fill
de Déu en son natalici terrenal del mateix tresor sobrenatu¬
ral que Ell ens ha donat (de tuis donis et datis ) els dons de la
fe i de la caritat, que Ell ens revestirà de celestials benedic¬
cions i gràcies sobiranes.

II

Disposicions per a les funcions religioses de fi de segle

Per Jesucrist Senyor nostre comencem a comptar els anys
i els segles, tribut molt racional de la Humanitat regenerada
envers son principal i diví Amic. Ell és l'autor del temps i el
Rei dels segles immortal i invisible, per això de tota la Hu¬
manitat cristiana ha eixit el desig de consagrar-li d'una ma¬
nera especial el darrer any de la centúria del segle xrx, com
a vigília del segle xx, i com les grans festes es comencen per
les vigílies, Nostre Santíssim Pare el papa Lleó XIII, per de¬
cret Urbis et Orbis de la Sagrada Congregació de Ritus, que
estampem en aquest mateix Butlletí, en son original de llen¬
gua llatina i traducció castellana, s'ha dignat assenyalar la
forma d’aquesta solemne vigília, proposant l’exposició del
Santíssim Sagrament i la celebració de la Missa a mitja nit
el dia 31 de desembre d’aquest any, i el mateix dia de l'any
que ve, que són el començament i acabament del darrer any
de la centúria. Els reverends Rectors cuidaran de que així es
faci, deixant a son prudent arbitri les cerimònies sagrades
amb què s'hagi d'acompanyar, precedir i seguir la celebració
de la santa Missa, comunicant-ho abans a les Autoritats ci¬
vils, i posant-se d’acord amb elles. Indiquem que podrà co¬
mençar-se aquesta solemne funció amb el cant del Veni Crea-
tor i acabar-se amb el Te Deum laudamus, i així resultarà com¬
plert el desig de Sa Santedat d'impetració a Déu dels dons so¬
brenaturals i acció de gràcies pels beneficis rebuts. No obs¬
tant, els reverends Rectors ho disposaran segons les circums-

26

J. TORRAS I BAGES

tàncies dels diferents llocs. Fora de les parroquials, les demés
iglésies, ja siguin de comunitats religioses, ja de confraries o
altres pies associacions, cas de voler practicar aquest acte de
pietat envers el diví Redemptor, ho faran a porta tancada:
així respondran millor a sa naturalesa i vida espiritual, que
demana un major recolliment i una concentració major, en-
tregant-se a l'íntima comunicació amb el celestial Espòs, in
foraminibus petrae, en les solitàries coves de la mística Sion,
que és la santa Iglésia catòlica. A totes aquestes pies ànimes
fervorosament exhortem a que, posades als peus del Senyor,
amb humils oracions li donin gràcies dels beneficis fets a l’ho¬
me ingrat en aquest segle que s’acaba, li demanin que enviï
al món la fecundíssima pluja de la seva gràcia, l'Esperit san¬
tificant, que és el do per excel·lència, i li ofereixin expiacions
pels pecats dels homes. Les ànimes piadoses tenen dintre del
comú dels fidels un especial ministeri d’intercessió.

Els reverends Rectors de parròquies rurals o d’altres po¬
blacions que així creguin convenient, podran celebrar una
funció anàloga en les seves iglésies el dia de la Circumcisió
del Senyor, o sigui per Cap d'Any.

[Cristians tots de la nostra jurisdicció! Recordeu- vos que
de Crist Jesús no sols havem rebut l’herència de la Glòria eter¬
na que tots esperem, sinó la noblesa i la dignitat de la nostra
vida humana, la puresa dels costums, les relacions d’amor
que ens lliguen a tots els homes qui professem la fe catòlica
els uns amb els altres, i estableixen entre nosaltres una espè¬
cie de fraternitat universal, perquè amb Ell tots fórem adop¬
tats per fills de Déu; i que fins el nom de cristians que por¬
tem, de Crist Jesús ens ve. Oïu, doncs, tots la veu del seu Vi¬
cari a la terra, el Summe Pontífex, i tots, clero i poble, pre¬
sentem-nos a la casa del Senyor de les misericòrdies i Pare
de tota consolació, passant davant de la real presència del seu
Etern Fill sagramentat la darrera hora d'aquest any i la pri¬
mera del següent, amb el qual ha de finir la present centúria,
en fervoroses oracions. Assistiu tots els qui pugueu a la Missa
que se celebrarà a mitja nit, mística reproducció del Sacrifi-

EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT

27

ci del Calvari, on rebérem el ser de cristians de què ara ens
gloriem. Els mundans sacrifiquen el repòs de la nit tot sovint
per a donar-se a l'estudi, al negoci i fins a la diversió; sacri¬
fiquem nosaltres també en aquest fi de segle una nit per a con-
gregar-nos al voltant del Sagrari, sota les amoroses ales del
Redemptor, i no tingueu por del fred de la nit, perquè la di¬
vina calor de son Cor amorosíssim se’ns comunicarà a l’àni-
ma i fins també al cos.

Els primitius cristians celebraven sovint aquestes solem¬
nes vigílies o nits sagrades; celebrem-les nosaltres en prepa¬
ració de la festa secular de l’any vinent; perquè l'any 1900
hauria d’ésser una festa secular, una elevació de l'esperit
humà envers Jesús, Fill de Déu i Rei de la Humanitat; hauria
d'ésser una festa de Déu i una festa de l'home, una festa de
l'Home-Déu, una solemnitat en honor d'Aquell qui vingué per
a divinitzar el nostre llinatge. Hi ha qui voldria que la inau¬
guració del segle vinent fos una solemnitat de l’home, propo¬
sant-lo com un ídol a l’adoració de la generació que puja, però
els renaixements idolàtrics no poden prosperar, els ídols es
trenquen i són destruïts; la santa Iglésia catòlica, estesa per
tot el món, composta de totes les races humanes, proposa als
homes l'adoració de la Humanitat juntada a la Divinitat en
la Persona de Nostre Senyor Jesucrist, Déu i Home verdader,
qui volgué fer-nos participants ja aquí a la terra de la seva
dignitat divina, per medi de la gràcia, per a donar-nos des¬
prés en la vida eterna una comunicació de sa felicitat infinita
per medi de la Glòria celestial que a tots vosaltres com a Nós
mateix desitgem, impetrant-la de Déu amb la Benedicció que
us donem en nom del Pare t, del Fill t i de l'Esperit Sant t-
Amén.

EDICTE DE SANTA VISITA*

Nós, EL Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica bisbe de Vic

Al venerable Capítol de la Seu, als Arxiprestos, als
Pàirocos i demés Clero, tant secular com regular, a
les Religioses i a tots els fidels del Nostre Bisbat, pau
i salut en Nostre Senyor Jesucrist.

Visitavit nos oriens ex alto.

(Lluc, I, 88.)

Quan el Fill de l'Etern Pare, hereu del món, volgué remeiar
les moltes misèries de l'humà llinatge, caigut en el pecat i vi¬
vint a la terra una vida animal, baixà a visitar als fills d’A¬
dam, fent resplendir una alta i sobirana llum que els il·lumi-
nes en el camí que havien de seguir en aquest món: la llum
e la fe que desterra les tenebres de l’enteniment i és regla
dels nostres costums.

Jesus era Déu i coneixia les misèries dels homes; però no
solament volgué conèixer-les, sinó també sentir-les, portar¬
ies totes a sobre, fora del mateix pecat; i així és que vingué
a viure entre el llinatge que volia remeiar, es féu home i vis-

Preparació a !a primera de les tres visites pastorals que el Doctor Tor¬
ras practica integres en tot el bisbat.

EDICTE DE SANTA VISITA

29

qué a la manera humana, prengué part en la conversa huma¬
na, menjava, dormia, parlava, qüestionava, reprenia, conso¬
lava i sempre tot ho il·luminava amb sa paraula sobirana i a
tothom edificava amb sa conducta divina.

Els efectes d'aquella visita que Déu féu als homes encar¬
nat en la sagrada Persona del Fill de la Immaculada Verge
Maria, duren ara, que fa dos mil anys, duraran fins a la fi del
món i encara més enllà, in saecula saeculorum, perquè dura¬
ran per tota l’eternitat en el regne de la Humanitat gloriosa,
en la celestial Jerusalem, en la Ciutat de Déu, on Ell regnarà
sens contradicció amb tota la magnificència de sa justícia i
de sa misericòrdia.

Però mentre va corrent el riu dels segles envers la mar de
l’eternitat, així que es van succeint les generacions humanes
les unes a les altres, la Veritat de Déu, ensenyada per Jesu-
crist, s'ha de trametre també de l'una generació a l’altra ge¬
neració, per lo qual la Santa Mare Iglésia, que, d’una manera
humil i humana, infon en el nostre llinatge la influència di¬
vina, ordena als Prelats, Pastors dels pobles, que, a exemple
del Pastor dels Pastors, de l'etern Pontífex, visitin els pobles
que els estan confiats, que els sentin, que parlin amb ells, que
els tractin, i, d'una manera humil i humana, facin resplendir
als ulls de tots la claredat de la doctrina celestial, confonguin
la doctrina terrena, dissipant els errors de la humana i dia¬
bòlica malícia, rectifiquin els costums, recordant les regles
de salvació de l'Evangeli, i ordenin les coses de manera que
la vida del poble cristià procedeixi pacíficament, entremig
dels obstacles del món, envers el port segur de l’eterna feli¬
citat.

Per a complir, doncs, estimats germans i caríssims fills,
amb l'exemple de Jesucrist i amb les disposicions de nostra
Santa Mare la Iglésia, particularment del Sagrat Concili de
Trent, obrim en aquesta nostra estimada Diòcesi el període
de la nostra Visita Pastoral.

Anem a visitar-vos, per miserables i pecadors que siguem,
oriens ex alto, eixint de les lluminoses altures de la fe catòlica

30

J. TORRAS I BAGES

que ha d'il·luminar tot l’humà llinatge per encaminar-lo a
son fi etern. La Visita Pastoral és d’un ordre sobrenatural, no
és una propaganda com una propaganda política, no és la pre¬
paració d’un ordre social mudable, perquè mudable és el nos¬
tre llinatge fins que arribarà el dia de l’eternitat; és la pre¬
paració senzilla, però necessària, d'aquell dia de l’eternitat,
pel qual tots ens havem de fer eterns, despullar-nos de l’amor
a lo transitori i mudable, i revestir-nos amb el vestit de la grà¬
cia i de l’eterna justícia, a lo qual mai arribaran les doctrines
dels homes ni els sistemes dels polítics, perquè sols de Déu
prové la gràcia de l'eterna justícia.

Per això, estimats germans i caríssims fills, anirem a veu-
re-us, vos beneirem paternalment, plegats amb vosaltres ele¬
varem al Pare de les misericòrdies les nostres oracions; ofe¬
rirem enmig dels vostres pobles el sacrifici incruent que Je-
sucrist oferí en el Calvari; aplicarem el mèrit de la seva sang,
de valor infinit, als vostres joves fills, administrant-los el sa¬
grament de la Confirmació; vos distribuirem amb les nostres
mans el Pa diví de la sagrada Eucaristia; pregarem sobre la
tomba dels vostres morts per al repòs etern de les seves àni¬
mes; vos parlarem el llenguatge de l'Evangeli; vos portarem
la bona nova, eternament nova, la novitat del Déu etern, de
son Unigènit Fill Jesucrist, que mai s'envelleix, com nosaltres
també un cop obtinguda la glòria; perseverarem per sempre
en la bona edat de Crist, en la perfecció inefable i sempiterna.

La Visita Pastoral, com tot lo que pertany a l'ordre sobre¬
natural, no es fa solament amb les forces humanes, es fa prin¬
cipalment amb la força de la gràcia; per això vivament vos
exhortem, estimats germans i caríssims fills, perquè amb les
vostres fervoroses oracions Nos obtingueu l’assistència divi¬
na, i humilment preguem a les pies ànimes, consagrades a
Déu, que intercedeixin davant de son tron celestial a fi que
l’Esperit Sant ens afavoreixi amb sos dons inestimables, per¬
què la nostra Visita sigui profitosa.

La començarem, ajudant Déu, el pròxim dia de la Conver¬
sió de sant Pau per la nostra Santa Iglésia Catedral, a qui de

EDICTE DE SANTA VISITA

31

dret pertany tan honrosa preferència en els afectes paternals
del Prelat, anirem seguint per les parròquies i iglésies de la
ciutat, i després per les de l'oficialat i les dels arxiprestats, se¬
gons ho permetin les obligacions generals del nostre ofici, a
qual objecte, perquè els reverends Rectors tinguin temps de
preparar els pobles, se’ls avisarà fixament el dia de la Santa
Visita.

Prepareu-los dignament, els pobles, per rebre la Visita, es¬
timats cooperadors nostres, pensant que ella és una visita,
més encara que no pas als edificis, als vasos i ornaments sa¬
grats, als llibres parroquials, als comptes de les confraries i
pies associacions, etc., més encara que no pas a totes aques¬
tes coses subjectes a la Santa Visita, ho és a les ànimes, per
obtenir un augment en la fe i una major puresa en els cos¬
tums. Tota la Iglésia existeix per a les ànimes, que són la preo¬
cupació contínua de tots els barons apostòlics, començant per
sant Pau, qui per les ànimes fins acceptava les malediccions
i anatemes.

No prengueu la Visita com una pura ritualitat legal que
es compleix perquè l'han preceptuada els Cànons, no la pren¬
gueu per un acte de cortesia governativa; és tot això, però és
molt més. És, certament, una ritualitat legal o canònica, a la
qual, si faltàvem, l'Autoritat superior de la Iglésia podria
compel·lir-nos i fins castigar-nos per son incompliment; és
també un acte de cortesia de part del qui governa o presideix,
necessari per fomentar la suavitat de relacions i fer-les més
íntimes entre el cap i els membres del Bisbat; però en sa es¬
sència i substància és la realització d’un acte diví i sobrena¬
tural, un mitjà de comunicació de la gràcia, pel qual el Cria¬
dor i la criatura, el Redemptor i sos redimits s’acosten i es
tracten.

jOh Esperit diví, que difoneu la gràcia pel cor dels homes!
Comuniqueu al nostre cor i al cor de nostres estimats feligre¬
sos aquella gràcia sobirana que ens guanyà Jesucrist, Senyor
nostre, amb el preu inestimable de la seva sang; i com per pre¬
parar les vostres ànimes, estimats germans i caríssims fills,

32

J. TORRAS I BAGES

a fi que la nostra missió vos sigui profitosa, vos beneïm en
nom t del Pare, t del Fill t i de l’Esperit Sant. Amén.

Gener del 1900

ALS NOSTRES FIDELS DIOCESANS DE
LA VILA DE SALLENT*

Un home sortit de la classe popular, que exercí per alguns
anys l'art de teixidor, en el qual féu a Barcelona notables es¬
tudis, d'una intel·ligència fecunda, d’un cor noble i d’una
força de voluntat heroica, nascut en eixa vostra industriosa
vila, fou influït per l’Esperit diví, elevat per sobre dels demés
mortals, i aleshores, prescindint de tot lo que afalaga la carn
i la sang, es donà tot a la vida de l'esperit, a ensenyar als seus
semblants l'amor de Déu i l'amor dels homes. Tal fou el qui
anomenàrem en vida mossèn Anton Claret i Clarà.

Aquest home prodigiós, que passava el dia predicant i la nit
pregant, temorós de Déu i dolç i afable amb el poble, que re¬
mogué l’esperit de Catalunya, de les Canàries i de l'illa de Cuba,
en la qual illa es constituí el defensor de la moralitat, el pro¬
tector dels drets de la humanitat oprimida en les classes dèbils
i despreciades, on portà una vida de treball que sembla insu¬
portable; aquest home que més tard a Espanya sabé mantenir-
se independent de les influències polítiques, fent valer solament
sa intercessió a la Cort en favor dels pobres i del culte i servei
de Déu nostre Senyor; aquest home, permetent-ho així la Pro¬
vidència, fou després el blanc de calúmnies, d'injúries, d’injus¬
tes suspicàcies i proposat a l’escami del poble.

* Salutació a la vila de Sallent, que celebra la declaració pontifícia de
Venerable a favor del seu fill P. Antoni Claret.

34

J. TORRAS I BAGES

Així ha succeït sempre amb els grans homes. Israel ape¬
dregava els seus profetes, i crucificà el Messies, nostre diví Re¬
demptor; als savis, el món més d'un cop els ha tractat de xim¬
ples; als sants els ha perseguit per criminals o enemics del po¬
ble. Però quan les passions s’han aquietat, quan s'han asse¬
renat els esperits i la tempesta s’ha desvanescut, aleshores el
sol de la veritat apareix amb tota sa majestat i resplendor, i
els qui foren víctimes de la malícia i de la lleugeresa humana
se'ns presenten voltats d’una aurèola de glòria.

Així ha passat amb mossèn Anton Claret, l'home amic del
poble, popular en sa vida, en sos escrits, en sos afectes, que
mai es deixà enganyar per les grandeses humanes, que con¬
servà la simplicitat de caràcter en els alts càrrecs, que des-
conegué l’amor propi i tenia sempre en el cor un tresor d’a¬
mor a les ànimes, procurant sempre portar-les a la Veritat,
separar-les del vici i conduir-les a Déu; així ha passat, esti¬
mats sallentins, amb el vostre compatriota, qui en la història
del segle xix tindrà un lloc de distinció i a qui avui tots els
homes de bona voluntat proclamen excel·lent sacerdot, pro¬
digiós missioner, propagandista fecundíssim, pel mitjà de la
premsa, de les veritats de la Religió, d'esperit independent en
les qüestions merament polítiques, de costums purs i sants i
de virtuts heroiques.

Però més encara que el judici dels homes de bona volun¬
tat val el judici serè, imparcial, meditat, de la Iglésia catòli¬
ca, que té per Déu la Veritat, la Veritat Substancial i eterna,
i mai es mou per cap passió, ni es precipita, ni s'entusiasma,
ni s’escandalitza de sobte, sinó que tot ho sospesa i amida
amb Jesucrist, mida que mai falla; i aquesta Iglésia, per De¬
cret signat el dia 4 de desembre pel Summe Pontífex, declarà
al vostre paisà, mossèn Anton Claret i Clarà, mereixedor del
títol de VENERABLE.

Per això, estimats sallentins, vos escrivim aquestes qua¬
tre ratlles, per felicitar-vos, per prendre part en l'alegria na¬
tural del vostre poble, que espiritualment és també el nostre
poble, per alabar a Déu, juntament amb vosaltres, per haver

ALS NOSTRES FIDELS DIOCESANS DE LA VILA DE SALLENT

35

fet a un fill d'eixa vila dipositari de grans tresors d’amor, de
l'amor a Déu i als homes; i, encara que lluny de vosaltres, el
nostre esperit està amb vosaltres, i havent sabut avui mateix
que preparàveu solemnials festes per celebrar la declaració
pontifícia del títol de VENERABLE en favor del vostre com¬
patriota, avui mateix vos escrivim aquesta curta carta, ple¬
na, no obstant, de grans afectes.

Els pobles es glorien d’ésser la pàtria de guerrers famo¬
sos, de savis cèlebres, de comerciants i industrials poderosos;
però més es glorien encara d’ésser la pàtria de personatges
que s’hagin distingit per la santedat de la seva vida; i això
amb molta raó, perquè els qui s’han fet famosos en la guerra,
o en la ciència, o en la indústria i comerç, sovint s’han mogut
per l’amor de si mateixos, per l’ambició, pel desig de la glò¬
ria, per la seducció de les riqueses, i els homes famosos per
la virtut no s’han mogut per l’amor de si mateixos, sinó per
l’amor de Déu i l’amor dels homes. S’han sacrificat a si ma¬
teixos per fer bé als altres, imitant a Jesucrist, que morí cru¬
cificat pel bé de tot el llinatge humà.

Alegra’t, doncs, joh vila de Sallent!, de que la Iglésia hagi
reconegut i proclamat que un dels teus fills és digne de vene¬
ració per les seves virtuts, que ha sabut imitar el nostre Re¬
demptor Jesús consagrant i sacrificant la seva vida al noble
amor de Déu i del pròxim, i accepta la felicitació que et di¬
rigeix el teu Prelat, participant de la teva alegria i donant-te
la seva Benedicció paternal, en el nom del Pare t, del Fill f i
de l’Esperit Sant t- Amén.

De Vic, a 9 de gener de 1900

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA QUE
DIRIGEIX ALS SEUS DIOCESANS EL
BISBE DE VIC*

i

La devoció al Sagrat Cor és la plenitud cristiana

L’eterna novetat de Déu s'ha manifestat als homes de molt
diferents maneres segons els temps i segons les circumstàn¬
cies. L’objecte de Déu, respecte dels homes, sempre ha estat
el mateix: salvar-los. Però unes vegades s'ha valgut de la ma¬
nifestació dels rigors de la seva ira, o sia de la grandesa de la
seva Justícia, com quan envià al món el diluvi, o quan encen¬
gué amb foc del Cel, cremant-les com un tió sec, les ciutats
nefandes consumides pels vicis; altres vegades ha elevat l’es¬
perit dels homes apocats, quan com bèsties irracionals no sa¬
bien alçar els ulls de la terra, proposant-los per boca d'elo-
qüentíssims profetes esperances immortals i consoladores; i,
últimament, per medi de l’aparició sobre la terra d’una Llum
divina, per la manifestació de Déu als homes d'una manera
visible als ulls corporals, per la predicació feta directament
a les orelles del món de la Veritat divina. I encara que aques-

* Pastoral sobre la consagració dels homes al Cor de Jesús, que s'ha de
sumar als molts altres documents del Dr. Torras motivats per l’Any Sant
1900.

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA

37

ta aparició corporal de Déu als fills d’Adam enclou i concen¬
tra tota la revelació celestial, i és el tresor que tanca tots els
béns que la Humanitat pot disfrutar sobre la terra, aquell im¬
mens tresor no fou donat al món per a una sola època de sa
història, per a una sola generació humana, sinó que Déu, pro-
vidíssim administrador d’ell, segons els temps i segons les cir¬
cumstàncies, distribueix les immenses riqueses espirituals
contingudes en l’encarnació del Fill etern, en l'adorable Per¬
sona de Nostre Senyor Jesucrist.

Ningú coneix tant els secrets de les coses com aquell qui
les ha fetes; i per això ningú coneix tant els misteris de la hu¬
mana naturalesa com Aquell qui l'ha criada; per lo qual la
Iglésia té tan admirable aptitud per a conèixer a l’home per
tenir en el món la representació de la Sabiduria Creadora de
l’Omnipotent.

Lleó XIII ordenà en ses Lletres encícliques del 25 de maig
de 1899, que els homes se consagressin al Santíssim Cor de
Jesús; no arribà la Carta Pontifícia a temps convenient a to¬
tes les parts del món, per lo qual molts Prelats i pobles de¬
manaren al Papa els concedís les mateixes gràcies i privile¬
gis, i que aquest any poguessin fer la solemne Consagració or¬
denada pel Pontífex l'any passat. L'Eminentíssim Cardenal
Prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, a 27 de novem¬
bre de 1899, dirigí a tots els Bisbes de la cristiandat la circu¬
lar que publiquem en aquest mateix número del Butlletí, i de¬
clara en ella que no sols el Papa vol que en els llocs en què
no es pogué fer la Consagració l'any passat, se faci aquest any,
sinó que desitja que es repeteixi en aquells punts en què ja
s'efectuà. I és perquè el Papa, assistit per l'Esperit Sant, veu
l'oportunitat del culte del Sagrat Cor de Jesús en aquests se¬
gles. Recorda el Romà Pontífex que tots els homes són de Je¬
sucrist, que tots li pertoquen pel doble títol de la creació i de
la redempció; però que el bon Jesús ama particularment, no
la submissió necessària dels homes, sinó la que naix del cor
i procedeix de l'amor; l’oblació espontània i natural que fa
l’home de si mateix, que li dirigeixi els seus afectes, i és això

38

J. TORRAS I BAGES

tan del gust del diví Redemptor que ho demana, i el Papa
posa en la boca del Fill de Maria aquelles paraules del Verb
Etern: «Fill, dóna’m el teu cor.» En la vella aliança entre Déu
i els homes, Déu se presentava principalment com el Senyor
de la Justícia; en la nova aliança se presenta com Pare de mi¬
sericòrdia i Déu de tota consolació. En el culte hebraic domi¬
nava l’externa manifestació del domini del Senyor sobre la
vida de les criatures; la immolació, la mort d'aquestes era son
principal acte: en el culte cristià preval la manifestació de la
vida, la immolació i el sacrifici del Fill de Déu quasi és son
únic acte; però és una immolació mística i figurativa, i aque¬
lla mort és vida, perquè morí Jesucrist una sola vegada, i des¬
prés de ressuscitat no ha de tornar a morir, sinó que ha de
viure sempiternament Ell i tots aquells qui, units amb Ell per
la Fe i la Caritat, han de participar de la seva vida.

I Població de Jesucrist Senyor nostre no fou imposada i
forçosa, sinó voluntària i desitjada, s'oferí a la mort perquè
volgué; no fou tan exigida per l'eterna i sublim llei de l'ex¬
piació com per l'amor infinit i tendríssim que professava son
Cor envers els seus germans els demés homes, de la natura¬
lesa dels quals volgué Ell voluntàriament revestir-se.

Jesús inaugurà en la terra el culte de l'amor. És clar que
la substància, l’ànima de l'antic culte era també l’amor, però
els homes eren encara massa imperfets per a rebre els castís-
sims consols, les manifestacions dolcíssimes de l'amor de part
de Déu; durant la infància els homes necessitem del rigor, i
el tracte dolç i amorós en aquella edat d’irreflexió causa mals
efectes, vicia i dóna lloc a una falta de disciplina en les pas¬
sions i costums; mes Jesús Senyor nostre, amb la seva sola
presència, amb la seva doctrina, amb la regeneració de son
baptisme, amb els auxilis sobreabundants de la seva gràcia,
féu progressar immensament a l'home moral, per lo qual va¬
rià Déu la manera de tractar als homes, començà una nova
aliança amb ells, una aliança amorosíssima, alçant a l’home
de la condició de servent a la qualitat d'amic. Per això en les
Sagrades Escriptures l'època del Cristianisme és anomenada

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA

39

l’última edat del món, perquè és la humanitat arribada a la
plenitud en la terra, l’home que ha sortit de la infància, la na¬
turalesa completada per la gràcia divina.

L'època dels amors entre Jesucrist i els homes fou pronos¬
ticada des del principi del Cristianisme, especialment per l’e¬
vangelista i apòstol sant Joan; i per això un poeta eclesiàstic
d’aquesta Diòcesi, amb finíssima intuïció, pintà al deixeble
predilecte somniant sobre el Cor de Jesús en la nit de la Cena
els futurs amors dels fills i filles electes d’Adam amb el pu-
ríssim Fill de la Immaculada Verge Maria; i com tot lo que
no és etern s’envelleix, i els homes fàcilment se troben amb
l’esperit dissipat, i el món amb les seves atractives concupis¬
cències s’emporta els afectes del cor de l’home, i Jesucrist, lli¬
gat amb doble vincle amb la Humanitat, com Déu i com
Home, mirà pel nostre llinatge i amb sa presciència sobirana
sap les alternatives que tindrà l’esperit dels homes durant el
curs de la seva peregrinació pel món, manifesta amb l’opor¬
tunitat deguda les riqueses del seu amor; i per això declarà
a la Beata Margarida Alacoque que a la vellesa del món, quan
el refredament de l’amor diví s’hagués estès entre els homes,
Ell obriria a la terra el tresor de son Cor perquè ses amoro-
síssimes flames escalfessin la indiferència, la fredor, els afec¬
tes esmortuïts dels cors dels homes atraient-los a l’amor de
son Cor adorable.

II

La devoció al Sagrat Cor és la força de l’esperit

Els segles passen i al compàs dels segles s’envelleix tam¬
bé la Humanitat. La santa Fe catòlica ens ensenya que el nos¬
tre llinatge està aquí de trànsit, que aquí no hi és d’una ma¬
nera perdurable, i, per tant, l’efecte dels segles s’ha de notar
en els homes d’una manera sensible.

Estem en un segle de refinaments, la vida material s’ha

40

J. TORRAS I BAGES

suavitzat fins a l’excés de robar les energies de l’esperit, per¬
què ànima i cos s’influeixen, i, de consegüent, si l'ànima se
troba amb un cos viciat per les delícies materials, encara que
no sien il·lícites, l'home no estarà en disposició d'executar les
grans obres de la vida cristiana, la sublimitat de la virtut que
exigeix un esforç, una força no purament humana, sinó que
fins requereix l’auxili de la força divina, o sia de la gràcia.

Tot s'ha suavitzat, potser tot s'ha enflaquit, en la vida mo¬
derna. La mateixa vida de les relacions humanes, els càstigs
dels nostres codis, les sancions de les nostres lleis, la severi¬
tat dels nostres costums, l'autoritat del poder públic, tot ha
perdut l’antiga energia: i així que decau la naturalesa, així
que es troba faltada de forces, és més necessària l'acció de la
gràcia.

i La gràcia de Déu! Veus aquí, estimats germans i fills, la
gran necessitat humana, la perenne necessitat humana, que
el segle superb i rebel no vol reconèixer. Els temps moderns
han guanyat un cert predomini; en l’ordre material han rea¬
litzat el precepte diví que allà als principis de la Humanitat
el Criador imposà a aquesta al dir-li: «Omple la terra i sub¬
jecta-la».1 De la matèria l’home modern ne fa lo que en vol,
la té dominada i esclavitzada, tramet les seves forces d’un cap
a l'altre del món, amb l'aire, amb l’aigua, amb el foc, amb l’e¬
lectricitat, amb el vapor, com que hagués fet un món nou; go¬
verna totes aquestes forces de la naturalesa, les ha posades a
son servei i les mena envers son objecte, com són menats dò¬
cilment per un traginer una colla d’animals de càrrega... fora
de quan el Summe Senyor de totes les coses, per a humiliar-
lo i provar-li la limitació de son domini, el subjecta a tremen-
dos cataclismes, comparables a les grans revolucions de la na¬
turalesa.

Però si l’home modern domina la matèria, no domina l’es¬
perit. A l’esperit sols Déu pot dominar-lo; la matèria és el do¬
mini propi de l’home, l’esperit és el domini propi de Déu. I

1. Gènesi, I, 28.

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA 41

per lo mateix que havem dit que Jesucrist Senyor nostre amb
la seva benaurada vinguda al món completà a l’home moral,
i que, segons la sabiduria revelada l'Era cristiana és la de la
plenitud, i que l'experiència demostra la multitud d’exigèn¬
cies que té l’esperit en els pobles cristians, superior de molt
al que té en els pobles no cristians, fou necessària en els temps
moderns la magnífica manifestació de l’amor que enclou el
Sagrat Cor de Jesús envers els homes.

Els homes han sentit l’amor d’aquest Cor diví. A son in¬
flux s’han elevat multitud de temples, fundat ordres religio¬
ses, establert congregacions i confraries, organitzat impo¬
nents pelegrinatges, i infinites ànimes enceses en el foc d’a¬
quell Cor, homes i dones, s’han escampat i corren pel món
per a encendre’l en l’amor de Jesucrist.

III

La devoció al Sagrat Cor és el regnat de l amor, vida del món

Veus aquí l'objecte que es proposa el Romà Pontífex a l’or¬
denar la consagració dels homes al Sagrat Cor de Jesús: en¬
cendre el món en l'amor diví; i com l’amor de Jesucrist no es
limità a una classe d’homes, sinó que l’estengué a tots, així
també son Vicari vol que li sien consagrats i dedicats, no so¬
lament els qui creuen i practiquen la doctrina de Jesucrist,
sinó també aquells qui, conservant la Fe, tenen, no obstant,
la voluntat separada del puríssim Redemptor; els qui estan
en les tenebres de Terror i de la idolatria; i vivint en un temps
en què la societat ha volgut establir com una paret mitgera
entre l’ordre civil i el religiós (quan Jesucrist vingué al món
per a aterrar totes les divisions entre els pobles, les races i
els homes constituint la gran unitat de l’amor), el Papa orde¬
na aquesta universal Consagració del llinatge humà com un
medi per a preparar el domini sobre tota la Humanitat, en to¬
tes ses parts i en tots els seus ordres, del qui és Rei immortal

42

J- TORRAS I BAGES

delnosíre llmatge, al qual Jesús vol governar per medi de l’a-

L amor és com la força central, cohesiva, impulsiva i di¬
rectiva en el món dels esperits; fins és com el centre de la ma-
teixa Substància divina; de la Trinitat Beatíssima l'Amor

SU.bSnI1C1ia ’.1 Esperít Sant’ és el nexus vnabilis entre el Pare
i'a Flll;,:es j^quies angèliques foren criades a l’influx de
1 Amor di vi, i els homes, esperits i matèria juntament, exis¬
teixen únicament per l’amor. L'amor és la comunicació de la

lÍT* ’ *£TeSta s'apagaria com s’apaga un llum si s'apagués
el toc de 1 amor. Per lo qual, així com és eterna la vida, tam¬
bé es etern 1 amor. Fins el Pare i el Fill eterns se comuniquen
pei 1 Amor, i aquesta comunicació és tan necessària que no
es pot concebre l'existència de la Vida divina si fem abstrac¬
ció de-1 Amor.

Aquesta és, caríssims germans i fills, la gran revelació cris¬
tiana, clau de totes les nostres creences, principi de tota cièn¬
cia, motor de tota 1’ activitat humana. Els filosops de la Re¬
velació cristiana començant per l'apòstol sant Joan, així ho
han explicat amb gran eloqüència; tots els sants, encara que
no fossin lletrats, així ho han comprès amb sobirana intuïció
han conformat tota la seva vida amb aquest gran principi,
generador de la vida humana i legislador d’ella segons la so¬
lemne promulgació que en féu Jesús, dolcíssim amor de les
nostres animes.

I de tal manera l’amor és vida, que la Teologia cristiana
cteclaia que una anima, quan queda desemparada de l’amor
queda morta; que tot lo que no és amor, lo que no va infor¬
mat d amor, es no res, que per grandiosa que una acció sia
en la seva exterioritat, si no enclou un principi d’amor, si no
es com una espurna de l'immens foc de l’amor, no té cap mè¬
rit m substància en el gresol depuratiu de la Sabiduria eter¬
na; i que, al revés l’acció més insignificant, quan procedeix
e 1 amor, un vas d aigua fresca que es dóna per amor de Déu
a un home assedegat, té un mèrit infinit i és mereixedor de
ivma recompensa. Tot esforç, tota acció que no procedeix de

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA

43

l'amor, o més exactament dit, que se separa de l’amor, és una
força perduda i sense direcció; ix de la vida i per força ha de
parar en la mort, divorciada de la força universal d’atracció
i de direcció del món dels esperits, va errant, no té terme ni
repòs, sent dins de si mateixa la contradicció, cerca i no tro¬
ba son repòs, que per això qualifica a l’esperit en aquest es¬
tat el sagrat Evangeli quan diu que és quaerens requiem et non
inven.it, i per lo mateix deia el diví Redemptor que no hi ha
pau pels impius, és a dir, pels qui s’han despullat de 1 amor,
i la gloriosa Santa Teresa afirmava que el dimoni era infeliç
perquè no podia amar.

Potser vos semblarà, caríssims germans i fills, que parlo
de coses massa difícils, però si el Bisbe no parla de les pro¬
funditats de Déu, (-qui en parlarà? Demés de que tot lo que
vos escrivim està contingut en les primeres preguntes del Ca¬
tecisme de la doctrina cristiana, sobre la fi de l'home i sobre
la substància de la Llei divina; i l'essència de la devoció del
Sagrat Cor de Jesús i aquesta Consagració a Ell de tota la Hu¬
manitat ordenada pel Romà Pontífex són com la conseqüèn¬
cia pràctica, el resultat lògic de la doctrina divina que Nós
exposem en la present Instrucció Pastoral.

IV

La CONSAGRACIÓ QUE DE SI MATEIX FÉU JESÚS HA D’ÉSSER EL MODEL DE

LA NOSTRA

La devoció al Sagrat Cor de Jesús és com la quinta essèn¬
cia del culte catòlic; és un culte d'amor dirigit a honrar al ma¬
teix Amor de Déu, lo qual té son símbol més adequat, son
seient més propi, en el Cor del diví Fill de la Immaculada Ver¬
ge Maria. Podem dir que és el culte de l'Amor. És clar que tot
culte és amor, com tot amor és un culte; però aquest culte
per excel·lència està significat i comprès d’una manera típica
en la devoció del Sagrat Cor de Jesús. Per medi del culte tor-

44

J- TORRAS I BAGES

na a Déu, pel lliure beneplàcit de la criatura, lo que pròpia¬
ment és de Déu i de Déu l’home ho ha rebut. En l'acte més
solemne del culte catòlic, en el sant Sacrifici de la Missa, per
a oferir al Pare celestial la divina Víctima la Iglésia posa en
la nostra boca aquelles paraules que els sacerdots cada dia
pronunciem amb inefable consol de nostres ànimes: Offeri-
mus praeclarae Maiestati tuae de tuis donis ac datis. Si nosal¬
tres haguéssim de donar a Déu un tribut pròpiament nostre,
de coses nostres, no sabríem què donar-li, perquè no tenim
res nostre. Tot ens ve de Déu. Però dintre de la misèria prò¬
pia de la criatura que viu de la caritat de Déu, hi ha una cosa
que li és més pròpia que les altres, que ix més d’ell mateix,
encara que sia mediant la generositat divina, i aquesta cosa
és la voluntat. Per això el culte que oferim a Déu, encara que
sia dels seus dons i de les seves dàdives, és meritori i agrada¬
ble al Senyor, perquè prové de la nostra voluntat; i més que
les coses que li oferim, més que els cants de la nostra boca,
que la cera que il·lumina l'altar, que l’olorós encens que cre¬
mem en son obsequi, que totes les coses materials de què ens
servim en el culte com símbols i figures expressives dels nos¬
tres afectes i dels nostres desigs, l'etern Senyor de la glòria
accepta i rep amb singular goig l'amor del nostre cor i la rec-
titud de la nostra voluntat. Ja l’antic profeta deixà escrit-
Confitebor tibi in directione cordis.1 El culte del cor és el més
excels de tots els cultes; i tot culte pren son valor, i és accep-
te a Déu en quant ix del cor i és l’expressió sincera dels seus
sentiments.

D’aquí se dedueix, estimats germans i fills, que, essent Je-
sucrist el Summe Sacerdot de la Humanitat, el culte que Ell
oferí a l’Etern Pare en representació de tots sos germans se¬
gons la carn, els fills d'Adam, devia tenir son principal valor
en els afectes, sentiments i actes interiors de la seva divina
Persona. Valor infinit tenen la seva carn i la seva sang sacra-
tíssimes que oferí en l'ara del Calvari; però els afectes i la vo-

1. Psalm CXVID.

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA 45

luntat de son Cor són el principi i la font del mèrit de la seva
oblació generosíssima. La direcció del cor és el culte essen¬
cial; i, essent Jesucrist Senyor nostre l’Adorador per excel·lèn¬
cia, el Sacerdot únic digne d’oferir al Pare celestial el tribut
del culte, devem estudiar la direcció de son Cor sacratíssim
perquè els nostres cors el segueixin per la mateixa via, i la
nostra adoració i el nostre culte a Déu sia u amb l'adoració i
amb el culte que li oferí Jesús Redemptor nostre.

Si la direcció del simbòlic encens que cremem en olor de
suavitat en la presència divina és elevar-se, estendre's i aro¬
ma titzar-ho tot, la direcció del Cor de Jesús fou sempre en¬
vers les altures divines, el combustible de foc de caritat que
en Ell cremava era la sublim contemplació de la perfecció de
l'eterna Substància amb què estava personalment unit, els
seus afectes no baixaven a la materialitat de lo terrenal, sinó
que s’enlairaven fins als cims de la Vida infinita, s'escampa¬
ven també certament i pels baixos d'aquest món, perquè, unit
amb la substància material de la nostra carn, vingué per a co-
municar-li l'exquisida fragància de la virtut cristiana fent-la
participant d'un mèrit diví.

Aquest és l’objecte de la immensa atracció de Jesucrist.
Quan hauré sigut elevat a la creu sobre la terra tot ho atrau-
ré a Mi mateix, deia Ell.1 En efecte, l’atracció de Jesucrist és
immensa, i tot ho atreu per a portar-ho a Déu. Tot ha sortit
de Déu i tot ha de tornar a Déu; la creació és com un círcol
d'amor. Mogut per l’amor Déu donà existència a les coses, i
aquestes han de tornar allà d'on han sortit, han de tornar a
Déu impulsades per l’amor. El moviment cristià, l’impuls
dels esperits envers Déu és sempre una obra de l'Esperit Sant,
i com en el Cor de Jesús habitava substancialment l’Esperit
Sant, la direcció d'aquell Cor amorosíssim era obra del ma¬
teix Amor de Déu en persona.

La gràcia de l'Esperit Sant nosaltres la tenim per Jesu¬
crist i en quant estem units amb Jesucrist per l’amor; el dia

1. Joan, XII, 32.

46

J. TORRAS I BAGES

en què s’apagui l’amor de Jesucrist del cor de l'home, el dia
en què se separa d'Ell, aquell dia l’home perd la gràcia i l'Es¬
perit Sant deixa d'habitar en el cor del cristià. El Cor de Je¬
sús i el nostre cor han de batre segons el mateix ritme, els nos¬
tres sentiments han d'estar conformes amb els seus, la direc¬
ció de la nostra voluntat ha de seguir els camins de vida eter¬
na que Ell ens ha traçat, la nostra intel·ligència ha d’ésser
guiada per la seva doctrina. Quan l’home vol anar per si ma¬
teix se perd; i és impossible que arribi a Déu si Jesús no el
condueix per la via de la salut eterna. «Ningú anirà al Pare
sinó per Mi», diu Jesucrist. I, en efecte, qui no segueix a Je¬
sús, qui no està unit amb Ell s’extravia; per això el culte de
Déu, la devoció i la pietat dels homes l’ha de dirigir Jesucrist,
constituït pel Pare celestial Pontífex Summe de la Humanitat.

V

Hem d'arribar a Deu consagrant-nos a Jesús

El sagrat evangelista sant Joan consigna explícitament
que Jesús, en les últimes i més solemnes hores de la seva vida,
pensava en que Déu li havia donat totes les coses, i que de
Déu havia eixit i a Déu tornava. Veus aquí, caríssims, la mis¬
sió divina del nostre adorable Redemptor en la terra, ser Se¬
nyor d’ella per l’amor com ho és pel dret i la justícia, i tornar
per l’amor tots els homes a Déu com a celestial viatjant, que
per això vingué al món. Ell ja personalment la complí; que
per això quan entrà a la glòria després de la seva triomfal re¬
surrecció pogué dir al Pare celestial: «He complert, he con¬
sumat l’obra que m’encarregàreu que fes.»

Però l'obra de Jesús és eterna, encara ara va complint-se
i la seva redempció executant-se, i fins a la fi dels segles se
realitzarà lo que sant Pau ensenyava al dir que cada un de
nosaltres ha de completar en si mateix la Passió de Crist. L’a¬
doració, el sacrifici. Població de si mateix a Déu és la gran

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA

47

obligació del cristià. Tots sabem que som de Déu, que el nos¬
tre cos i la nostra ànima, que tota la nostra vida és de Déu.
Però això ho sabem en teoria, ho confessem amb la boca, ho
provem filosòfica i teològicament; però en la pràctica, en les
nostres obres, en la direcció del nostre cor, en el fet de la nos¬
tra vida no sabem rendir-nos, amorosament donar-nos, con¬
sagrar-nos a Déu Senyor nostre. Amb la plenitud que ho féu
Jesucrist ningú més ho farà. Sant Francisco de Sales deia que
si hagués sabut que en el seu cor hi havia una sola fibra que
no fos per Déu, se l'hauria arrencada. Però hi ha pocs cors
com el cor de sant Francisco de Sales. Tots tenim la preten¬
sió de tenir un bon cor, generós, lleial i just; ningú vol renun¬
ciar a aquesta glòria, i, no obstant, envers Déu no som ni ge¬
nerosos, ni lleials, ni justos. D'entre tota la Humanitat no hi
ha hagut més que un cor digne de Déu, i és el Cor sacratíssim
de Nostre Senyor Jesucrist. Després del pecat semblava que
Déu s’empenedia d’haver criat l’home; però a l’aparèixer en
la terra Jesucrist els ulls del Pare celestial es fixaren en Ell i
declarà solemnement que trobava en Ell totes ses complaen-
ces. I és perquè son Cor estava enterament consagrat a Déu.
Una cosa se consagra a Déu quan se li dedica, se li ofereix, se
li dóna; quan el Bisbe consagra una Iglésia, un altar o un vas
sagrat dels que serveixen pel sacrifici, ungeix amb l’oli sant
aquest objecte, el beneeix i amb santes oracions els treu de
la condició general de les coses mundanes, del comerç dels ho¬
mes com deien els antics legistes, els fa incapaços de domini
humà per a declarar-los del domini de Déu, al servei i culte
del qual els dedica.

Ja sabeu, carïssims germans i fills, que és una usurpació
tot domini sobre l’esperit de l’home que no sia de part de
Déu. Si l'autoritat eclesiàstica, política, familiar i social és le¬
gítima, és perquè és de part de Déu, i son fonament, sempre
respectabilíssim, és una verdadera delegació divina; però fora
d’aquest cas, el cor de l'home no s'ha d'esclavitzar a cap de
les concupiscències d’aquest món, ni s'ha d'envilir subjectant-
se a lo que ell ha de tenir baix son domini. El pecat és avor-

48

J. TORRAS I BAGES

rible perquè és una miserable servitud; quan peca l'home se
subjecta a lo que no devia. Per això algun cop en les Sagra¬
des Escriptures tot pecat és anomenat idolatria, i significa
que de l'ara del cor de l’home, Déu, son legítim Senyor, n’ha
estat desposseït, abolida la seva llei sobirana i l'home ha pres¬
tat culte a l’interès injust, al vil plaer, o a la detestable su¬
pèrbia. Déu vol ésser l'únic Senyor de l’home, i per això vol
dominar exclusivament en son cor, i nosaltres tenim el deure
de consagrar-i’hi, puix la doctrina cristiana explícitament ens
ensenya que l’home ha sigut criat per Déu, lo qual és el fi i
acabament de totes les coses que han d'anar a parar a Ell. De
Jesucrist Senyor nostre, diu l'evangelista sant Joan, que sa¬
bia que de Déu havia eixit i que a Déu tornava. Ell és l'hereu
del món i per medi de l’amor Ell vol tornar a Déu tots els
cors dels homes. Ell representa a tota la Humanitat, parla i
obra en nom d’Ell i és l’únic Sacerdot verdader, els demés
són ministres seus, i, per tant, la Humanitat ha d’ésser, ha si¬
gut dedicada i consagrada a Déu per ministeri de Jesucrist.

Per això la consagració del Cor de Jesús a Déu, la seva de¬
dicació al Pare celestial, se féu en la més augusta i divina ce¬
rimònia que mai s'hagi obrat en el món. Ell, temple de la Bea-
tíssima Trinitat sobre la terra, vas sagrat que conté la pleni¬
tud de la Substància divina, ara de la nostra Redempció, fou
beneït amb totes les benediccions i consagrat i ungit amb la
unció de l’Esperit Sant; i per això nosaltres si ens volem con¬
sagrar i dedicar a Déu abans ens havem de donar a Jesucrist,
qui és l'únic qui ens pot portar a Déu. «Ningú arribarà al Pare
sinó per medi de Mi», deia el diví Mestre: i l’experiència de
la història demostra la veritat de les seves paraules, puix és
un fet evident que els qui abandonen a aquest Mestre de vida
eterna cauen en un miserable ateisme o en la més abomina¬
ble idolatria. Sols per Jesucrist se va a Déu.

Desgraciat d'aquell cor que es consagra al món, que el
món no el portarà a Déu; el món el farà vil esclau i serà no
son senyor, sinó son tirà. El senyoriu sobre les ànimes per
medi de l’amor és propi de Jesucrist; per medi de l’amor Ell

INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA

49

s’ha apoderat del món, i per medi de l’amor, amb una obla-
ció lliure i voluntària, vol que tots els homes li consagrin el
seu cor per a oferir Ell al Pare celestial el tribut d’amor de
tota la Humanitat, el cor de tots els homes.

Per això Nós vos exhortem, caríssims germans i fills, per¬
què tots quants sou de la nostra jurisdicció consagreu els vos¬
tres cors al Cor sacratíssim de Jesús; i vos exhortem amb ma¬
jor confiança perquè aquest acte a què exhortem a tots els
nostres fidels no naix d’un pensament nostre, sinó que és el
compliment d'un encàrrec que rebem del Pare de famílies de
tota la Humanitat; del Vicari de Jesucrist i Cap visible de sa
ïglésia en la terra. I el Sant Pare vol que no solament se con¬
sagri cada un de nosaltres al Sagrat Cor de Jesús, sinó que
hi sien consagrats tots els homes de la terra, sia qualsevulla
la seva condició. Eixamplem, doncs, caríssims germans i fills,
l'estretor del nostre cor, eixamplem el nostre amor a tots els
fills d'Adam, dilatem els espais de la caritat; recordem-nos
que Jesucrist vol que tots els homes se salvin i obtinguin el
coneixement de la Veritat. A la immensitat no se li han de po¬
sar límits; l’amor de Jesús és immens i dins de son Cor hi ca¬
ben, no sols tota la Trinitat Beatíssima, totes les jerarquies
angèliques, tots els benaurats de la glòria, sinó també tots els
homes del món; que per tots morí i donà la seva sang precio-
síssima sobre la muntanya del Calvari.

Abunden els homes qui s'han donat al món, qui s’han do¬
nat al dimoni i a la carn, és a dir, qui s’han rendit als ene¬
mics de l’ànima i han quedat esclaus. Amem nosaltres la ver-
dadera llibertat d’esperit, pròpia dels fills de Déu; sols els fills
de Déu tenen verdadera llibertat, i per a ésser fills de Déu per
adopció havem d'estar íntimament units, dedicats i consa¬
grats al Cor de Jesús, Fill unigènit de l’Etern Pare.

No hi ha cap dignitat, ni cap felicitat que pugui compa¬
rar-se a la d’ésser fills de Déu; per això havem de desitjar
aquest benefici per tots els homes, procurant al consagrar-
nos al Cor de Jesús, amb el piadós desig de la nostra oració,
amb la devota energia de la nostra voluntat, amb les nostres

50

J. TORRAS I BAGES

humils i fervents súpliques, obtenir de Jesús Redemptor que
amb l'atracció del seu inefable i dolcíssim amor porti a Déu
a tots els homes de la terra, començant ja en el món el regne
universal de la Caritat.

Amb aquest objecte ordenem, seguint les indicacions del
Pontífex Romà, que en totes les parroquials iglésies, i en les
poblacions en què n’hi hagi vàries, en la principal, en el dia
del Sagrat Cor o en el diumenge següent se faci una funció
en honor seu, i que aleshores, convenientment instruïts els fi¬
dels, se llegeixi devotament la mateixa fórmula enviada per
la Santa Sede i que publiquem a continuació per a consagrar
els homes al Cor de Jesús. Igualment se resaran les Lletanies
del Sagrat Cor aprovades per la Santa Sede i que trobaran
els reverends Pàrrocos en el número d’aquest Butlletí corres¬
ponent a 17 de maig de l'any passat.

Desitgem que Jesús Redemptor us beneeixi a tots, esti¬
mats diocesans, i vessi sobre vosaltres les inefables riqueses
de son amor, mentre vos donem la nostra Pastoral Benedic¬
ció en nom del Pare f, del Fill f i de l'Esperit Sant f. Amén.

Vic, 28 de maig, festa de sant Just, de 1900

PEREGRINACIÓ A ROMA

Teniendo por razón del poco tiempo que estamos en la
Diòcesis, distintos asuntos y obligaciones que hacen inconve-
niente nuestra ausencia de la misma, a pesar de nuestros de-
seos, quizàs no podamos satisfacer el anhelo de visitar al
Sumo Pontífice y los sepulcros de los Apóstoles, cuando tan
indicada es la ocasión como el presente ano en que se celebra
el Jubileo, con cuyo motivo en todo el orbe católico se orga-
nizan peregrinaciones a Roma, centro de la unidad catòlica
y residència de la augusta Cabeza visible de la Cristiandad.

Exhortamos, por lo tanto, vivamente a nuestros fieles dio-
cesanos que estén en disposición de emprender tan santa Ro¬
meria a que tomen parte en la misma. La piadosa Peregrina-
ción a Roma aumenta la fe y la caridad de los fieles, nuestras
inmortales creencias se sienten vivificadas en contacto con
los huesos de los príncipes de los Apóstoles que las predica-
ron y de los màrtires que en testimonio de ellas derramaron
heroicamente su sangre; y los vínculos de la caridad catòlica,
es decir, universal, entre todos los hombres del mundo, se es-
trechan en aquel Lugar santo que es al propio tiempo como
el corazón de la Humanidad cristiana.

Juzgamos que la manera màs fàcil de efectuar la Peregri-
nación para los fieles de esta Diòcesis consistirà en agregarse
a la que saldrà de Barcelona el dia 25 del próximo septiem-
bre para regresar el sàbado 6 de octubre.

52

J. TORRAS I BAGES

El banquero de esta ciudad, D. Miguel Trias y Trias, està
de acuerdo con la Junta organizadora de Barcelona para el
despacho de carnets para el viaje. Procuren los reverendos
Pàrrocos y demàs senores eclesiàsticos influir sobre los fieles
para que emprendan tan santa obra, que constituye un acto
de devoción a la Iglesia y al Papado, o sea a la Representa-
ción visible y autèntica de Dios Senor nuestro en la tierra.

f El Obispo

Vich, 30 de mayo de 1900

PEREGRINACIONS ALS SANTUARIS
MÉS VENERABLES DE JESÚS
REDEMPTOR*

Nós, el Bisbe de Vic. al nostre Clero i fidels

Caríssims germans i fills: Aquest any, fi del segle xix, se¬
guint el voler de la santa Iglésia, l'havem de consagrar d’un
modo especial a Jesús, Redemptor del llinatge humà i Salva¬
dor de tots els pobles i de tots els segles; i entre totes les ma¬
neres d'honra que li havem de tributar, les peregrinacions a
santuaris famosos i devots formen en tots els països un dels
cultes més preeminents.

El trànsit de Jesús pel món fou una peregrinació qual ter¬
me i remat a la terra tingué lloc en la sagrada muntanya del
Calvari, on el Fill de Déu fet home volgué morir per la nostra
salvació.

Ara bé: en la nostra Diòcesi, afortunadament, existeixen
santuaris devotíssims dedicats a Jesús Redemptor, sota de
qual creu, com a l’ombra d’un arbre sagrat, els vostres avant¬
passats cercaren el consol, la pau, la protecció i la salvació,
i on vosaltres mateixos acudiu sempre amb esperança de tro-

* És aquest un dels molts documents episcopals encaminats a realçar
l'esperit cristià en l’Any Sant del 1900. La idea dels pelegrinatges a les imat¬
ges del Sant Crist és molt ben acollida.

54

J. TORRAS I BAGES

bar-hi el puríssim goig de l’ànima. En aquesta mateixa ciu¬
tat de Vic, des d’on vos escrivim, la venerable imatge de Je¬
sús crucificat, amb el misteriós record de son vessament de
sang, és un imant que atrau el cor dels fidels envers el gran
sacrifici de la Redempció. A Manresa, el Sant Salvador, el
diví Crucifix que recorda el misteriós símbol de la Llum, és
objecte de les preferències espirituals d'aquells ciutadans. A
Igualada, l'Espòs de Sang continua regnant per amor en l’es¬
perit d’aquella industriosa gent. A Sant Joan de les Abades¬
ses, sobretot, l’insigne portent d'aquell Misteri Santíssim, re¬
cord d’una guerra cruel d'armes i d'idees, de la qual quedà
vencedora la santa Fe catòlica; aquell pas devotíssim que re¬
produeix la divina escena del Calvari, és un objecte de la pie¬
tat dels fidels que sempre excita la devoció. Fins en santuaris
de menys fama s'hi conserven antigues imatges de Jesús cru¬
cificat venerades tradicionalment com a miraculoses: així
passa, per exemple, a Sant Martí d’Aiguafreda. Nós, doncs,
desitgem que, com un tribut especial a Jesús Redemptor, sien
visitades les seves devotes imatges, tradicionalment venera¬
des com a miraculoses, pels cristians de les seves respectives
comarques en forma de peregrinacions. Recordeu- vos, carís-
sims, de que Jesús fou com un pelegrí a la terra, un pelegrí
d’amor que acabà sa peregrinació en la creu del Calvari; i de
consegüent, en justa correspondència procureu acudir tots a
fer-li una solemne visita en les devotes imatges lligades per
un llaç d’amor espiritual amb la història i amb la tradició de
la nostra terra, que formen com part de la nostra parentela,
perquè així com el Fill de l'Etern Pare volgué emparentar
amb tota la humanitat prenent carn humana, així, fent més
visible encara son misteri d’amor, volgué espiritualment em¬
parentar amb diferents comarques, disposant providencial¬
ment que, com a monuments recordatoris de la seva copio-
síssima redempció, en diferents punts les imatges de Jesús
crucificat apareguessin als ulls del poble creient realçades per
l’antiguitat de son culte i pels portents relacionats amb la
seva història, havent penetrat tan a fons en el cor del poble,

PEREGRINACIONS ALS SANTUARIS DE JESÚS REDEMPTOR 55

que justament considera dites devotes imatges com joies de
valor inestimable.

Creiem que el temps més apropiat per celebrar dites de¬
votes peregrinacions ha d’ésser el mes de setembre; alesho¬
res ja les calors no solen ésser tan fortes, les feines de la terra
no són tan peremptòries, i sobretot, en aquell mes se celebra
l'exaltació de la santa Creu, que és pròpiament com la glori¬
ficació de Jesús Redemptor. Les peregrinacions podran fer-se
en algun dels diumenges o dies de festa. Els reverends Arxi¬
prestos veïns d’algun dels santuaris a Jesús Redemptor es po¬
saran d’acord entre ells per determinar el dia de la peregri¬
nació, procuraran que no sia el mateix que determinin els
dels altres santuaris més immediats, i ens participaran el dia
i demés circumstàncies així que hagin pres l’acord. En el so¬
lemne dia de la peregrinació es farà en el santuari respectiu
una funció religiosa amb sermó, que versarà sobre l’inesti¬
mable benefici de la Redempció de Jesucrist, se saludaran les
cinc Llagues i es cantarà l’himne V exilia Regis prodeunt, amb
lo demés que es cregui convenient. Nós concedim quaranta
dies d’indulgència als qui, havent confessat i combregat en al¬
gun dels vuit dies abans de la peregrinació, assisteixin devo*
tament a ella, i presidirem aquelles que ens permetin les nos¬
tres obligacions pastorals.

Que el diví i dolcíssim Redemptor de les nostres ànimes,
Jesucrist Senyor nostre, accepti aquest humil tribut que li
oferirà la Diòcesi de Vic, i que el Pare de les misericòrdies i
Déu de tota consolació, de qui deriven tots els dons i tots els
béns de l’humà llinatge, correspongui amb les seves celestials
benediccions. Nós, caríssims germans i fills, vos donem la
Nostra en nom del Pare f» del Fill t i de l'Esperit Sant f.
Amén.

Vic, 12 de juliol de 1900

EL BISBE DE VIC ALS VEÏNS DE LA
CIUTAT I SA COMARCA*

L’homenatge a Jesús Redemptor, els monuments que els
pobles cristians volen alçar en honor del diví Restaurador de
la nostra naturalesa, com marcant la confluència entre el se¬
gle xix, que s’acaba, i el xx, que comença, volem que sia en
aquesta nostra estimada ciutat de Vic un monument que cor¬
respongui a les mires, a l’ésser personal de Jesús, a la seva sal¬
vadora doctrina, al caràcter del nostre temps o època, i a les
necessitats d’aquesta comarca.

Jesús és el cap de tota la humanitat, i tots els homes són
membres seus; Jesús és Déu i Home verdader, i volem que el
monument sia l’homenatge a la divinitat i a la humanitat,
que sia en honor de Déu i en profit dels homes.

Ja de temps existeix en aquesta ciutat l'Institut de les Ger-
manetes dels Pobres, estès quasi per tot el món i sempre es¬
timat de les ànimes bones per l’objecte a què es consagra d'as¬
sistir als vells desemparats. Elles arrepleguen lo que el món
rebutja; i la vellesa, de què amb rares excepcions els homes
fugen, elles la cerquen, i l’amen i l'afalaguen i la serveixen
per amor de Jesucrist.

Un noble benefactor fins ara les ha tingudes a casa seva;
però la casa, capaç per a una família, és insuficient per a la

* Líetra de convit a l’erecció de l’Asil de Germanetes dels Pobres, de Vic.
La inauguració té lloc el dia 7 de novembre del 1902.

EL BISBE DE VIC ALS VEÏNS DE LA CIUTAT I SA COMARCA 57

sempre nombrosa família dels vells desemparats, i és una ne¬
cessitat imprescindible l'erecció d’un edifici dedicat especial¬
ment a aquest objecte.

La divina font de la caritat, que mai s'estronca, ha donat
ja el camp sobre del qual ha d'alçar-se l’edifici. Nós contri¬
buirem a l’erecció com a bisbe, i més encara com a home par¬
ticular, puix les moltes atencions eclesiàstiques d’aquesta
Diòcesi, gens sobrera, no permeten fer més; esperem que al¬
tres entitats i persones contribuiran a l’obra i que tot el po¬
ble hi pendrà part segons la mida de les seves possibilitats;
així, no serà la fundació d’aquest o d’aquell altre, sinó de la
ciutat de Vic i de totes les poblacions i parròquies de sa co¬
marca que han de participar dels beneficis d’aquesta gran
obra de misericòrdia de mantenir i assistir als vells desem¬
parats, i no sols dels qui sempre resideixin en el país, sinó
dels qui per amor a ell, per congeniar amb aquesta terra, du¬
rant una part de l’any es fan veïns i com conterranis nostres,
dels qui posseeixen terres aquí, dels qui descendeixin d'a¬
quest país.

I aquesta institució, més que per la magnitud de l’arqui¬
tectura de l’edifici, pel bé que derivarà d’ell, per ésser un mo¬
nument de la misericòrdia cristiana, constituirà l'homenatge
a Jesús, Redemptor dels homes, a qui canònicament dedica¬
rem l'establiment i la iglésia, resultant complerta la profecia
que, referint-se al diví Benefactor de la humanitat, pronun¬
cià el vell oracle d 'Israel: El pobre i el desvalgut alabaran el
teu nom.

Vic, 29 de juliol de 1900

INVENTARIO DE PARROQUIAS*

La inspección que por derecho corresponde al Prelado so¬
bre los bienes de las iglesias particulares sujetas a jurisdic-
ción, exige la formación de inventarios de los de cada parrò¬
quia, sin los cuales no puede aquélla debidamente ejercerse.

Por otra parte, los reverendos Curas pàrrocos, al hacerse
cargo de sus respectivas parroquias, contraen la obligación
de conservar los bienes de la misma con sujeción a las pres-
cripciones canónicas, bajo la pena de responder con sus pro-
pios bienes de cualquier infracción: nada, por lo tan to, les es
màs conveniente para probar la rectitud de su administra-
ción y evitar cargos infundados, que el tomar razón de todos
los bienes y objetos confiados a su custodia.

En virtud de estas consideraciones, mandamos a los reve¬
rendos Curas pàrrocos y ecónomos que, ai tomar posesión de
una parròquia, juntamente con el Pàrroco o Ecónomo ante¬
rior, formen inventario detallado:

1 De los fondos existentes a favor de la ïglesia y de las
Cofradías establecidas en la misma.

2. ° De los vasos y ornamentos sagrados, haciendo constar
su calidad, matèria y estado de conservación.

3. ° De las alhajas, cuadros y otros objetos que tengan al¬
gun valor artístico o arqueológico.

Disposició motivada per ía provisió de rectories, que té lloc els dies
d’entrada del Prelat a la diòcesi.

INVENTARIO DE PARROQUIAS

59

4. ° De todos los muebles de la casa rectoral, expresando
el estado de conservación en que se hallen.

5. ° Se harà constar, ademàs, el estado de la casa rectoral,
con expresión de los reparos que se crean necesarios.

El Pàrroco o Ecónomo entrante y el saliente firmaran por
duplicado el inventario, mandando un ejemplar a Nuestra Se¬
cretaria de Càmara, y quedando el otro en el archivo del Cu-
rato.

f El Obispo

Vich, 30 de agosto de 1900

CIRCULAR SOBRE LA SUBSCRIPCIÓ
PER A ERIGIR EL TERCER MISTERI DE
GLÒRIA DEL ROSARI MONUMENTAL
DE MONTSERRAT

En la última conferencia celebrada en el Monasterio de
Montserrat, de la Orden de San Benito, por los Prelados de
la Provincià Tarraconense, se acordó, a petición del senor
Abad de aquella religiosa Casa, abrir una suscripción entre
los obispos y demàs clero para que fuese erigido, a expensas
de los sacerdotes de las diòcesis respectivas, un monumento
representativo del tercer Misterio de Glòria, en el Rosario mo¬
numental que se va colocando en el camino que desde el Mo¬
nasterio se dirige a la Santa Cueva.

Varias clases sociales y asociaciones pías han erigido allà
un misterio del Rosario; la clase sacerdotal debe tomar parte
en este tributo de piedad en honor de la Santa Patrona del
país; y El Advenimiento del Espíritu Santo, la inauguración de
la Iglesia, nos toca a nosotros, que no sólo somos sus hijos
como los demàs fieles, sino también sus ministros y represen-
tantes oficiales.

De otra parte, la Diòcesis vicense tiene motivos especiales
para corresponder a la invitación unànime de los Prelados de
la Provincià Tarraconense. El iniciador del pensamiento de

CIRCULAR SOBRE EL ROSARI MONUMENTAL DE MONTSERRAT

61

erigir el Rosario monumental es un Canónigo de nuestro cle-
ro; el venerado Santuario de Maria podemos decir que casi
està enclavado en esta Diòcesis; y el Rosario de Maria es guar-
dado aún con fiel piedad por nuestros pueblos, que levantan
cada dia hasta el trono de la Reina del Santísimo Rosario el
amorosísimo himno que los labios de la celestial Senora en-
senaron al Patriarca Santo Domingo de Guzmàn.

Contribuyamos, pues, todos, amados cooperadores nues¬
tros, en unión con el restante clero de la Provincià Tarraco¬
nense, a dedicar a Maria Santísima en su principal Santua¬
rio un monumento que justifique a las generaciones venide-
ras la piedad sacerdotal en estos últimos anos del siglo xix; y
a este objeto, desde ahora queda abierta una suscripción en¬
tre el clero diocesano del Oficialato en esta Nuestra Secreta¬
ria de Càmara, y cuidaràn los reverendos senores Arciprestes
de abrir también una suscripción entre el clero de sus respec-
tivos arciprestazgos.

t El Obispo

Vich, 10 de septiembre de 1900

EXHORTACIÓ PASTORAL AL ROSARI
DE MARIA*

CaRÍSSIMS:

S'acosta el mes d’octubre, que és el mes del Rosari de Ma¬
ria i que la Iglésia ha, solemnement i moltíssimes vegades,
consagrat a aquesta devoció santíssima. Reina del Santíssim
Rosari és anomenada la Immaculada Verge Maria, Mare del
diví Redemptor Jesús. La festivitat del Roser de tot el món
ens recorda una gran alegria de tota la cristiandat: la desfeta
dels moros alcançada per l'exèrcit dels prínceps cristians que,
auxiliat per Maria, trencà per sempre el jou amb què els ma¬
hometans volien subjectar el poble cristià. Des d'aquell dia
la Verge és anomenada l’auxili dels cristians; i aquest auxili
fou obtingut per mediació de les Confraries del Roser, que
amb pregàries públiques el demanaven passant el Sant Ro¬
sari. Altres victòries obtingué el poble cristià mitjançant el
Rosari; i, a més, la intercessió de Maria Santíssima purificà
el món de vicis i heretgies. Ella és la mística Rosa que amb
sa olor desterra les pestilències de les ànimes. «Vós — li diu
la Iglésia — heu fet perdre les heretgies en tot el món.»

Ella és la gran Mare de tota la família cristiana, i és propi

L’any 1911 el Dr. Torras suprimí el paràgraf d'aquesta exhortació en
el qual es fa referència al papa Lleó XIII, i la dirigí novament als seus dio-

EXHORTACIÓ PASTORAL AL ROSARI DE MARIA

63

de les mares dur la pau entre els fills, desterrar les divisions
i portar la dolça unió entre tots els de la casa. Els cristians
formen la casa del Senyor; i entre ells els interessos contra¬
ris, les passions oposades, el pensar diferent, porten natural¬
ment una necessitat de pau i d'unió per la qual sempre ha cla¬
mat la Santa Mare Iglésia, i aquesta unió i concòrdia i mú¬
tua caritat entre els homes, que era el gran desig de Jesucrist,
s'obté en gran manera pel mitjà del Rosari, olorós bàlsam de
les ànimes que la gloriosa Verge Maria ensenyà a nostre Pare
sant Domingo, qui el predicà amb gran zel al poble cristià.

Per això a l’acostar-se el mes d’octubre, obligats Nós per
la nostra pròpia penyora, que havem donat a la Verge Maria
al posar son Rosari en nostre escut episcopal, obligats encara
més per les ordres, tantes vegades vingudes del Cap visible
de la Iglésia, el Romà Pontífex, manant a tota la cristiandat
que dediqués tot el mes d'octubre al culte i especial devoció
del Santíssim Rosari, ens dirigim a vosaltres, caríssims, ex-
hortant-vos vivament a que en particular i individualment,
en vostres cases i famílies, en vostres tallers, anant de camí,
en tota ocasió i lloc que ho permetin prudentment les cir¬
cumstàncies, passeu el Rosari de Maria, que així Ella serà
vostre consol en les amargures de la vida, vostra fortalesa en
les temptacions i vostre auxili en l'hora de la mort, ajudant-
vos en el trànsit sempre difícil de la vida present a la vida
eterna.

I com el regnant Pontífex, el papa Lleó XIII, devotíssim
del Rosari, ha publicat novament les indulgències que es gua¬
nyen amb aquest piadós exercici i proposa als fidels cristians
l'inscriure's en les venerables Confraries del Roser, tan este¬
ses per tot aquest país, que en temps de nostres pares era com
un espiritual jardí de místiques roses que florien ufanoses en
totes les parròquies, Nós exhortem i ordenem a tots els reve¬
rends rectors que atenguin a les Confraries existents en ses
iglésies i que en nom del Vicari de Jesucrist en la terra, el
Sant Pare, indueixin a sos feligresos a inscriure’s en elles, ani¬
mant sa pietat amb la pròpia pietat i devoció envers la Reina

64

J. TORRAS I BAGES

del Santíssim Rosari, recordant-los que és la devoció predi¬
lecta de la Iglésia, la més excel·lent després de l'august sacri¬
fici de la Missa, i la qual la mateixa Iglésia ha enriquit més
amb el tresor sagrat de ses indulgències, bastant el donar el
nom a la Confraria per a lucrar-les sempre que es digui el
Sant Rosari. No obstant, exhortem als devots cristians de nos¬
tre bisbat que continuïn la piadosa tradició de sos pares allis-
tant-se a les Confraries del Roser i pagant la petita pensió que
serveix per celebrar, després de la mort de cada confrare, el
sant sacrifici de la Missa en sufragi de ses ànimes.

Que la Verge Santíssima, caríssims nostres, accepti les de¬
votes pregàries del Rosari que nosaltres, durant el mes d'oc¬
tubre especialment, li dedicarem; però recordeu-vos que Ella
és la més pura de totes les criatures, i que, segons ensenyen
els sants doctors de la Iglésia, no hi pot haver criatura més
pura que Ella, i de consegüent, les nostres oracions envers
Ella han de sortir d’un cor que no estigui maculat per la cul¬
pa; així obtindrem la seva protecció i el Rosari de Maria serà
per a nosaltres la cadena d'or que ens unirà amorosament
amb Déu i el místic conducte per medi del qual les nostres
ànimes rebran les celestials gràcies.

Vic, dia de sant Mateu, apòstol, de 1900

CONDEMNACIÓ D’«EL COSMOPOLITA» I
ALTRES PERIÒDICS QUE ES
PUBLIQUEN A BARCELONA*

Hacemos nuestras las prohibiciones contenidas en el an¬
terior Decreto de Nuestro Venerable Hermano, el Obispo de
Barcelona, y prohibimos bajo las mismas penas la lectura de
los periódicos que en él se condenan, aunque tenemos la se-
guridad de que el buen sentido de Nuestros diocesanos no ha
de conceder ninguna atención a tales papeles.

Santa Visita de Cabrianas, 22 de octubre de 1900

t El Obispo

* Figura en el «Boletín Oficial», a continuació del decret del bisbe de Bar¬
celona, que hi és inserit literalment.

CIRCULAR SOBRE EL COL·LEGI DE
SANT JOSEP DE VIC

Nuestros amados cooperadores saben la existència del Co-
legio de San José, en donde se mantienen, educan y estudian
para alcanzar el estado eclesiàstico, de dos a trescientos ni-
nos y jóvenes, bajo la dirección de virtuosos e inteligentes sa-
cerdotes en esta capital de la Diòcesis. Los resultados obte-
nidos por esta modesta y útil institución, tan eminentemente
eclesiàstica, demuestran que no son estériles los sacrificios
que la Diòcesis ha de hacer para su sostenimiento, y al mis-
mo tiempo han de hacerla querida a todos los sacerdotes y
hasta a los buenos cristianos del Obispado de Vich. Los alum-
nos han representado un buen papel no sólo en el Seminario
diocesano, sino hasta también en los grandes centros docen-
tes de la Capital del Orbe Católico, y màs tarde, ya ordena-
dos, en el desempeno de distintos ministerios eclesiàsticos.

Uno de los recursos con que cuenta la institución para sos-
tenerse, es la aplicación, a intenciòn del Colegio, de la segun-
da Misa de los Pàrrocos y Sacerdotes que binan, para lo cual
la Santa Sede ha autorizado plenamente. Muchos son los Pà¬
rrocos que practican obra tan meritòria y aun muchos otros
beneméritos sacerdotes que aplican algunas misas, durante
el ano, a tan alto objeto. En efecto, no hay obra màs meritò¬
ria que la de contribuir a la formación del Clero; y el Colegio
de San José, precisamente realiza esta formación siguiendo

CIRCULAR SOBRE EL COL·LEGI DE SANT JOSEP DE VIC

67

èxactamente las prescripciones del Sagrado Concilio de Tren-
to, en lo que se refiere a Seminarios.

Exhortamos, por lo tanto, a nuestros amados cooperado¬
res, los sacerdotes de la Diòcesis, para que continúen su pie-
dad hacia la Iglesia y el estado eclesiàstico, y esperamos que
no sólo perseveraran los que la practican, sino que aumenta-
rà considerablemente el número de los que ejecutan obra tan
meritòria. Su correspondència demostrarà los grados de
amor que profesa a su propio estado, el estado eclesiàstico de
esta antigua y venerable Diòcesis.

t El Obispo

Vich, 28 de noviembre de 1900

AL MARGEN DE LA «CRÒNICA DE LA
ORDEN DE PREDICADORES»

Fratris Petri de Arenys. — Chronicon Ordinis Praedicatorum ab
ANNO 1340 USQUE AD 1415. — Rl·lCENSUIT Fr. BeNEDICTUS MaRIA ReI-
chert, eiusdem ordinis. — Romae, in domo generalitia, via dicta
«San Sebastiano», 10; Stuttgardiae-Vindabonae, apud los.
Roth., bibliopolam, via dicta «Kanzleistrasse», 33.

Hemos recibido del distinguido historiógrafo de la Orden
de Predicadores, el alemàn P. Reichert, la curiosa y útil crò¬
nica cuyo titulo precede a estas líneas, en un volumen perfec-
tamente impreso y con elegancia encuadernado. Forma parte
de la interesante colección Monumenta ordinis Fratrum Prae¬
dicatorum històrica, que se publica bajo los auspicios del Re-
verendísimo Maestro general de la Orden, el Padre Fruhwirth,
y con la dirección del P. Reichert, dos alemanes que ponen al
servicio de la historia de su Orden, espahola de origen, y una
de cuyas provincias mas esclarecidas fue la nuestra de Ara¬
gón, el talento de investigación y el trabajo ímprobo que dis-
tingue a los escritores germànicos que tienen la noble pasión
de la historia. Desde las pàginas de nuestro Boletín enviamos
nuestro màs afectuoso agradecimiento al esclarecido P. Rei¬
chert, que demuestra la màs exquisita cortesia hacia nuestro
país, y hacia los hombres del mismo que le prestaron siquie-

AL MARGEN DE LA «CRÒNICA DE LA ORDEN DE PREDICADORES.» 69

ra el màs ligero apoyo en su misión investigadora, cortesia
que sale màs de relieve en la dedicatòria lacónicamente clà-
sica: Qui iuverunt sua studia, hispanis, y en la fecha del pro¬
logo, el dia de la ilustre màrtir catalana santa Eulalia: Da-
tam Romae die feslo S. Eulaliae 1900.

Ademàs, la publicación de esta crònica, inèdita en nues-
tra Biblioteca universitària y procedente del Convento de
Santa Catalina, de Barcelona, constituye un tributo a la his¬
toria de nuestro país, pues aunque principalmente se ocupa
en las cosas de la Orden, se encuentran en ella interesantes
notas sobre el cisma, la elección de Caspe y la predicación en
Barcelona de san Vicente Ferrer, que, escritas con gran sere-
nidad por un testigo contemporàneo de los sucesos, tienen, a
pesar de su laconismo, incontrastable importància.

Sirva también este ejemplo de amor a las antigüedades de
la Orden, de aliciente a nuestro Clero, sobre todo en las parro-
quias y comunidades que poseen archivos, para dedicar el
tiempo, después de cumplidos los deberes ministeriales, al es¬
tudio de los documentos que pueden ilustrar la historia de
sus respectivas Iglesias, y aun también la historia general del
país.

t El Obispo

EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU*

El Bisbe de Vic a la Diòcesi

Entengueu, caríssims germans i fills, el que significa el
sant temps del Jubileu que Nostre Santíssim Pare, el papa
Lleó XIII, després d'haver-se celebrat a Roma, cap de tota la
cristiandat, estén ara, en virtut de les Lletres apostòliques que
precedeixen, a tot el món catòlic: significa un perdó general
dels deutes que tenim amb la Justícia eterna. Així com els ho¬
mes generosos, en certes circumstàncies solemnes de la vida,
perdonen els deutes, condonen lo que se’ls devia, així també
Jesucrist, per medi de son Vicari a la terra, ara, en aquest co¬
mençament de centúria, mediant el penediment, la confessió
i el propòsit d'esmena dels pecats de la vida passada, condo¬
na als pecadors els- deutes de les seves culpes. L’absolució sa¬
cerdotal, degudament rebuda, perdona el càstig etern de les
penes infernals, però deixa un deute que ha de pagar-se en
aquesta o en l’altra vida. El Vicari de Jesucrist, en virtut dels
poders que té rebuts d'aquest Rei immortal de tots els segles,
ens convida a una plena remissió dels deutes que tenim con¬
trets pels pecats que desgraciadament havem comès, i dulci-
fica la satisfacció, obligant-nos solament a la pràctica d’al¬
guns actes de pietat summament fàcils de complir.

Jesucrist Senyor nostre deixà a la Iglésia en custòdia i di-

* Altre document motivat per l'Any Sant 1900.

EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU

71

pòsit un tresor infinit de mèrits: els mèrits de la seva Passió
i Mort sacratíssimes; els sants màrtirs, els sants confessors i
les santes verges, tots els sants de la Cort celestial, de vida jus¬
ta i pura i rics d’obres bones i havent exercitat la penitència,
al sortir d'aquest món han tingut mèrits sobrers, que la Iglé-
sia uneix al tresor que Jesucrist li deixà, i ara son Vicari en
la terra, el Summe Pontífex, amb motiu d'aquest Jubileu obre
aquest tresor, i a tots ens convida a pagar amb ses riqueses
els deutes que tenim amb la Justícia divina.

Disposem-nos per aprofitar-nos de la saludable providèn¬
cia de la Iglésia en favor de tots nosaltres pecadors amb la
humilitat del penediment de nostres pecats, amb obres de pe¬
nitència, amb l'exercici de l’oració i apartament del món, i
amb la pràctica de la caritat i misericòrdia envers els nostres
germans pobres i necessitats; que la nostra reconciliació amb
Déu sia absoluta, que els deutes de la nostra consciència que¬
din enterament pagats, i que la nostra amistat amb Jesucrist
Senyor nostre, Jutge de vius i de morts, completada amb el
tresor de la Iglésia, sigui sempiterna.

Comencem el segle xx amb aquesta gran obra de pietat
cristiana que és el Sant Jubileu; el Jubileu ve a ésser una re¬
novació de l'home cristià. Ens renovem amb la purificació de
les nostres consciències, amb la unió amb Déu pel mitjà de
la gràcia; el pecat és la pitjor taca de l'home, i amb la con-
trició i confessió sagramental, amb la Sagrada Comunió i
amb la pràctica dels exercicis del Jubileu, la taca del pecat
desapareix, i l’home queda renovat i amic de Déu. Animem-
nos, doncs, tots, fills caríssims; escolteu la veu del gran Pare
de tota la família cristiana, el Romà Pontífex, i no deixeu de
guanyar les gràcies espirituals a què ell vos convida, a qual
objecte, i per facilitar-vos el medi, donem les següents dispo¬
sicions:

l.a Els reverends senyors Rectors, Ecònoms i Regents, no
solament llegiran aquesta exhortació al poble, sinó que pro¬
curaran explicar-la, interessant als fidels en les gràcies espi¬
rituals qLie s'obtenen amb el Sant Jubileu.

72

J. TORRAS I BAGES

2 ‘ Les seixanta visites que s'han de fer en quinze dies,
quatre cada dia, no importa que no siguin en dies continus,
sinó mentre es facin abans del 8 de juliol, que és el dia que
s’acabarà en aquest Bisbat el temps per guanyar el Sant Ju¬
bileu; però, per facilitar son compliment, ordenem als reve¬
rends senyors Rectors que oportunament anunciïn al poble
els dies en què vulguin visitar ells la iglésia o les iglésies que
siguin necessàries per guanyar el Jubileu, a fi que, unint-se
amb els seus Rectors els feligresos i practicant les visites jun¬
tament, puguin disfrutar del privilegi de reducció de visites,
per a la qual reducció Nos autoritza el Summe Pontífex.

3. 3 La reducció que fem de les visites en favor d'aquells
dels nostres feligresos que vulguin fer-les en unió dels seus
Rectors o d’un sacerdot per ells comissionat, a lo qual els ex¬
hortem vivament, com també en favor de les Comunitats,
Confraries i altres pies associacions, i a tots els fidels que a
elles s’uneixin, i que, presidides per un sacerdot, facin corpo-
rativament els exercicis del Jubileu, és la de quatre dies de
visites, amb quatre visites cada dia, que deuran fer-se en:

Brull. — Iglésia parroquial i del Sagrat Cor.

Calaf. — Iglésia parroquial i del Sant Hospital.

Castellfollit del Boix. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.

Castellterçol. — Iglésia parroquial, ídem de la Casa de Be¬
neficència i capella de Sant Francesc.

Centelles ( Santa Coloma). — Iglésia parroquial i capella de
Jesús.

Conill. — Iglésia parroquial i capella del Roser.

Fals. — Iglésia parroquial i capella del Grau.

Gaver. — Iglésia parroquial i capella nova.

Igualada. — Iglésia de Santa Maria, Nostra Senyora de la
Soledat, iglésia del Roser i dels Dolors.

Manresa. — Les tres iglésies parroquials i la de Sant Ignasi.

Mirambell. — Iglésia parroquial i antiga del cementiri.

Montmaneu. — Iglésia parroquial i capella del cementiri.

Moià. — Iglésia parroquial, de Sant Sebastià, de les Esco¬
les Pies i de Sant Pere.

EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU

73

Prats de Rei. — Iglésia parroquial i capella de Nostra Sen¬
yora del Portal.

Pujalt. — Iglésia parroquial i capella del cementiri.

Ripoll. — Iglésia parroquial, de Sant Pere i de Sant Eudald.

Roda. — Iglésia parroquial i capella de Nostra Senyora del
Sol del Pont.

Sant Fructuós de Bages. — Iglésia parroquial i capella de
les Germanes Terciàries Dominiques.

Sant Joan de les Abadesses. — Iglésia parroquial i de Sant
Pol.

Santa Coloma de Queralt. — Iglésia parroquial i de Nostra
Senyora de la Mercè.

Sescorts. — Iglésia de Sant Martí i de Santa Maria.

Segur. — Iglésia parroquial i de Nostra Senyora del Coll.

Surroca. — Iglésia parroquial i de Santa Bàrbara.

Tona. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.

Torelló (Sant Feliu). — Iglésia parroquial i del Sant Hospi¬
tal.

Torroella. — Iglésia parroquial i santuari de Juncadella.

Vallfogona (Sant Julià). — Iglésia parroquial i capella de la
Salut.

Valldeneu. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.

Vic. — Santa Iglésia Catedral, Nostra Senyora de la Pietat,
Nostra Senyora del Carme i Sant Domingo.

Viladrau. — Iglésia parroquial i capella de la Pietat.

En les poblacions o parròquies restants de la Diòcesi es fa¬
ran quatre visites a la iglésia parroquial, en cada un dels qua¬
tre dies. Aquestes mateixes iglésies deuran visitar els qui vul¬
guin fer les visites particularment.

4. a En cada visita es resaran cinc Parenostres, Avemaries
i Gloriapatris, que dirà en veu alta el sacerdot que presideixi
l’acte, o altre per aquest designat, alternant amb els fidels.

5. a Usant de les facultats que ens concedeix el Sant Pare
en ses Lletres apostòliques, dispensem de les Visites designa¬
des per guanyar el Sant Jubileu a les Religioses, novícies pos-
tulants i altres dones i noies que visquin en monestirs, comu-

74

J- TORRAS I BAGES

nitats o cases religioses; igualment als presos de les presons,
als malalts, als vells i a tots els que tinguin algun impedi¬
ment, i facultem als confessors aprovats de la nostra jurisdic¬
ció perquè puguin determinar, fins fora de confessió, les obres
de pietat que hauran de practicar dites persones per guanyar
la gràcia del Sant Jubileu, com igualment respecte dels nois
i noies que encara no combreguen, assenyalar un acte de re¬
ligió que els supleixi la sagrada Comunió.

Que Déu Senyor nostre ens concedeixi a tots, caríssims
germans i fills, el poder guanyar el Sant Jubileu, a fi que al
presentar-nos davant del Tribunal de la Justícia eterna esti¬
guem descarregats de les penes merescudes per les nostres
culpes.

Vic, festa de la Purificació de la Verge Maria de 1901

NOMENAMENT

litre. Dr. D. Andrés Duran y Marquet, Canónigo Lectora l de esta

Santa Iglesia Catedral:

En atención a los muchos anos que ha desempenado V. S.
el cargo de Lectoral de esta Santa Iglesia, cuya prebenda ob-
tuvo por oposición, a su larga y provechosa carrera en la en-
senanza del Seminario de la Diòcesis, a su amor y diligència
en el ejercicio de todas las funciones que corresponden al cui¬
to de Dios nuestro Senor y a la salvación de las almas, le as-
cendemos a la Dignidad de Arcediano de esta Nuestra Santa
Iglesia Catedral, vacante por fallecimiento del M. I. Sr. Dr.
D. Francisco J. Casadevall, de buena memòria, y cuya provi-
sión nos corresponde según turno.

Y al participar a V. S. eSte nombramiento, al mismo tiem-
po que satisfacemos el sentimiento de respeto y amor a Nues¬
tro antiguo Profesor de Teologia, pagamos el debido tributo
a la ilustración, a la laboriosidad y a la ejemplaridad de vida
de V. S.

Dios guarde a V. S. muchos anos.

t José, Obispo de Vich

Vich, 12 de febrero de 1901

MISIONES EN ESTE PRIMER AMO DEL
SIGLO XX

Siempre ha sido necesaria la renovación del espíritu cris-
tiano por medio de la consideración de las verdades eternas
y por la discusión de nuestra responsabilidad en el interno
foro de la conciencia. De aquí proviene la santa pràctica de
las Misiones, tan recomendada por la Iglesia catòlica y tan di-
vinamente ejercida por los hombres apostólicos que el Espí¬
ritu Santo con frecuencia suscita para la santificación de los
pueblos.

Por medio de las Misiones se renueva la fe en los pueblos,
los justos se enfervorizan, los pecadores purifican sus concien-
cias, la caridad se extiende y hermana a los hombres entre sí,
y la excelsa piedad levanta la vida terrenal hasta ponerla en
contacto con la vida de los bienaventurados ciudadanos de la
glòria.

Por esto exhortamos a nuestros queridos cooperadores,
que tienen a su cargo la cura de almas de las parroquias de
nuestra Diòcesis, que procuren, en cuanto les sea posible, que
en este primer ano del siglo xx se predique la Santa Misión
en sus respecti vos pueblos. Nuestro encargo es completar la
redención de Jesucristo, o, mejor dicho, hacerla efectiva en
las almas de nuestros feligreses; y la Santa Misión trae con-
sigo una gracia extraordinària; es aquel viento que sopla de
lo alto y sanea las conciencias corrompidas, y refresca el ar-

MISI0NES EN ESTE PRIMER ANO DEL SIGLO XX

77

dor de las pasiones y empuja la voluntad para que derribe
los obstàculos que el hombre particular encuentra en el ca¬
mino de su salvación. Sigue a este viento la lluvia de la gra¬
da divina, que fertiliza los corazones y los hace fructificar en
todo género de virtudes.

De otra parte, en estas sagradas temporadas en que el
hombre, conociéndose a sí mismo, se humilia y arrepiente, en
que en los mismos pueblos, la masa de sus habitantes siente
la emoción de lo divino y eterno, y ejecuta, con màs o menos
perfección, aquel gran principio de san Agustín de conocerse
a sí mismo y de conocer a Dios, en estas sagradas tempora¬
das, decimos, se rinde a Jesucristo Senor nuestro el tributo
màs agradable de sumisión y amor que le corresponde como
a Rey inmortal e invisible de todos los siglos y de toda la hu-
manidad.

Considerad, carísimos cooperadores, que cada uno de vo-
sotros tiene a su cargo una companía del ejército que milita
bajo las banderas del divino Redentor y que se extiende por
todos los àmbitos del mundo; figuraos que en este principio
de siglo el excelso Caudillo que nos conduce a la victorià eter¬
na va a pasar una revista, y cada uno de vosotros esmeraos
en presentarle la companía que tiene a su cargo debidamen-
te disciplinada y equipada por la pràctica de la Santa Misión,
que purifica, robustece y arma el espíritu con los dones ce-
lestiales de la gracia, y así sepamos cumplir aquella sagrada
y antigua sentencia de que, cooperando y trabajando para la
salvación de las almas que tenemos encomendadas, salvare-
mos nuestras propias almas. A imitación del divino Maestro
Jesús, tenemos el oficio de salvadores, ya que nuestro minis-
terio es una participación del suyo, y a pesar de nuestra in-
significancia podemos aspirar, si cooperamos a su obra sal¬
vadora, a una participación de su glòria en el reino eterno.

Marzo de 1901

PROHIBICIÓ DEL DRAMA «ELECTRA»

Por cuanto según los principios de la Iglesia y hasta del
buen sentido cristiano, es pecaminoso asistir a la representa-
ción de dramas contrarios a la Religión catòlica y a sus ins-
tituciones; no hemos publicado hasta ahora la condenación
del drama titulado Electra por estar incluida su condenación
en las reglas generales del Derecho Canónico y desprenderse
de la razón natural del católico su ilicitud; no obstante, como
sin duda no por ignorància, sino por malicia, se ha hecho al
parecer el argumento de que podia representarse en esta Diò¬
cesis por no estar prohibido por su Prelado, declaramos que
incurren en pecado los que asistan a la representación del
drama aludido, a la cual no puede asistir ningún buen cris¬
tiano, ni hombre alguno que ame la Religión catòlica.

Y para que llegue a conocimiento de los fieles serà leído
este nuestro Decreto en el Ofertorio de la Misa mayor de las
poblaciones en que existan teatros por los reverendos Curas
pàrrocos respectivos.

Vich, a los 19 días del mes de abril de 1901

t El Obispo

AVE MARIA PURÍSSIMA

El mes de maig ha sigut consagrat per la pietat cristiana
a la veneració especial de la Verge Maria, Mare de nostre Re¬
demptor Jesús i Mare nostra. Tots els mesos i tots els dies de
l'any, i fins totes les hores del dia, el cristià piadós els té con¬
sagrats a Maria Santíssima; per això, al tocar la campana de
les hores, els fidels piadosos acostumen a resar l’oració angè¬
lica de T Avemaria, com per denotar que en son cor contínua¬
ment hi viu l’amor filial envers aquesta Mare de misericòr¬
dia; però el florit mes de maig és un temps de renovació d'a¬
questa pietat i culte a la Reina de cels i terra; pel maig la na¬
turalesa es renova i floreix, i l'esperit cristià ha de seguir
aquesta llei de la naturalesa, renovant l'olorosa devoció a la
Immaculada Verge Maria, i fent que tornin a florir totes aque¬
lles pràctiques que els nostres pares deixaren en honor d'a¬
questa celestial Senyora.

Una de les pràctiques més esteses i edificants era la salu¬
tació per mitjà d'aquestes paraules: Ave Maria Puríssima, sens
pecat concebuda. Amb aquestes paraules es saludaven els uns
als altres els cristians: d’un modo particular servien de salu¬
tació i fins d'aclamació al Bisbe, i s’escrivien damunt del llin¬
dar de la porta d'entrada de les cases, com per posar- les baix
la invocació de Maria.

El bé i la pietat mai se fan vells, i la devoció a la Verge
Maria serà eterna en el món cristià. Honrant a Ella, honrem
a son Fill santíssim Jesús; si aconseguim la seva protecció ob-

80

J- TORRAS I BAGES

tindrem una mediació poderosíssima davant de la Justícia di¬
vina i un mitjà facilíssim perquè la gràcia del Senyor ens afa¬
voreixi en tots els perills i temptacions de la vida.

Per això recomanem a tots els reverends Rectors i Sacer¬
dots de la nostra jurisdicció i a tots nostres fills espirituals
de la Diòcesi que tinguin alguna influència en el país, que tre¬
ballin en la renovació d'aquests testimonis públics d'amor a
la Immaculada Verge Maria, a fi que la salutació Ave Maria
Puríssima continuï essent la filial expressió d'amor i con¬
fiança a Nostra Senyora i Mare.

De consegüent, procuraran fomentar la continuació de la
devota pràctica de posar sobre la porta de les cases la llegen¬
da Ave Maria, que fins pot constituir, si la cosa es fa amb in¬
tel·ligència, un mitjà de decoració i ornament de l'edifici en
lo que pertoca a la part material; i en lo que respecta a lo es¬
piritual, és una invocació perenne que es dirigeix a la Mare
de la divina Gràcia en favor de la família que així es posa
baix sa protecció, saludant-la contínuament amb les sagra¬
des paraules de l’Àngel, que bé mereixen quedar gravades en
el cor dels cristians i en les pedres dels portals de ses cases.

A més, també recomanem fomentar la salutació Ave Ma¬
ria Puríssima , sens pecat concebuda. Així es perpetua entre els
homes la salutació d’immensa alegria, consol i benedicció.
Quan l’arcàngel sant Gabriel saludà a la Verge Maria de part
de Déu, en Ella saludà a tota la Humanitat, representada en
aquella augusta Dona, i per tant, l'eco d’aquelles paraules ha
de passar de generació en generació fins a la fi dels segles.
Aquesta salutació és la glòria i la salvació dels homes. Per
això vos exhortem a tots, Fills caríssims, perquè, en quant de¬
pengui de vosaltres, aquests testimonis públics de fe i de pie¬
tat continuïn ennoblint i santificant els costums del nostre
cristià país.

Vic, 27 d’abril de 1901

DISPOSICIÓ SOBRE LES ARES

Como hemos observado que el ara que sirve para el santo
Sacrificio de la Misa, suele tenerse envuelta con una funda,
costumbre que no deriva de ninguna disposición litúrgica que
sepamos, antes al revés, parece màs conforme que la sagrada
piedra sobre la cual se ofrece la Víctima divina se tenga sin
aquella envoltura, habiendo los manteles suficientes; dispo-
nemos que los reverendos Pàrrocos y demàs Sacerdotes en-
cargados de iglesias quiten las referidas fundas, cuidando
siempre de que haya en los altares los manteles o toallas que
determinen las rúbricas.

f El Obispo

Vich, 29 de abril de 1901

PROHIBICIÓ DE MÍTINGS
ANTICLERICALS I DEL PERIÒDIC «EL
REPUBLICANO»

Per quant és deure de nostre ministeri defensar en aques¬
ta nostra estimada Diòcesi la dignitat eclesiàstica quan sigui
injuriada, constant-nos que els coneguts clergues apòstates D.
Segimon Pey i Ordeix i D. Carles de Grassot se n'han entrat
per la part de la ciutat de Manresa i vestits amb l'hàbit ecle¬
siàstic es presenten en reunions públiques i parlen com fal¬
sos profetes d’una manera indigna de la Iglésia catòlica i in¬
jurien a l’estat eclesiàstic secular i regular, havent promès, se¬
gons sembla, practicar altres excursions del mateix caràcter,
constant de que les referides reunions no són pròpies d’un
partit polític determinat, per quant els periòdics que perta¬
nyen al partit al qual els dits actes per externes aparences pot¬
ser podrien atribuir-se, al donar compte de les reunions en
què peroraren els referits clergues apòstates, retolen la seva
informació periodística amb el títol de Mitin anticlerical, i no
Mitin de tal o qual partit; pel present Decret prohibim a tots
els fidels de la nostra jurisdicció, així eclesiàstics com secu¬
lars, tota relació espiritual i religiosa amb els citats apòsta¬
tes, com també assistir a qualsevulla reunió en què aquests
tinguin de parlar, encara que pretextessin que es tractava
d'una reunió política, i ni sisquera si al·leguessin que volien

PROHIBICIÓ DE MÍTINGS ANTICLERICALS I DE «EL REPUBLICANO» 83

convertir-se o reconciliar-se amb la Iglésia, a no ésser que
amb aquest objecte obtinguin nostra autorització.

Igualment pel present Decret prohibim a nostres feligre¬
sos la lectura del periòdic titulat El Republicano , que es pu¬
blica en la ciutat de Manresa, públicament aliat amb els ci¬
tats apòstates, i que vomita indecències i blasfèmies contra
l'estat eclesiàstic.

I amonestem en el Senyor a tots els confessors de nostra
jurisdicció, que si se'ls presentaven penitents qui haguessin
contravingui a aquest nostre Decret els facin comprendre la
malícia de son pecat i els imposin greu penitència.

Vic, 27 de juny de 1901

t El Bisbe

ADHESIÓN A LA PEREGRINACIÓN AL
PILAR DE ZARAGOZA

Excelentísimo senor Presidente de la Junta Central de la
Peregrinación al Pilar de Zaragoza:

La justicia pide que a la injuria siga la reparación, y una
visita nacional, una peregrinación de toda Espana al Pilar de
Zaragoza, significarà una reparación que sus hijos espanoles
ofrecen a la celestial Madre, injuriada en aquella casa que
Ella misma ordeno que se le dedicase a la orilla del Ebro, y
cuyo cuito se enlaza con los orígenes del cristianismo en nues-
tro país.

Por esto se adhiere al piadoso proyecto y pide a Dios un
magnifico desarrollo del mismo su servidor en Cristo.

t El Obispo de Vich

Veciana (en Santa Visita Pastoral), octubre de 1901

CONDEMNACIÓ DE PERIÒDICS

Nós, Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i la
Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic

Per quant TEmm, Sr. Cardenal-Bisbe de Barcelona, en sa
Carta pastoral primera, ha declarat que els periòdics titulats
La Publicitat, El Diluvio, La Campana de Gràcia, L'Esquella,
La Saeta, El Urbión, que es publiquen en la capital de la Diò¬
cesi, estan condemnats no sols pel Dret natural, sinó que tam¬
bé pel Dret eclesiàstic; Nós, seguint son recte criteri, decla¬
rem el mateix, respecte als nostres diocesans, els quals deuen
abstenir-se de tan perversa lectura.

I perquè tots els nostres fidels tinguin coneixement d’a¬
quest Nostre Decret, ordenem que sigui llegit en l’Ofertori de
la Missa major en totes les parròquies de la Diòcesi en el pri¬
mer dia de festa després de rebut el present Butlletí.

t Josep, Bisbe de Vic

Pujalt, en Santa Visita, a 17 d’octubre de 1901

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT
DE VIC I SON TERME

La paraula de l’Evangeli ha sigut sempre la llavor de vida,
tant quan la sembrava el mateix Redemptor Jesús, com quan
la sembren els seus enviats, els ministres de la santa Iglésia.
Però d'una manera particular la llavor de l’Evangeli fructifi¬
ca quan és §embrada per una Missió, puix aleshores especial¬
ment els sagrats predicadors són anomenats els enviats de
Déu.

Per això Nós havem convocat una Missió que donaran
molt distingits Pares Missionistes de l’Immaculat Cor de Ma¬
ria, segons la distribució que més avall es posa, i esperem que
la ciutat de Vic i son terme correspondran a aquest benefici
de Déu. En efecte, la Providència, que governa les coses hu¬
manes, ha fet a la ciutat de Vic un honor i li ha donat una
preeminència espiritual a la que està obligada a correspon¬
dre. La Providència l'ha constituïda cap i seu d’una Diòcesi
important, i aquesta supremacia espiritual l'obliga a ella, a
la ciutat de Vic, a la pública professió d'una vida cristiana
que resplendeixi als ulls de tot el Bisbat. Per això esperem que
en la pròxima Missió els nostres estimats fidels de la ciutat de
Vic i de son terme acudiran a aprofitar-se de la paraula divina,
que reformaran i perfeccionaran sa vida mitjançant els Sants
Sagraments, i que amb la reflexió i l’oració es prepararan per
a servir d’aquí endavant més fidelment al Senyor.

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT DE VIC I SON TERME

87

Perquè la pròxima Missió resulti útil per a la glòria de
Déu i profitosa per a la salvació de les ànimes, exhortem a to¬
tes les persones piadoses i d’oració que preguin al diví Re¬
demptor Jesús, y a sa Mare Santíssima, i als Sants Patrons
de la ciutat de Vic, a fi que intercedeixin davant del Pare de
les misericòrdies i Déu de tota consolació, perquè vulgui obrir
el tresor de ses gràcies sobiranes; i exhortem a totes les Co¬
munitats religioses de la ciutat, que pertanyen a la Nostra ju¬
risdicció, perquè tres dies abans de començar la Santa Mis¬
sió practiquin alguna obra de pietat i de penitència per al bon
èxit d’ella.

t Josep, Bisbe de Vic

Freixenet, 20 d'octubre de 1901

A NUESTROS AMADOS
COOPERADORES*

La vida cristiana, la fe y la virtud del católico se alimen-
tan con las grandes solemnidades litúrgicas que celebra la
Iglesia, y que vienen a ser el dogma revestido de formas ex-
teriores que ponen al alcance de todos los fieles los principios
de la Verdad sobrenatural que Jesucristo Senor nuestro llevó
al mundo.

Por esto el pastor espiritual de los pueblos católicos debe
aprovechar las principales fiestas de la Iglesia para afirmar
màs y màs la creencia y la virtud en el animo de los feligre-
ses. Sobre la fe, como en su fundamento, radica todo el edi-
ficio espiritual de la vida catòlica, y hoy día, que la fe sufre
tanta contradicción de parte de los sectarios, y es objeto de
desdenosa indiferència por parte de una masa considerable
de gente de nuestro mismo país, antes tan piadoso, es preciso
que redoblemos el esfuerzo para hacer penetrar el espíritu so¬
brenatural en los corazones de aquellos que nos estan confia-
dos y de cuyas almas he mos de dar cuenta a Dios.

Està escrito1 que Jesús atrae todas las cosas a sí; y nues¬
tro ministerio, carísimos cooperadores, sólo consiste en ejer-
cer sobre de nuestros feligreses la atracción del dulcísimo Je¬
sús, contraponiéndola a la atracción mundana, que tanta se-
ducción ejerce sobre los hijos de Adàn.

* Petita pastoral de Nadal adreçada a la clerecia.

A NUESTROS AMADOS COOPERADORES

89

El sentimiento de ternura es un poderoso imàn de los co-
razones, y por esto el Verbo eterno al encarnarse lo ejercitó
de una manera maravillosa; y la Iglesia, que continúa su mi-
sión en la tierra, se sirve del cuito del Nacimiento y de la San¬
ta Infancia de Jesús, juntando la ternura al Nino con el amor
respetuoso al Omnipotente para atraer los cristianos al santo
templo, donde el alma se pone en contacto con Dios y se tem-
pla para la vida eterna.

Por un misterioso influjo de la gracia, que se extiende en
todas direcciones, como el aire que respiramos, duran te las
fiestas de la Natividad del Senor en todas las almas se pro-
duce un cierto movimiento espiritual, mas o menos rudimen-
tario (aun en los mismos países protestantes), que el sacerdo-
te celoso debe procurar aprovechar y hacer crecer hasta que
llegue a la fe y amor sobrenaturales en nuestro divino Reden-
tor Jesús.

Y si tal movimiento espiritual sienten las almas tibias y
aun las apartadas de Dios por el pecado mortal o por un des-
vanecimiento en los santos principios de la creencia, ^qué
serà en las almas fieles al Senor, y que estan firmes en el prin¬
cipio de que lo único necesario al hombre es su eterna salva-
ción?

Por esto aprovechamos la ocasión de las próximas fiestas,
amados sacerdotes, para exhortaros vivamente a que os re-
vistàis del espíritu sobrenatural y divino, para que después
vosotros revistàis del mismo espíritu a los fieles cristianos.
Nadie puede dar lo que no tiene; y aunque es cierto que la
gracia divina es independiente del ministro que le sirve de
instrumento, no obstante, también es indudable que la dis-
posición y la excelencia personal del sacerdote tienen una
gran influencia, que demuestra la misma experiencia, en la
difusión de la gracia y de la caridad divina. Hablen, si no, el
ejemplo de todos los Santos y varones apostólicos que han
ilustrado nuestra profesión sacerdotal, los cuales han dejado
en pos de sí, como radiantes cometas, una multitud de almas
revestidas de su pròpia luz sobrenatural y divina, dimanada

90

J. TORRAS I BAGES

del Padre de las luces y Dios de toda consolación. Todo jefe
ha de poseer una superioridad en relación con aquellos que
de él dependen; todo sacerdote es un jefe en la Casa del Se-
nor, en la Santa Iglesia catòlica; y aun el sacerdote que no
ejerce ninguna clase de jurisdicción ha de tener una verdade-
ra superioridad espiritual respecto de los demàs fieles, pues
forma parte del sacerdocio cristiano, que constituye la aris¬
tocràcia del reino de Dios en la tierra.

Que vuestro espíritu de piedad, pues, refluya sobre del
pueblo manifestàndose en las obras de fe y de caridad que
constituyen el fondo de nuestro ministerio. Las solemnidades
del cuito, con sus plegarias y cànticos en honor del Nino Je¬
sús, las felicitaciones afectuosas a Maria y a José, el recuerdo
de los Pastores y Magos que adoraron al divino Infante, el
himno que sobre la choza del Nacimiento entonaron los àn-
geles y que nosotros cada día repetimos en la Misa, forman
un piadoso y abundante repertorio y prestan matèria al sa¬
cerdote para celebrar devotas y religiosas funciones, y para
explicar los grandes misteriós de la venida de Jesucristo al
mundo con palabras sencillas y penetrantes.

La adoración de la imagen del Nino Jesús prevalece entre
las pràcticas piadosas de las próximas fiestas: esforzaos en
hacer comprender a los fieles que esta adoración representa¬
tiva es signo externo de la adoración íntima de nuestro cora-
zón, en virtud de. la cual debe prevalecer en nosotros, sobre
todos los sentimientos, el amor a Jesucristo, único amigo y
salvador de los hombres.

Toda nuestra Santa Religión se basa en el conocimiento
personal de Jesucristo; nadie sin conocerle puede ser verda-
dero adepto suyo, y si el mundo no le sigue es porque no le
conoce por culpa de nuestra falta de celo.

Deseàndoos, carísimos cooperadores, la paz y el consuelo
del espíritu en las próximas fiestas de la Natividad del Se-
nor, os envia su afectuosa Bendición...

Vich, 9 de diciembre de 1901

PRECES PARA SU SANTIDAD LEÓN

XIII*

El día 20 del próximo febrero empezarà el vigésimo quin¬
to ano de Pontificado Nuestro Santísimo Padre el Papa León
XIII, si Dios nuestro Senor le concede vida hasta aquel día.
Es sabido que en la larga serie de los Pontífices Romanos son
poquisimos los que han alcanzado un período tan largo en la
Silla de San Pedro, pues fuera de este glorioso Pescador pa-
rece que sólo Pío IX y León XIII han sido distinguidos por la
Providencia con esta excelsa predestinación, con la cual com¬
pensa el Espíritu Santo las persecuciones, las miserias, las
traiciones y las calumnias que ha tenido y tiene que sufrir la
Iglesia en los tiempos modernos.

Conviene que el pueblo cristiano aplauda de la manera de-
bida el Decreto divino, que. conserva la maravillosa y lumi-
nosa existència del presente Vicario de Cristo en la tierra, y
que en aquel día, o con motivo de aquel día, se den públicas
y solemnes gracias a Dios por tal y tan extraordinària gracia
y que los pueblos todos manifiesten alborozo por tal aconte-
cimiento.

En todos los hombres que Dios ha sentado en el trono pon-
tificio la representación de Vicario de Jesucristo es igualmen-
te venerable y digna de amor de parte de todos los cristia-
nos; pero ademàs de este motivo de respeto y afecto, León

* Del «Boletín Oficial», 15 de gener del 1902.

92

J. TORRAS I BAGES

XIII tiene títulos personales para ser querido del pueblo cris-
tiano. En esta època de anarquia en las ideas ha trazado él
el camino seguro que debemos seguir para no perdernos en
el orden intelectual; en el orden social y político nos ha dado
admirables reglas de conducta pràctica, eco de las perpetuas
ensenanzas de la Iglesia, y en lo que toca a la piedad de la
vida, ha difundido por todo el orbe católico el aroma de la de-
voción, en sus formas a la vez mas populares y mas aitas.

Mientras esperamos el día del feliz aniversario, justo es,
siguiendo lo que hacen los demàs pueblos de la cristiandad,
que los pueblos de nuestra amada Diòcesis dirijan también
al Cielo sus fervientes súplicas para que el Senor, si ésta es
su santísima voluntad, conceda a su Iglesia una tan pura ale¬
gria, y al querer determinar las preces que en las iglesias de
Nuestra Diòcesis deberàn practicarse para alcanzar tal obje-
to, recordando que el papa León XIII ha glorificado, de un
modo particular, a la Santísima Virgen Madre de Dios y nues¬
tra, queremos que se acuda a su intercesión poderosísima
ante el trono del Altísimo, por lo que ordenamos que en uno
de los días festivos inmediatos se cante en Nuestra Santa Igle-
sia Catedral (a cuyo objeto nos pondremos antes de acuerdo
con el Ilustrísimo Cabildo), en todas las Parroquias del Obis-
pado y en las restantes iglesias en que sea posible, la Misa vo-
tiva de Nuestra Senora, avisando previamente al pueblo fiel
e instruyéndole del significado de tales preces públicas; e
igualmente hasta el día 20 de febrero en todas las iglesias en
que se hace el rezo público del Santo Rosario, concluido éste
se rezarà una Salve a la Santísima Virgen Maria, bajo el ti¬
tulo del Rosario, para que esta celestial Senora proteja la vida
del Augusto Anciano y alcance la prolongación de la misma
para admiración del pueblo fiel que considera justamente
maravillosa la longevidad del Papa, y en nuestras oraciones
p articulares pidamos todos al Senor por las necesidades de
Nuestro Santísimo Padre de la Iglesia universal; y los reve-
rendos Curas pàrrocos aprovechen este acontecimiento para
explicar al pueblo, de una manera sòbria y clara, el dogma

PRECES PARA SU SANTIDAD LEON XIII

93

de fe de la primacia y de la infalibilidad pontifícia, que es el
principio esencial de la constitución divina de la Iglesia Ca¬
tòlica, y para exhortar a sus feligreses a que en el día en que
se celebre la fiesta en honor del Papa acudan a la Sagrada
Mesa recibiendo la Sagrada Comunión, que es el vinculo es¬
piritual que une entre sí a todo el cuerpo místico de Jesucris-
to, del cual es cabeza visible el Romano Pontífice. Pasado fe-
lizmente el Jubileo pontificio, todos los sacerdotes daran gra-
cias a Dios, anadiendo por tres días a la Misa la Colecta Pro
gratiarum actione.

JUBILEU PONTIFICI

Als catòlics ciutadans de Vic

Nostre Santíssim Pare Lleó XIII compleix el dia 20 d’a¬
quest mes els vint-i-cinc anys de son Pontificat, i des de sant
Pere ell és sols el segon, entre tots, a qui la Providència divi¬
na ha atorgat tan distingit honor. Té noranta-tres anys d'e¬
dat. Desitjant Nós oferir a Déu un solemne i popular tribut
d’oració en acció de gràcies per aquest benefici, convidem a
tots els fidels cristians a acudir el dia 1, primer diumenge de
març, a les quatre de la tarda, a aquesta Seu, on en unió amb
el poble resarem les dues parts del Sant Rosari, i la tercera
serà cantada en processó, que visitarà la iglésia de la Confra¬
ria del Rosari, com processó de primer diumenge. Lleó XIII
és el doctor i l’apòstol del Rosari. A la tornada, exposat el San¬
tíssim Sagrament, es cantarà un Te Deum en acció de gràcies
al Senyor pels molts i profitosos anys de vida que ha conce¬
dit al Venerable Vell, qui és el gran Pare de famílies dels po¬
bles cristians que habiten tota la terra, i llaç de germanor en
tre tots els homes.

En la tarda de dit dia 1 , manem que es tinguin tancades
totes les restants iglésies de la ciutat, i en totes elles es llegi¬
rà públicament aquest nostre edicte en el pròxim diumenge
i es fixarà en llocs públics per a sa major divulgació.

f J osep, Bisbe de Vic

Vic, 19 de febrer de 1902

HOMENATGE DEL BISBAT DE VIC AL
PAPA LLEÓ XIII EN EL SEU JUBILEU
PONTIFICI

A fi de manifestar al gran Pontífex Lleó XIII, que feliçment
regeix la Iglésia, l'amor que li té la Diòcesi de Vic, i donar-li
una pública mostra d’adhesió a la seva sagrada persona i in¬
fal·lible autoritat, i seguint els desigs de la Junta Romana en¬
carregada de preparar l'augusta solemnitat del Jubileu Pon¬
tifici, manifestats en l’al·locució dirigida a tots els catòlics del
món, i que es publicà en el número 1317 de nostre Butlletí Ofi¬
cial, hem acordat proposar a nostres fidels diocesans la rea¬
lització de lo següent:

I. Que tots els senyors Sacerdots de nostra Diòcesi que bo¬
nament puguin, donin l'estipendi ordinari d'una Missa, o sia
la quantitat d’una pesseta cinquanta cèntims per a les urgents
i indispensables reparacions de la Iglésia Catedral del Romà
Pontífex, o sia l’Arxibasílica de Sant Joan de Latran.

Els senyors Sacerdots qui contribueixin a tan gran obra
entregaran l’almoina a nostre Secretari de Cambra i Govern,
expressant sos noms i cognoms i el càrrec que tinguin.

II. Desitgem, a més, que tots nostres fidels diocesans, de
tots els estaments i classes socials, elevin a S. S. per media¬
ció nostra un Missatge de felicitació per son XXV aniversari,
com també d’adhesió a la seva augusta i suprema autoritat,
al mateix temps que tots contribueixin amb una almoina per

96

J. TORRAS I BAGES

al Diner de Sant Pere que tots poden fer, puix a la persona po¬
bra i necessitada li serà acceptada la moneda de cinc cèntims,
que davant de Déu valdrà més que moltes riques dàdives de
gent opulenta.

El modo de portar a efecte la firma del Missatge i la re-
caudació de les almoines serà per parròquies: a aquest fi s'en¬
viaran als reverends Pàrrocos unes fulles impreses perquè
s’omplin amb les firmes dels feligresos, i davant de la firma,
i en la columna corresponent, s'hi posi la quantitat que en-
tregui cada firmant; per poc que es pugui es procurarà que
firmi primer el Clero, seguint les autoritats locals, associa¬
cions i restants feligresos.

Quan siguin recollides totes les firmes i posada la suma to¬
tal de les almoines, les fulles s’enviaran al respectiu Arxiprest,
o a la Secretaria de Cambra les parròquies de l’Oficialat, i els
senyors Arxiprestos, al tenir les de totes les parròquies, les en¬
viaran a la Secretaria de Cambra; les almoines poden enviar¬
ies els Pàrrocos per un medi segur a la dita Secretaria, o va¬
ler-se de l'Administració Diocesana, on es cobraran a càrrec
de l'interessat. Quan es tinguin les fulles firmades de tota la
Diòcesi, s'enquadernaran juntament amb el Missatge de feli¬
citació que Nós dirigirem a Sa Santedat en nom de tot el Bis¬
bat, formant un ric volum, que, juntament amb la quantitat
recaudada, posarem als peus del Sant Pare en nostra visita
ad limina que farem en la pròxima primavera ajudant Déu.

Esperem que tots els senyors Pàrrocos, Ecònoms i Re¬
gents, com també els demés sacerdots, procuraran amb la in¬
fluència de la seva acció i de la seva paraula el major èxit
dels actes anteriors, a fi que una vegada més quedi ben acre¬
ditada la fama de piadosa i amant del successor de Sant Pere,
que té aquesta Diòcesi.

t El Bisbe

AL·LOCUCIÓ SOBRE LA COL·LECTA DEL
DINER DE SANT PERE

Estimats diocesans:

La Col·lecta feta en favor del Diner de sant Pere, o sia per
a ajudar al Sant Pare amb motiu de celebrar-se el vint-i-cin-
què any de l’elecció del regnant Lleó XIII, Nos ha omplert de
satisfacció, i Nos obliga a dar-vos les gràcies en nom de Je-
sucrist, a qual glòria redunda tot lo que es fa en honor de son
Vicari en la terra, el Romà Pontífex. Vosaltres haveu fet lo
que us corresponia, i la vostra acció està en harmonia amb
lo que en aquestes circumstàncies han fet tots els pobles ca¬
tòlics que habiten en les diverses nacions de la terra, fins en
aquelles en què hi ha per desgràcia un gran número de pro¬
testants, com succeeix a Anglaterra i als Estats Units d'Amè-
rica.

Roma és la pàtria de totes les ànimes verament cristianes
i la capital del Regne de Déu a la terra, el lloc destinat per
la Providència eterna per a ensenyar des de sa càtedra infal·li¬
ble la Llei de salvació a tota la Humanitat; per això, contri¬
buir al sosteniment del Pontificat és una obra de fe i de cari¬
tat que recompensarà Jesucrist, qui al fundar la Iglésia cons¬
tituí a sant Pere fonament i cap de tota la cristiandat. Déu
des de sa eterna glòria ratificarà la benedicció que Nós us do¬
nem i que el Sant Pare us donarà amb major eficàcia el dia

98

J. TORRAS I BAGES

en què li presentarem la vostra generosa ofrena i el testimoni
de la vostra filial adhesió.

t Josep, Bisbe de Vic
Vic, 13 de maig de 1902

Aquesta Al·locució serà llegida al poble pels reverends se¬
nyors Pàrrocos.

EXHORTACIÓ PASTORAL AL
SANTÍSSIM ROSARI DE MARIA

Com s'acosta el mes d’octubre, dedicat al Santíssim Ro¬
sari de Maria, no volem deixar d’exhortar- vos per encendre
la vostra devoció, caríssims germans i fills, envers aquesta
pràctica de pietat, aquest acte de culte diví, el més excel·lent
de tots fora del sant sacrifici de la Missa. Per això el Rosari
és particularment la devoció dels Sants Pares, de manera que
la seva pràctica no sols l'ha predicada al poble cristià l'ac¬
tual papa Lleó XIII, que, com sabeu, ha escrit una porció de
sapientíssimes Cartes a tots els pobles de la cristiandat per¬
què els fidels sien aficionats a resar el Rosari, sinó que molts
dels seus predecessors, antics i moderns, igualment també en
sos temps es dedicaren a estendre aquesta devoció excel·len¬
tíssima entre el poble cristià'.

Vosaltres sabeu que el Sant Pare, el Vicari de lesucrist, té
especial assistència de l’Esperit Sant, que el guia en la direc¬
ció espiritual de tots els fills de la santa Iglésia catòlica, i per
això les lliçons que ens dóna el Papa, si nosaltres les seguim,
podem estar segurs que ens seran de gran profit per a la nos¬
tra santificació i la salvació de les nostres ànimes.

D’altra banda, la devoció del Sant Rosari està autoritza¬
da per molts testimonis divins. Podem dir que la mateixa Ver¬
ge Maria fou qui l’ensenyà al gloriós Patriarca sant Domin¬
go, com l’arma de què es devia valer son zel apostòlic per

100

J. TORRAS I BAGES

combatre contra dels errors i dels vicis que en son temps in¬
festaven la cristiandat i eren causa de la perdició de moltes
ànimes. I amb aquesta arma espiritual del Rosari, el gloriós
Patriarca sant Domingo i els seus deixebles venceren a l'ene¬
mic infernal i establiren la pau de Jesucrist en la santa Iglé-
sia catòlica. I des d'aleshores en tots els perills i dificultats
que ha passat la Iglésia de Déu en la terra, el Rosari de Ma¬
ria ha sigut l'instrument de què s’ha valgut l'Esperit Sant,
per fer regnar altre cop la Llei de Déu en el cor dels homes.
I tots vosaltres sabeu que en aquests temps moderns, plens
també d'heretgies i de vicis, quan la Immaculada Verge Ma¬
ria s'aparegué a Lourdes, en la veïna nació francesa, per mou¬
re als fidels cristians a refermar-se en la fe i confortar-se en
la virtut, recomanà la pràctica del Sant Rosari, puix es ma¬
nifestà visiblement, portant-lo en ses mans i tenint a sos peus
un roser, senyal que designa aqueixa devoció excel·lentíssi¬
ma del Rosari.

Siguem, doncs, tots dòcils, caríssims germans i fills, a la
veu no sols del Sant Pare, sinó també a la veu de la gloriosa
i sempre humil Verge Maria, que ens recomanen la devoció
del Rosari. Aprofitin els reverends Rectors aquest mes d’oc¬
tubre per propagar i fortificar tan santa devoció en el culte
públic de ses iglésies en processons, en el rés solemne del Ro¬
sari davant del Santíssim Sagrament exposat, en la predica-
ció de les excel·lències i espirituals avantatges del Rosari,
qual devoció fervorosa és un signe de predestinació a l'eterna
salvació de l’ànima. Aprofitin també aquest mes d’octubre els
pares de família i caps de casa per, amb son exemple i pa¬
raula, propagar tan excel·lent devoció entre sos fills i depen¬
dents. Que no hi hagi una casa en la qual cada dia devota-
ment no es passi el Rosari de la Verge Maria. Entenguin els
pares de família i els caps de casa que la Providència els ha
donat son càrrec no sols perquè alimentin el cos de sos fills i
dependents, sinó també perquè els alimentin l’ànima, criada
per Déu a imatge i semblança seva, a fi que, practicant la vir¬
tut, un dia puguin obtenir l’eterna recompensa de la Glòria.

EXHORTACIÓ PASTORAL AL SANTÍSSIM ROSARI DE MARIA 101

A més, tot fidel, cristià o cristiana, deu procurar portar
sempre a sobre el Rosari, que és insígnia i senyal d’ésser de¬
vot fill de la Verge Maria i deixeble verdader de Jesucrist, qui
ensenyà que l'oració era enterament necessària per salvar-se,
clau que obre la porta de la Glòria i crit amorós que l’home,
fill de Déu per adopció, dirigeix en to de súplica al Pare ce¬
lestial, qui escolta i envia son remei a l’afligit que li suplica
des d’aquesta vall de llàgrimes, la terra.

El maligne esperit, el mal i pervers conseller que vol por¬
tar-nos pel camí de perdició, agitant en nostres cors les des¬
ordenades passions, tem la devota insígnia del Rosari, per lo
qual el piadós costum de portar-lo sempre al dessobre és, sens
dubte, un medi de defensa contra les temptacions de l'ene¬
mic, i com un recordatori que fa present al cristià aquella sen¬
tència de l’Evangeli, que ens ensenya d’acudir a l’oració sem¬
pre que l’enemic de la nostra ànima vulgui induir-nos en la
temptació.

Que la Immaculada Verge Maria, caríssims germans i fills,
renovi en tots nosaltres, en aquest pròxim mes d'octubre, l'es¬
perit d'oració, que la vida mundana, per desgràcia, dissipa
tan fàcilment del nostre cor, i que la devoció del Santíssim
Rosari torni a regnar en totes les famílies, engendrant els sen¬
timents de pietat, de caritat i de santa alegria; que els cos¬
tums es purifiquin a l’olor de la mística Rosa, Mare de la san¬
ta puresa, preparant-nos així amb tota suavitat per obtenir
la victòria contra dels enemics de l'ànima que ens ha de va¬
ler l’eterna recompensa de Glòria.

I ara, a l'invocar sobre tota la nostra amada Diòcesi les be¬
nediccions de la Santa Mare de Déu, vos donem també a tots
vosaltres, caríssims germans i fills, la Nostra benedicció en
nom | del Pare, f del Fill f i de l’Esperit Sant. Amén.

Vic, 22 de setembre de 1902

A LOS REVERENDOS CURAS
PÀRROCOS*

La Real orden que preinsertamos restablece la ensenanze
de la Doctrina cristiana en las escuelas públicas en el ser 3
estado que siempre había tenido en Espana, y que en el or
den civil reconoció y sanciono la vigente Ley de Instrucciór
Pública en su articulo 87 y también en su articulo 92.

Por lo tanto, después de una pasajera perturbación qu*
atacaba el ejercicio de la jurisdicción de los obispos en lo màí
importante de la vida cristiana, que es la propagación de U
Fe, y aun la legítima y natural libertad de los padres de fa
milia en la educación de sus hijos, queda asentado legalmen
te que el prelado de la Diòcesis es quien ha de designar el tex
to por el cual én las escuelas se ha de ensenar el Catecismo
según disposición terminante y clara de la citada Ley de Ins
trucción Pública en su articulo 87. Por lo cual ordenamos í
los reverendos senores Curas pàrrocos que visiten las escue
las en sus respectivas feligresías y se enteren de si la ensenan
za de la Doctrina cristiana se da por el Catecismo propio d(
esta Diòcesis, que es el designado por Nos, siguiendo en est<
la huella de nuestros venerables predecesores, y procuren qu<

* Aquesta circular acompanya la Reial Ordre del Ministeri d'Instrucci<
Pública i Belles Arts del 12 de desembre del 1902, que anul·là la prohibien
d’ensenyar la Doctrina cristiana segons els Catecismes diocesans, dictada pe
Reial Decret del 23 de novembre del mateix any.

A LOS REVERENDOS CURAS PÀRROCOS

103

los maestros cumplan esta nuestra disposición, como a ello
vienen obligados aun por la prescripción de la misma Ley ci¬
vil.

Ademàs, como la vigente Ley de Instrucción Pública en su
articulo 1 1 , haciéndose en esto órgano del deseo de la Iglesia
Catòlica, dispone que se procure que los senores Curas pà-
rrocos tengan a lo menos una vez cada semana repaso de Doc¬
trina y Moral cristiana para los ninos de las escuelas públi-
cas, ordenamos a los reverendos Curas pàrrocos que por sí o
por medio de idóneo sacerdote, siendo siempre màs en con-
formidad con su caràcter de pastores que lo hagan personal-
mente, acudan una vez cada semana a las escuelas públicas
de sus feligresías y allí, cumpliendo su sagrado deber de una
manera discreta, hagan repasar y expliquen la Doctrina cris¬
tiana a los ninos.

Recordando con este motivo a nuestros amados coopera¬
dores, para estimular su celo en este ministerio de tanta efi¬
càcia, que el glorioso florecimiento católico que en nuestros
días ha tenido lugar en Alemania, donde los católicos, por la
firmeza y energia de su fe y por su gran ilustración religiosa,
han edificado a toda la Iglesia, se debe principalmente a la
ejemplar constància de aquellos Pàrrocos, que no una vez,
sino varias veces cada semana, acuden a las escuelas de ni¬
nos para adoctrinarlos en las sagradas ensenanzas del Cate-
cismo. Y Nos tenemos la íntima convicción de que si tal sis¬
tema en la ensenanza de la Doctrina cristiana ha dado tan
provechosos resultados allà en la patria de Lutero y cuna del
Protestantismo, que aquí en nuestro país, aun ahora católico,
a pesar de la multitud de errores dominantes, produciría
igualmente un reflorecimiento del espíritu cristiano.

La pèrfida constància con que la secta tenebrosa, que es
la mayor amenaza que en nuestros tiempos tiene la sociedad
cristiana, trabaja para extirpar de las escuelas la ensenanza
religiosa, debe estimular nuestro celo y nuestro deber en pro¬
curar que los ninos y los jóvenes queden profundamente edu-
cados en los principios evangélicos, para que después sean

104

J. TORRAS I BAGES

hombres sólidamente cristianos. Tened por seguro que la sal-
vación o la condenación eterna de la mayor parte de los hom-
bres es una legítima consecuencia de la premisa que se colo-
có en sus almas infantiles al instruiries en la santa fe catòli¬
ca; y que si siempre han tenido necesidad los hombres para
salvarse de esta doctrina celestial, hoy, en este océano mun-
dano de embravecidas olas de pasiones y de obscuras tinie-
blas de erro res, la divina luz de la Doctrina cristiana ha de
brillar aún màs refulgente en los espíritus. Toda la propagan¬
da religiosa, todos los círculos y asociaciones católicos, la
prensa catòlica y hasta la misma predicación sacerdotal, sólo
produciràn resultados efímeros si la semilla evangèlica no se
siembra con los cuidados debidos en el corazón de la infàn¬
cia y de la juventud, procuràndoles los pastores de sus almas
la ensenanza asidua de la Doctrina cristiana.

Convenceos, amados cooperadores, de que ésta es vuestra
principal obligación y el cumpliento del divino precepto: do-
cete omnes gentes in nomine Patris ei Filii el Spiritus Sancti.

Vich, 29 de diciembre de 1902

ADHESIÓN AL CONGRESO
ANTIESCLAVISTA DE ROMA

Con mucho gusto me adhiero al Congreso antiesclavista
que va a reunirse en Roma, solemnizando así el Jubileo pon¬
tifical del papa León XIII. Roma y León XIII son dos nom¬
bres que hablan con elocuencia de la libertat humana y de la
redención de los esclavos. De la Roma papal salieron los ge¬
nerosos ejércitos de las ordenes religiosas dedicadas a la re¬
dención de la esclavitud, y ya desde los principios el Vicario
de Cristo hizo de la manumisión y de la redención de los es¬
clavos una obra de religión, lo reconoció como acto de cari-
dad sobrenatural y lo declaro merecedor de la vida eterna.
La Ley cristiana dio solemnidad al acto de restituir la liber-
tad a los hombres que la habían perdido bajo el yugo de la
ley humana; y juntó dicho acto a las grandes fiestas de la Re¬
ligión consideràndolo un hecho que alegraba y dignificaba a
la Humanidad. León XIII, acaudillando a toda la Humanidad
civilizada, en nombre de Dios ha declarado otra vez con gran
solemnidad el derecho inalienable de libertad que ratifico Je-
sucristo Senor nuestro, el gran Libertador de todo nuestro li-
naje, condenado de nuevo el inhumano trafico de esclavos e
instituido en toda la Cristiandad una colecta para la reden¬
ción de los mismos.

Al Congreso antiesclavista, pues, pontificio y romano, que
va próximamente a verificarse en la celebración del Jubileo

106

J. TORRAS I BAGES

pontifical de nuestro Santísimo Padre León XIII, noble defen¬
sor de la libertad humana, envia su entusiasta aplauso y afec¬
tuosa adhesión en unión de sus feligreses.

f El Obispo de Vich

8 de abril de 1903

Emmo. Sr. Cardenal-Presidente del Congreso antiesclavis-
ta. — Roma.

COMENTARIO A LA CARTA DEL PAPA
AL CARDENAL SANCHA

J.M.J

Lo que significa la Carta del Papa al Eminentísimo Senor
Cardenal Sancha.

a) La independencia de la Religión de todo partido polí-
tico, la fe defendida por la fe, no por la política, y de consi-
guiente la conjunción de todos los elementos sociales que
coinciden en la creencia catòlica.

b) Significa todo lo contrario de un partido político que
toma a su cuenta la defensa de la Religión, sea cualquiera el
partido, es un llamamiento a todos los ciudadanos católicos
de cualquier opinión política para defender la libertad de su
fe, y para evitar que se convierta en partido se le pone bajo
la dirección de los Prelados, es decir, es la Asociación inmen-
sa llamada Iglesia, defendiéndose a sí misma y no distin-
guiendo en su seno los hombres de un color o de otro políti¬
co. Es la Iglesia recabando su personalidad en la vida públi¬
ca, moral y religiosa del país, respetando los partidos que tie-
nen un fin temporal y no eterno, como se propone aquí el
Papa.

El organismo propuesto por el Papa no se propone la con-

* Document inèdit, motivat per la carta del cardenal Sancha, del 22 d a-
bril del 1903, sobre acció catòlica.

108

J. TORRAS I BAGES

quista del Gobierno, del reino de la tierra, sino del cielo; a
este ejército de salvación llama a todos los hombres de bue-
na voluntad que estan dentro de la Iglesia catòlica, prescin-
diendo de opiniones políticas mientras las que profesen estén
en armonía con la fe de Jesucristo. Profesa el principio de que
Dios entregó el mundo a las disputas de los hombres y que
éstas de consiguiente nunca se acabaran. La discusión sobre
el mejor régimen político es permanente en la gran tradición
humana y la Iglesia permanente nunca se ha propuesto ter¬
minaria en virtud de sentencia ejecutiva, hace suya la senten¬
cia de san Agustín: Nihil quam hoc genus tam sociale natura,
tam discordiosum vitio, y, por lo tanto, como discreta Madré
lo que procura es atenuar este vicio tenaz del linaje: la dis¬
còrdia. En armonía con su espíritu practico este organismo
no ha de servir para la defensa de una doctrina especulativa
de gobierno, admite y acata al Poder constituido, le es fiel y
se propone hacer bien a anarquistas, socialistas, republica-
nos, monàrquicos puros y templados, centralistas y regiona-
listas, y pone por lema de su bandera el unum necessarium y
el cuerpo màs brillante de su ejército, el de acción màs deci¬
siva en su lucha social, el màs fuerte que asegura la victorià
està compuesto de los viejos invàlidos que procura sean man-
tenidos y cuidados, de los enfermos que asiste, de los huérfa-
nos que ampara, de los ninos que educa y hasta del rebuig del
vicio que el mundo, después de haber desmoralizado, cuando
ya no sirve para sus infames pasiones, echa a puntapiés y que
la Iglesia recoge para restituirle la dignidad cristiana y hu¬
mana. En esto estriba su fuerza.

Se lanzaban anatemas contra los seglares que se propo-
nían o querían dirigir la acción religiosa del país, los otros se¬
glares creían que ello constituïa una opresión; ahora ha ve-
nido el Papa y ha ordenado que la acción religiosa fuese or-
ganizada y dirigida por los ministros de la Religión, y ciertos
elementos claman como si se tratase de una invasión clerical
en los dominios de la potestad civil. Los actuales políticos ha-
blan de la necesidad de arrancar de cuajo el caciquismo. ^Qué

COMENTARIO A LA CARTA DEL PAPA

109

es el caciquismo? Es la superposición de una autoridad falsa,
es un poder sin derecho ni ley, que se desarrolla en cíertos me-
dios sociales por deficiencias de la autoridad legítima, y como
todo poder falso e ilegítimo es tirànico, el caciquismo es una
tirania. León XIII, en su Carta, se propone impedir el caci¬
quismo en el orden fundamental de la vida humana, en la di-
rección del espíritu y de la vida religiosa, en la organización
de las instituciones y obras cristianas, no quiere que nadie se
arrogue un poder que no tiene, sino que lo ejerzan las auto-
ridades legítimas, puestas por el Espíritu Santo para regir la
Iglesia de Dios.

Porque se trata de cosas de la Iglesia de Dios, pues la Igle-
sia es la sociedad cristiana, tanto de Espana como de Amèri¬
ca o de Alemania o de Inglaterra, y es tan evidente la univer¬
sal superioridad espiritual en todo el universo del Pontífice
Romano, que lo que no saben comprender algunos periodis-
tas y políticos espanoles lo han patentizado en publico home-
naje a la Cabeza del Catolicismo, el Papa, recientemente el
rey de Inglaterra y emperador de las Indias, y el rey de Pru-
sia y emperador de Alemania, es decir, los jefes, el uno angli-
cano y el otro luterano, de las dos naciones mas poderosas,
ricas e inteligentes del mundo.

El Papa no decreta la unión porque la unión no se obtiene
por un decreto, propone medios para alcanzarla: la presidèn¬
cia y dirección de los Prelados a nadie humilia, ni mortifica;
en una època democràtica, de gobierno en buena parte popu¬
lar, de opiniones opuestas, de partidos que pretenden el po¬
der, màs que nunca es necesario que la defensa de la Religión
no esté encomendada a un partido, sino a todos los hombres
de conciencia cristiana bajo la dirección de los naturales je¬
fes espiri tuaíes. La unión de todos los hombres de buena vo-
luntad.

Acusación de clericalismo o vaticanismo: el Papa no in¬
tenta entrometerse en la política espanola y la organización
que propone no se dirige a una construcción política deter¬
minada, a determinar la arquitectura del Estado, él sólo se

110

J. TORRAS I BAGES

propone un acopio de materiales de construcción sòlida y am¬
plia, no quiere destruir, sino edificar, y cuando hay tan tos ele-
mentos disol ventes en la sociedad ^es un atentado proporcio-
narle elementos sólidos para la edificación de un Estado de
perfecto equilibrio? El reconocimiento de la autonomia polí¬
tica explicítamente lo tenemos consignado en la Encíclica so¬
bre las formas de gobierno. El Papa no determina la forma,
no establece el estilo de la arquitectònica política, sólo se di-
rige a consolidar los principios de construcción, los elemen¬
tos necesarios, la orientación del edificio político que debe es¬
tar en armonía con la orientación natural del espíritu huma-
no y que en un país cristiano debe ser una orientación cris¬
tiana. El imperio quiso hacer de los obispos unos prefectos;
el feudalismo, príncipes subordinados que les acompanasen
con sus soldados a la conquista; los gobiernos burocràticos,
funcionarios, y los obispos no son nada de esto, son jefes es-
pirituales de los pueblos cristianos, directores espirituales.

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT
DE MANRESA

Nós, el Bisbe de la Diòcesi, als fidels cristians de la ciutat de

Manresa

Tots els pobles de la terra, el mateix els antics de l'Orient,
a on començà la civilització i el cristianisme, fins als més mo¬
derns dels Estats Units de T Amèrica del Nord, han dedicat
dies a l'oració i a la penitència, reconeixent que els pobles
deuen una satisfacció a l’Autor i Redemptor del llinatge humà
pels pecats i trencaments de la Llei divina que, portats de nos¬
tra flaquesa i malícia, amb freqüència cometem.

Per això, Nós, caríssims manresans, volent que vosaltres,
qui amb tanta activitat i intel·ligència dediqueu les vostres
forces al treball, dediqueu també alguns dies a la considera¬
ció de la justícia eterna, base de la justícia social i fonament
de la salvació eterna, després d’invocar humilment a Déu Se¬
nyor nostre, Pare de les misericòrdies i Déu de tota consola¬
ció, per mediació de Nostra Senyora, la Immaculada Verge
Maria, Patrona especial de la ciutat de Manresa, havem de¬
terminat enviar-vos en el pròxim maig, Mes de Maria, una
Missió, és a dir, predicadors evangèlics qui en les tres parrò¬
quies de la ciutat proposin a la consideració dels fidels els
eterns principis de la fe de sant Fructuós, príncep i màrtir de

112

J. TORRAS I BAGES

la fe catòlica, a fi que a la llum de la veritat cristiana estu¬
dieu les vostres consciències, les purifiqueu de tot pecat per
medi del sagrament de la Penitència, reforceu la vostra vida
espiritual rebent el celestial auxili de l’Eucaristia, i reformeu
els vostres costums, regint-vos d’aquí endavant més santa¬
ment per les lleis de la fe, de la justícia i de la caritat fraterna.

I perquè la gràcia divina afavoreixi els nostres intents i
faci fecunda la Missió que Déu per nostre ministeri vos en¬
via, recomanem a totes les ànimes piadoses que preguin al Se¬
nyor amb aquest objecte, i ordenem a totes les Comunitats re¬
ligioses de Manresa, subjectes a la Nostra jurisdicció, que tres
dies abans de començar-se facin especials oracions amb
aquest objecte i que practiquin un dejuni o altra mortifica¬
ció, segons el discret judici dels respectius superiors.

Nós, ajudant Déu, assistirem a la terminació de tan útil i
fructuosa pràctica espiritual, per a dar-vos la Nostra pater¬
nal Benedicció, i repartir-vos el Pa de vida eterna.

I desitjant ja trobar-se entre vosaltres, caríssims germans
i fills, rejovení ts per la gràcia del Senyor, a tots envia la seva
Benedicció en nom del Pare t i del Fill f i de l'Esperit Sant f.

t El Bisbe de Vic

Vic, 22 de maig de 1903

CIRCULAR SOBRE LA CANONIZACIÓN
DEL BEATO JOSÉ ORIOL

No sólo por la piadosa recomendación que Nos ha hecho
nuestro venerable y carísimo Hermano, el Eminentísimo se¬
nor Cardenal-Obispo de Barcelona, sino que también por es-
pontàneo y afectuoso impulso excitamos la devoción de nues¬
tro Clero y pueblo para que acuda al Senor, que es glorifica-
do en las personas de sus Santos, con motivo de la pròxima
resolución que ha de tomar la Sagrada Congregación de Ri-
tos sobre los dos hechos al parecer milagrosos y atribuidos a
la intercesión del Beato José Oriol, presbítero barcelonès y be-
neficiado de la iglesia de Santa Maria del Pino. Este glorioso
taumaturgo, honor de las Comunidades de presbíteros secu-
lares que tanto han florecido en la antigua Corona de Aragón,
tiene conexión especial e íntima con nuestra amada Diòcesis.
Aquí, en esta ciudad de Vich, en la iglesia del convento de
Santa Clara, de monjas dominicas, fue hecho presbítero me-
diante la sacramental ordenación. Tócanos, pues, una parte
de glòria en aquel maravilloso ministerio eclesiàstico que,
ejerciéndose principalmente en la ciudad de Barcelona, in-
fluía también en los otros países de Cataluna.

Y al recomendar a nuestro amado Clero la oración para
que el Senor ilumine a la Sagrada Congregación Romana en
asunto tan trascendental, dejamos a su discreto celo la forma
y manera que crean màs oportuna, según las condiciones de

114

J. TORRAS I BAGES

los fi eles y de los lugares y aun las piadosas inclinaciones de
su devoción.

t El Obispo

Vich, 8 de junio de 1903

COMENTARI A LA CARTA DEL
CARDENAL RAMPOLLA SOBRE
L’ACTUACIÓ DELS CATÒLICS EN LA
DEFENSA DELS INTERESSOS
RELIGIOSOS

Publicamos los venerables Documentos que preceden con
el mayor acatamienlo y esperamos que todos los eclesiàsti-
cos de Nuestra jurisdicción los recibiràn con el obsequioso
rendimiento que todo católico y màs los que pertenecemos al
orden sacerdotal, debe prestar a la dirección y a las ensenan-
zas que dimanan de la Sede Apostòlica. Estos documentos no
son un hecho aislado y el espíritu que los anima, los princi-
pios que suponen o contienen, no son una cosa peregrina, sino
que forman sistema con las ensenanzas que la Santa Sede re-
petidas veces ha dirigido en los actuales tiempos a los cató-
licos, y contienen la manifestación de cómo entiende la Sa-
biduría Pontificia que deben ser defendidos los intereses re¬
ligiosos en las actuales circunstancias. Recordamos a nues-
tro amado Clero que esta Diòcesis siempre ha hecho consistir
su principal glòria en la adhesión sincera y leal a las doctri-
nas y a la dirección pràctica de la Sede Apostòlica, especial-
mente asistida por el Espíritu Santo, y tenemos la completa
seguridad de que persevera este intimo sentir en el Clero ac¬
tual de la Diòcesis de Vich.

116

J. TORRAS I BAGES

Nos al poner sobre nuestra cabeza el Documento Pontifi-
cio que precede, esperamos reverentemente que indique la
norma pràctica de su ejecución el Eminentísimo Sr. Carde-
nal-Obispo de Toledo, que ha recibido tan honorifico encargo
de Su Santidad, para cooperar a su feliz éxito en la medida
de nuestras débiles fuerzas y en lo que permitan las condi¬
ciones particulares de Nuestra amada Diòcesis.

t El Obispo
Vich, 9 de julio de 1903

EN LA MUERTE DE LEON XIII

Nos, el Obispo de Vich, al Clero y fieles de la Diòcesis

Nuestro venerable Metropolitano acaba de participarnos,
por encargo del Excmo. Sr. Nuncio Apostólico, que ha falle-
cido el Sumo Pontífice León XIII.

Siempre es triste la muerte, y mayormente la de aquellos
con quienes nos une personal afecto; pero la muerte del Pa-
dre Santo resulta gloriosa como su vida, y el que con sabidu-
ría sobrehumana consagro su existència pontifical a la ense-
nanza y espiritual gobierno de la Humanidad cristiana, mue-
re también dàndonos el espectàculo de la serenidad, de la sua-
vidad, de la elevación de espíritu, de la piedad profunda. Pas¬
tor y Maestro del linaje humano. lo ha sido hasta morir. Re-
cibió tranquilamente los Sacramentos, oyó misa y comulgó
repetidas veces desde su cama; proveyó desde este trono de
angustias, donde ha pasado los quince días últimos de su vida
mortal, lo que creyó conveniente para el bien de la Iglesia;
vióse rodeado carinosamente del Sacro Colegio cardenalicio,
y entre las oraciones de toda la cristiandad y las preces para
bien morir, rezadas alrededor de su lecho por el cardenal Pe-
nitenciario mayor acompanado de clero y fieles, el anciano
Pontífice, como los antiguos patriarcas, fue trasladado de esta
vida mortal a la vida eterna, durmiéndose tranquilamente en
el Senor ayer, día 20 del corriente, a las cuatro y minutos de
la tarde.

118

J. TORRAS I BAGES

La glòria humana de León XIII, que domina y sobrepuja
toda la glòria del mundo contemporàneo, la luz inmortal que
irradia en todos los días de su vida de Pontífice, son como un
reflejo de la glòria y de la luz divina, pues toda su maravillo-
sa actividad de entendimiento se dirigió siempre a fomentar
la glòria de Dios y el bien de los hombres. Recorrió el inmen-
so circulo de las relaciones entre Dios y los hombres, marcan-
do de un modo luminoso las grandes verdades de la revela-
ción que las circunstancias actuales reclaman de una mane¬
ra mas perentoria; distinguió, con profundidad de espíritu, lo
transitorio y lo permanente, lo eterno y lo temporal; fijó los
principios sociales indestructibles, y senaló aquellos que el
córrer de los tiempos transforma; demostro, en inmortaies
Encíclicas, el fundamento natural y cristiano de las institu-
ciones esenciales humanas que las modernas sectas quisieran
destruir; y él, el hombre a quien los grandes hombres de Es-
tado, aun no católicos, acataban como una inteligencia supe¬
rior en el arte de gobernar los pueblos, él, el gran restaura¬
dor de la filosofia, el promovedor de los estudiós históricos,
el amante del arte literario y del arte musical de gusto exqui-
sito, es, al propio tiempo, el doctor ascético y místico de la
gente cristiana, el magnifico restaurador de la antigua pie-
dad, a cuyo calor se formó en una serie de siglos la Europa
civilizada, y es como el meollo de la Iglesia catòlica y la es-
cuela pràctica y suavísima donde se ensena la sabiduría que
salva lo mismo al erudito que al ignorante, al pobre que al
rico, al hombre que a la mujer, suscitando el espíritu de ora-
ción entre el pueblo cristiano, y manteniéndolo, con sus de-
votísimas Encíclicas sobre el Santo Rosario, sobre el Espíri¬
tu Santo, sobre la divina Eucaristia, sobre el Sagrado Cora-
zón de Jesús, demostrando pràcticamente que la sabiduría,
la piedad y la perfección social, procediendo de un mismo
foco luminoso, la Luz que guia a todo hombre que viene a
este mundo, no son otra cosa que múltiples manifestaciones
de Dios en la Humanidad.

A la conclusión de la vida terrena del Pontífice León XIII

EN LA MUERTE DE LEON XIII

119

corresponde de nuestra parte elevar al Todopoderoso el Te
Deurn laudamus de nuestra filial gratitud. Vivió cerca de un
siglo y acabó con glòria su terrenal carrera, y esta glòria re¬
dunda a toda la Iglesia, es decir, a toda la Humanidad cris¬
tiana esparcida por todos los àngulos de la tierra. La luz de
su maravilloso entendimiento, fiel reflejo de la luz del Evan-
gelio, no tuvo menguantes, brillo siempre con la misma in-
tensidad, queriendo la Bondad divina dar a este inundo per-
verso y menospreciador de su Iglesia el espectàculo sublime
de un viejo de noventa y cuatro anos, con un vigor de espíri-
tu que nos dejó espantados y como atontados cuando hace po-
cos meses tuvimos la dicha de besar su pie y oir su palabra
venerable. Dios estaba en él, como ha estado y estarà en to¬
dos los Pontífices romanos: en su autoridad, en su dirección
del espíritu cristiano, en sus ensenanzas ex cathedra infali-
bles; pero en León XIII, Dios, ademàs, estaba en el alarde de
unas facultades cuya superioridad reconocían Emperadores
y Reyes, apartados, por desgracia, de la Iglesia catòlica, lle-
gando a obtener una monarquia universal de los espíritus en
el orden natural de las cosas; llegó a ser reconocido, aunque
no seguido, como el Maestro universal de la Humanidad ci-
vilizada.

Pero roguemos por él, aun cuando confiemos en la mise¬
ricòrdia de Jesucristo, Juez de vivos y de muertos, hacia el
que ha sido su fiel Vicario en la tierra, y esperemos sin vaci-
lación alguna la continuación de la serie de Pontífices que ha
de durar hasta el fin de la Humanidad; debemos orar siem¬
pre según las ensenanzas del Evangelio, pero en las circuns-
tancias solemnes de la vida de la Iglesia, como lo es la muer-
te y la eíección del Pontífice Romano, la oración de los cris-
tianos debe ser mas fervorosa, por lo cual ordenamos a nues-
tro amado Clero que excite la piedad de los fieles a rogar por
el Pontífice difunto y por la eíección del que haya de suceder-
le, y a este fin disponemos:

1 ° Que en nuestra santa Iglesia Catedral Basílica y en to-
das las parroquias, así como también en las iglesias de las Re-

120

J. TORRAS I BAGES

ligiosas claustrales, se celebren exequias solemnes en sufra-
gio del alma del que fue Nuestro Santísimo Padre León XIII.

2° Que, desde luego, en lugar de la colecta pro Papa, se
diga en la santa Misa la colecta contra persecutores Ecclesiae;
y celebradas las exequias por el difunto Pontlfice, se suplirà
por la oración pro eligendo Summo Pontifice.

3.° Que pasado el día de dichas exequias, se celebre, lo
màs pronto que permitan las circunstancias de las diversas
iglesias, una función de rogativas con la Misa votiva pro eli¬
gendo Summo Pontifice y las Letanías de los Santos al fin de
ella, debiendo éstas continuar hasta la elección de nuevo
Papa; y autorizamos la exposición del Santísimo Sacramen-
to en la celebración de la función referida.

Vich, 21 de julio de 1903

PAPAM HABEMUS

Recibida oficialmente la noticia de la elección del Sumo
Pontífice recaída en la veneranda persona del Excmo. Sr. Car¬
denal José Sarto, Patriarca de Venecià, que ha tornado el
nombre de Pío X, debemos participar a toda la Diòcesis la in-
teresante nueva que alegra a todo el orbe, no solamente a los
católicos, sino que también a aquellos que estan separados
de la Iglesia, mientras no formen parte de las sectas satàni-
cas que respiran odio contra el nombre católico. Al Nacimien-
to de Cristo prestaron homenaje hasta los gentiles; en su
Muerte, nos dicen los sagrados Evangelistas que no sólo llo-
raron sus discípulos, sino que también los judíos de buena vo-
luntad; y es que Jesucristo y sus divinas insti tuciones despi-
den de sí rayos de luz que abren, siquiera no sea màs que por
momentos, los ojos de aquellos que no estan completamente
y voluntariamente ciegos. La expectación universal en que ha
estado todo el mundo civilizado esperando la elección del
Sumo Pontífice de la Iglesia catòlica, es una demostración
evidente de la vivacidad de esta Iglesia, a la cual los falsos
profetas declaran muerte y que, a pesar de todos los denues-
tos y persecuciones, la vieja, la eterna Fe catòlica, que em-
pieza con el mundo, que continúa en los Patriarcas, que se
propaga por los Profetas, que mantiene la Sinagoga, que ra¬
tifica y completa Jesucristo y que universalizan los Apósto-
les, que esta Fe continúa viviendo en el seno de la Humani-
dad, la cual, a pesar de todas las herejías y cismas, tiene los

122

J. TORRAS I BAGES

ojos fijos en la Santa Sede apostòlica, en el Obispo de Roma;
y si no explícita, implícitamente con su actitud demuestra
que le considera el Faro luminoso de la doctrina evangèlica,
la brújula necesaria en la mar de la vida para la recta direc-
ción de la conciencia cristiana y la piedra fundamental de
todo el edificio del Cristianismo.

En esta ocasión, carísimos hermanos e hijos, de renovar
nuestra Fe en la santa Iglesia catòlica, apostòlica y romana,
de ratificar nuestra obediència y de avivar nuestro amor a Je-
sucristo en la persona de su Vicario; fe, obediència y amor
que constituyen como la esencia de la profesión catòlica, por-
que cuando se trata del Papa se trata de la Iglesia, donde està
el Papa està la Iglesia, y sin el Papa, separados del Papa no
hay Iglesia, porque ésta es el cuerpo y el Pontífice Roraano
es la cabeza, y la cabeza es la que gobierna y vivifica a todo
el cuerpo.

Y nuestra obediència y nuestro respelo y nuestro amor al
Papa se confunde e identifica con la obediència y el respeto
y el amor a Dios, y no le profesamos tales afectos porque el
Papa es León, Pío o Gregorio, porque tenga estas o aquellas
cualidades personales; sino porque es el Vicario de Jesucris-
to, el Maestro de la Cristiandad, el Director espiritual de to-
dos los fieles católicos y el oràculo infalible de nuestra Fe. La
piedra de toque para conocer el catolicismo de una persona
es su obediència, su adhesión y su respeto al Papa. Si queréis
estar con Jesucristo habéis de estar con el Papa, porque así
lo dispuso el divino Maestro, que clijo que quien oía a sus
apóstoles, a El mismo le oía, y que quien les despreciaba, a
El mismo despreciaba.

La obediència, el respeto y la adhesión al Sumo Pontífice
revisten un caràcter de devoción y son en el fondo obedièn¬
cia, respeto y adhesión a la divina Persona de Jesucristo, pues-
to que el Papa es cl instrumento principal de la gracia cris¬
tiana, del gobierno divino de la Humanidad y el que posee
las Uaves del reino de los cielos.

La institución del Sumo pontificado podemos decir que es

PAPAM HABEMUS

123

la obra màs excelsa del divino Redentor, porque usando una
expresión vulgar es el cario por donde manan al mundo las
aguas saludables de la Redención, la doctrina, los sacramen-
tos y el régimen divino que Jesucristo legó al mundo al cons-
tituirnos hijos de Dios por adopción. Renovemos, pues, hoy,
carísimos hermanos e hijos, la acción de gracias al Senor To-
dopoderoso que rige y gobierna la Iglesia por medio de su
Santísimo Espíritu que nos acaba de dar nuevo Pontífice en
la persona de Pío X, nuevo sucesor de san Pedro, nuevo esla-
bón de la cadena de Ponlífices, que sin inlerrupción durarà
hasta el fin de los siglos; y uniéndose Clero y Pueblo en espi¬
ritual alegria por el nuevo beneficio dispensado a la familia
cristiana y porque digmim et iustum est que tributemos al Se¬
nor devotas y solemnes acciones de gracias en homenaje de
agradecimiento por tan fausto acontecimiento ordenamos lo
siguiente:

1 .ü En Nuestra Santa Iglesia Catedral y en todas las igle-
sias parroquiales y de religiosas claustrales al recibir la no¬
ticia se tocaran las campanas por espacio de una hora, como
en las festi vi dades mavores.

2. ° En los referidos templos se celebrarà una solemne fun-
ción con Te Deum (que podrà ser con exposición del Santísi¬
mo) en acción de gracias, con las invitaciones que los Recto-
res crean convenientes.

3. ° Por tres días conseçutivos se dirà en la Misa las ora-
ciones pro graliarum actione, y hasta nueva orden la colecta
Pro Papa.

t José, Obispo de Vich
Vich, 5 de agosto de 1903

Los reverendos Pàrrocos y Encargados de iglesias daràn
cuenta al pueblo fiel, en la forma que les parezca màs opor¬
tuna, del precedente documento.

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA
PRÀCTICA DEL SANT ROSARI EN EL
MES D'OCTUBRE

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Ha passat ja a la vida de l'eternitat el gran Papa propa¬
gador del Rosari de Maria; però ell deixà establert el mes del
Rosari en el mes d’octubre, que ha de perseverar com pràc¬
tica excel·lentíssima de la pietat cristiana en tots els pobles
catòlics. D’altra banda, la devoció del Rosari no és solament
la devoció del papa Lleó XIII, sinó que, des d'antic, ha sigut
la devoció predilecta dels Summes Pontífexs, que, guiats per
l'Esperit Sant, han designat la intercessió de Maria invocada
pel Rosari com l'auxili més poderós del poble cristià en els
perills i conflictes que es passen en el curs d'aquesta vida tem¬
poral. L'Anxilium christianorum és la Verge del Roser.

Per això vos exhortem, caríssims germans i fills, a la pràc¬
tica del Sant Rosari en tots els dies de la vida, però major¬
ment en el mes d'octubre, que és com una temporada de re¬
novació d'esperit per enfervoritzar als fidels cristians en la
pràctica santíssima del Rosari, que és la devoció catòlica per
excel·lència. Aquesta és l’arma que la Verge Maria posà en
les mans del cristià, per mitjà del gloriós Pare sant Domingo,
i amb aquesta arma poderosa som invencibles, de manera que
el món, el dimoni i la carn res poden contra de la nostra àni-

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA PRÀCTICA DEL SANT ROSARI

125

ma si nosaltres, armats convenientment amb el Rosari, resis¬
tim a les impugnacions amb què els tres enemics de la nos¬
tra ànima intenten portar-la, pel camí del pecat, a l’eterna
condemnació.

Tenim Nós tanta confiança en l’eficàcia del Sant Rosari,
que estem convençuts que no hi haurà una restauració ver-
cladera del poble cristià, una renovació de vida cristiana en¬
tre els catòlics, si no es renova la pràctica de la devoció del
Rosari. Hi ha dos elements imprescindibles en la vida cris¬
tiana: l’oració i la devoció a la Verge Maria; i aquests dos ele¬
ments es troben ajuntats d'una manera meravellosa i divina
en el Rosari.

L’esperit d’oració s'apodera del cor dels qui amb constàn¬
cia i formalitat passen el Rosari, se’ls eleven els sentiments,
les passions se’ls moderen, experimenten la dolçura d’aque¬
lla vida que vingué a ensenyar als homes el Fill de Déu, i d’ho¬
mes animals es converteixen en homes espirituals.

I als qui resen amb constància i formalitat el Sant Rosari
la devoció a la Verge Maria se'ls fa familiar, arriben a tenir
una íntima i alegre amistat amb la Mare del Fill de Déu, un
afecte dolcíssim que, més encara que no pas respecte a la So¬
birana i Reina de cels i terra, és afecte filial, tendre i confiat
envers Aquella a qui saludem amb el títol de Reina i Mare de
misericòrdia.

Tots sabem que l’afecte de mare és el més dolç dels afec¬
tes de la vida humana, i per això en les hores d'amargura tot¬
hom qui té mare cerca en ella son consol; així també el nos¬
tre Redemptor Jesús volgué deixar als cristians una Mare que
és la seva pròpia Mare, i l'experiència demostra que la devo¬
ció a Maria produeix consol i alegria en el cor de tots aquells
qui la practiquen. I com no hi ha sòlida i verdadera devoció
a la Verge Santíssima sinó mitjançant la pràctica constant
del Rosari, per això, desitjosos de la vostra eterna salvació i
de fer-vos més passadores les penes de la vida, inevitables a
tots els fills d’Adam, i de proporcionar- vos el maternal con¬
sol i auxili de Maria, ara i en l'hora de la vostra mort, orde-

126

J. TORRAS I BAGES

nem que el pròxim mes d’octubre, en totes les iglésies de la
nostra jurisdicció se celebrin les devotes funcions del Rosari
que se celebraven els anys anteriors; i aprofitem-nos tots del
pròxim mes per enfervorí tzar el nostre cor en la devoció a la
Verge Maria, que és el mitjà de què s'ha valgut la Sabiduria
divina per enviar al món, per portar a la terra el fruit de be¬
nedicció i de santedat, Jesucrist, Senyor nostre, fora del qual
és impossible la salvació, essent Ell l’únic Salvador dels ho¬
mes. Per això Maria és anomenada porta del cel, i en va vol¬
dria entrar en el regne de la Glòria qui no es valgués de la
intercessió de la Immaculada Senyora. Multipliquem, doncs,
envers Ella les nostres súpliques, coronem-la amb les místi¬
ques roses dels Parenostres i Avemaries del Rosari, i Ella in¬
tercedirà amb son Fill Etern perquè en l’hora de la mort siem
mereixedors de la felicitat de la vida eterna.

Vic, 22 de setembre de 1903

EN LA «CORONA POÈTICA» QUE
L'ASSOCIACIÓ DE FILLES DE MARIA DE
CATALUNYA DEDICA A LA VERGE
IMMACULADA EN LES FESTES
CINQUANTENÀRIES DE LA SEVA
PROCLAMACIÓ DOGMÀTICA*

El profeta Elies veié des del cim del Carmel un petit i bell
núvol en la immensitat del cel: aquest núvol era com un sím¬
bol de la Concepció Immaculada de Maria en el si infinit del
Criador Omnipotent, que després havia d'ésser engendrada
per la gloriosa santa Anna. El núvol que veié Elies s'engran¬
dí, tapà tot l’horitzó i envià a la terra seca una pluja benèfica
que la cobrí d’esplèndida verdor: així també la Immaculada
Concepció de Maria, escampant per lot el món cristià i per
totes les generacions la pluja saludable de la gràcia, ha fet
produir a la terra, enverinada pel pecat, l’immens jardí de la
virginitat cristiana, que és aroma vivificant de la Humani¬
tat, mentre va fent sa via en el món, i ornament elegantíssim
del palau de la glòria, on regna per tota l'eternitat la més

* Corona poètica dedicada a la Immaculada Concepció de Maria Santíssi¬
ma en lo Quinquagèsim Aniversari de la proclamació del Dogma. — Imp. Su¬
birana, Barcelona, 1914.

128

J. TORRAS I BAGES

pura, la més santa, la més humil, la més poderosa de totes
les criatures angèliques i humanes, la Immaculada Verge
Maria.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 5 d'octubre de 1903

CIRCULAR SOBRE LA INMACULADA
CONCEPCIÓN

La Virgen Maria, en el ministerio de su Concepción Inma-
culada, aun cuando es abogada y protectora de todo el pue-
blo cristiano, es de un modo particular la Patrona de la ju-
ventud de ambos sexos; por lo cual, siguiendo la norma ge¬
neral establecida por Nuestro Santísimo Padre, el Papa Pío
X, de que se solemnice el día ocho de cada mes, o el domingo
próximo siguiente durante el ano venidero; encargamos a los
reverendos Pàrrocos, Ecónomos y Regentes procuren que en
los colegios, escuelas dominicales y asociaciones de jóvenes
de ambos sexos, en los días 8 o domingo siguiente se practi¬
quen algunos actos de piedad en honor de la Inmaculada Con¬
cepción, no sólo para honrar, como es debido a tan gran Se-
nora, sino que también para grabar profundamente tan pro-
vechosa devoción en el animo de la juventud, tan expuesta a
los peli gros del mundo.

Y aun cuando nos fijamos principalmente en la juventud,
bueno seria que todas las asociaciones católicas, cada una de
una manera conforme a su modo de ser, prestasen el tributo
de amor y devoción a la Virgen Maria en alguno de los días
mencionados que el Papa ha senalado a la piedad de los fie-
les; así los ànimos se irían preparando para celebrar el quin-
cuagésimo aniversario de la Definición dogmàtica y el pue-
blo cristiano recibiría los celestiales auxilios que tenemos de-

130

J. TORRAS I BAGEí

recho a esperar de Aquella incomparable intercesora que e;
llamada por la Iglesia Auxilium christianomm.

t El Obispo
Vich, 1 1 de diciembre de 1 903

EDICTO PUBLICANDO EL CÓDIGO
JURÍDICO DE LA MÚSICA SAGRADA*

Nos, Dr. D. José Torras y Bages, por la gracia de Dios y de la
Santa Sede Apostòlica obispo de Vich

Al Deàn y Cabildo Catedral, a los Pàrrocos, Superiores de
casas religiosas de ambos sexos, Maestros de capilla y a
cuantos puedan contribuir a la pureza y gracia del canto
religioso, salud y paz en Nuestro Senor Jesucristo.

Hora es ya de que publiquemos en esta nuestra amada
Diòcesis los documentos emanados de la Santa Sede sobre
música sagrada, que han llamado la atención de todo el mun-
do católico, y son como la sanción superior y autorizada de
un movimiento que hace tiempo venia extendiéndose entre el
pueblo cristiano, como una reacción contra la vanidad y el
mal gusto que se había apoderado del espíritu de los los fie-
les en esta parte tan importante de la litúrgia y cuito divino.
Constituyen los citados documentos, después del Decreto de
la Sagrada Congregación de Ritos que con ellos se inserta a
continuación, una Ley promulgada por el Sumo Pontífice de
la Iglesia catòlica o universal, y por lo tanto obligatòria a to-
das las iglesias particulares.

* Pastoral que acompanya la documentació oficial sobre la música en el
temple, i pondera la importància d’aquesta reforma litúrgica.

132

J. TORRAS I BAG

Siempre habíamos sentido como el Romano Pontífi
siente en su Instrucción o Motu proprio; siempre habíam
pensado que la música figurada es, como dice Santo Tom;
ad delectandum, y que el canto llano era ad movendum ; y p
lo mismo, siendo la Sagrada Litúrgia una oración solenn
no debía convertirse en un poema sinfónico, sino conserv
el caràcter de humilde y devota oración que ha de unir nu<
tro espíritu con el Espíritu Infinito. No vamos al templo pg
recrearnos, sino para santificarnos; debiendo, no obstante,
nerse en cuenta que la emoción màs sublime del hombie, q
la exaltación de sentimientos y de corazón que llega a
cumbres, como las elevaciones de los profetas, de los salm
de los evangelios y de las cartas apostólicas, con las notas g
gorianas, nunca serà superada por las emociones de la mr
ca figurada; y que lo sublime, alto, penetrante y luminoso
de sí simple, fàcil, puro y popular, como pasa con el canto g
goriano, que ha interpretado con sin igual fidelidad las re
laciones divinas y expresado con maravillosa verdad los n
profundos sentimientos humanos.

Pero a pesar de ser éste nuestro criterio y de haber pa
do crueles amarguras oyendo en los templos estrépitos mi
cales que destrozaban los textos sagrados, y cantos conv
cionales y falsos, contrarios a la sinceri dad del sentimier
o expresando sentimientos mundanos y profanos, vanidad
sentimientos, y no los eternos sentimientos del alma hui
na, que enlazan nuestro espíritu con el cielo, tonos musicí
de agradable entretenimiento a un compàs mundano, en
de la honda excitación del espíritu que se produce con el
mo eterno que gobierna al canto gregoriano; a pesar de t<
esto, que formaba nuestro criterio y nuestro gusto, sin <
bargo callàbamos, porque no queremos nunca, ni por aso!
imponer a nuestra Iglesia nuestro criterio personal, sino e
la Santa Iglesia catòlica, cuyo ministro somos. Pero ah
cumplimos un deber sagrado de nuestro ministerio pron
gando en esta Diòcesis las reglas canónicas emanadas d
Santa Sede y que determinan la forma del canto eclesiàst

EDICTO PUBLICANDO EL CÓDIGO JURÍDICO DE LA MÚSICA SAGRADA 133

Por lo tanto, a continuación publicamos, según el orden
cronológico en que aparecieron, la Carta de nuestro Santo Pa-
dre Pío X al Cardenal Vicario General de Roma, del día de la
Inmaculada Concepción del ano pasado, o de 1903, el Motu
proprio del día de santa Cecília, 22 de noviembre del mismo
ano, y el Decreto de la Congregación de Ritos, de 8 de enero
último, extendiendo a la Iglesia Universal el Motu proprio
pontificio, dàndole fuerza de obligar y declaràndolo Código
de la Iglesia Universal en lo que se refiere a la música litúr¬
gica. Esperamos que todo el reverendo Clero, y en especial
los Curas pàrrocos, los maestros de capilla, organistas y can¬
tores, consideraran atentamente los documentos canónicos
que vienen a continuación, que no son ya sólo una exposición
de doctrina, sino también un precepto legal que obliga en con-
ciencia, y a cuya observancia deben cooperar todos los fieles
hijos de la Iglesia, y en particular los eclesiàsticos.

Claro y evidente de por sí el Motu proprio de nuestro San-
tísimo Padre Pío X, que el Decreto de la Congregación de Ri¬
tos titula Código Jurídico de la Música sagrada, ningún comen-
tario hemos de ponerle; sólo, no obstante, queremos hacer al-
gunas observaciones pràcticas a los reverendos Curas pàrro¬
cos. Les recordamos, en primer lugar, que velen para que se
cumpla en sus iglesias lo que dispone el Ceremonial de Obis-
pos respecto a los oficios y misas de difuntos.

Fíjense también los reverendos Pàrrocos y demàs sacerdo-
tes encargados de iglesias en lo que dice el Sumo Pontífice en
la Carta al Cardenal Vicario de Roma sobre el abuso de la mú¬
sica en las Vísperas, encargàndole que corte sin dilación el
abuso de substituir la música a la devota salmodia; y como
lo que el Papa lamenta que pase en las iglesias de la capital
del mundo cristiano en las vísperas de las grandes solemni-
dades aquí pasa en las Completas, los reverendos Curas pà¬
rrocos estudiaràn la manera de suplir aquel acto de cuito so-
fisticado con un acto de cuito verdadero, que, al mismo tiem-
po que atraiga a los fieles, fomente el fervor de su espiri tu sin
relajación de ninguna clase.

134

J. TORRAS I BAGES

También llamamos la atención de las Comunidades reli¬
giosas, especialmente de las de mujeres, sobre el Código Ju-
rídico de la Música sagrada y sus sabias y santas prescripció-
nes, pues profesando ellas en alto grado el espíritu de des-
prendimiento de todo aparato y refinamiento mundano, con-
viene que de las mismas reciba el pueblo fiel el ejemplo de
la sublime pureza y simplicidad en el arte sagrado que acom-
pana la pública oración de la ïglesia, y que recuerden que el
espíritu de oración se desvanece al contacto con los senti-
mientos mundanos, aun de aquellos que en sí son aceptables.
Fíjense en la terminante prohibición que hace el Papa del uso
del piano en las funciones religiosas.

Y a los Pàrrocos, Comunidades religiosas, maestros de ca-
pilla, organistas y a todos cuantos puedan influir sobre los fie-
les recomendamos el encargo que hace el Sumo Pontífice de
fomentar la Schola cantorum, que el Supremo Maestro de la
ïglesia dice, y es evidente, que es de fàcil realización aun en
las iglesias màs modestas. Scholae cantorum eran, aun cuan-
do fuesen rudimentarias, los grupos de cantores que existían
y aun existen en nuestras parroquias ruraies. Los orfeones y
coros, que son tan numerosos en esta Diòcesis, las escuelas
de ninos y ninas y las dominicales de adultos, los círculos y
centros católicos, son excelentes recursos para llegar al ideal
que se propone nuestro Santísimo Padre Pío X de restaurar
la antigua costumbre de que todo el pueblo cristiano, iuvenes
et virgines, senes cum iuniorïbus, junten sus voces para cantar
en el templo las divinas alabanzas. Así se hacía en las Cata-
cumbas, así se practica en varias naciones, y el mejor medio
de llegar a la formación de este coro universal de todo el pue¬
blo cristiano es el canto llano, que de sí es simple, popular,
expresivo y fàcil, siendo, no obstante, de una sublime belleza
que supera a los cantos de mayor refinamiento artístico.

Que Dios Senor nuestro os dé a todos docilidad a los man-
datos de la Santa Sede Apostòlica, a fin de que, purificado y
sublimado el canto religioso y la música correspondiente,
arda en el Santuario, puro y vivo, el sacro fuego de la devo-

{.•1)1(10 PUM K ANDO RI. CÓÍMGO JURÍDICO L>H I.A MUSICA SAGRADA I ?>5

ción cristiana, que glorifica a Dios en las alturas v consuela
v fortifica a los hombres dc buena voluntad en los días de su
peregrinación terrena.

Dado en nuestro Palacio Episcopal de Vich, a los 19 de febrero de 1904

AL SR. BENET DE POMÉS, PRESIDENT
DE LA CONGREGACIÓ DE MARIA
IMMACULADA I SANT LLUÍS, DE
BARCELONA''

Estimat Pomés: Mai oblidaré la Congregació de Maria Im¬
maculada i Sant Lluís, de Barcelona, puix la meva vida està
amb ella lligada amb vincles de pietat i d’afecte; i el jovent
que la forma, flor de joventut, es presenta sempre a la meva
imaginació com un lluït esquadró que volta a Aquella que és
la Reina de la Societat cristiana i alta i pura manifestació del
sublim atribut diví de la bellesa.

El jovent s'ha d'enamorar, és a dir, l'exuberància d'afec¬
tes del seu cor s’ha de fixar en un objecte mereixedor de l'ho¬
menatge dels vius sentiments que regnen en el nostre cor en
la primavera de la vida; i Maria Immaculada naturalment
atreu els afectes nobles i els purifica. En l'ordre sobrenatural
la devoció a la Verge Maria representa en certa manera l'e¬
lement efectiu de la pietat cristiana, i per això es lliga fàcil¬
ment amb la forma cavalleresca. Són dels episodis més inte¬
ressants de la meravellosa vida de sant Ignasi de Loiola aquell
en el qual el veiem passar tota la nit vetllant les insígnies de
la penitència als peus de Nostra Senyora de Montserrat, per
a creuar-se l'endemà cavaller de la milícia de Jesucrist; i l'al-

* En ocasió del Congrés Hispano-Americà de les Congregacions Marianes.

AL SR. BENET DE POMES

137

tre quan, juntant-se de camí amb un morisc qui parlava ma¬
lament de la virginitat de la Mare de Déu, tingué de fer-se
gran violència per a no tirar-se sobre d’aquell home, qui s'a¬
trevia a injuriar a la Dona admirable que ell havia constituït
Senyora de son cor.

Per això considero molt oportuna la celebració del Con¬
grés Hispano-Americà, que em participa que eixa benemèri¬
ta Congregació de Barcelona es proposa celebrar amb motiu
del quinquagèsim aniversari de la definició dogmàtica de la
Immaculada Concepció. Jo me’l figuro com un torneig de poe¬
sia, d’eloqüència i de cristiana filosofia, en el qual lluitaran
a camp descobert com amadors de la Madona que portà al
món la Bellesa infinita i que Ella mateixa està revestida de
glòria i de puresa, els joves cristians d'Espanya i d'Amèrica,
posats els ulls en aquell Ideal que ha estat font inestroncable
d’inspiració poètica i artística, i de consol dolcíssim de la vida
humana en totes les generacions cristianes.

Ja pots, doncs, considerar si m'interessa vivament el no¬
ble projecte que em participa, i si estic disposat, en quant de
mi depengui, a cooperar a sa perfecta execució. Alentaré a les
Congregacions Marianes de la meva Diòcesi perquè hi pren¬
guin part, pregaré a la que els nostres passats anomenaven
tan pia i bellament «Madona Santa Maria», perquè protegeixi
l'obra dedicada a sa honra i glòria, i humilment suplicaré al
Senyor que beneeixi a tots els qui contribuiran a glorificar a
la Mare de Déu i dels homés.

I ara, mon jove amic, corresponent a l'afectuosa salutació
que em tramet de part de tots els companys seus de Congre¬
gació en la carta del dia 4, li diré que els manifesti de part
meva un auguri que mai falleix. Tots estan en l'estació flori¬
da de la vida, en la joventut que passa de pressa; però l’ex¬
periència espiritual de l’exercici del sagrat ministeri ensenya
que aquells qui dignament practiquen l’amor a la Verge Ma¬
ria, aquells qui viuen baix l'ombra suavíssima i deliciosa del
celestial Roser, situació paradisíaca, obtenen l'etema joven¬
tut de l'esperit; són ànimes que mai es fan velles i conserven

138

J. TORRAS I BAGES

sempre l'aromàtica frescor dels sentiments humans i divins,
que ennobleixen i fan interessant la vida.

f El Bisbe de Vic

Vic, 10 de març de 1904

REIAL VISITA*

Nos, Dr. D. Josep Torras j Bages, per la gracia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic

És Nostre deure pastoral aprofitar totes les ocasions que
es presenten per infondre en els fidels cristians de la nostra
jurisdicció els grans principis del Cristianisme. Les idees pre-
dicades en unes o altres circumstàncies tenen eficàcia molt
distinta.

La Iglésia catòlica ama fins a morir la seva independèn¬
cia i llibertat, mai es doblega davant de la tirania, i prefereix
lextermini més que no pas que els homes vulguin legislar
contra la seva consciència, que no té més Jutge que el mateix
Déu. En aquests mateixos dies celebrem l'adorable Sacrifici
de Jesucrist, amb el qual guanyà per a son poble, per a sa des¬
cendència espiritual, aquella noble llibertat que ha fet que la
Llei cristiana fos anomenada, fins pels mateixos Llibres sa¬
grats, la Llei de llibertat.

Però al mateix temps Jesucrist, Senyor nostre, i la seva san¬
ta Iglésia, han ensenyat amb sa doctrina i son exemple el res¬
pecte, l'obediència i l’amor envers la potestat civil, establerta

* En arribar el rei Alfons XIII a la majoria d'edat visita Catalunya. I fi¬
gurant en l'itinerari algunes poblacions del bisbat de Vic, el Prelat adreça
aquesta al·locució, en la qual, amb gran independència de tots els partits, àd¬
huc d’aquells on és ponderat el seu prestigi, renova la doctrina de 1 Apòstol
sobre el respecte, l’acatament i la pregària per la suprema autoritat civil.

140

J. TORRAS I BAGES

per Déu Criador en mig de la societat humana i sancionada
per Déu Redemptor quan, davant de l'autoritat de Ponç Pilat,
manifestà explícitament que tot poder venia de dalt. La Iglé-
sia, com son diví Fundador, respecta i ama als qui els decrets
divins, executats d’una manera humana i amb diversos proce¬
diments polítics, posen al davant dels pobles per governar les
diferents nacions. Respectem i amem als qui la Providència di¬
vina, que governa les coses mundanes, ens ha donat per pares,
i devem també respectar i amar, segons la doctrina de la Iglé-
sia, als Magistrats sublims que regeixen les coses d'aquest món
en virtut d'una providencial i divina destinació.

I si aquesta eterna doctrina de la Iglésia és convenient que
estigui sempre viva en el cor dels fidels cristians, ara, quan
per tota l’Europa, i de consegüent també a Espanya, les sec¬
tes antisocials i altres doctrines polítiques que s'escampen en¬
tre els ciutadans van enrunant el gran principi cristià del res¬
pecte degut a l'autoritat, devem amb major raó aprofitar les
naturals oportunitats per recordar les divines ensenyances,
que amb el respecte a la potestat civil, que elles prediquen,*
contribueixen a donar a la societat humana la gravitat, la so-
liditat i el compàs convenient perquè la vida civil tingui la
deguda harmonia.

És cert que el diví Legislador que assentà la societat so¬
brenatural de la Iglésia sobre roca ferma, assegurant que con¬
tra ella mai prevaldrien les portes de l'Infern, deixà l'orga¬
nització de la societat política, o sia dels Estats, entregada a
les disputes dels homes; però al mateix temps manà la justa
obediència i el racional respecte a la potestat civil, ensenyant,
per boca del gran apòstol sant Pau, que qui resisteix a l’or¬
denació de la potestat resisteix a l'ordenació divina. Per això
la Iglésia, nostra Mare, en totes les èpoques, en tots els paï¬
sos i en tots els règims polítics guarda la major consideració
i professa amor sobrenatural, perquè l’amor és la substància
de tota la Llei cristiana, als Summes Magistrats i Prínceps
que regeixen tots els pobles, i majorment encara als prín¬
ceps cristians.

REIAL VISITA

141

Per això, Nós, sabent-se de públic que Sa Majestat el Rei
Don Alfons XIII (q. D. g.) ha manifestat que visitaria algunes
poblacions d’aquesta Nostra Diòcesi en son pròxim viatge a
Catalunya, havem volgut recordar, d’una manera brevíssima,
la doctrina fonamental de la Iglésia sobre la dignitat de la po¬
testat civil i el respecte i consideració que els cristians deuen
prestar-li, a fi que no solament se li guardi la reverència i les
atencions que li corresponen per la seva qualitat de Summe
Magistrat de tots els pobles espanyols, que d'això n'estem se¬
gurs per la morigeració i bona criança dels nostres fidels dio¬
cesans, sinó que principalment perquè procurin tots ells, se¬
guint les tradicions apostòliques i les ensenyances de la Iglé-
sia, pregar a Déu perquè assisteixi al jove Monarca, i li doni
forces espirituals i corporals, i els dons de prudència i de con¬
sell per regir amb equitat i justícia els diferents pobles que
formen la Monarquia espanyola ad nostram perpetuam salu-
tem. I els reverends Rectors de les iglésies de la Nostra Diò¬
cesi llegiran el present Edicte als pobles respectius en la Mis¬
sa major de la vinent Pasqua de la Resurrecció del Senyor.

Vic, 30 de març, Dimecres Sant, de 1904

CIRCULAR SOBRE LA ENCÍCLICA DEL
PAPA PÍO X EN HONOR DE LA
INMACULADA CONCEPCIÓN

Con la Encíclica que precede, nuestro Santísimo Padre Pío
X excita al pueblo cristiano a la devota celebración del quin-
cuagésimo aniversario de la Definición dogmàtica de la Con-
cepción Inmaculada de la Virgen Maria, y promulga un so¬
lemne Jubileo con motivo de su exaltación al trono pontifí-
cio, siguiendo la costumbre de sus augustos predecesores,
quienes al comenzar su Pontificado hacen participantes a los
fieles del tesoro sobrenatural de la gracia, cuyas llaves la Pro¬
videncia divina ha puesto en sus manos.

Aunque ya hemos hablado a nuestros amados diocesanos
del quincuagésimo aniversario de la Definición dogmàtica de
la Inmaculada y vamos poniendo en su conocimiento todo lo
que emana de la Sede Apóstolica con referencia a tan feliz
acontecimiento, no obstante, al publicar la Encíclica pontifí¬
cia que ensalza a Nuestra celestial Madre, no podemos me-
nos de excitar otra vez el celo de nuestros amados coopera¬
dores a fin de que aprovechen este aniversario para reanimar
la devoción a la Virgen Maria, àncora de salvación, acueduc-
to de las divinas gracias, auxilio del pueblo cristiano y refu¬
gio de los pecadores. Y para excitar la devoción en los demàs,
es preciso, amados cooperadores, que antes fomentemos en
nuestro propio corazón y que del fondo de nuestra alma di-

SOBRE LA ENCÍCLICA DE PÍO X EN HONOR DE LA INMACULADA 1 43

rijamos a Dios nuestra humilde oración implorando la inter-
cesión de la Inmaculada Virgen, Madre especialísima del es-
tado eclesiàstico. Todos los sacerdotes que se han distingui-
do por su celo evangélico han sido fervorosos devotos de Ma¬
ria, y el venerable Claret, honor de este Clero diocesano, qui-
so que los sacerdotes de su Congregación se llamasen Hijos
del Inmaculado Corazón de Maria. Sirva, pues, este piadoso
aniversario como de poderoso medio para acrecentar la de-
voción a Maria Santísima en todos los fieles cristianos.

Pero hoy, de un modo particular, queremos llamar la aten-
ción de los reverendos Pàrrocos y demàs encargados de la
cura de almas sobre el Jubileo promulgado en esta Encíclica
por nuestro santísimo Padre Pío X. El Excmo. Sr. Nuncio
Apostólico al enviàrnosla nos encarga especialmente que fo-
mentemos la gracia pontifícia en los pueblos confiados a
Nuestra pastoral solicitud, y Nos humildemente suplicamos
a la Divina Benignidad por mediación de la Inmaculada Vir¬
gen Maria que toque los corazones de nuestros feligreses a fin
de que no se hagan sordos a la voz del Pastor universal, pro-
curando satisfacer a la justícia eterna con los tesoros que les
proporciona el Vicario de Jesucristo en la tierra. Con nues-
tras culpas y pecàdos somos deudores de satisfacción al Juez
soberano de vi vos y muertos, y no tenemos con qué pagar si
no nos aprovechamos del riquísimo tesoro de méritos acumu-
lados por nuestro divino Redentor y por los Santos, tesoro
que duran te el Jubileo el Sumo Pontífice abre a todos los hi¬
jos de la Iglesia para que con ellos podamos satisfacer por
nuestras deudas.

Expliquen los reverendos Curas a los pueblos la doctrina
catòlica de las indulgencias, exciten a los fieles a lucrarlas,
haciéndoles ver la necesidad que de ellas tenemos, el aprecio
que la Iglesia y todos los santos han hecho de las mismas, y
póngase ellos mismos a la cabeza de sus súbditos espiritua-
les, senalando los días en que se practicaran bajo su direc-
ción las visitas a la iglesia parroquial, procurando, de consi-
guiente, que las visitas sean colectivas, explicando, no obs-

144

J. TORRAS I BAGES

tante, que pueden hacerlas también en particular aquellos a
quienes así conviniese. Como en la Encíclica pontifícia se ex-
plican todas las condiciones que se requieren para ganar el
Jubileo, no creemos necesario ahora repetirlas; sólo, sí, usan-
do de la facultad que Nos concede el Sumo Pontífice, senala-
mos para ganarla los meses de mayo y junio y el de octubre,
por ser tres meses clàsicos en la piedad cristiana como con-
sagrados especialmente a la devoción de Jesús y de Maria.

Respecto a nuestra Iglesia Catedral nos pondremos de
acuerdo con nuestro ilustrísimo Cabildo para determinar los
días de las visitas colectivas y las oraciones que en ellas de-
beràn practicarse, pudiendo los reverendos senores Curas fí-
jar para las visitas que celebren colectivamente con sus feli-
greses las oraciones o plegarias que consideren mas oportu-
nas, según las condiciones de los respecti vos fieles, procuran-
do que haya siempre el canto o rezo de la Salve Regina, ya
que en este Jubileo enlaza el Sumo Pontífice su elección con
el quincuagésimo aniversario de la Definición dogmàtica de
la Concepción Inmaculada de Maria, en cuyo ano ha querido
la Providencia divina que inaugurase su misión Pontifical
nuestro Santísimo Padre Pío X, a quien Dios conserve mu-
chos anos al frente de su Iglesia en la tierra.

t José, Obispo de Vich

9 de abril de 1904

CELEBRACIÓN DEL MES DE MARÍA

Recomendamos fervientemente a nuestros amados cola-
boradores el Mes de Maria que vamos a empezar. Procuren
su devota celebración, no sólo en las parroquias y otros tem-
plos, sino también en los colegios, talleres, hospitales, càrce-
les, escuelas dominicales y en las casas particulares, en el
seno de las familias. Necesitamos la mediación de la gran Ma-
dre del Salvador para que el espíritu cristiano reflorezca en
la Humanidad redimida por la sangre divina, y la experien-
cia de la historia de la Iglesia y las ensenanzas de la sagrada
Teologia nos demuestran la eficacia de la devoción a Maria.
El aho jubilar de la Inmaculada Concepción ha de dejar, como
huella de su venturoso paso por la Iglesia catòlica, un reflo-
recimiento de la devoción a la Virgen Maria, y por esto con
vehemencia deseamos que este mes de mayo, este Mes de Ma¬
ria, sea como un himno de amor y de confianza, un himno uni¬
versal de nuestra diòcesis, un concierto de oraciones, un ho-
menaje de virtudes, un tributo de devotos sentimientos y de
santos sacrificios que hagan derramar sobre la misma la fe-
cundante lluvia de las divinas gracias.

Escribimos estas líneas en el dia de la fiesta de la Mater
boni consilii. No hay mejor consejera que Maria, y el dia en
que un cristiano la toma a Ella por tal, se asegura la rectitud
de su conducta, y, de consiguiente, su salvación eterna.

Vich, 26 de abril, fiesta de Nuestra Senora del Buen Consejo, de 1904

CIRCULAR SOBRE LA CELEBRACIÓN
DE MISAS

Llamamos la atención del reverendo Clero de la Diòcesis
sobre el Decreto de la Sagrada Congregación del Concilio
acerca del cumplimiento de Misas, que se publico en el nú¬
mero anterior de este Boletín, con la traducción del mismo
en lengua castellana.

Conviene que todos los sacerdotes lo lean reflexivamente,
pues toca una de las partes de màs trascendencia en la pràc¬
tica disciplina de la Iglesia, y en la cual es màs fàcil faltar
por la rutina con que suelen tratarse, por importantes que
sean, las cosas que todos los días tenemos entre manos.

Y como la Sagrada Congregación del Concilio grava Nues-
tra conciencia con el cumplimiento de las disposiciones del
referido Decreto de la misma, ordenamos y mandamos a los
Curas pàrrocos y demàs Rectores de las iglesias de la Diòce¬
sis, e igualmente a todos los administradores de causas pías,
tanto eclesiàsticos como seglares, el cumplimiento del mis¬
mo, en especial de lo dispuesto en el articulo 4.° acerca de la
entrega en nuestra colectoría de las misas que no se han po-
dido celebrar en el ano, al fin de éste; así como la formación
de un catàlogo de las Misas rezadas o cantadas que existan
fundadas en las respectivas iglesias, otro de las manuales que
en cualquier concepto de legado pío o simple encargo hayan
sido entregadas, debiendo ademàs llevar un libro en que cons-

CIRCULAR SOBRE LA CELEBRACIÓN DE MISAS

147

te el cumplimiento o celebración de todas las citadas misas;
documentos que deberàn todos ser exhibidos en Santa Visita
para el debido examen de los mismos.

La suprema Autoridad de la Iglesia llama con frecuencia
la atención y estimula la responsabilidad de los Ordinarios
sobre esta matèria tan delicada, y así Nos recordamos sus dis-
posiciones para que se ponga el anhelo y diligència debidos
en el cumplimiento de las mismas, haciendo presente lo mis-
mo a los eclesiàsticos que a los seglares que tengan a su car-
go la celebración de misas, que según la disposición pontifi-
cia no cumplen su deber con la simple distribución de las mis¬
mas, sino que deben certificarse de que éstas han sido real-
mente celebradas, a no ser que las entreguen a la colectoría
diocesana, o a la Santa Sede, y en caso contrario vienen obli-
gados a mandarlas celebrar a sus expensas.

t José, Obispo de Vich

30 de julio de 1904

CIRCULAR SOBRE EL REZO
DE LA JACULATÒRIA
«COR IESU SACRATISSIMUM»
DESPUÉS DE LA MISA

Considerando que los deseos del Papa han de ser como
mandatos para todos los Sacerdotes católicos, y mayormente
cuando se expresan en la forma solemne con que lo hace Pío
X en el Decreto que antecede, esperamos que los Sacerdotes
de Nuestra Diòcesis, especialmente consagrada al Corazón de
Jesús, después del rezo de las tres Avemarías y oraciones que
se dicen acabada la Misa anadiràn la jaculatòria Cor lesu sa-
cratissimum, miserere nobis, que dirà en lengua latina, pues
ya esta devota fórmula es conocida al pueblo fiel, al cual los
reverendos Pàrrocos explicaran las indulgencias concedidas
para estimularle a usar una invocación que ha de contribuir
a aumentar la devoción al Corazón Sacratísimo de nuestro
Redentor Jesús, y que tan útil es para aumentar el fervor del
pueblo cristiano y alcanzar de Dios misericòrdia en las pre¬
sentes necesidades de la Iglesia.

t José, Obispo de Vich

Vich, 28 de septiembre de 1904

EJERCICIOS ESPIRITUALES
OBLIGATORIOS

Nos, Dr, D. José Torras y Bages, por la gracia de Dios y de la
Santa Sede Apostòlica obispo de Vich

Al hacer Nuestra relación cuadrienal del estado de la Diò¬
cesis a la Sagrada Congregación del Concilio, a la pregunta o
interrogatorio de si el Clero practicaba ejercicios espiritua-
les, respondimos que casi en su totalidad los practicaba, pues
era piadoso y morigerado hasta el punto de que, por innece-
sario, no existia aquí persona designada como depositaria de
multas, según se pregunta a los obispos, porque si acontecía
que se hubiese de corregir algo, como consecuencia natural
de la humana flaqueza, paternalmente y sin estrépito podia
corregirse.

Por esto Nos sorprendió que la referida Sagrada Congre¬
gación, al contestar a Nuestra relación referida Nos dijese:
«Neque Eminentissimi Patres ambigunt quin singulis saltem
bienniis iubeas sacerdotibus tuis spiritualia exercitia.»

Esta ordenación de la Santa Sede, carísimos cooperado¬
res Nuestros en el Sagrado Ministerio, puso ante nuestros ojos
en evidencia que la mente de la Iglesia es que sus ministros
consideren como una obligación la pràctica de los Ejercicios
espirituales, de los cuales hace ley obligatòria para el Clero,
según se ve por el texto citado.

150

J. TORRAS I BAGES

De otra parte es indudable que ese retiro espiritual, que
la pràctica de los Ejercicios, son para nosotros los sacerdotes
una verdadera necesidad. Hemos de estar muertos al mundo
y de comunicar la vida del espíritu sobrenatural a nuestros
semejantes, y esto requiere un estado de santificación que
sólo puede venirnos de lo alto, del recogimiento, de la medi-
tación, de la oración y de la reflexiva lectura espiritual. Es
claro que estas pràcticas han de serle al sacerdote habituales
y cotidianas; pero para que de hecho lo sean, viviendo como
vivimos en un mundo relejado, y respirando en él una atmos¬
fera de sensualismo y de impiedad, tenemos necesidad de re-
cogernos cada ano a, la soledad de una Casa Religiosa para
confortarnos a la vida del espíritu.

Escribimos estas líneas en el día en que la Iglesia celebra
la fiesta de uno de sus ministros màs insignes, san Jerónimo,
que, hombre de sociedad y literato, creyó, no obstante, que
para su santificación le era necesario retirase del mundo al
desierto para entregarse a la pràctica de la oración y de la pe¬
nitencia, eternos y necesarios medios de santificación para el
hombre. En aquellos lugares venerables que nos recuerdan la
Encarnación, el Nacimiento, la Pasión y la Muerte de nues-
tro adorable Redentor Jesús encontró san Jerónimo, Presbí-
tero, su temple heroico de alma; y nosotros también con la
pràctica de los Santos Ejercicios nos allegaremos y confor-
maremos a la Sagrada Persona de Jesús, realizando de esta
manera el decreto de nuestra eterna predestinación.

A este objeto, pues, y en cumplimiento del deber que
Nos impone la Sagrada Congregación del Concilio, ordena-
mos:

1 . ° Los reverendos Curas pàrrocos convocaràn a todos los
Sacerdotes residentes en sus feligresías y les leeràn este Nues-
tro Decreto, para que ninguno pueda alegar ignorància del
mismo.

2. ° Todos aquellos Sacerdotes que de dos anos a este par¬
te no havan practicado los Santos Ejercicios, los practicaràn
dentro del término de un ano, a contar des de esta fecha, y

EJERCICIOS ESPIRITUALES OBLIGATORÍOS

151

acreditaran de un modo fehaciente el cumplimiento de esta
prescripción.

3. ° Desde ahora declaramos disciplina eclesiàstica en esta
Diòcesis la pràctica obligatòria de los Santos Ejercicios a to-
dos los Sacerdotes de la misma, a lo menos cada dos anos; y
Nos haremos dar cuenta, por Nuestra Secretaria de Càmara,
del incumplimiento de este precepto que resulte del Registro
que ya ahora en la misma se lleva de los Sacerdotes que los
practican.

4. ° Aquellos Sacerdotes que por sus dolencias no puedan
encerrarse en una Casa Religiosa a practicar los Santos Ejer¬
cicios, lo justificaràn ante Nuestro Secretario de Càmara, y
procuraràn suplirlos por los medios màs aproximados a los
mismos.

Estamos seguros de que todo nuestro amado Clero, que
siempre se ha distinguido por su veneración y obediència a
la sagrada Silla de Pedro, cumplirà gustosamente esta orde-
nación que de ella procede. Esmerémonos todos, venerables
cooperadores, en aprovecharnos de este medio de santifica-
ción, porque genus sanctorum sumus, y la santificación del
pueblo deriva de la santificación del sacerdocio.

Dado este Nuestro Edicto a 30 de septiembre, fiesta del Màximo Doctor

san Jerónimo, de 1904

AL CLERO DE LA DIÒCESIS

Encontràndonos en la vecina Diòcesis de Gerona adminis-
trando el santo Sacramento de la Confirmación a instancia
de nuestro Hermano el venerable Obispo gerundense, que por
su mucha edad ya no està en situación de practicar aquel rni-
nisterio en la proporción que demanda aquella extensa Diò¬
cesis, ha muerto el ilustre Dr. D. José Illa, Canónigo de esta
Catedral y Rector de Nuestro Seminario Conciliar; y, recién
llegado y con la salud algo quebrantada, al salir de Nuestra
Santa Iglesia de cantar las sagradas Preces para el eterno des¬
canso de su alma, no queremos prescindir de pagar el tributo
de nuestro amor y agradecimiento al Varón eclesiàstico de
criterio siempre equitativo, de voluntad siempre leal y pura,
que ha de ser presentado a todo el Clero de la Diòcesis como
ejemplar de virtudes eclesiàsticas. A este objeto escribimos
las presentes líneas para ser publicadas en el número del Bo -
letín Eclesiàstico que està ya a punto de salir a luz.

Una sencilla persona de su servicio, testigo, de consiguien-
te, de su vida, pronuncio con singular simplicidad la oración
fúnebre del difunto cuando dijo: «Dios no tendra que pedirle
cuenta ni de cinco minutos de tiempo perdi dos, ni de cinco
palabras ociosas pronunciadas.»

El ministerio eclesiàstico, ejercido con pasmosa regulari-
dad y rectitud de intención, fueron el ambiente en que vivió
aquel hombre, que hizo el viaje de la vida con los ojos pues-
tos en Dios y sin otra preocupación ni intento que el de ser-

AL CLERO DE LA DIÒCESIS

153

vir a Jesucristo y asu Santa Iglesia. Invariable en el cumpli-
miento de sus deberes, no le fallaban jamàs ni sus horas de
estudio, ni sus ratos de visita al Santísimo Sacramento; y ni
la asistencia al coro, ni el cumplimiento de sus deberes de
profesor, ni las complicadas, difíciles y a veces amargas ta-
reas propias de un Rector de Seminario le impedían dedicar
horas al piadoso ministerio de oir confesiones de religiosas,
que ejerció por espacio de muchos anos en distintos Monas-
terios y Casas Religiosas de la presente ciudad.

Su ejemplo sencillo, natural y siempre recto bastaba, y
era la elocuencia de su vida. En todas las circunstancias y en
todas las horas era el Varón eclesiàstico, un eclesiàstico típi-
co y ejemplar. Por esto por sus naturales pasos, como una fru-
ta sana llega a la sazón, llegó él a ser el Rector del Seminario
de Vich. Como todo el Clero de la Diòcesis le conocía y le ama-
ba, de seguro que el malogrado difunto habrà obtenido las
oraciones de todos; este Boletín da noticia, como es natural y
justo, de todos los sacerdotes que mueren de sus almas; pero
para el querido Dr. Illa ha creido que debía prestar personal-
mente este ultimo y piadoso servicio.

Vich, 16 de noviembre de 1904

A LA CATÒLICA CIUTAT DlGUALADA
AMB MOTIU DE LES FESTES
JUBILARS*

Maria Immaculada és la Filla primogènita de l’Espòs de
Sang: aquesta Sang la féu immaculada. És la Filla del seu
Fill. És el primer fruit de l'amor de Déu a la Naturalesa hu¬
mana; per això la Sabiduria divina l’anomena la Primogènita
entre totes les criatures. És la criatura més perfecta, més san¬
ta, més pura; és l'alegria del cel i de la terra, el consol dels
justos, l’esperança dels pecadors, i ha constituït i constituirà
d’aquí endavant també la delícia espiritual de totes les gene¬
racions cristianes. Aquest llenguatge no l’entenen aquelles
ànimes desgraciades que han perdut la fe i viuen en les tene¬
bres, però pels fills.de la Llum, a l’oït dels creients és una vi¬
bració d’immensa harmonia, equivalent a una música de la
Glòria que desterra la malenconia del cor.

La ciutat d’Igualada sent perfectament la música divina
del Nom de Maria, i amb aquest nom prodigiós expressa sos
amorosos sentiments. Com una relíquia dins un reliquiari
guardem en nostre cor el record del crit d 'Ave Maria Puríssi-
ma amb què ens saludà el poble d'Igualada el dia de la nos¬
tra primera entrada solemne a la ciutat; i ara Nós, no podent

* El Prelat uneix la seva veu a les solemnitats amb què Igualada celebra
l’aniversari cinquantè del dogma de la Immaculada.

A LA CIUTAT D’IGUALADA AMB MOTIU DE LES FESTES JUBILARS 155

venir personalment, fills de la veneranda i antiga Santa Ma¬
ria d’Igualada, a presidir les festes de la Immaculada Con¬
cepció de Maria, vos enviem la nostra salutació més afectuo¬
sa, dient a tots els fidels catòlics d'Igualada: Ave Maria. Purís-
sima.

Igualada és una ciutat de Maria Santíssima. L ’alma mater
d’ella, sa primitiva mare espiritual, la parròquia qual histò¬
ria està identificada amb la història de la població, té per ti¬
tular la Immaculada Concepció de Maria. Raríssimes són les
parròquies que tinguin tan alta advocació. Els altres temples
de la ciutat, amb ses denominacions, recorden els títols de la
Verge Maria que més exciten els piadosos afectes del cor. La
parròquia de la Soledat, les iglésies del Roser, de les Dolors,
de la Divina Pastora, de Montserrat, de Gràcia, de la Guia;
les de Sant Agustí, Sant Bartomeu, Hospital, de Mares Esco-
làpies i de Pares Caputxins, en quins temples respectivament
es venera com a Patrona la Verge de la Pietat, dels Desempa¬
rats, del Carme, de les Angústies i de la Puríssima Concepció;
Maria presideix en tots els barris perquè regna en els cors de
tots els igualadins.

Per això desitgem que les festes Jubilars de la Definició
Dogmàtica de Maria Santíssima sien completes, que la pau i
el consol s’estenguin com un oli místic de celestial unció per
tots els esperits, que floreixin les precioses virtuts cristianes,
que la caritat abundi i que l’amorosíssim regnat de Maria en
el cor dels creients sia una penyora certa d'eterna salvació de
les vostres ànimes.

I perquè el Senyor del Cel i de la terra vos doni la seva om¬
nipotent benedicció, Nós, caríssims germans i fills, a súplica
del reverend Arxiprest, Rector de Santa Maria, en el qual tem¬
ple han de celebrar-se les principals funcions jubilars, enviem
als vostres piadosos projectes, i a tots vosaltres, caríssims fills
d’Igualada, la Nostra pastoral benedicció, penyora de la be¬
nedicció divina, en nom f del Pare, t del Fill i t del Sant Es¬
perit. Amén.

Dada a Vic, a 17 de novembre de 1904

CARTA DE ADHESIÓN AL CONGRESO
HISPANOAMERICANO DE LAS
CONGREGACIONES MARIANAS
CELEBRADO EN BARCELONA

Senor Presidente:

Por varios motivos me encuentro impedido de asistir al
Congreso Hispanoamericano que va a reunirse en esa ciudad
de Barcelona en celebración del quincuagésimo aniversario
de la Definición dogmàtica de la Concepción Inmaculada de
Maria, Madre de nuestro Redentor Jesús; pero en espíritu es¬
taré en tan noble y piadosa asamblea.

Con esas Congregaciones Marianas està enlazada mi vida
y tengo con ellas una comunidad de sentimiento; sentimien-
to que es especifico dentro del gran sentimiento sobrenatural
de la caridad cristiana, vinculum amoris que liga entre sí a to-
dos los hijos de la santa Madre Iglesia, sociedad sin fronteras.

Este sentimiento especifico es el amor purificante y deli-
cioso a una Mujer. La dulcis Virgo Maria es cantada en todas
las lenguas del mundo por todos los corazones cristianos. Es
una Mujer que se tiene robados los afectos de los cristianos
de todas las generaciones y de todas las civilizaciones. No es
tipo creado por una Literatura humana, sino engendrado en
la mente divina y divulgado por la santa Madre Iglesia, crea-
ción que caracterizó un poeta heterodoxo llamàndola el Fe-

CARTA DE ADHESIÓN AL CONGRESO HISPANOAMERICANO

157

menino etemo, cuyo epíteto continua flotando en la atmosfe¬
ra de la Literatura humana, porque es un eco del Verbo eter-
no, de la Sabiduría revelada, de la divina Literatura de nues-
tras Santas Escrituras, que la Iglesia aplica a la Virgen Ma¬
ria, cuando dicen que esta Concepción divina existe desde los
albores de la eternidad y que no tendra ocaso.

Pero esta Mujer adorable, objeto de los cultos continuos
de los creyentes, que vive, de consiguiente, en todos los espí-
ritus y que a todos nos ayuda a vivir, tiene lugares de gran
adecuación para ser venerada, y la Congregación de Barcelo¬
na ha tenido una verdadera intuición al convocar en esa ciu-
dad a espanoles y americanos, porque en ningún punto de Es-
pana ni de la Amèrica latina tenia mas oportunidad el Con-
greso Mariano que en Barcelona.

El espiritualismo cristiano, el sentimiento católico, nues-
tras bellísimas contemplaciones religiosas, por lo mismo que
son divinos, son pràcticos, reales e íntimamente humanos. No
son como los engendros orientales, que germinaron en una
naturaleza humana enfermiza y en ella se desarrollan, man-
teniendo en la misma la enfermedad de la melancolía, que es
simiente de muerte. El dogma de Maria Inmaculada de la Re-
velación cristiana es una idealidad real y pràctica, y por eso
fecunda en la vida humana; y Barcelona, la ciudad de inmen-
sas actividades industriales y mercantiles, de esplèndida ri-
queza material, emporio de actividad mundana, es un solio
electo, un lugar adecuado para erigir un monumento moral,
para dedicar a la Mujer típica, ideal de eterna belleza, el ho-
menaje respetuoso y amoroso de todos los elementos huma¬
nos a los cuales Ella atrae con las omnipotentes influencias
de su gracia.

Yo uno, senor Presidente, a ese homenaje el tributo, no de
mi insignificancia personal, sino de mi representación apos¬
tòlica; y auguro que el resplandor de la Inmaculada Concep¬
ción de Maria ha de vivificar los espíritus, purificar las cos-
tumbres y levantar los corazones. Maria espiritualizó a la
Edad Media. c.Por què no ha de espiritualizar a la Edad Mo-

158

J. TORRAS I BAGE

derna, sirviendo la portentosa grandeza material de ésta d
símbolo, de vehículo y de base a una mayor grandeza de oi
den moral y espiritual, al orden divino de las cosas que cc
mienza en la Inmaculada Concepción de Maria, primer aní
llo de la inmensa cadena del orden sobrenatural humano, qu
por Maria sale de Dios y por Maria ha de volver a Dios?

El cuito de la Inmaculada Concepción es el cuito de un;
eterna y espiritual belleza de Mujer que se extiende y es com
prensible a todas las clases y condiciones humanas; es, d<
consiguiente, inmensa su eficacia, y la gracia del Senor se ex
tiende por este medio con suavidad y delicia por los espíritu
de los desterrados hijos de Eva. El grandioso caos modernc
la complexidad inmensa de la actual vida social, los porten
tos materiales del siglo sólo se sujetaràn a un portento de gra
cia, al portento de la gracia cristiana, la Inmaculada Virgei
Maria, idealidad inmensa capaz de sujetar y regir con los la
zos del amor a los gigantes modernos, que cual los gigante;
bíblicos seran elemento de perturbadón y ruina de la socie
dad hasta que entren en el circulo inmenso y divino de la ci
vilización cristiana.

Y como el actual Congreso Mariano tiene por objeto di
fundir por todos los àmbitos el cuito y la devoción a la Inma
culada Virgen Maria, yo me complazco en enviarle, por la gra
tísima mediación de V. S., el testimonio de mi mas profund;
simpatia y el aplauso mas cordial, pidiendo a Dios, Sehoi
nuestro, dé fecundidad a sus tareas e incremento a sus acto;
y obras.

Vich, fiesta de la Presentación de Nuestra Senora aí Templo

21 de noviembre de 190'

JUBILEU DE LA IMMACULADA

Als fidels cristians del bisbat de Vic

Caríssims:

Acostant-se les solemnitats amb què tot el món catòlic va
a celebrar el cinquantè aniversari de la definició del Dogma
de la Immaculada Concepció de Maria Santíssima, nostre
deure episcopal ens obliga a excitar-vos a celebrar aquestes
festes d’una manera digna de nostra celestial i puríssima
Mare, i per això, a més d’exhortar-vos a la solemnitat de les
funcions religioses i fins a donar públiques mostres, amb la
il·luminació de les vostres cases, de l’amor filial que profes¬
seu a la Verge Maria, vos recomanem:

Primer. Que durant els dies dedicats a l'obsequi de la Im¬
maculada Verge procureu rebre els Sants Sagraments, puix
serien vanes les pompes externes de la Religió sense l’aug¬
ment de la pietat en les ànimes. Aquells que estiguin baix la
tirania del pecat, que procurin recobrar la llibertat de la grà¬
cia mitjançant els auxilis de la celestial Senyora.

Segon. Que cada u, segons les seves possibilitats, procuri
fer alguna caritat o almoina al pròxim necessitat, perquè l’a¬
mor de Déu és sols aparent i fals si no va acompanyat de l’a¬
mor al pròxim.

Tercer. Exhortem vivament a tots els fidels a que, deixa-

160

J. TORRAS I BAGES

da tota passió d odi i mala voluntat que els separa del pròxim,
procurin tots viure en la pau i amor de Nostre Senyor Jesu-
crist.

I quart. Desitjant que quedi en les famílies, corporacions,
obradors i altres reunions de persones cristianes com un mo¬
nument de perenne devoció i amor a Maria Immaculada, ex¬
hortem a tots a la piadosa pràctica de dir l'Avemaria cada ve¬
gada que toquen les hores, amb lo qual obtindran la protec¬
ció de Maria Santíssima a l’hora de la mort.

Caríssims: La devoció a la nostra Immaculada Mare no ha
d'ésser sols externa i de paraula, sinó d'esperit, de voluntat i
d’obres, com Ella fou santa de cos, d’ànima i, en la pràctica
de la seva vida, sempre sens pecat.

Que les festes en honor de la Immaculada, Filla predilec¬
ta de l’Etern, vos alcancin la benedicció de Déu, de la qual
és penyora la que vos donem en nom f del Pare, f del Fill i
t del Sant Esperit. Amén

Vic, 23 de novembre de 1904

AL RND. P. DIRECTOR DE LA
CONGREGACIÓ DE MARIA ANUNCIATA
I DE SANT JOSEP, DE LA COVA DE
SANT IGNASI, DE MANRESA*

Abans d'anar a la Missa major de la Seu, avui, dia de sant
Josep, vull posar a V. R. i als Congregants quatre ratlles, re¬
but l'obsequiós present del bell llibre que m’han enviat,1 per
a encoratjar-los encara més en la devoció i amor a la Imma¬
culada Verge Maria i al seu castíssim Espòs, sant Josep, que
constitueixen una de les principals delícies de la vida cristia¬
na, la delícia dels afectes filials, que són els sentiments més
vius, més dolços, més purs entre tots els afectes humans. I
com aquest afecte filial que tenen els cristians envers Josep
i Maria és un afecte sobrenatural i diví, que deriva de la gran
paternitat divina, feta efectiva per la Redempció de Jesucrist,
Senyor nostre, resulta que aquest sentiment filial, més que
humà, revesteix una sublimitat molt superior al sentiment fi-

' La congregació dels Josepets, de Manresa, rep aquesta carta com un va¬
luós tresor. La fa imprimir, i la col·loca en el Catàleg de la congregació d’a¬
quest any, a més de repartir-la a tots els associats. I encara després del tras¬
pàs del Prelat, i quan ja es parla de la seva glorificació, la mateixa pia enti¬
tat fa una nova impressió de la carta, precedida d’un gravat del Doctor Tor¬
ras i acompanyada d’una oració per a demanar la seva veneració en els altars.

1 . El llibre és: Manresa, ciutat de Maria, escrit pel congregant senyor Joa¬
quim Sarret i Arbós.

162

J. TORRAS I BAGES

lial purament humà, el més respectable dels sentiments dels
homes .

En la vida, feliç qui pot disfrutar del sentiment filial, feliç
qui no n'és orfe, i jpobre de l'orfe! I l'orfandat pitjor, la irre¬
meiable, és l’orfandat espiritual, de la qual ens deslliuren Jo¬
sep i Maria, sempre disposats a comunicar-nos la calor pura
i santa d’un amor que res del món desvaneixerà. Per això,
Pare Director, quant més infongui la devoció a Maria i Josep
als Congregants, més ells li seran deutors d'haver-los deslliu¬
rat de l'amargura de l’orfandat espiritual. Aquests Pares ens
acompanyen durant tota la vida fins a la vellesa, en totes les
vicissituds, en tota soledat del cor, i a l’arribar a la mort no
ens desemparen, sinó que ens introdueixen a l’eterna vida.

i Que ells preguin per tots nosaltres! I en prova d'afecte al
Director i als Congregants envia sa Benedicció més afectuosa.

t El Bisbe de Vic

Vic, dia de Sant Josep del 1905

SOBRE LA ENSENANZA DEL
CATECISMO

A LOS REVERENDOS SENORES PARROCOS DE LA DlÓCESIS

A continuación publicamos una Carta de nuestro Santísi-
mo Padre Pío X, dirigida aí Cardenal Vicario de su Diòcesis
Romana, sobre la ensenanza del Catecismo, que hemos man-
dado traducir del italiano para que vosotros, amados coope¬
radores nuestros en el ministeri n de la salvación de las al-
mas, meditéis profundamente su contenido.

Los actos gubernamentales del Papa en su Diòcesis Roma¬
na deben servir de norma a los demàs Prelados de la Cristian-
dad, procurando seguir las pisadas del que es Cabeza de la
Iglesia universal, y que, de consiguiente, aun aparte la asis-
tencia màs copiosa del Espíritu Santo, por su situación emi-
nente conoce màs las necesidades de la sociedad cristiana, y
està, por lo mismo, màs en el caso de dictar las reglas conve-
nientes para el buen régimen de la misma.

Siempre la Iglesia, en su ensenanza canònica, ha encare-
cido la necesidad y la estricta obligación, la màs esencial de
su ministerio, que tienen los Pastores de instruir en la Doc¬
trina cristiana a los nihos de sus respecti vas demarcaciones.
La administración del sacramento del Bautismo supone el co-
nocimiento actual o futuro de la Doctrina cristiana, pues
aquel sacramento, administrado sin la garantia de que el neó-

164

J. TORRAS I BAGES

fito posee o poseerà la Doctrina ensenada por Jesucristo, Se-
nor nuestro, constituiria una verdadera profanación. En la
primitiva Iglesia se observaba este deber con gran rigorismo,
y únicamente después del debido examen se concedían las
aguas de regeneración, que hacen al hombre hijo adoptivo de
Dios, miembro del Cuerpo místico de Jesucristo, es decir, de
la Iglesia, e importan la obligación de conformar la vida a los
preceptos del Evangelio. Sólo cuando el imperio de Jesucris¬
to predomino en la sociedad y la Potestad civil aceptó el ho¬
norifico ministerio de proteger las creencias y la vida cristia¬
na, y, estando convencida de este deber que le incumbia, lo
cumpiía con paternal solicitud, sólo entonces la Iglesia admi-
tió el bautismo de los recién nacidos, y aun exigió el compro-
miso formal y solemne de parte de los que presentaban a las
fuentes bautismales de que los instruirían debidamente en la
Doctrina cristiana, compromiso exigido aun hoy por la litúr¬
gia actual de este sacramento.

De este principio de conducta de la Iglesia, amados coo¬
peradores, encontraríamos otros comprobantes en la legisla-
ción eclesiàstica, siendo el mas conocido la prohibición de
bautizar a los hijos menores de los no cristianos, para evitar
el peligro de no seguir la doctrina de Jesucristo, por efecto de
una educación contraria a la misma, los que, al recibir el Bau¬
tismo, se obligaron a observaria.

Por desgracia el peligro de la profanación del Bautismo,
de la falta de educación cristiana que haga desarrollar y cre-
cer la fe, infusa por las aguas de regeneración, es hoy eviden-
te en un gran número de casos. La Potestad civil tiene casi
abandonada, cuando no contraria, la educación cristiana de
la infancia; las circunstancias que rodean a la ninez desde
que llega al uso de razón, el ambiente del mundo que respi¬
ra, no està perfumado por el buen olor de Cristo, sino, al re¬
vés, corrompido por miasmas venenosos para el alma y con-
trarios a la fe y doctrina de Jesucristo, y hasta por desgracia
en un gran número de familias, de dentro de muchas casas
la vida sobrenatural ha desaparecido.

SOBRE LA ENSENANZA DEL CATECISMO

165

,-Quién, de consiguiente, ha de procurar el desarrollo de
la fe cristiana, de los gérmenes de vida sobrenatural, adqui-
ridos en el Bautismo, sino el que administra el Bautismo, es
decir, el Pàrroco?

Comprendemos perfectamente el cúmulo de las obligacio-
nes parroquiales, pero también estamos convenci dos de que
el oficio de catequista es el màs esencial, el màs obligatorio,
el màs imprescindible, el que Jesucristo nos exigirà con ma-
yor severidad cuando tengamos que rendir cuentas ante su
tribunal del cumplimiento de nuestros deberes pastorales.
Ademàs, por la misericòrdia divina, en esta nuestra amada
Diòcesis abundan los ministros sagrados, y los Pàrrocos pue-
den valerse de su cooperación, a la cual vienen obligados
aquéllos, pues para el servicio de la Iglesia se ordenaron, y es¬
tamos dispuestos a haceries cumplir esta obligación que vo-
luntariamente se impusieron al recibir las sagradas ordenes.
Seria para nosotros una gran vergüenza delante de los hom-
bres, y una gran responsabilidad delante de Dios, que a nues¬
tra sombra sacerdotal, en esta Diòcesis, llamada levítica por
antonomasia, fuese desarrollàndose y creciendo una genera-
ción bautizada, pero no cristiana, por desconocimiento de la
Doctrina de salvación, única que puede conducir al hombre
por los caminos de la vida sobrenatural a la felicidad eterna.

Si no prevenimos las inteligencias y los corazones de los
ninos con los principios y los sentimientos de la piedad cris¬
tiana, si no iluminamos sus espíritus juveniles con la luz de
la fe, de una manera irremediable y casi fatal los errores de
las sectas que pululan por todas partes y las pasiones mun-
danales, hoy vivísimas, se apoderaràn de la juventud, y sus
almas quedaràn separadas de Jesucristo, fuera de su dulcísi-
ma y santificante influencia, y la promesa de fidelidad que in-
cluye el Bautismo quedarà escandalosamente profanada.

Movido de estas consideraciones Nos invitamos a los re-
verendos Pàrrocos a la profunda meditación de la Carta de
nuestro Santísimo Padre Pío X al Cardenal Vicario suyo en
la Diòcesis Romana, y les exhortamos a que, penetrados de

166

J . TORRAS I BAGES

su espíritu, procuren en sus respectivas parroquias que la ins-
trucción catequística se ponga al nivel de las grandes necesi-
dades de nuestro tiempo para subvenir al presente peligro de
que deje de ser cristiana la generación que va creciendo. Que
no sea la ensenanza del Catecismo una pura ritualidad exter¬
na para cumplir el expediente, una tradición o quizà rutina
existente en la parròquia, una ligera preparación para llegar-
se a la Sagrada Mesa la primera vez, sino que sea, como debe
ser, el concienzudo aprendizaje de la vida cristiana, la ins-
trucción sòlida del hombre que sienta plaza bajo las bande-
ras de Jesucristo para militar según su divina ordenanza en
las batallas de la vida que le esperan, la edificación augusta
del Cuerpo místico de Jesucristo, del que han de pasar a ser
dignos miembros todos los que han recibido el santo sacra-
mento del Bautismo si han de participar de la gracia santifi-
cante y salvadora. A este objeto, siguiendo la norma estable-
cida por nuestro Santísimo Padre en su Diòcesis de Roma, y
adecuàndola a las condiciones locales, que, naturalmente, son
diversas según los pueblos, los reverendos senores Pàrrocos
procuraran dar toda la extensión posible a la ensenanza del
Catecismo, fijàndose en que los ninos y jóvenes aprendan bien
las cosas mas que en pretender que aprendan muchas cosas,
que comprendan el sentido de la ensenanza y que ésta no se
limite a unos días antes de la primera Comunión, sino que
después continúe la ensenanza catequística, ya sea en la igle-
sia, ya en las escuelas, según ordenamos en otra ocasión que
lo practicaren, ya estableciendo (a semejanza de lo que dis-
pone el Papa para antes de los sacramentos de la Penitencia
y Confirmación) otras comuniones entre ano para jóvenes y
doncellas a las cuales anteceda como un cursillo de repaso o
ampliación de Catecismo, Catecismo de perseverancia, y ya
también, donde haya escuelas dominicales o casas de recrea-
ción para ninos, en estos sitios donde tanto bien recibe la ju-
ventud si en ellos domina el buen espíritu de Cristo por una
discreta y santa dirección.

La experiencia de la vida sacerdotal demuestra que cuan-

SOBRE LA ENSENANZA DEL CATECISMO

167

do los principios de la Fe se han establecido sólidamente en
un espíritu desde la juventud poseen una admirable fuerza
de resistència, tienen una resistència divina, y estan tan pro-
fundamente arraigados en el hombre, que reaparecen después
de una larga vida pecaminosa y resisten a la gravedad herè¬
tica, aun cuando el sujeto, por razón de las circunstancias,
tan difíciles y complicadas en la vida moderna, se haya visto
obligado a respirar una atmosfera social malsana y cargada
de emanaciones impías o anticristianas.

Que Dios, Senor nuestro, amados cooperadores, nos envíe
el santo don del celo sacerdotal y apostólico, el celo pastoral,
para que sepamos conducir discretamente, en este tiempo tan
fecundo en errores y viciós, a las almas que nos ha confiado
por los caminos de la verdad, de la justicia, de la pureza y de
la caridad hacia el fin para el cual nos ha criado, que es la
felicidad de la Glòria que nos mereció Jesucristo con los in-
finitos méritos de su Sangre preciosísima, y cuya Pasión y
Muerte contemplamos, especialmente en este santo tiempo
de Cuaresma.

Vich, 27 de marzo, fiesta de san Juan Damasceno,
martillo de las herejías de su tiempo, de 1905

LA OBRA DE LOS ENFERMOS Y
MORIBUNDOS DE KUMAMOTO

Oremus et pro paganis, diremos solemnemente en el Oficio
del Viernes Santo; seamos también misericordiosos para con
los paganos, a los cuales nuestra limosna material puede ser¬
viries de vehículo de la gracia santificante y salvadora.

A continuación publicamos, puestos en castellano, dos do-
cumentos que nos ha remitido el reverendo P. Corre, misio-
nero apostólico en Kumamoto, del Imperio del Japón, pidién-
donos excitemos la caridad de los fieles en favor de la obra
salvadora a que se dedica en aquellas lejanas regiones.

Nuestros antepasados fueron gentiles y a la caridad de
Cristo debemos la fe; contribuyamos con nuestras limosnas a
abrir el camino de salvación a aquellos hermanos nuestros
que aun permanecen en la sombra y en las tinieblas de la
muerte.

t El Obispo

Vich, 15 de abril de 1905

PROHIBICIÓ DEL PERIÒDIC «LA
JUSTÍCIA»

Nós, Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic

Havent vist diferents números de La Justícia, Semanario
socialista-republicano , director D. Andrés Serra Rafart, aboga-
do, que es publica en la present ciutat i s'estampa a Barcelo¬
na, i oït el parer d’alguns prudents teòlegs del nostre Clero,
prohibim sa lectura als fidels de la Nostra jurisdicció, puix,
amb pretext de defensar els drets i els interessos de la classe
obrera, escampa heretgies i injúries contra la Iglésia, excitant
contra d’ella l'odi del poble. I com el Sr. D. Andreu Serra Ra¬
fart, antic estudiant del Nostre Seminari, es manifesta evi¬
dentment enemic de la Iglésia catòlica, prohibim també als
fidels cristians de la Nostra Diòcesi la lectura de qualsevol al¬
tre escrit d’ell mateix en què directa o indirectament tracti
de matèries religioses; i l’exhortem en Nostre Senyor Jesu-
crist a que, a la llum de l'eternitat, reflexioni sobre la propa¬
ganda que va fent contra la Religió catòlica, la qual deuria
respectar, almenys, per ésser la Religió de sos conciutadans,
la dels seus pares, i que ell mateix professà i practicà públi¬
cament durant tota la seva joventut, així com ara la fa objec¬
te de sos escarnis.

Els encarregats de les iglésies de la Nostra Diòcesi, en el

170

J. TORRAS I BAGES

més pròxim dia festiu, llegiran aquest Decret, en son text ca¬
talà, en les Misses de major concurs de fidels, a fi que s'apar¬
tin de tan pernicioses i il·lícites lectures.

Donat a Vic, 22 de maig de 1905

LA VISITA AD LIMINA*

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Caríssims :

Ajudant Déu, a últims de la present setmana sortirem cap
a Roma, capital del món cristià i Seu augusta del successor
del Príncep dels Apòstols i Vicari de Jesucrist a la terra, el
Summe Pontífex de la Iglésia catòlica. Ens toca complir
aquest any el deure episcopal de la Visita ad Limina, o sia la
visita al Sepulcre dels Apòstols, i aprofitem l’anar a fer-la en
aquests dies per assistir al mateix temps al Congrés Interna¬
cional Eucarístic que ha de celebrar-se en el Vaticà.

Ha d'ésser aquest Congrés internacional l’homenatge de
tot el món cristià al Santíssim Sagrament de l’Altar, perquè
l’Eucaristia, la sagrada Hòstia, és el vincle d’unitat espiritual
entre tot el poble creient escampat per sobre la terra i par¬
lant diferents llengües; perquè tots els homes que creuen en
el divi Redemptor Jesús formen un sol poble, el poble de Déu,
i parlen una mateixa llengua, la de l’amor i caritat, amb la
qual els esperits cristians es comprenen i comuniquen.

Aquest poble universal, el poble de Déu, té, en el món, una
Casa pairal, on resideix el Cap de tota la immensa família

* És tal la importància que el Doctor Torras concedeix a la Visita ad Li¬
mina, que abans i després de fer-la en dóna compte als seus diocesans.

172

J. TORRAS r BAGES

cristiana, el Summe Pontífex, i per això els que dirigeixen
l’Associació Eucarística universal han tingut el feliç pensa¬
ment de que al Vaticà, al voltant del Pastor de totes les àni¬
mes redimides per Jesucrist, fos on aquest any, vint-i-cinquè
aniversari del primer Congrés Eucarístic Internacional, es
reunissin bisbes, sacerdots i fidels seculars de tot el món per
adorar públicament el Misteri august de la sagrada Hòstia,
dogma generador de la pietat cristiana, foc d’eterna caritat
que encén les ànimes, i aliment dolcíssim que nodreix i de¬
lecta els esperits humils i creients.

La Iglésia qualifica l'augustíssim Sagrament de l’Altar de
vinculum unitatis; i Nós anem a Roma per estrènyer més la
Nostra ànima amb l’ànima de la Iglésia universal, de tot el
llinatge humà sobrenaturalitzat, que és la santa Iglésia ro¬
mana, això és, el Cos místic de Jesucrist, que s’alimenta de
son Cos real, la divina Eucaristia, i que reposa i té son fona¬
ment en el sepulcre dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, que
anem a visitar.

Per això, Nós, qui, a l’adorar la sagrada Hòstia en les mans
del Vicari de Jesucrist, li oferirem les oracions, els desigs i
les necessitats de tot el poble de què la Providència divina
ens ha fet el Cap espiritual, exhortem a tots els nostres feli¬
gresos a la unitat d’esperit en la Fe i en l’obediència envers
la santa Iglésia catòlica, fe i obediència que estan represen¬
tades, que estan contingudes, com en ses essències, en l’Hòs¬
tia consagrada i en el Romà Pontífex, i exhortem a tots els fi¬
dels de la nostra jurisdicció a que deposin tota animositat, en¬
veja, emulació o rivalitat, tota diferència i discòrdia, que neixen
dels interessos, opinions, passions i ressentiments temporals i
mundans, davant de l’amorosa majestat del Rei pacífic de tots
els homes creients i de bona voluntat, de l’etern Rei de la Hu¬
manitat, qui prometé que estaria entre els seus fins a la fi del
món, per ésser vincle d’unió i de caritat entre els descendents
d’Adam, devorats sempre per la discòrdia, permaneixent en el
Santíssim Sagrament, en el Sagrari fins de les més humils i po¬
bres iglésies parroquials de tota la Cristiandat.

LA VISITA AD LIMINA

173

El pròxim mes de juny està consagrat al Santíssim Sagra¬
ment i al Sacratíssim Cor de Jesús, i en ell s’escau la gran fes¬
ta del Corpus Ckristv, procureu tots, caríssims germans i fills,
celebrar aquest mes adorant al Salvador Jesús en esperit i ve¬
ritat, no sols amb la reverència i postura exterior de la vos¬
tra persona, amb les paraules de les santes oracions que eixi¬
ran de la vostra boca, sinó també amb els sentiments del vos¬
tre cor, que són l'ànima de la pietat cristiana. Que l’esperit
de caritat regni entre tots vosaltres i que la dolçura del Cor
de Jesús vos fortifiqui en l’aspre camí de la vida.

I perquè el Congrés internacional del Vaticà en honor de
l'Hòstia santa del Cos de Jesucrist tingui un èxit feliç i el pa¬
cífic regnat de l’amor diví en el cor de tothom s'estengui, es
multipliqui i uneixi tots els homes de bona voluntat, en els
set primers dies del pròxim mes de juny, en les iglésies en
què s'hi celebra la funció del Sagrat Cor de Jesús, aquesta es
conclourà resant el sacerdot, juntament amb el poble, el Cre¬
do-, i, per estimular als fidels cristians, concedim a tots els
qui devotament el resaran cinquanta dies d'indulgència.

Vic, 23 de maig de 1905

DESPRÉS DE LA VISITA AD LIMINA

Caríssims:

La comunicació entre tots els fidels cristians que formen
la Iglésia de Déu sobre la terra és el distintiu de la vida ca¬
tòlica. Per això al tornar a aquesta nostra estimada Seu, des¬
prés de visitar el sepulcre dels apòstols sant Pere i sant Pau
i al Vicari de Jesucrist a la terra, el Romà Pontífex, just és
que comuniquem als nostres fidels diocesans, que els trame¬
tem els sentiments que experimentàrem en la Visita al Sant
Pare Pius X, que feliçment governa la Iglésia universal, la Hu¬
manitat cristiana.

Tots els Papes són la representació de Jesucrist, els dipo¬
sitaris de la summa autoritat divina en el món, els qui tenen
la missió de regir a tots els homes de bona voluntat que cer¬
quen el regne de Déü; però dins de la sapientíssima Providèn¬
cia entra l’elegir homes de caràcter diferent per exercir la su¬
prema direcció de les ànimes. El que distingeix a nostre San¬
tíssim Pare Pius X, el que un hom sent en sa amable paraula
i llegeix en sa dolça mirada és la mansuetud, la pietat i una
bondat excelsa. És el Pastor ovium, prínceps apostolorum.
Home eixit del poble i sempre amb contacte amb el poble i
en contacte amb Déu, és el Pastor universal de tots els pobles,
el llaç d’unió entre els homes i Déu, per mitjà de Nostre Se¬
nyor Jesucrist. S’interessa igualment per tot el llinatge humà
que professa la fe de Jesucrist; i s'interessà per la nostra Diò-

DESPRES DE LA VISITA AD LIMINA

175

cesi, s'interessà per tots vosaltres, caríssims germans i fills, i
volgué que us trametéssim els seus sentiments paternals i les
seves benediccions apostòliques. Alçar l’esperit dels homes de
lo terrenal i mundà a lo celestial i etern, a Déu, Senyor nos¬
tre, veus aquí la preocupació del nostre Santíssim Pare Pius
X; i entre tots els mitjans que la Iglésia ensenya per elevar el
nostre esperit a Déu, lo que fou l'objecte preferent de les en¬
senyances del Papa, que Nós tinguérem la sort de poder oir
de sa autoritzada llengua, el medi de santificació que reco¬
manà amb més instància fou la devoció al Santíssim Sagra¬
ment de l’Altar.

Per això. Nós, volent ésser solament com un ressò de l'en¬
senyança del Sant Pare, vos recomanem d'un modo particu¬
lar la devoció al Santíssim Sagrament del Cos de Crist; i Nós
tindríem per molt feliç si de la nostra visita al sepulcre dels
Apòstols i a la sagrada Persona del Vicari de Jesucrist i de l'as¬
sistència al Congrés Eucarístic Internacional celebrat a la ciu¬
tat de Roma en trèiem com a fruit un augment de devoció de
part Nostra i de part vostra al Santíssim Sagrament de l'Al¬
tar; devoció que és l'essència, el principi, la font i el sosteni¬
ment de tota la pietat cristiana.

La paternal, suau i simplicíssima paraula del Sant Pare
Pius X ressonava sota les voltes de la iglésia de Sant Pere,
que és l’aula de tots els deixebles de Jesucrist, o sia els fidels
cristians, recomanant la devoció al més dolç dels misteris
cristians, el Pa diví de l'Eucaristia, aliment espiritual sense
el qual la vida de l’ànima queda dissipada i morta. L'assis¬
tència a la santa Missa, la freqüència de la Comunió, les vi¬
sites a Jesús Sagramentat, que en el Sagrari ens espera, veus
aquí, caríssims germans i fills, les recomanacions que us por¬
tem de Roma de part del gran Pare de la família catòlica, el
Summe Pontífex.

Sobre els ossos dels benaventurats apòstols sant Pere i
sant Pau, en l’altar d’aquella immensa iglésia en què Nos tro¬
bàvem reunits bisbes, sacerdots i fidels seculars de totes les
parts del món i parlant quasi totes les llengües de la terra,

176

J. TORRAS I BAGES

sobre els ossos dels Apòstols, fonament de la Iglésia catòlica,
diem, el papa Pius X alçà amb ses mans sagrades l’Hòstia san¬
ta, que oferí a Déu per tot el llinatge humà redimit per la
Sang de Jesucrist; i tots els allí reunits, representació del po¬
ble de Déu estès per tota la terra, adoràrem la Víctima san¬
tíssima que esborra els pecats del món, i Nós pregàrem per
tots vosaltres i presentàrem en aquells moments solemnes a
Jesucrist, mediador diví, les vostres súpliques i oracions, els
vostres homenatges i els vostres afectes, els nostres i els vos¬
tres pecats i misèries, pregant a Déu que pels mèrits del sa¬
crifici que li oferia el Summe Sacerdot quedéssim tots puri-
ficats, santificats i encesos de son amor inefable.

I quan el dia de la processó solemne, formada de gran
nombre de sacerdots, de religiosos de totes les ordres, de cent
bisbes de totes les parts del món, del sagrat Col·legi de Car¬
denals, presenciada per un immens gentiu postrat de genolls,
el Summe Pontífex portava en ses mans la divina Hòstia, Je¬
sús, vencedor del món, triomfant en l’Eucaristia, al cantar
Nós, mínima part d’un cos immens, els himnes eucarístics,
en nom de tots vosaltres, en representació de tots vosaltres,
caríssims germans i fills, alabàvem el Santíssim Sagrament,
que humilment resideix per amor nostre en tantes i tantes
iglésies d’aquesta estimada Diòcesi.

Oh augustíssim Misteri de fe i d'amor, Eucaristia sagra¬
da, Hòstia que obriu les portes del Cel, Tresor de totes les grà¬
cies, foc de caritat immensa, dolçura inefable de les ànimes,
Sacrifici perdurable de reconciliació eterna entre la Natura¬
lesa divina i la Naturalesa humana, fruit beneït del virginal
ventre de Maria i obra de l’Esperit Sant, Tron humil i excels
de la Trinitat beatíssima, Sol que il·lumineu i vivifiqueu tot
el llinatge espiritual dels cristians, doneu eficàcia a la bene¬
dicció que de part del Summe Pontífex de tota la Iglésia ca¬
tòlica donem a tots els fidels cristians de la Nostra jurisdic¬
ció en nom del Pare f i del Fill f i de l’Esperit Sant f . Amén.

Pasqua de Pentecostès de 1905

SUBSCRIPCIÓ PER AL MONUMENT DEL
VENERABLE CLARET, A SALLENT

El nom del Venerable Claret és conegut de tot Espanya i
venerat en la Iglésia universal, estesa per tot el món. Com es¬
tel lluminós s’alça a Sallent, on és teixidor; va a Barcelona,
on estudia la indústria tèxtil; Déu el porta a Vic, on és fet teò¬
leg i apòstol, i funda la Congregació de Missioners Fills de
l’Immaculat Cor de Maria; a pesar seu és elevat a la dignitat
episcopal i nomenat confessor de la reina Isabel; en son temps
és l’escriptor més llegit d’Espanya i son predicador més po¬
pular, ses virtuts resplendeixen davant del món com els cai¬
res d'un brillant, i després de sa mort la Iglésia el posa en la
constel·lació d'homes il·lustres que amb sos exemples i ense¬
nyances il·luminen a la humanitat viadora. Sortit del poble,
amant del poble, popular en sa vida i en sos escrits, la dolça
i piadosa figura del gran eclesiàstic té una força educativa
per la qual la vila de Sallent, sa pàtria, vol posar-la a la con¬
templació del públic, com homenatge degut a son fill il·lus¬
tre, en una de ses places.

Els que subscriuen conviden a tots sos conciutadans, a tots
els espanyols amants de les sòlides glòries del país, a contri¬
buir a la subscripció que s’obre per a l’erecció del monument,
que ha de recordar a les generacions vinents la memòria de

178

J. TORRAS I BAGES

l’home que potser ha contribuït més en els darrers temps al
sosteniment de l’esperit cristià en el poble espanyol.

(Firma tota la Junta, de la qual el Doctor Torras és presi¬
dent efectiu.)

Vic, 30 de juny de 1905

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA
PRÀCTICA DEL SANT ROSARI EN EL
MES D’OCTUBRE

Al CLERO I FIDELS DE LA DlÒCESI

Acostant-se el mes d’octubre, dedicat al Rosari de la Im¬
maculada sempre Verge Maria, recordem als encarregats d’i-
glésies de la Diòcesi les disposicions pontifícies sobre la reci¬
tació solemne del Rosari, que tants fruits de santificació pro¬
dueix en el poble cristià. És el Rosari de Maria el gran remei
per a les necessitats espirituals del poble; i la restauració cris¬
tiana de les famílies no vindrà fins que l’esperit d'oració hagi
reviscut i regni en les cases i famílies. És inútil cercar altres
camins. L'únic camí per acostar-nos a Déu, que ensenyà nos¬
tre Redemptor i Mitjancer Jesús, i que per encàrrec seu en¬
senya la santa Iglésia, és l’oració.

El sacerdoci ha de posar tota la força de son ministeri en
difondre en tot el poble l’esperit d'oració. El nostre proseli¬
tisme és aparent i no sòlid si no es funda en l’oració. «El reg¬
ne de Déu està dins de vosaltres — deia Nostre Senyor Jesu-
crist — , i Déu sols regna en el cor de l’home d’oració.» Qui no
prega, qui no fa oració, no és cristià més que de nom. La di¬
fusió del Cristianisme es féu i es fa per mitjà de l’oració; l’o¬
ració és la que cristianitza els esperits. Qui s'agenolla davant
de Déu i amb sinceritat prega ja està salvat.

180

J. TORRAS I BAGES

La Bondat divina s'inclina benignament a la humil i de¬
vota pregària de l'home; i si aquesta pregària, com succeeix
en el Sant Rosari, és presentada a Déu per intercessió de la
Immaculada Verge Maria, aleshores Déu, Pare de misericòr¬
dia i de tota consolació, ens infon i comunica l'abundància
de les seves gràcies i benediccions.

Acudim, doncs, tots, estimats germans i fills, a Déu, Se¬
nyor nostre, amb la piadosa recitació del Sant Rosari; procu¬
reu, tots els que bonament pugueu, durant el mes d’octubre,
dir les tres parts, el Rosari enter, que enclou tots els princi¬
pals misteris de la nostra santa Religió; esforcem el nostre
zel per estendre la devoció del Rosari entre els nostres ger¬
mans, procureu introduir la pràctica de dir-lo en família en
les cases cristianes, i tingueu la seguretat que amb aquest
mitjà obtindreu la protecció omnipotent de la Santa Mare de
Déu, no sols mentre fem el camí de la vida, sinó també a l’ar¬
ribar l’hora de la mort, Ella, la clementíssima, la piadosa, la
dolça Verge Maria ens presentarà a son Fill Jesús, Jutge de
vius i de morts, i ens obtindrà l'eterna recompensa de la Glò¬
ria.

Vic, 25 de setembre de 1905

AGREGACIÓN CANÒNICA DE LOS
NUEVOS PRESBÍTEROS A LAS
IGLESIAS PARROQUIALES*

Estimado senor Curo pàrroco: La solicitud con que mira
la Iglesia la disciplina, la dignidad y la ejemplaridad del es-
tado eclesiàstico, la han movido a dictar diferentes disposi-
ciones para obtener que la vida y el caràcter de los jóvenes
sacerdotes se modele según el espíritu de nuestro Santísimo
Padre Pío X, a fin de que los sacerdotes vayan embebiéndose
en el espíritu de nuestra Madre la Iglesia, ejercitàndose en la
vida de piedad y habilitàndose para ejercer con fruto el sa-
grado ministerio.

En cumplimiento, pues, de Nuestro oficio pastoral, y de-
seando que el Clero de esta amada Diòcesis continúe la tra-
dición de piadoso y grave con que justamente es tenido, aun
en medio de la relajación moral y de la superficialidad reli¬
giosa en que vivimos, al remitirle la presente por manos del
joven sacerdote D. N. N., le participamos que agregamos ca-
nónicamente a la iglesia de V. R. el citado eclesiàstico, en-

L'agregació canònica dels sacerdots recentment ordenats a les respec¬
tives parròquies, per a mentre esperen col·locació, és motivada per les orde¬
nacions molt nombroses d’aquest temps, en relació amb el moviment demo¬
gràfic del clericat diocesà. Durant aquestes circumstàncies, els preveres, en
ésser ordenats, reben la present carta, que ells mateixos posen a les mans
dels respectius rectors.

182

J. TORRAS I BAGES

cargàndole ejerza sobre el mismo aquellos oficios de piedad
inherentes al caràcter que V. R. tiene de jefe espiritual de esa
feligresía.

En su consecuencia, V. R. procurarà, bajo su responsabi-
lidad moral, y aun canònica, que el citado eclesiàstico asista
a todas las funciones parroquiales, no sólo a los divinos Ofi¬
cios, sino también al Santo Rosario, Catecismo, Meditación,
Via crucis y a todos los demàs actos de piedad que se cele¬
bren, puesto que si el pueblo ha de ser piadoso, antes nece-
sariamente lo ha de ser el Clero, de quien aquél ha de recibir
la ensenanza, aun màs que por la predicación, por el ejemplo.

Ademàs, dejàndolo a la discreción de V. R., podrà hacerse
ayudar por el referido sacerdote en aquellos ministerios pa¬
rroquiales en que su cooperación pueda contribuir al mayor
éxito espiritual de los mismos; y mirando V. R. de atraérsele
con cristiana afabilidad, procurarà no se entregue a la disi-
pación ni al trato con personas que puedan ejercer sobre el
mismo alguna infuencia que sea en detrimento de la pureza
y gravedad de nuestra santa vocación. Oportunamente se pe-
diràn a V. R. informes de cómo el sacerdote D. N. N. haya
cumplido los deberes eclesiàsticos y religiosos que se deta-
llan en la presente carta.

Vich, 26 de septiembre de 1905

CIRCULAR SOBRE ROBOS SACRÍLEGOS
EN LAS IGLESIAS

Como desgraciadamente han ocurrido en poco tiempo ro-
bos sacrílegos en algunas iglesias de esta Diòcesis, lo cual
amarga profundamente nuestra alma, no por la pérdida ma¬
terial, que no ha tenido importància en estos casos, sino por
la injuria que resulta a Dios nuestro Senor, y por la profana-
ción consiguiente del Santísimo Sacramento del Altar, al cual
debemos los mas exquisitos y carinosos cuidados, encarga-
mos a los reverendos Curas pàrrocos y demàs sacerdotes cus-
todios de iglesias la mayor vigilància en la guarda de las mis-
mas, tomando aquellas prudentes disposiciones que juzguen
convenientes según las distintas circunstancias, para defen-
der de todo sacrilegio lo que constituye el mas precioso teso-
ro de la Iglesia, la demostración màs viva del amor que Je-
sucristo profesó a los hombres, y es la fuerza y la delicia de
la vida cristiana.

t El Obispo

Vich, 13 de diciembre de 1905

CIRCULAR SOBRE EL ROSARIO

La proximidad del mes de octubre nos recuerda, amados
cooperadores, la oportunidad de recomendaros no sólo la fes-
tividad del Santísimo Rosario de Maria, sino que también la
pràctica canònica, según las disposiciones pontificias, del
rezo mas solemne del augusto Rosario, que es la devoción
reina entre todas las pràcticas piadosas de la Religión ca¬
tòlica.

La mente pontifícia al recomendar tan encarecidamente
el Santo Rosario ha sido el fomentar dos principios de inte¬
rès trascendental en la vida espiritual del cristiano: el espí-
ritu de oración y la devoción a Nuestra Senora la Virgen Ma¬
ria. Y estos dos principios quisiéramos que vosotros os esme-
raseis en inculcar en el pueblo cristiano mediante la pràctica
del Rosario. La incredulidad y las malas costumbres, es de-
cir, el demonio, es màs fàcilmente vencido con la pràctica de
la oración común del pueblo cristiano, que no con artículos
apologéticos y hasta que con la misma predicación. Cuando
la oración se ensenorea del espíritu de un pueblo, este pueblo
està salvado. No en vano dijo el apòstol san Pablo que la lu-
cha catòlica era una lucha de espíritu, y en ella vence el es¬
píritu màs robusto. No queremos en manera alguna quitar
importància a la lucha exterior que sostienen en pro de la
Iglesia los apologistas y controversistas y los que guían el mo-
vimiento público; pero es indudable que el arma de la ora¬
ción posee la eficacia màxima para derrocar al Goliat del si-

CIRCULAR SOBRE EL ROSARIO

185

glo y de la herejía. Sabido es que nuestro padre santo Domin¬
go venció mas con el Rosario que con la controvèrsia teolò¬
gica a pesar de ser él un genio avasallador; y que en todas las
crisis que ha pasado Nuestra Santa Madre la Iglesia la ora-
ción ha sido la que ha determinado la victorià. Los argumen-
tos sobrenaturales contemporàneos demuestran que la Gra¬
cia divina no ha variado en su proceder, y que la oración y el
Santo Rosario son aún los medios convenientes, el arma eter¬
na, en las luchas del espiri tu. Y conviene, amados cooperado¬
res, que nos fijemos mucho en este principio, porque el natu-
ralismo practico nos devora, y aunque combatamos el natu-
ralismo dominante que sostiene el exclusivismo del orden na¬
tural, nosotros desgradiadamente en la pràctica somos vícti-
mas del mismo vicio dando mucha màs importància a lo que
se ve que no a lo que no se ve, es decir, al trabajo exterior, a
la lucha externa, que al trabajo interior, a la lucha íntima de
la oración y de la consideración cristiana. Y los argumentos
sobrenaturales contemporàneos, los hechos divinos y provi-
denciales, demuestran esta superioridad y esta necesidad del
trabajo interno de la oración. Es un argumento y un hecho so¬
brenatural la insistència de las solemnes recomendaciones
del Papa en favor del Rosario, y su ensenanza de que por él
ha de venir la salvación al pueblo cristiano; y lo es también,
sin ningún género de duda, la patente y continua exhibición
del poder divino en Lourdes, que es, por la forma de la celes¬
tial Aparición de la Virgen, nada menos que una promulga-
ción solemne hecha a la moderna gentilidad de la necesidad
de la oración y de la eficacia de su forma excelentísima, el
Santo Rosario de Maria. Por esto exhortamos vuestro celo, si-
guiendo las disposiciones pontificias, para que procuréis du-
rante el próximo mes de octubre, renovar en vuestras feligre-
sías el espíritu de oración y la devoción a Nuestra divina Ma¬
dre la Inmaculada Virgen Maria; servíos para ello de las fun¬
ciones que ya de los anos anteriores vienen determinadas; pe-
did a Nuestra Senora que inflame vuestro celo e ilumine vues-
tros entendimientos para que sepàis llevar a vuestros feligre-

186

J. TORRAS I BAGES

ses por los caminos del espíritu, que son los únicos que lle-
van a Dios, Espíritu purísimo y omnipotente.

f El Obispo

EXAMEN DE VOCACIONES*

Carta a los reverendos Superiores de la Santa Cueva de
Manresa y de la Casa-Misión de Vich

Reverencio Padre:

El M. I. Sr. Vice-Rector de este Seminario ya ha comuni-
cado a V. R. que la casa de su digna presidència era una de
las destinadas para que en ella practicasen ejercicios espiri-
tuales, cumplimentando una disposición nuestra, los jóvenes
alumnos que han concluido los cursos de Filosofia antes de
que ingresen en la facultad de Teologia.

Tengo la satisfacción de que esta medida, tomada al ob-
jeto de asegurar en el Cleró de esta querida Diòcesis la con-
tinuación de su tradicional piedad y espíritu eclesiàstico, rae-
reció una plena aprobación y alabanza de parte del Sobera-
no Pontífice, cuando se la explicamos en la audiència priva¬
da que se dignó concedernos el dia 25 del próximo pasado
mes de mayo.

Y escribimos para manifestar a V. R. el objeto de la dis¬
posición y el fruto que deseamos obtener por medio de la
misma, a fin de que, conociendo nuestra mente, pueda el

* Reforma summament important introduïda pel Doctor Torras en el Se¬
minari .

188

J. TORRAS I BAGES

sacerdote encargado de dirigir los Ejercicios seguir la pau¬
ta conveniente para obtener el resulta do apetecido.

Siempre el sacerdocio cristiano ha debido poseer el espi¬
ri tu de santidad, ya que él es el instrumento de la difusión de
la gracia divina; pero, según los tiempos y las circunstancias,
la posesión de este espíritu presenta mas dificultades, y la
conservación del mismo en el decurso de la vida està mas ex-
puesta a las invasiones del espíritu mundano.

La unanimidad de la fe, el caràcter esencialmente cristia¬
no de las costumbre públicas, las pràcticas de profunda pie-
dad en casi todas las familias, la misma sencillez y severidad
de la vida que dominaba en el país, eran en los pasados tiem¬
pos elementos poderosísimos que conservan la piedad y el
amor a la vida espiritual en las alturas de la revelación cris¬
tiana; y el eclesiàstico, con menos preparación y con menos
esfuerzo, podia sostenerse en la sublimidad de su ministerio
respirando en una atmósfera vivificante.

Hoy han cambiado las circunstancias. La Iglesia de Dios
es indudable que en nuestros tiempos presenta una majestad
cual nunca se había visto. El pueblo cristiano ocupa ahora
la redondez de la tierra; el Reino de Jesucristo està estable-
cido hasta canónicamente por todas las partes del mundo,
siendo el divino Redentor adorado por hombres de todas las
razas y de todos los pueblos. Nunca como hoy el Reino de
Dios, predicado por Jesucristo, había sido un reino univer¬
sal, en cuanto al concepto de extenderse, usando el len-
guaje de los antiguos profetas, a todas las gentes de la
tierra.

Pero, a pesar de esto, la pràctica de la vida cristiana, siem¬
pre difícil al hombre flaco y preocupado, encuentra en los
tiempos modernos obstàculos cuyo vencimiento importa un
gran esfuerzo y resolución. La multiplicación de la riqueza
subsiguiente al desarrollo de la indústria, de la agricultura y
del comercio, no sólo ha servido para favorecer la satisfac-
ción de las necesidades humanas, sino que también ha acre-
centado las concupiscencias y el materialismo de la vida. Y

EXAMEN DE VOCACIONES

189

de la carne, nos explica el apòstol san Pablo, que brotan las
demàs pasiones humanas, inclusas aquellas que quieren de-
corarse con un disfraz espiritual, como son: la soberbia, la he-
rejía, las disensiones, la ambición.

La atmosfera social, de consiguiente, en los presentes
tiempos no es serena, sino tempestuosa; y aun cuando los
avances de la civilización y las ideas cristianas diluidas por
largos siglos en el ambiente europeo suavizan los choques y
hacen posibles las tendencias mas opuestas de los espíritus
con el mutuo respeto que nos debemos los hombres los unos
a los otros, no obstante, esta misma situación hace mas difí¬
cil y temible la lucha con las potestades espirituales, spiritua-
les nequitiae, contra el príncipe de este mundo, Satanàs, que
està entronizado en la sociedad moderna, la cual respira ava¬
rícia, soberbia y sensualidad.

El Clero es una milicia espiritual y debe trabajar para in-
fundir en la sociedad, entre la cual vive y ejerce su ministe-
rio, el espíritu del Evangelio, opuesto per diametrum, según
la frase de san Ignacio, al espíritu del mundo. En las luchas
espirituales, como en las luchas corporales, vence el màs fuer-
te, y aunque en definitiva el espíritu de Dios es invencible y
serà el que triunfe, no obstante, su instrumento visible y pú-
blico, según institución de Cristo, es el Clero, y, de consiguien¬
te, éste ha de ponerse a la altura de las circunstancias, y ha
de estar revestido de condiciones que suponen un alto mérito
personal.

El clérigo, para vencer al mundo, ha de ser superior al
mundo, y, de consiguiente, ha de estar desnudo, en cuanto es
posible a nuestra fragilidad, de todas aquellas aficiones que
impiden la dilatación de nuestros corazones en la sublime ca-
ridad de Cristo.

Es decir, hemos de estar muertos al mundo y vivir una
vida divina en Jesús, nuestro adorable Redentor.

Estas verdades, V. R. las conoce tanto como yo. Pero los
jóvenes estudiantes, aunque tengan un laudable espíritu de
piedad que casi todos ellos han recibido ya de sus padres, no

190

J. TORRAS I BAGES

obstante conviene que se prueben a sí mismos, que midan sus
fuerzas espirituales y que vean si son proporcionadas a las lu-
chas que el eclesiàstico ha de sostener en los tiempos moder-
nos. Conviene que entren en cuentas consigo mismos, que se
penetren de la abnegación que requiere hoy día la profesión
sacerdotal; de los escasos recursos materiales con que podrà
contar; de las befas y escarnios que tendràn que soportar de
parte de los impíos; de la vida humilde, recogida y devota
que tendràn que llevar; de que la oración, el estudio y el tra-
bajo ministerial en favor del prójimo han de constituir el
amor de sus corazones y la principal delicia de su vida; que
entiendan han de renunciar para siempre a las ollas de Egip-
to, a las satisfacciones mundanas, y que vean si sus espíritus
se contentaràn con el celestial manà, que, cuando se toma con
las debidas disposiciones, es suficiente para llenar de inefa¬
ble consuelo a toda alma sacerdotal. En una palabra, han de
practicar un serio examen de su pròpia vocación.

Si los jóvenes de nuestro Seminario se dispusiesen para
entrar en algún monasterio o convento donde debiesen pasar
la vida bajo la norma de una regla viva cual es la observan-
cia conventual; si estuviesen recogidos en esas casas de ora¬
ción, de silencio y de apartamiento del mundo, donde los gér-
menes que el Espíritu Santo siembra en las almas con gran
facilidad se desarrollan, no escribiríamos esta Carta, ni les
exigiríamos a ellos ese examen de sí mismos, esa delibera-
ción, de sus gustos, de sus fuerzas, de sus flaquezas y de las
manifestaciones de Dios en el espejo de sus conciencias, para
ver si tendràn la resistència necesaria con que sostener el
yugo del ministerio sacerdotal, bajo del cual, usando la frase
de la Iglesia, vacilan los mismos hombros de los àngeles. Los
antiguos monjes, sobresaliendo entre todos su principal legis¬
lador, el gran san Benito, fiaban las almas de los ninos que
eran llevados a sus monasterios a la influencia suavísima y
eficacísima del Espíritu Santo.

Pero en la gran lucha mundana entre el bien y el mal, en¬
tre la luz y las tinieblas, entre Cristo y Belial, el sacerdote se-

EXAMEN DE VOCACIONES

191

cular no puede vivir al abrigo de esos castillos y fortalezas
que llamamos conventos o monasterios, sino que debe estar
en el fragor de la lucha, mezclado con los enemigos y expues-
to a caer víctimas de ellos; no solo a la violència de sus ata¬
ques, sino que hasta al traidor halago de sus seducciones. El
eclesiàstico, pues, debe ser un hombre superior. Superior no
en el sentido mundano, sino en el sentido evangélico de aque¬
lla superioridad que se funda en la humildad de la vida y en
la íntima unión con Dios mediante Jesús.

Cuando los jóvenes han concluido sus cursos de Filosofia
ya estan en disposición de discurrir por esos horizontes, de
practicar el estudio de sí mismos, de los móviles de su volun-
tad y de los caminos que les han de ser mas convenientes para
llegar al objeto final de la vida, al fin por el cual todos hemos
sido criados. En una palabra, estan ya en las circunstancias
oportunas para resolver el gran problema, que consiste en la
elección de estado, que es el punto culminante de los Ejerci-
cios Espirituales, tal como los ideó el gran maestro de espí-
ritu san Ignacio de Loyola, adoptados y practicados después
por la Iglesia universal. De otra parte, consultando aun el in¬
terès temporal de los alumnos, la conclusión de los cursos de
Filosofia es el momento para ellos màs oportuno de verificar
esa especie de revisión de sí mismos, ese examen de sus vo-
caciones, para ratificarse en sus propósitos de seguir el esta¬
do sacerdotal o de emprender otro camino.

Aguardar la hora pròxima a la recepción de las ordenes
para practicar esa deliberación y ese examen, para determi¬
nar mediante la gracia divina la consagración de la vida al
ministerio sacerdotal, incluye el riesgo gravísimo de que, en-
contràndose ya el joven entonces ligado, no sólo por un cier-
to compromiso moral con la familia y con todos los conoci-
dos, sino que aun también por la dificultad de emprender otro
camino y de abrazar otra profesión, quizà no tenga aquella
libertad de espíritu para resolverse que el hombre necesita te-
ner en toda su plenitud en las decisiones trascendentales de
su vida.

192

J. TORRAS I BAGES

Al conduir los cursos de Filosofia, el estudiante es ya un
hombrecito capaz de una resolución cristiana y racional en
la dirección de su vida, y de otra parte conserva aún aquella
flexibilidad personal que se requiere para efectuar el cambio
de dirección que importa el emprender un nuevo camino,
aunque para el cristiano todos los caminos deban tener un
mismo término, que es Dios.

El tiempo pasado hasta entonces en el Seminario le ha
servido para su educación e ilustración, lo cual aun le faci¬
lita una profesión u oficio conveniente y decoroso. Por esto,
reverendo Padre, hemos dado la orden, de que ya tiene
conocimiento vuestra reverencia, de que antes de matri-
cularse en Sagrada Teologia, deban todos los alumnos prac¬
ticar Ejercicios Espirituales; y hemos querido no que lo
practiquen en el Seminario, sino que ellos por sus propios
pasos vayan a esa casa, a fin de que comiencen ya a ejerci-
tar la iniciativa y el esfuerzo individual en orden a la vida
del espíritu, iniciativa y esfuerzo individual que es de abso¬
luta necesidad en el sacerdote secular para conservar una su-
perioridad moral en medio de las luchas y de los peligros del
siglo.

Conociendo la piedad, la sòlida virtud y el celo sacerdotal
que distinguen a vuestra reverencia, esperamos mucho de su
cooperación en la realización de un acto que no sólo ha me-
recido la mas completa aprobación del Sumo Pontífice, cabe-
za de la Iglesia universal, sino que ademàs se funda en la doc¬
trina ascètica màs probada en el sentido común cristiano y
en la virtud y eficacia de la meditación, del recogimiento y
de la oración, medios necesarios para obtener la interna di¬
rección de aquel Espíritu de quien canta la Iglesia Nuestra
Madre:

Ductore sic le praevio
vitemus omne noxium.

Reciba, reverendo Padre, el testimonio del acendrado

EXAMEN DE V0CAC10NES

193

amor que en Cristo le profesamos; y al encomendarnos a sus
oraciones y santos sacrificios, le enviamos nuestra mas afec¬
tuosa bendición.

Vich, víspera de la fiesta de los após toies san Pedro y san Pablo de

1906

EL MES DEL ROSARI

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Abans d'arribar al mes d'octubre, dedicat al Santíssim Ro¬
sari de Maria, no podem deixar de recordar-vos tan excel·lent
i saludable pràctica de pietat, la reina de les devocions del po¬
ble cristià, i exhortar-vos perquè no la deixeu mai mentre en
aquesta vall de llàgrimes anem fent el nostre viatge envers l'e¬
ternitat.

L'hora de la mort ha d’ésser la gran preocupació de la nos¬
tra vida. Aquella hora és la decisiva. És l’entrada del cel o de
l’infern; i desgraciat d’aquell que equivoca la porta en aque¬
lla hora tremenda. Qui és devot del Rosari de Maria no equi¬
vocarà la porta de l’eternitat, i aquella Mare de misericòrdia
l’acompanyarà per l’estret i fosc passadís de l’agonia, el con¬
solarà en ses angúnies i el presentarà a son Fill, Jutge de vius
i de morts, perquè li doni l’eterna felicitat de la Glòria. Així
li diem en l’oració de la Salve: «després d’aquest desterro
mostreu-nos a Jesús, fruit beneït del vostre sant ventre».

L’experiència demostra que el Sant Rosari és un instru¬
ment de victòria. La Iglésia canta que la Verge Maria ha si¬
gut la qui ha destruït totes les heretgies, i la història demos¬
tra aquesta veritat. De consegüent, per mitjà del Rosari al-
cancem la victòria de la fe. Mentre el Rosari sia l’aliment de
la nostra vida espiritual, la fe serà la reina del nostre cor i de
la nostra vida. La victòria de la castedat s'obté també acu-

EL MES DEL ROSARI

195

dint, en el conflicte de les temptacions, a la protecció d'aques¬
ta Mare immaculada, i qui sia constant fervorós en resar son
celestial Rosari obtindrà el domini de les pròpies passions i
la puresa del cor. I de totes les victòries de la vida és signe i
mostra l'alegria cristiana, pròpia de tots els sants, i l’alegria
cristiana, el consol de l’ànima, distingeix al devot del Sant
Rosari, puix la mística Rosa Maria aparta de nosaltres l’es¬
perit de melangia amb què molt sovint el maligne esperit vol
pertorbar-nos llançant-nos pel camí de la perdició eterna, que
és de tenebres, de confusió i de desesperació.

Seguint, doncs, l’ensenyança i direcció de nostra santa
Mare la Iglésia, devem aprofitar aquest mes d’octubre per en-
fervoritzar-nos més en la devoció del Sant Rosari; i no sola¬
ment nosaltres i a les nostres cases havem de corregir els de¬
fectes i imperfeccions amb què la practiquem, sinó que ens
havem de fer apòstols d’ella i propagar-la entre el nostre
pròxim. La victòria final de l’home, que és la salvació eterna,
està com significada en la pràctica constant i devota del Sant
Rosari. Les grans victòries del Cristianisme es deuen al Ro¬
sari de Maria, i tot cristià, amb aquesta arma de combat, al-
cançarà la victòria completa.

L’exemple dels sants demostra que és útil a tots els estats
i classes de la vida cristiana. Sant Francisco de Sales, no obs¬
tant els treballs continuats de Bisbe, escriptor i missioner, cada
dia resava les tres parts, és a dir, el Rosari enter; i Nós havem
conegut alguns respectables comerciants que ens havien mani¬
festat que tenien la mateixa pràctica, i no obstant portaven per¬
fectament el cúmul de negocis inherents a la seva professió.

[Quant agradable ha d’ésser a la Immaculada Verge Ma¬
ria oir les seves alabances no solament en la boca dels parti¬
culars devots seus, no sols en el piadós concurs de les iglé-
sies, sinó també dins de les cases, de part de la família reu¬
nida, i en quadres, tallers i treballades, i fins pels camins, ali-
viant la fatiga corporal del treball o del viatge amb el consol
espiritual de l'oració a la Reina i Mare de misericòrdia, vida,
dolçura i esperança nostra!

196

J. TORRAS I BAGES

Tal vegada algú pensarà que la devoció del Santíssim Ro¬
sari és ja massa vella i rància; però ella és tan excel·lent que
és de tots els temps, de tots els països i de totes les llengües,
i ha sigut la devoció preferent dels homes de més talent del
temps modern. Tots recordem la filial devoció al Rosari que
professava el gran papa Lleó XIII, a qui rendia tribut de su¬
perioritat tot el món civilitzat, no solament els catòlics, sinó
també els heretges; el nostre celebèrrim doctor Balmes, cada
dia, fins en la vida tan ocupada de Madrid, cada dia el resa¬
va en català, i ell contava als seus amics que quan era jove,
a Vic, el dia de Difunts en resava nou parts, o sia tres Rosaris
complets.

Però aquest testimoni de savis moderns en favor del Ro¬
sari no és res al costat del testimoni de la mateixa Verge Ma¬
ria, que quan aparegué a Lourdes a la Bernadeta li manifestà
que devia restaurar-se el Sant Rosari, de manera que la Mare
de Déu de Lourdes és la Mare de Déu del Roser, per lo qual
sempre se la representa amb el Rosari i tenint als peus el ro¬
ser florit, i allà prop del lloc de l’aparició, la pietat dels ca¬
tòlics ha erigit un gran temple en honor dels misteris del Sant
Rosari.

Per això amb la present exhortem vivament als reverends
Rectors d’iglésies i a tot el Clero a fi que aprofitin el pròxim
octubre i la festivitat del Roser de tot el món per promoure
entre els fidels cristians aquesta profitosíssima devoció, i ma¬
nem de nou que durant dit mes se celebrin en els temples,
amb la deguda solemnitat, les funcions acostumades del Ro¬
sari de Maria.

Vic, 16 de setembre, festa dels Dolors gloriosos de Nostra

Senyora, de 1906

NÓS, EL BISBE DE VIC, AL CLERO I
FIDELS DE LA DIÒCESI*

Carïssims:

La Religió que portà a la terra Jesús, el Verb de Déu i Fill
dolcíssim de la Verge Maria, passa una crisi difícil, puix s’és
tramada una forta conspiració contra la seva llibertat; i en la
veïna França, manifestant ja públicament els seus intents la
persecució religiosa, s’ha apoderat dels temples, traient-los
de mans dels catòlics, els quals es veuran privats fins de do¬
nar culte públic a Déu Senyor nostre.

La secta impia de la Maçoneria vol treure el Nom de Je¬
sús de la societat humana, i fora del Nom de Jesús no hi ha
salvació.

La Iglésia de Déu en les grans crisis, en les persecucions,
en les temptacions i perills ens ensenya d'acudir a l'oració,
que és l’arma principal dels soldats de Crist en les lluites con¬
tra la potestat de les tenebres; i considerant Nós que l'oració
pública i comú dels cristians té una força particular i una es¬
pecial eficàcia davant de Déu, pel present ordenem:

Que el dia que la Iglésia consagra al Santíssim Nom de Je¬
sús, que s’escau en el dia 20 del pròxim mes de gener, sia dia
d'oració en la nostra Diòcesi, i exhortem als nostres fidels

En ocasió de la persecució religiosa a França, el Prelat publica, a més,
la pastoral La caiguda de la França cristianíssima, 29 de gener del 1907.

198

J. TORRAS I BAGES

cristians a que la vigília practiquin algun acte de mortifica¬
ció corporal i a que el dia referit rebin la Sagrada Comunió
i facin, els que puguin, alguna caritat als nostres germans ne¬
cessitats.

A la Nostra Santa Iglésia Catedral, posat Nós d'acord amb
l’Il·lustríssim Capítol, l'oració pública començarà amb una
Missa de Comunió general que Nós, ajudant Déu, celebrarem,
després de la qual quedarà exposat el Santíssim Sagrament,
i durant tot el dia, fora de les hores canòniques i de la Missa
Conventual solemne, hi haurà oració contínua pel poble, i a
les cinc de la tarda es cantarà el Trisagi i sermó que farà el
reverend P. Joan Baptista Arqués, C. M. F. després del qual
es diran les Lletanies dels Sants, es donarà la benedicció so¬
lemne, reservant-se el Santíssim Sagrament, i s’acabarà amb
la Salve Regina.

En les demés poblacions de la Diòcesi que hi hagi més
d’una parròquia, els reverends Rectors es posaran d’acord per
fer aquest dia d'oració pública junts en la iglésia de major ca¬
pacitat; i a totes les parròquies els reverends Rectors deter¬
minaran les hores i els actes de pietat que judiquin més opor¬
tuns, segons les circumstàncies dels llocs, per dedicar a Déu,
Senyor nostre, aquest dia de pública oració, facultant-los per
exposar el Santíssim Sagrament.

Les comunitats religioses dedicaran també privadament
el dia del Sant Nom de Jesús a l’oració, segons l'esperit del
respectiu Institut.

I preguem a Déu, especialment en aquell dia, perquè el
Nom dolcíssim de Jesús, redempció i glòria del llinatge humà,
sia l’amor predominant en el cor de tots aquells que han re¬
but el Sant Baptisme, preservant-los de l'apostasia de la Fe,
ja que sense la Fe, com ens diu l'Evangeli, és impossible sal¬
var-se, i la batalla d’avui és entre la impietat i la Fe, i perquè
Déu, Senyor nostre, pels infinits mèrits de son Fill Jesús, ens
concedeixi la llibertat i pau de la Iglésia a França i que no es
pertorbi la d'Espanya.

Vic, 31 de desembre de 1906

VISITA PARROQUIAL A LAS ESCUELAS

A LOS REVERENDOS SENORES PÀRROCOS DEL ÜBISPADO

En 29 de diciembre de 1902 publicamos una Circular or-
denando que los senores Pàrrocos por sí mismos, o por sus Vi-
carios o por otro sacerdote idóneo, visitasen las escuelas de
ninos y de ninas de sus respectivas feligresías para hacer re-
paso y explicación del Catecismo de la Doctrina cristiana, una
vez cada semana.

Creemos necesario reproducir esta orden, esperando que
nuestros amados cooperadores se esmeraràn en cumplirla de
una manera que resulte fecunda. La misión de ensenar la doc¬
trina del Evangelio, de sembrar las semillas de la Religión
cristiana en las tiernas almas de los ninos, es pròpia del sa-
cerdocio. Pensar que con el maestro de primeras letras que
ensene a los ninos a recitar de memòria el Catecismo ya hay
bastante es caer en una especie de laicismo. Esta instrucción
religiosa el maestro la ejerce por encargo y bajo la inspección
de la Iglesia, y el sacerdote debe completaria personalmente,
como està mandado, no sólo examinando a los ninos, sino
que, mas principalmente aún, haciéndoles repetir el Catecis¬
mo y explicàndolo de una manera edificante y adecuada a las
inteligencias infantiles.

Piensen los Pàrrocos que este deber pastoral grava sus con-
ciencias, y que el cumplimiento del mismo es la única garan¬
tia de la continuación de la santa Fe catòlica en las genera-

200

J. TORRAS 1 BAGES

ciones que van viniendo; de lo contrario, a no tardar muchos
anos quedarà desvanecida en el alma del pueblo. Las fami-
lias, salvo rarísimas excepciones, ya no son, por desgracia,
una escuela de religión, como casi universalmente lo eran en
los tiempos pasados, y las mas de ellas creen haber cumplido
su deber, en lo que toca a la iniciación de sus hijos en la fe
de Jesucristo, mandàndoles a la escuela. Allí debe, pues, acu¬
dir el sacerdote, y catequizando con discreción y celo sus in-
fantiles feligreses, formarà los cristianos del porvenir y pon¬
drà el fundamento necesario de la salvación eterna de sus al-
mas.

El maestro ensena el Catecismo como otra de las asigna-
turas de su escuela; el sacerdote, con la misma ensenanza, ilu-
mina las inteligencias y enciende suavemente los corazones
de aquellos cristianos por la gracia de su misión y de su es-
tado. Cuando el Pàrroco administra el santo Bautismo a un
recién nacido contrae el gravísimo compromiso y responsa-
bilidad de instruirle en las verdades de la fe y religión, y la
Iglesia queda en descubierto delante de Dios si a aquellos que
bautizó no les procura, por todos los medios posibles, la en¬
senanza de las verdades de la fe, sin cuyo conocimiento el
bautismo no puede producir sus efectos sobrenaturales en los
adultos.

Encendàmonos, amados cooperadores, en el celo de la sal¬
vación de las almas, y pongamos ya en el alma de los ninos
los fundamentos del hombre cristiano.

Acercàndose los días en que conmemoramos el misterio
de nuestra redención, hemos querido haceros este recuerdo,
ya que la vida de la fe, que os exhortamos a cultivar en los
ninos, no es otra cosa que una consecuencia de la generosa re¬
dención de Cristo.

Pónganse los reverendos Pàrrocos, Ecónomos y Regentes
de acuerdo con los senores Maestros que estàn al frente de
las escuelas de la feligresía, y procurando, y hasta sacrificàn-
dose para mantener con ellos una buena armonía, senalen de
común consentimiento el día y la hora del repaso y explica-

VISITA PARROQUIAL A LAS ESCUELAS

201

ción de Catecismo que ha de practicar el sacerdote; distribu-
yan, donde así lo exija el número de alumnos, en secciones a
los ninos y determinen las diferentes partes del Catecismo que
corresponden a cada sección, y movidos del amor sobrenatu¬
ral a Dios y a las almas, trabajen en esta santa obra, única
capaz de reanimar el espíritu cristiano en las nuevas genera-
ciones, que han de respirar forzosamente una atmosfera sa¬
turada de ideas contrarias a la fe catòlica.

Nosotros somos la sal de la tierra, y nos cabe, de consi-
guiente, gran responsabilidad en la insipidez de las genera-
ciones humanas, cuyo espíritu tenemos la misión de formar,
infundiendo en ellas, con nuestra doctrina y nuestros ejem-
plos, la sal divina de la doctrina evangèlica que Jesucristo, Se-
nor nuestro, trajo al mundo y dejó en depósito a la santa Igle-
sia catòlica para la eterna salvación de los hombres en todas
las épocas y lugares del mundo.

Los grandes pastores de almas, lo mismo en el orden epis¬
copal que en el orden parroquial , han sido siempre amigos
de la catequística, y aunque somos muy amantes del cultivo
de la piedad entre los fieles, no obstante, en honor de la ver-
dad debemos decir que si la mitad del tiempo y de los recur¬
sos que se emplean en fiestas espléndidas del cuito divino se
empleasen en la santa misión del Catecismo, el reino de Dios,
que Jesús vino a establecer en el mundo, seria mucho mas ex¬
tenso y solido, y la doctrina del Evangelio dominaria màs ín-
timamente los espíritus y, de consiguiente, se proveería mu¬
cho mejor a la eterna salvación de las almas. Por esto, sin
duda, el Pastor de los pastores, nuestro Santísimo Padre Pío
X, por distintos y eficaces medios procura la restauración de
la ensenanza catequística en conformidad a las exigencias de
nuestros tiempos; y Nos, eco humilde de su palabra sobera-
na, exhortamos, por las entranas de Nuestro Senor Jesucris¬
to, a todos los sacerdotes, y especialmente a los que ejercen
el cargo parroquial, a cooperar a los designios de salvación
expresados por el Sumo Pontífice, a cuyo objeto mandamos
a los reveren dos Pàrrocos, Ecónomos y Regentes que reúnan

202

J. TORRAS I BAGES

a todos los sacerdotes de su demarcación y les lean la presen-
te Circular, de cuyo cumplimiento esperamos frutos de sal-
vación eterna.

Vich, 7 de marzo de 1907

EXHORTACIÓ PASTORAL SOBRE EL
MES DE MARIA*

Al Clero i fidels de la Diòcesi

El Mes de Maria representa dins de la Iglésia de Déu un
temps de florida espiritual, de vida cristiana. I tot fruit ix de
la flor. La Immaculada Verge mou els afectes dels qui l’honren
amb un culte piadós i pur; i com Mare que és del llinatge humà
regenerat per Jesús, nostre misericordiós Redemptor, els afec¬
tes que mou, puix que és mare, són els afectes de família, i així
Ella coopera al gran desig del Redemptor de fer que els homes
sien la gran família de Déu. Veus aquí, caríssims, els desitjós
claríssimament manifestats per Jesús, l’objecte de la seva vin¬
guda, el fi de la seva Redempció, i el motiu pel qual establí so¬
bre la terra la santa Iglésia catòlica: fer als homes fills adop¬
tius de Déu, és a dir, fer que sien la família de Déu.

La mare és la que fa la família; i per això Maria és la que
fa la família de Déu a la terra. Una ànima, per perduda que
sia, si arriba a agafar una verdadera devoció a Maria Santís¬
sima, queda salvada, perquè la devoció a Maria l'encén en
amor de Déu, li comunica l'afecte de família, i aleshores que¬
da aquella ànima penetrada de la gran llei de la caritat, que
és la llei de la salvació.

* Amb aquesta mateixa exhortació el Doctor Torras parla a la clerecia i
fidels de la diòcesi el 24 d’abril del 1910.

204

J. TORRAS I BAGES

Nós estem íntimament convençuts de que la renovació de
la vida cristiana ha de venir de la devoció a Maria Santíssi¬
ma, perquè la vida cristiana és una vida d'amor, i la mare és
el centre d’on deriva l’amor en les famílies; la mare, en totes
les cases, fa complir la llei i l’ordre per medi de l'amor. Així
passa també en la família de Déu, és a dir, en el llinatge dels
que viuen dins de la Iglésia catòlica.

Per això exhortem al Clero i fidels de la nostra estimada
Diòcesi a que aprofitin el pròxim mes de maig per renovar la
devoció a Maria Santíssima. Que el nom de la celestial Mare
sia alabat i beneït amb oracions, càntics i piadoses plàtiques,
a fi d’encendre el cor dels cristians, entorpit pels plaers i in¬
teressos materials del món, en sentiments purs d'amor a Déu
i al pròxim. Que el mes de les flors se celebri en els temples
públics, en les escoles i obradors, i dins de les mateixes famí¬
lies. Que l'amor a la Verge Maria, que la confiança en la seva
poderosa protecció es renovi en totes les ànimes, que s'encen¬
gui en tots els cors l’esperit d’oració, que té sa forma més ade¬
quada pel poble cristià en la devoció del Santíssim Rosari;
que no s’acabi aquest mes d’espiritual fragància sense que les
consciències es purifiquin per la comunió del Cos i Sang de
Jesucrist, i que s'honrin les devotes imatges de Maria en els
temples, en les cases particulars i fins en els carrers i places
on tinguin alguna capella, amb llums i flors, com símbol i ex¬
pressió material dels sentiments i afectes del nostre cor en¬
vers la celestial Senyora que Déu escollí per Mare de Jesu¬
crist, i que aquest amorosíssim Senyor ens donà també a nos¬
altres per mare.

A aquest fi els reverends Rectors, Ecònoms i Regents lle¬
giran la present exhortació als seus pobles i l’explicaran, pro¬
curant encendre o renovar la devoció a Maria Santíssima en
el cor dels cristians, a fi que la santa caritat de Crist regni en
les ànimes i les salvi dels perills i temptacions del món, faci¬
litant la consecució de l’eterna glòria, per la qual tots havem
estat criats. Amén.

En Santa Visita de Sant Mateu de Bages, 16 d’abril de 1907

JUBILEU SACERDOTAL DEL SANT
PARE PIUS X

En el pròxim mes de setembre comença l'any jubilar de
nostre Santíssim Pare Pius X. El setembre de l’any vinent,
1908, compliran cinquanta anys que el Papa que avui fe¬
liçment governa la Iglésia de Déu a la terra rebé l’ordenació
de Sacerdot; i tota la Cristiandat que forma la Iglésia univer¬
sal i que reconeix per son Cap i Pastor principal al Summe
Pontífex que té la seva Seu a Roma es prepara per a la cele¬
bració d'aquesta solemne festa de la gran família cristiana.

No hi ha res tan gran a la terra com la Iglésia catòlica, for¬
mada per tots els pobles del món, units entre si solament pels
llaços de la caritat, o sia de l’amor a Déu i al pròxim. Jesús
vingué al món per fer de tot el llinatge humà com una sola
família; un sol ramat i un sol Pastor, deia Ell. I el Papa és
aquest Pastor universal, que manté units tots els cristians,
que, encara que parlen diferents llengües, tots s'entenen per¬
què es comuniquen entre si pel mitjà del llenguatge de la ca¬
ritat i l’amor, que Jesús vingué a ensenyar-nos. Per això tots
els pobles cristians es preparen per celebrar el Jubileu sacer¬
dotal de nostre Papa, el cinquantè aniversari del dia en què
fou consagrat sacerdot de Déu, començant a oferir al Senyor
el sacrifici de son Fill Unigènit, nostre Redemptor Jesús; que
no content d’oferir dalt del Calvari, clavat a la creu, la seva
vida, el seu Cos i la seva Sang en satisfacció dels nostres pe-

206

J. TORRAS I BAGES

cats, volgué que fins a la fi del món els seus sacerdots, d'una
manera mística i sagramental en la santa Missa, cada dia re¬
novessin en nom seu, i com si fossin Ell mateix quan en la
creu pagà amb la seva vida el nostre rescat, el sublim sacri¬
fici que ens obre les portes del Cel a nosaltres pecadors. Per
això el sacrifici de la Missa, que sempre és l'acte més gran de
la Religió, ho és d’una manera més manifesta quan el cele¬
bra el Summe Sacerdot de tota la Cristiandat, que té la re¬
presentació de tots els catòlics de la terra; el Papa, dient Mis¬
sa, quasi s’identifica amb Jesús, de qui és Vicari, quan oferí
al Pare celestial son sacrifici en nom i satisfacció de tot el lli¬
natge humà.

Desitgem, per tant, que tots els fidels cristians del nostre
Bisbat s’uneixin espiritualment amb el Sant Pare per la cele¬
bració de la seva Missa de cinquanta anys d'ordenació sacer¬
dotal, a qual fi havem nomenat una Junta central o interna¬
cional formada a Roma. Aquesta Junta diocesana donarà les
instruccions oportunes, i encarreguem als reverends Rectors
de les parròquies que designin dos o tres seglars de les seves
respectives feligresies a fi que puguin auxiliar-los en aquesta
obra catòlica per excel·lència de manifestar al Pare comú de
tots els cristians l'amor que li professa el poble fidel amb el
fervor de la seva oració a Déu omnipotent perquè protegeixi
al Cap visible de la Iglésia aquí a la terra, i amb la caritat ge¬
nerosa de ses almoines, a fi que el Papa, que és el Cap espi¬
ritual de tot el llinatge humà, desemparat i contrariat avui
de tota la potència política, se sostingui dignament enmig del
món amb l’auxili del poble per il·luminar la terra, plena de
confusió i de discòrdia, encaminant els homes de bona volun¬
tat envers la Pàtria eterna, que és el fi per al qual tots havem
sigut criats.

Vic, 21 de juny de 1907

EL SANTÍSSIM ROSARI

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Cada any, a l’acostar-se el mes d'octubre, dedicat per de¬
cret de la Iglésia a renovar en el poble cristià la devoció del
Santíssim Rosari, el nostre cor sent com una necessitat de di-
rigir-se als nostres estimats diocesans per exhortar-los a la
dolça i saludable pràctica de resar el Rosari de la Verge Ma¬
ria.

[Li és tan dolç al verdader catòlic dedicar cada dia una es¬
tona a conversar amb la celestial Mare! I el Rosari no és al¬
tra cosa que una conversa que sostenim amb la Verge Maria,
una conversa de pregàries, alabances i súpliques a la qual
Ella correspon infonent en nostre esperit la pietat i la devo¬
ció que ens consolen i fortifiquen i ens uneixen amb Déu, Se¬
nyor nostre.

Enguany tenim un nou motiu per parlar als devots del
Sant Rosari d'aquesta pràctica piadosa i de manifestar nos¬
tre desig de restaurar en la nostra Diòcesi el costum, abans
molt general, que tenien les persones de vida devota de dir
cada dia el Rosari complet, o sien les tres parts dels misteris
de goig, dolor i alegria.

Aquesta pràctica, observada amb constància i fervor, per
si sola és un sistema de vida espiritual que condueix a la vida
de perfecció i assegura la possessió de la gràcia i, de conse¬
güent, la salvació eterna. A més de les necessitats espirituals

208

J. TORRAS I BAGES

de la Iglésia i l'obligació de pregar per ella, per la salvació
de les ànimes, que sempre ha existit, avui dia, en què tant
abunden els que, de paraula i per escrit, amb la llengua i amb
les obres, treballen per apartar els homes del camí de salva¬
ció, és encara una necessitat major.

Per això el Procurador general de l'Ordre de nostre Pare
sant Domingo, en el dia 12 de juny proppassat féu present al
Sant Pare que entre els catòlics d'Alemanya confrares del Ro¬
ser hi havia la pràctica piadosa de resar dins d'un dia natu¬
ral el Rosari complet, o sia les tres parts del Sant Rosari, pre¬
gant per les necessitats i pel triomf de la santa Mare Iglésia;
i demanà al Sant Pare, a fi que aquesta devoció s'estengués
per tot el món, que se servís concedir als confrares del Roser
de qualsevol part de la terra que dins d’un dia natural di¬
guessin amb la sobredita intenció el Rosari complet, encara
que sia amb separació, i confessats i combregats visitessin
qualsevol iglésia o oratori públic, que se servís concedir-los
indulgència plenària, lo qual el Sant Pare benignament con¬
cedí.

Per tant, caríssims diocesans i confrares del Roser, vos ex¬
hortem amb nou motiu a resar el Rosari complet, que és una
escala segura per pujar al cel, que és un jardí de celestial aro¬
ma que delecta castament les ànimes, que és una cadena d’or
que ens lliga amorosament amb la Verge Maria, i de conse¬
güent també amb son dolcíssim Fill Jesús, impedint-nos d’és¬
ser arrastrats per la violència de les passions mundanes.

I al recordar als reverends Rectors de les iglésies de la nos¬
tra estimada Diòcesi el compliment de les devotes funcions
del mes d’octubre, que ja d’alguns anys estan establerts, els
exhortem a que no solament procurin fomentar aquesta uti-
líssima devoció, sinó també establir la pràctica entre les per¬
sones pies, principalment les que pertanyen a la Confraria,
de resar el Rosari complet amb les sobredites condicions, per
lucrar la indulgència plenària i per obtenir la pròpia santi¬
ficació.

Que el pròxim mes d’octubre sia per tots nosaltres un mes

EL SANTÍSSIM ROSARI

209

de benedicció espiritual, que es multipliqui en el poble cris¬
tià l’esperit d’oració, que sien aliviades les persecucions que
pateix la Iglésia en alguns punts del món per intercessió de
nostra dolça Mare la Verge del Roser, i que a tots aquesta ce¬
lestial Senyora ens alcanci una mort suau i piadosa i el pre¬
mi de l’eterna Glòria.

Vic, 12 de setembre de 1907

ALS SENYORS DEL PATRONAT OBRER
DE NOSTRA SENYORA DE
MONTSERRAT DE MANRESA*

Senyors: Pensant en la calamitat que ha caigut sobre
aquesta estimada ciutat de Manresa, amb les inundacions que
han destruït tanta riquesa i que fa témer la contingència de
gravíssimes dificultats econòmiques en la classe obrera i tre¬
balladora, classe que ha de merèixer la major estima i con¬
sideració de part de tots els homes de cor noble, se m’ha ocor¬
regut una idea, qual conveniència proposo a la deliberació de
vostès i a la dels demés ciutadans de Manresa que s'interes¬
sin pel bé públic: la creació d’una cuina econòmica.

En una ciutat tan industrial com aquesta, plena d’ele¬
ments de diverses procedències, molts d’ells sense família
constituïda, la cuina econòmica recta i intel·ligentment ad¬
ministrada pot dur molta comoditat i economia a aquells
obrers i obreres que no disfruten de la suau i vivificant calor
de la família.

És cert que en una societat harmoniosament organitzada
cada família ha de tenir la seva cuina, que per això la llar
sempre ha sigut considerada com l’essència i el símbol de la
casa, i tots els homes generosos que s'interessen pel bé gene¬
ral del nostre llinatge hem de treballar perquè tota família

* Document inèdit.

ALS SENYORS DEL PATRONAT OBRER

211

tingui cuina; però el fet actual de la nostra societat és que
molts obrers i obreres han d'acudir a la cuina pública o al res¬
taurant per a obtenir l'alimentació necessària, no sols en les
circumstàncies calamitoses en què avui ens trobem, sinó que
fins en les circumstàncies generals i comunes de la vida.

Per això em dirigeixo a vostès per si creuen convenient i
pràctica la meva idea, i útil per al bé de la classe obrera, que
per recomanació de Jesucrist he de mirar com la classe pre¬
dilecta. I em dirigeixo a vostès, perquè són una entitat, un nu¬
cli, que pot servir de base per a la realització de l'obra, que
no ha de tenir cap exclusivisme, sinó que ha d'admetre la coo¬
peració de tots els homes de bona voluntat i que s'interessen
pel bé general dels homes. Encara que aquest Bisbat té mol¬
tes necessitats i dista molt d'ésser ric, no obstant ofereixo per
a la realització d’aquesta obra, en el cas que es cregui conve¬
nient i útil, la quantitat de mil pessetes. Així resulti la cuina
econòmica una institució social que serveixi per a un major
benestar i conveniència d’aquells qui per diverses circums¬
tàncies no poden tenir cuina a casa seva; perquè sempre ha
sigut un principi de sabiduria pràctica i de sentit comú ali-
viar i suavitzar aquells mals que no tenim a la nostra mà cu¬
rar radicalment.

I en encoratjar a vostès en l'empresa que es proposaren
en constituir-se en Patronat Obrer, i en recomanar a la seva
intel·ligència i activitat l’estudi de l’obra de la cuina econò¬
mica, els ofereix la seva més afectuosa cooperació moral en
tot quant es refereixi a la utilitat, a l'elevació i al benestar
del poble.

t El Bisbe de Vic

Manresa, 22 d’octubre de 1907

JUBILEO SACERDOTAL DEL
ARZOBISPO DE TARRAGONA*

Nuestro Santísimo Padre Pío X ha dirigido de su puno y
letra una expresiva felicitación al Venerable Metropolitano
de esta Provincià Tarraconense, el Excmo. e Ilmo. Sr. Dr. D.
Tomàs Costa y Fornaguera, con motivo del quincuagésimo
aniversario de su ordenación sacerdotal, enviando a la par el
Romano Pontífice su Apostòlica Bendición a todos los fieles
de Cataluha, cuyo Jefe espiritual es el Arzobispo de Tarrago¬
na.

Aunque ya particularmente hemos felicitado al venerable
y querido Metropolitano, al mandar que se publique en este
Boletín la traducción del autógrafo pontificio renovamos
nuestra enhorabuena y exhortamos con esta ocasión solemne
a nuestros fieles diòcesanos a rogar a Dios para que por mu-
chos anos mantenga al írente de esta Provincià al ilustre Pre-
lado que se sienta en la càtedra primada del pontífice y màr¬
tir san Fructuoso.

t El Obispo

Boletín Oficial Eclesiàstico del Obispado de Vich», 15 de novembre

CIRCULAR SOBRE CONCURSOS A
PARROQUIAS *

En este mismo número del Boletín se publica el Edicto
convocando a concurso para la provisión de los curatos va-
cantes en la Diòcesis, y aunque estamos convencidos de que
nuestros amados cooperadores que van a tomar parte en el
mismo obraran en sus determinaciones con reflexión y pru¬
dència y con espíritu evangélico; no obstante, como la provi¬
sión a curatos es el acto màs trascendental después de las sa-
gradas ordenaciones, para la vida espiritual de los fieles, de
cuya salvación Nos somos responsables en cuanto alcanzan
nuestras fuerzas, y como ademàs, el ministerio parroquial,
hasta en los pueblos màs insignificantes, requiere en los que
han de desempenarle virtudes no vulgares, no queremos de-
jar de dirigir cuatro palabras a nuestro amado Clero, en oca-
sión de tanta trascendencia.

Los pàrrocos, junto con el Obispo, ejercen el ministerio
pastoral, que importa una verdadera servi dumbre. La perpe¬
tua servitus del Obispo es claro que en cuanto a la perpetui-
dad no alcanza a los pàrrocos, pero mientras éstos son tales
han de considerarse, como en realidad lo estàn, sujetos a la
servidumbre espiritual con respecto al pueblo que tienen con-
fiado. La palabra de Nuestro Senor Jesucristo, consignada en

Document ponderatiu de la importància que en el bon ordre de la diò¬
cesi té la provisió de rectories, publicat el 20 de setembre de 1907.

214

J. TORRAS I BAGES

el Evangelio, explica claramente cómo la superioridad cris¬
tiana consiste en una sujeción y servicio que ha de prestar al
pueblo el que tiene autoridad sobre el mismo. Todos los que
ejercemos el ministerio pastoral no nos pertenecemos, perte-
necemos al pueblo.

Por esto nuestro ministerio exige la abnegación y el espí-
ritu de sacrificio, pues no nos es lícito buscar nuestro interès,
nuestra conveniència o nuestro gusto en detrimento del bien
de nuestro pueblo. Aquí sí que puede aplicarse de una mane¬
ra absoluta, en sentido espiritual, aquel tan repetido y a ve¬
ces mal aplicado principio: Salus populi, summa lex. Todo lo
hemos de sacrificar al bien supremo de la salvación de las al-
mas.

Y las almas se ganan en primer Jugar con el auxilio de la
gracia que desciende del cielo, atraída por nuestras oiacio-
nes, y después con los caritativos esfuerzos de nuestro minis¬
terio de institución divina. No bastan los estudiós y los cono-
cimientos que adquirimos en el Seminario y en nuestro trato
continuo con los libros; por este camino hemos atesorado co-
nocimientos imprescindibles, pero para derramarlos prove-
chosamente sobre el pueblo hemos de poseer el sutil y flexi¬
ble ingenio de la caridad, que tan divinamente explica el
apòstol san Pablo cuando nos dice que él se revestia de las
condiciones personales que tenían aquellos a quienes quería
salvar, haciéndose sabio con el sabio, pobre con el pobre, ale¬
gre con el alegre y triste con el triste.

Un pàrroco no es un funcionario publico, sino un pastor
de almas; su autoridad, menos aún que antes en las actuales
circunstancias sociales, no se ejerce por la fuerza, sino por la
persuasión y con la atracción evangèlica, y sólo en casos muy
extraordinarios puede acudirse a la fuerza del brazo secular,
que desgraciadamente poquísimas veces presta su apoyo.

Como dijo san Pedro al Senor, nosotros también hemos de
decir al comenzar nuestros ministerios: In nomine tuo laxabo
rete. Al tender las redes, al ejercitar nuestra santa misión, lo
hemos de hacer con un espiri tu enteramente sobrenatural, de

CIRCULAR SOBRE CONCURSOS A PARROOUIAS

215

lo contrario resultaria estèril, aun cuando revistiese formas
ufanas.

Por esto es necesario el celo evangélico; es imprescindible
para el debido cumplimiento de los deberes pastorales, y de
consiguiente se requieren ciertas condiciones de alma y de
cuerpo para el oficio de Cura pàrroco. Abnegación y espíritu
de sacrificio en cuanto al alma, y salud suficiente en cuanto
al cuerpo; pues las parroquias no son para los pàrrocos, sino
que los pàrrocos son para las parroquias.

Medid, de consiguiente, amados cooperadores, vuestras
fuerzas espirituales y corporales, pedid a Dios con fervor y hu-
mildad que ilumine vuestro entendimiento, a fin de que seàis
acertados en las resoluciones que deberéis tomar en un asun-
to de tanta trascendencia y de tanta influencia en vuestra prò¬
pia salvación y en la de los prójimos; y tened la seguridad de
que al llegar la hora de la designación de personas para la
provisión de los curatos vacantes, si Dios no Nos deja de su
mano, no Nos guiaremos por afección alguna terrena ni por
respetos humanos, sino que obraremos con espíritu sobrena¬
tural, mirando solamente a la salvación de las almas, a la jus-
ticia, a la equidad y a la glòria de Nuestro Senor Jesucristo,
sumo y eterno Sacerdote, Príncipe de los Pastores, cuya ben-
dición humildemente imploramos para Nos, para los Exami¬
nadores y para todos cuantos hayan de tomar parte en el
próximo concurso.

t El Obispo

LA FESTA DE NADAL

Als nostres estimats diocesans

La proximitat de la festa del Naixement del Fill de Déu,
en carn mortal, engendrat en les puríssimes entranyes de la
Verge Maria i nascut en el portal de Betlem, obliga al nostre
cor a dirigir-vos la paraula.

Aquesta gran solemnitat es prepara amb el sant temps de
l’Advent, en el qual els bons cristians solen augmentar els
seus actes de pietat dedicant especials oracions a la Verge Ma¬
ria, i estimulant el seu esperit en l'esperança de 1 aparició so¬
bre la terra del Qui ve per salvar el llinatge dels homes. A
més forma part de tota preparació espiritual la penitència; i
per això la nostra santa Mare Iglésia posa dejuni als diven¬
dres i dissabtes d'Advent, com una expiació de nostres culpes
i pecats i com un sacrifici que oferim per obtenir augments
de gràcia.

De consegüent, vos exhortem a tots a preparar-vos per a
la gran solemnitat de Nadal. Els homes vivim en el món, i la
nostra vida exterior sufoca la vida interior . La vida mundana
produeix una espècie d’atordiment, ens distreu i impedeix la
reflexió. Una distracció extraordinària produeix malíssims
efectes en la nostra ànima. Quan un home perd 1 enteniment
i cau en la bogeria diem que s’ha distret, perquè d'ell ha des¬
aparegut la reflexió. Doncs el món, amb ses distraccions, amb
ses novetats, amb ses diversions excessives, amb les passions

LA FESTA DE NADAL

217

que desenfrena, impedeix la reflexió cristiana, i per això nos¬
tra santa Mare la Iglésia de tant en tant, durant el curs de
l’any, crida d'un modo particular i solemne a l’home a la re¬
flexió, proposant-li la memòria i consideració dels grans mis¬
teris de la vinguda, de la vida i de la mort i de la Resurrecció
de Nostre Senyor Jesucrist, perquè el seu esperit s'elevi, per
sobre de les coses transitòries d'aquesta vida, a la contempla¬
ció de les coses eternes.

I per això us cridem ara, caríssims, a la consideració i con¬
templació del Naixement del Fill de Déu en carn mortal en
el portal de Betlem.

Contemplant el Sant Pessebre aprenem els homes utilís-
simes lliçons que havem d'aprofitar. L’Infant que neix de Ma¬
ria Verge és el Verb, la Paraula, la Sabiduria del mateix Déu
i substància divina; per Ell han sigut fetes totes les coses i a
totes continua governant-les; i, no obstant, Ell es presentà en¬
tre els homes infant desvalgut, com tota criatura quan neix.
Amagà la seva dignitat altíssima, els seus atributs inefables,
i es volgué confondre amb els demés homes de manera que
no se’l podria distingir dels altres fills de dona. Així Ell con¬
fon la nostra vanitat i supèrbia i ens ensenya que no havem
de posar el cor en les il·lusions de la vida, que no fan altra
cosa que enganyar-nos. Jesús és enemic de tot engany; i el
món és el gran enganyador dels homes. I encara que diem de
vegades: Contents i enganyats, la veritat del fet és que l'en¬
gany no pot donar un content durable, i que així que ve el des¬
engany l’amargura resulta més grossa.

Per això, Nós, caríssims germans i fills, al desitjar-vos
unes bones festes per les pròximes solemnitats del Naixement
i de la Infància de Nostre Senyor Jesucrist (que és una de les
parts de l’any de més consol espiritual, i a qual contempla¬
ció dedica la Iglésia el temps que va des de Nadal a la Ma¬
re de Déu de la Candelera), a l’enviar- vos la nostra felicita¬
ció vos desitgem, no la felicitat segons falsament l’entén el
món, sinó tal com l’ensenya la Iglésia, instruïda per l’Evan¬
geli.

218

J. TORRAS I BAGES

Vos desitgem la pau del cor i el consol de l’esperit, que és
una felicitat que ningú pot destruir; la felicitat de la bona
consciència, de la fe sòlida i de l’esperança certa que vingué
a portar-nos el Salvador, l'Infant nascut en el portal de Bet¬
lem, que ens ensenyà una llei de vida suau, que ens posà el
jou d’una obligació lleugeríssima; perquè la vida cristiana és
tan fàcil i suportable, que l’observen nois i noies de pocs anys,
i vells i velles que van tan feixucs que ja quasi no poden ca¬
minar; perquè la Llei cristiana, la Llei que ve a ensenyar-nos
el Noi que neix en el portal de Betlem, no és una càrrega,
sinó un auxili i un consol.

Aquestes bones festes, doncs, vos enviem d’una felicitat su¬
perior, perquè és una felicitat interior; del consol de la vida
cristiana, de la dolçura de l’esperit i d’una delícia del cor; de
la santa caritat que ajunta i uneix amb un llaç d’amor tots
els cristians, que no estan en pecat, amb el mateix Senyor de
cels i terra, amb l’Infant que el mateix dia de Nadal adorem
en el Pessebre. I per això exhortem d’una manera particular
a aquells dels nostres estimats diocesans en qui tal vegada el
pecat s’hagi ensenyorit del seu cor perquè procurin posar-se
en gràcia, a fi de participar dels beneficis de la vinguda del
Fill de Déu al món.

No deixeu, caríssims, de rebre els Sants Sagraments en
les festivitats del Naixement i de la santa Infància de Jesús;
és la manera més pròpia de celebrar la seva vinguda. D’a¬
quells que no estan en gràcia de Déu i no s'hi volen tampoc
posar es pot dir allò que diu l'Evangeli dels jueus incrèduls,
quan diu que el Salvador anà als seus i els seus no el volgue¬
ren rebre. Aquell que rebutja la gràcia de Déu rebutja el ma¬
teix Déu, i, de consegüent, no vol rebre Jesús, que ve al món
per habitar en el cor dels cristians.

Preparem tots el nostre cor per rebre aquesta celestial vi¬
sita, i si el rebem dignament en la santa Comunió no sols serà
una visita mística, sinó real i verdadera, puix en la sagrada
Hòstia substancialment hi està el mateix Jesús del Pessebre,
que ens fortificarà per pujar sense fatiga la costa de la vida

LA FESTA DE NADAL

219

que porta a la Glòria, i serà Ell el nostre consol en el temps
del desterro i el nostre premi en l’eternitat.

I perquè Déu, Senyor nostre, preparí els vostres cors a fi
que puguin rebre amb puresa, amor i dolçura la visita del
bon Jesús, us enviem la Nostra Benedicció en nom del Pare
t i del Fill f i de l'Esperit Sant t- Amén.

Vic, 29 de novembre de 1907

EL DINER DE SANT PERE*

El Diner de sant Pere és tan antic com la Iglésia. En el sa¬
grat llibre dels Fets dels Apòstols llegim com els cristians ofe¬
rien, als seus Pastors espirituals, almoines, que havien de ser¬
vir per al sosteniment dels ministres i per a les altres neces¬
sitats de la Iglésia.

Avui dia el Diner de sant Pere és tan necessari com en
aquells temps primitius i de persecució. El Diner de sant Pere
avui té per objecte assegurar la independència espiritual del
Papa, Vicari de Jesucrist a la terra i Cap de la Iglésia estesa
per totes cinc parts del món. Tot el món rep el benefici de la
direcció espiritual que el Sant Pare, per ordenació divina,
exerceix sobre les consciències dels homes qui creuen en Je¬
sús, Fill de Déu, i d'Ell esperen la salvació, i de consegüent
tots els cristians estan obligats a assistir-lo i a contribuir al
sosteniment del qui és el Pare comú de tota la Cristiandat.

El Papa no és estranger enlloc del món, és de totes les na¬
cions i de tots els pobles de la terra, i si això pot dir-se a tot
arreu, d’un modo més particular deu afirmar-se dels pobles
que componen aquesta antiga i veneranda diòcesi d’Osona,
qual Seu és dedicada a sant Pere, el primer Papa, i que sem¬
pre ha estat devotíssima de la Sede Apostòlica.

El Papa personalment té molt poques necessitats; si sant

* Article publicat en L'Amic del Papa, butlletí de l’Obra Diocesana del Di¬
ner de Sant Pere (any I, núm. I, Vic, 1908).

EL DINER DE SANT PERE

221

Pere, el primer Papa, fou fill d'uns pescadors de Galilea, Pius
X, el Papa actual, és fill d’uns modestíssims menestrals del
nord d 'Itàlia, i posat en la major dignitat de la terra, exer¬
cint l'autoritat més augusta del món, conserva dins de la seva
majestat la seva admirable humilitat, i, de consegüent, és un
Sobirà molt diferent dels qui exerceixen la sobirania política.

Però la seva humilitat personal no l'eximeix d’una multi¬
tud d’atencions de què no pot prescindir. Ell viu en la casa
més gran del món, en el Vaticà, on hi estan acumulades les
memòries, les deixes, les magnificències de l’art i de la lite¬
ratura de tots els segles cristians. Les biblioteques, els mu¬
seus, els arxius del Vaticà són com una font d’instrucció i de
civilització del món cristià, i exigeixen un gran nombre de
persones lletrades i no lletrades que els conservin, que els cui-
din i que els estudiïn.

El Papa té un gran Consell de Cardenals, homes venera¬
bles i savis que l’ajuden en el govern de la Iglésia. Ells diri¬
geixen les nombroses Congregacions romanes, on es resolen
totes les qüestions que toquen a la doctrina, a la moral, al cul¬
te i a la propagació de la Fe.

Envia representants seus a tots els pobles de la terra, qui
són com vincles d’unió entre el Papa, qui és el Cap de la Cris¬
tiandat, i els seus membres, que són els pobles qui creuen en
Jesucrist i d'Ell esperen la salvació.

Té acadèmies, seminaris, congregacions, col·legis on s’e¬
duquen i instrueixen multitud de joves que aspiren a l’estat
sacerdotal, i que el Papa després destina a diferents pobles
de la terra o a propagar l'Evangeli en els països infidels, o a
sostenir-la en nacions en què és perseguida, o bé en què no
tenen medis de formació de clero.

I la formació d’aquest clero exigeix professors, bibliote¬
ques, establiments, que suposen un gasto considerable.

El Papa avui dia és pobre, no té els tresors que li atri¬
bueixen els enemics del catolicisme, la revolució l’ha deixat
sense medis de subvenir a aquestes necessitats, i els pobles
cristians deuen fer-se càrrec de l’obligació que els pertoca d'a-

222

J. TORRAS I BAGES

judar al Cap de la Iglésia en son ministeri diví d’evangelitzar
a tot el llinatge humà, puix la universal fraternitat humana
és un dogma essencial del Cristianisme, i aquell qui pràcti¬
cament el rebutja no és cristià de cor. Aquesta obligació d a-
judar el sosteniment del Summe Pontífex durarà tant com la
situació actual en què l'ha posat la revolució, la qual al des¬
truir els medis d’independència i de subsistència que les ge¬
neracions cristianes havien atribuït al Cap de la Iglésia, més
encara que no pas per la cobdícia, es guià per 1 intent de fer-
li perdre la influència espiritual que deu tenir per a exercitar
son ofici diví de Pastor de tots els pastors i pobles de la terra;
durarà fins que el món cristià i civilitzat hagi de nou esta¬
blert d’una manera durable i digna la independència i la piò-
pia subsistència de la Iglésia romana, mare i cap de totes les
iglésies de la terra i encarregada per la Providència divina de
mantenir la unitat de vida sobrenatural entre tots els pobles
cristians.

^Com s'ha de fer per a complir aquesta obhgacio mtima
que imposa la professió cristiana?

El Papa no exigeix res, no imposa res, ni prescriu res, peiò
és indubtable que des del temps de l’immortal Pius IX, el glo¬
riós Papa de la Immaculada, qui fundà una arxiconfraria del
Diner de Sant Pere, els Summes Pontífexs han manifestat com
una predilecció per aquesta forma d una subscripció volun¬
tària, però permanent, entre els cristians.

Per això havem cregut que la millor manera de solemnit¬
zar el Jubileu sacerdotal del nostre dolcíssim Pare, Pius X,
era establir aquesta Associació del Diner de Sant Pere, en la
forma que l'establim en la nostra Diòcesi, que permet que hi
prengui part tothom, sense gravamen en la situació econòmi¬
ca de les famílies. És qüestió d’organització i de constància.

Ara sols falta que el Clero i el poble, que tantes vegades
amb la boca confessem el nostre amor al Cap de tota la Cris¬
tiandat i Vicari de Jesucrist a la terra, que ho manifestem

també amb les obres . .

Si ho logràvem en aquesta nostra estimada Diòcesi, ho tm-

EL DINER DE SANT PERE

223

dríem per un motiu d’íntima satisfacció, puix consideraríem
haver complert una de les millors obres que poden fer-se en
favor de la Iglésia universal, fundada per nostre Redemptor
Jesús per a la salvació de tots els homes.

t Josep, Bisbe de Vic

PEREGRINACIÓ DEL BISBAT DE VIC A
LOURDES

A la Diòcesi

El desig de visitar a Nostra Senyora la Verge Maria en el
famós Santuari de Lourdes, on en nostres dies ha floiit me¬
ravellosament el Roser celestial, escampant la seva suavíssi-
ma olor per tot el món, s ha sentit també en aquesta Nostia
estimada Diòcesi.

Aquest desig ha mogut el cor de molts dels nostres dioce¬
sans, i havent-se constituït una Junta per organitzai una Pe¬
regrinació diocesana a Nostra Senyora de Lourdes, sens ha
presentada i l’havem aprovada i beneïda, i estem disposats a
donar-li tota la nostra protecció.

Per tant, al participar a la Diòcesi el devot projecte de la
Peregrinació a Lourdes, exhortem a tots aquells a qui bona¬
ment sia possible, a juntar-se a la piadosa expedició, que té
per objecte honrar a la Immaculada Verge Maria i obtenir de
la seva poderosa intercessió els beneficis i gràcies que neces¬
sitem, invocant-la personalment en el lloc on s’obren cada dia
meravelles i miracles. Lo qual, si sempre és un homenatge
d’amor a la Reina de cels i terra, d'un modo particular és una
manifestació d’afecte en aquest any, jubileu de l’aparició de
la Immaculada Verge a la senzilla Bernadeta, que el Summe

PEREGRINACIÓ DEL BISBAT DE VIC A LOURDES

225

Pontífex Pius X ha enriquit de perdons i especials indulgèn¬
cies.

Que Déu Senyor nostre beneeixi la Peregrinació a fi que
resulti un acte de pietat i de pública edificació, una solemne
professió de fe i un medi d'obtenir de Déu gràcies i auxilis ce¬
lestials, no sols els qui en ella pendran part, sinó que també
tots els fidels cristians de la nostra estimada Diòcesi.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 25 de març, festa de l’Encarnació del Fill de Déu, de 1908

L'OBRA DEL DINER DE SANT PERE

Nós, Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica bisbe de Vic, al Clero i fidels de la

Diòcesi

Caríssims:

El Papa és la pedra fonamental de la Iglésia. Sense el Papa
la Iglésia no existiria, puix Jesucrist el posà per fonament d e-
11a, i sense fonament és impossible que un edifici s’aguanti.
Per això els catòlics de tot el món tenen els ulls posats en el
Sant Pare, perquè ell és la imatge i representació de Jesucrist
a la terra, i celebrant-se aquest any el Jubileu sacerdotal de
nostre Santíssim Pare Pius X, que es troba voltat d amargu¬
res i dificultats, hem pensat mostrar-li 1 amor que tots li pio-
fessem per mitjà d'obres útils i fins necessàries, perquè ell, Vi¬
cari de Jesucrist a la terra, pugui complir dignament el mi¬
nisteri de salvació universal que li pertoca.

A aquest fi les nostres estimades filles, les dones d’aques¬
ta Diòcesi, han recollit ornaments sagrats i altres objectes ne¬
cessaris per al culte de Déu, que, per voluntat expressa de Sa
Santedat Pius X, seran distribuïts a les iglésies pobres del nos¬
tre bisbat, en honor del Jubileu sacerdotal de nostre Santís¬
sim Pare. Ell té per fills espirituals tots els fidels cristians, i
per això a tot arreu fa arribar- la seva bondat generosa; però
també els cristians, reconeixent-lo a ell per Pare espiritual i

L’OBRA DEL DINER DE SANT PERE

227

Pastor universal, han de contribuir tots a que d'una manera
digna pugui sostenir a Roma, que és la Seu que li ha destinat
la Providència divina, el ministeri de salvació i l'ofici de Pas¬
tor de tots els pobles de la terra.

Tothom que espera la salvació per Jesucrist està estreta¬
ment lligat amb el Sant Pare i té, certament, la dolça obliga¬
ció de contribuir al seu sosteniment.

D’aquí ve la institució del Diner de Sant Pere, que el papa
Pius IX, de santa memòria, elevà a la categoria d’arxiconfra-
ria, i fundà per a ella una missa diària en la iglésia del Se¬
minari Pius, de Roma, i concedí, a més, moltes indulgències
als que amb oracions i almoines contribuïssin al sosteniment
i defensa de la Santa Seu. Lo que es fa pel Papa es fa per Je¬
sucrist, i lo que es fa contra del Papa es fa contra de Jesu¬
crist. Ell personalment té molt poques necessitats, és un home
com els altres; però com a Vicari de Jesucrist a la terra, com
a Pastor de tots els pobles del món, com a cap de la Iglésia
catòlica, que abarca tot el llinatge humà, sent i procura sa¬
tisfer totes les necessitats del llinatge humà, i necessita, de
consegüent, l’auxili de les oracions i almoines de tots els cris¬
tians.

Per tant, Nós, volent solemnitzar el Jubileu sacerdotal del
nostre Santíssim Pare Pius X, que tan dignament ocupa la cà¬
tedra de Sant Pere, hem resolt establir en aquesta nostra es¬
timada Diòcesi, que sempre ha sigut tan afecta al Sant Pare,
l’obra del Diner de sant Pere d’una manera permanent i amb
una organització que es detallarà en uns senzills estatuts, que
farà possible a tots els diocesans, per escassos de fortuna que
sien, participar de l’honor de contribuir no sols amb les se¬
ves oracions, sinó també amb la seva almoina, al sosteniment
del Vicari de Jesucrist a la terra. El Papa és el Pare espiritual
de tots els cristians, i, de consegüent, tots els cristians som
fills seus, i l’obra del Diner de sant Pere té per objecte unir
més íntimament encara cada home de la Cristiandat amb el
Romà Pontífex.

Jesucrist, Senyor nostre, glorificà d’una manera admira-

228

J. TORRAS I BAGES

ble l'almoina de dos cèntims que la viuda pobra tirà a la
caixeta del Temple de Jerusalem, i aquesta glòria de l'almoi¬
na del pobre els Evangelistes l'han estesa per tota la terra, i
avui dia tot cristià sap que davant de Déu valen més i tenen
més mèrit els dos cèntims del pobre que els mil duros de l'ho¬
me opulent.

Lo que es reculli aquest any s’oferirà al Sant Pare com al¬
moina de la Missa Jubilar, que oferirà a intenció de tots els
que hi hagin contribuït, i qual almoina li serà entregada, jun¬
tament amb la de tota la cristiandat, el dia del seu Jubileu
sacerdotal; i en els anys successius la subscripció es continua¬
rà, perquè les necessitats de la Santa Seu són permanents,
com també l’afecte i devoció de tots els cristians envers el
Sant Pare han d'ésser permanents, ja que ell és la pedra fo¬
namental de la Iglésia de Jesucrist i sense ell no hi hauria Iglé-
sia de Jesucrist, i els cristians fórem com ovelles sense pas¬
tor, que s’escampen, s'estimben i es perden.

Pel present Edicte, doncs, ordenem als reverends Rectors,
Ecònoms i Regents l'establiment en les seves respectives fe-
ligresies de l’obra del Diner de Sant Pere, a qual fi manem
es publiquin en el Butlletí de la Diòcesi les oportunes instruc¬
cions .

Corresponguem, doncs, tots amb oracions i almoines a l’o¬
bra del Diner de Sant Pere, i no solament guanyarem les mol¬
tes indulgències que hi ha concedides, sinó que alcançarem
de Déu, Senyor nostre, espirituals gràcies i benediccions.

Vic, Divendres Sant de 1908

TEXT POSAT AL PEU DE LA
BENEDICCIÓ APOSTÒLICA, AMB LA
QUAL EL PAPA PIUS X AGRAEIX LA
INSTITUCIÓ CANÒNICA DEL DINER DE
SANT PERE EN EL BISBAT DE VIC

Aquesta benedicció pontifícia, que acabem de rebre amb
gran reverència i trametem a nostres estimats diocesans, és
la benedicció de Jesucrist, qui parla per la boca de son Vica¬
ri. Que la Diòcesi tan tendrament beneïda pel Successor de
Sant Pere sàpiga pagar-li el tribut filial qual organització es¬
tablim, i que desitjaríem veure establerta en tots els pobles
de la terra, com signe de la unitat espiritual del llinatge humà
que reconeix en Jesucrist son Cap i únic Salvador.

t Josep, Bisbe de Vic

EL SANTÍSSIM ROSARI

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Si cada any, caríssims germans i fills, a l'acostar-se el mes
d’octubre, acostumem a exhortar-vos a la devoció del Santís¬
sim Rosari, que és la devoció a la Immaculada Verge Maria,
nostra Mare i Senyora, amb molta més raó ho hem de fer
aquest any, en el qual la nostra estimada Diòcesi ha donat
una prova manifesta de l'amor que professa a Maria Santís¬
sima amb la solemne peregrinació a Lourdes, on de nou, en
el nostre temps, ha florit esplèndidament el Rosari de Maria.

Aquesta devoció del Rosari mai es fa vella, i els que ha¬
veu estat a Lourdes en sereu convençuts veient i oint aque¬
lles grans multituds, de tota mena de gent, que cadascú en sa
llengua alaben a Maria resant-li el seu Rosari.

I si la devoció al Rosari la veiem avui florir de nou entre
els cristians, i conservar les místiques roses de les Avemaries,
el perfum suavíssim de la pietat; si el celestial Roser no s’as¬
seca, sinó que continua verd i florit en el jardí de la Iglésia,
també manifesta posseir l’antiga virtut d’obtenir, per la in¬
tercessió de Maria, pel Rosari invocada, consol i auxili en les
misèries de la vida present, que és un viatge cap a la vida eter¬
na.

Aquella munió d'esguerrats i malalts de tota mena que s’a¬
pleguen a Lourdes per implorar de Maria consol i remei en
les seves necessitats, i això no sols alguns anys, sinó per es-

EL SANTÍSSIM ROSARI

231

pai de cinquanta anys, prova manifestament que Maria San¬
tíssima és una font de gràcies. Nosaltres a Lourdes ho havem
vist amb els nostres propis ulls. Els pelegrins d'aquesta Diò¬
cesi veieren una noia que, a l'anar a Lourdes, no podia cami¬
nar i havia d'ésser portada a braços, i que al tornar camina¬
va lliurement amb ses pròpies cames. Això és un fet que Nós
no qualifiquem, però que és indubtable que succeí a l'influx
del venerable Santuari de Maria, en el lloc de les seves apa¬
ricions. Ja n’hi ha prou per dar-li gràcies. Veieren també els
nostres pelegrins altres malalts que no tornaren curats, però
sí consolats en son esperit, a pesar de les moltes molèsties del
viatge, (ri per ventura el suavíssim consol del cor no és també
un benefici que rep el malalt? Aquest també és un motiu su¬
ficient per donar gràcies a la que és salut dels malalts i con¬
sol dels afligits.

I per Nós és una ocasió d'exhortar als nostres fidels dio¬
cesans a fi que mai deixin la devoció del Rosari, cadena d'or
que lliga suaument el cor del cristià amb el maternal Cor de
la Verge Maria. Per tant, procurin tots els pares de família i
caps de casa que no es passi dia sense que tots reunits uneixin
les seves veus i els sentiments del seu cor per alabar a la Im¬
maculada Verge Maria, i obtenir, per mitjà de sa maternal in¬
tercessió, de Déu Omnipotent aquells auxilis i gràcies que ne¬
cessitem per fer el camí de la vida sense pecat.

També exhortem els nostres fidels a la piadosa pràctica
que observen molts cristians de que, a l'assistir al sant sacri¬
fici de la Missa, procurin unir-se amb Jesús en la seva Passió
i Mort, que en la Missa místicament es reprodueixen, mit¬
jançant el rés i consideració de la segona part del Rosari, o
sia dels Misteris de Dolor. La Missa ben oïda produeix grans
fruits espirituals; estant durant ella amb l’esperit ensopit o
dissipat és no fer res, i en canvi, per mitjà del Rosari l’ànima
fàcilment s'uneix amb Jesús, nostre Redemptor, i participa
de la seva gràcia.

Per últim, exhortem a tots els cristians que professin es¬
pecial devoció a la Verge Maria, que procurin, almenys du-

232

J. TORRAS I BAGES

rant el mes d'octubre, que li està particularment consagrat,
oferir-li cada dia el Rosari enter, o sia les tres parts: de goigs,
dolors i glòries.

Tingueu la seguretat, caríssims germans i fills, que el Sant
Rosari de Maria és, com diu el càntic popular, una escala per
pujar al cel proporcionada a la nostra flaquesa i misèria. Per
entrar al cel havem d’estar units amb Déu, i no hi ha oració
més fàcil i segura per unir-nos a Déu que la del Sant Rosari,
recomanada pels Sants Pares de la Iglésia catòlica, predica-
da pels homes evangèlics, i que la mateixa Verge Maria, quan
s’aparegué a Lourdes ara fa cinquanta anys, manifestà amb
les seves paraules i amb les seves accions que era de son gust
i beneplàcit. Per tant, Nós vos exhortem a celebrar el pròxim
octubre, en aquest any jubilar de les aparicions de Lourdes,
amb una renovació de pietat envers la Verge Maria, la nostra
Immaculada Mare, i amb una pràctica més fervorosa de la de¬
voció del Santíssim Rosari, que fou per segles i segles l’ora¬
ció preferida del nostre poble, i la dolça delícia de totes les
ànimes escollides mentre pelegrinegen per aquesta vall de llà¬
grimes. Qui camina per aquest camí pot estar segur d arri¬
bar a la glòria, puix la Iglésia ens diu que Maria és la porta
del cel. ïanua coeli, ora pro nobis.

Vic, 14 de setembre de 1908

LA MISSA JUBILAR DEL SANT PARE

El dia 16 del pròxim mes de novembre, Nostre Santíssim
Pare Pius X celebrarà la solemnitat de son Jubileu sacerdo¬
tal, i dirà la Missa qual estipendi o almoina ha rebut dels fills
de la santa Iglésia catòlica, qui hi han contribuït amb les se¬
ves almoines. És un dia, de consegüent, aquell, en què tota la
família catòlica que habita en totes les regions de la terra, es
reunirà espiritualment amb el gran pare de famílies de la
Cristiandat.

En aquell dia els catòlics s'uniran amb el Sant Pare amb
efusió íntima de pietat, per medi de pràctiques espirituals, i
en molts punts també amb demostracions externes de filial
alegria, amb motiu dels cinquanta anys de sacerdoci del Sum¬
me Sacerdot de tota la Cristiandat.

Nós, atenent a que la nostra estimada Diòcesi es compon
en gran majoria d’obrers agrícoles i industrials, qui han de
guanyar el pa de cada dia amb la suor de son front, disposem
que la solemnitat del Jubileu pontifici en honor del Papa, fill
d'obrers, es celebri el dia 15, que cau en diumenge. Segons
els ritus de la Iglésia, els jubileus comencen a les primeres
vespres de la vigília, o sia, a les dues de la tarda, així és que
tota la tarda del diumenge dia 15 ja pot considerar-se solem¬
nitat jubilar.

Per tant, els reverends Pàrrocos, posant-se d’acord, allà on
bonament sia possible, amb les autoritats, celebraran el diu¬
menge a la tarda una funció amb el Santíssim Sagrament ex-

234

J. TORRAS I BAGES

posat, i després de les pràctiques de pietat que creguin més
oportunes, cantaran un solemne Te Deum, en acció de gràcies
pels cinquanta anys de sacerdoci de nostre Sant Pare. Igual¬
ment al matí del mateix diumenge celebraran una Missa de
Comunió general, essent l'aliment necessari per aquesta vida
la comunió del Cos i Sang de Jesús que rebem en la Sagrada
Comunió, exhortant prèviament al poble a unir-se espiritual¬
ment amb el Cap de la Iglésia catòlica en el sacrifici únic i
múltiple que el Papa ofereix a Déu per la salut de tot el lli¬
natge humà; i procurem tots augmentar la nostra devoció i
afecte envers el Sant Pare a qui Jesucrist constituí Vicari seu
a la terra, perquè fos vincle d'unió entre tots els cristians i
summe pastor de les ànimes en la vida espiritual.

També els reverends Rectors qui ho creguin convenient,
exhortaran als fidels a manifestar amb externes demostra¬
cions populars, l’alegria que sentim els cristians amb motiu
de la solemnitat del Jubileu sacerdotal del Papa.

Que Déu guardi encara molts anys la vida al prudentís-
sim i mansíssim Pius X, Pastor de tota la Cristiandat, perquè
pugui guiar-nos envers la Pàtria celestial, per a viure allà una
vida sense fi amb el Pastor etern nostre dolcíssim Jesús.
Amén.

t Josep, Bisbe de Vic
Vic, festa de santa Teresa de Jesús de 1908

CONDEMNACIÓ DEL PERIÒDIC «EL
IGUALADINO»

Nós, el Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic

Essent la principal obligació de Nostre sagrat ministeri la
conservació de la fe en els fidels cristians de la Nostra juris¬
dicció, tenint coneixement de que en la ciutat d’Igualada es
publica un setmanari titulat El Igualadino, en el qual es pro¬
paguen heretgies, havem subjectat la col·lecció del mateix a
una comissió de teòlegs, i resultant de l’examen per ells prac¬
ticat que El Igualadino, si bé ell suposa que el seu fi és polític
i social, no obstant, de fet és essencialment i constantment an-
tireligiós i contrari al Cristianisme, puix en diferents escrits
publicats en dit setmanari es nega la immortalitat de l’àni¬
ma, l'existència de Déu, l'Encarnació del Verb, la divinitat de
Jesucrist, els dogmes de la Trinitat divina, de la Virginitat de
Nostra Senyora, de la real presència de Nostre Senyor Jesu¬
crist en el Santíssim Sagrament, i es pot dir tots els dogmes
i Sagraments que venerem els cristians: pel present condem¬
nem el setmanari titulat El Igualadino, i prohibim sa lectura
a tots els fidels cristians de la Nostra jurisdicció, de manera
que ningú d’ells, en consciència, podrà llegir-lo, acceptar-lo
ni retenir-lo, sense incórrer en pecat mortal i en les penes po¬
sades per la Iglésia als que llegeixin o posseeixin llibres pro-

236

J. TORRAS I BAGES

hibits; i exhortem als que escriuen en dit setmanari a la re¬
flexió pensant en la vida eterna, puix que nasqueren i s'edu¬
caren en la Nostra Iglésia i són nostres germans i conciuta¬
dans.

Aquest Nostre edicte serà llegit en la Missa solemne del
pròxim dia de festa en totes les iglésies parroquials del Nos¬
tre Bisbat.

Dat a Vic, 15 de desembre de 1908

RELACIÓ CANÒNICA A LA SANTA SEU
DE L'ESTAT DE LA DIÒCESI DE VIC EN
EL QUADRIENNI DE 1905-1909*

B.° Padre

Con amor y reverencia me acerco a Vuestra Santidad para
cumplir el deber canónico de daros relación del estado de esta
Diòcesis de Vich en el cuadrienio 3.° (?). He visitado durante
el mismo los sagrados Limina Apost., al asistir a la solemne
beatificación de los màrtires tonquinenses de la Orden de san¬
tó Domingo, de los cuales uno era hijo muy querido de esta
Diòcesis de Vich, constando mi visita ad Limina en este cua¬
drienio por las letras que acompano a la presente relación.

Brevemente relacionaré el estado de la Diòcesis, refirién-
dome a los diferentes puntos que expliqué detalladamente en
la primera relación, que hice en 30 de septiembre de 1902 y
en la de 14 de diciembre de 1905, no diciendo nada donde no
ha habido variación, solamente expresando lo que de nuevo
haya después de las anteriores relaciones.

* De les tres visites ad Limina que practica el Doctor Torras en 1902,
1905 i 1909, ha romàs solament la relació inèdita de la darrera, que es posa
aquí, encara que rigorosament no sigui el seu lloc pertinent. El Prelat l'es¬
criu en castellà, i la fa posar en llatí per un dels seus curials.

238

J. TORRAS I BAGES

Ca put I

De materiali Ecclesiae statu

A lo manifestado en las relaciones anteriores debo anadir
que a expensas casi únicamente del Obispo se han edificado:
a) una amplia iglesia parroquial en San Juan de Vilatorrada,,
pueblo que ha crecido mucho, por haberse establecido allà
grandes fàbricas, por lo cual resultaba insuficiente una pe-
quena e insignificante iglesia rural, en donde se celebraban
las funciones parroquiales, habiéndola consagrado solemne-
mente; b) una magnífica iglesia filial dedicada a la Sagrada
Familia en un barrio obrero muy poblado, tocando al río Llo¬
bregat, llamado La Bauma, distante de la parròquia, donde
va todos los días de fiesta y otros que convenga un coadjutor
de la parròquia de Santa Maria del Vilar, a que pertenece,
para celebrar la santa Misa, oir confesiones, ensenar el cate-
cismo y celebrar otros actos religiosos.

Se ha edificado una hermosa capilla pública, que bendije
e inauguré, y una casa para un sacerdote maestro, a expen¬
sas todo de los propietarios y de la companía industrial, en
una colonia manufacturera, llamada La Coromina, dentro de
la demarcación parroquial de San Felío de Torelló.

En otra colonia industrial establecida en la parròquia de
Cabrianas se han puesto unas Hermanas de una congregación
diocesana llamadas Siervas del Corazón de Jesús, al objeto
de cuidar de la vigilància y educación cristiana de las jóve-
nes obreras, mediante que los duenos de las fàbricas pagan
una mòdica pensión.

En la población de Calaf se ha establecido de nuevo un co-
legio de Hermanos de la Doctrina Cristiana.

Al lado de estas novedades agradables he de dar cuenta a
Vuestra Santidad de los danos que ha sufrido esta Diòcesis a
consecuencia de la sedición anarquista que estalló en Cata-
luna en julio último. Hubo temores y conatos en varios pun-
tos de la Diòcesis, pero sólo a la ciudad de Manresa se llegó

RELACIÓ CANÒNICA A LA SANTA SEU

239

a hechos. En ella fueron incendiados tres conventos de reli-
giosas con sus iglesias: de Capuchinas, Hijas de Maria de la
Beata Juana de Lestonac y Siervas del Corazón de Jesús, con-
gregación diocesana principalmente dedicada al cuidado e
instrucción de jóvenes obreras. El monasterio de Capuchinas
quedó casi completamente en ruinas, pero se ha comenzado
la reconstrucción del monasterio e interinamente las religio-
sas viven reunidas en una espaciosa casa que les ha propor-
cionado gratis un hombre rico y benéfico. Las Hijas de Maria
pueden ya vivir en su convento después de hechas las repa-
raciones màs necesarias, si bien su magnífica iglesia quedó
totalmente destruida. Las Siervas del Sagrado Corazón vi¬
ven también en una parte de convento que no sufrió dano,
y con el auxilio divino repararan la parte incendiada y des¬
truida.

Ademàs, con respecto a institutos religiosos, sobre lo di-
cho en las relaciones anteriores, debo anadir que la orden de
ministros de los enfermos de San Camilo, que hace algunos
anos estan establecidos en esta Diòcesis y tienen su novicia-
do en un convento de la misma, en este ano han constituído
canónicamente la Provincià de Espana, residiendo su Provin¬
cial en el convento de Vich.

También he de manifestar a Vuestra Santidad que el Pa-
tronato mixto que se estableció en Manlleu, como expliqué en
la anterior relación, uno de cuyos objetos era suavizar las re¬
laciones económicas entre obreros y patronos, hace poco se
ha disuelto, habiéndomelo venido a manifestar los mismos
obreros. La indústria ha tenido contrariedades, las cosas se
complicaron y los obreros contrarios al Patronato amenaza-
ban con una lucha que hubiese sido fatal para los del Patro¬
nato. En cambio, en Santa Coloma de Queralt se ha consti-
tuido un Sindicato agrícola cristiano, que tiene alguna im¬
portància, haciendo casi desaparecer otro que se había cons-
tituido patrocinado por elementos radicales.

240

J. TORRAS I BAGES

Caput II

No he faltado a la ley de residència, y sólo he salido de la
Diòcesis: a) dos veces que he ido a Roma, para asistir a la so¬
lemne beatificación de los màrtires dominicos del Tonquín,
uno de los cuales era hijo de esta Diòcesis, y a la canoniza-
ción de San José Oriol, sacerdote secular de mi Diòcesis de
origen, y muy relacionado con esta de Vich; b) estuve ocho
días ausente de la Diòcesis, porque fui al pueblo de donde pro-
cedo para celebrar de pontifical en la fiesta de su santo Pa-
trón; c ) y salí también de ella para ir el ano pasado a la Se-
mana Social de Sevilla, cuyo discurso inaugural debía pro¬
nunciar y pronuncié. Practicada dos veces la Visita Pastoral
de todas las parroquias de la Diòcesis, ahora estoy haciendo
la tercera Visita; no pudiéndose hacer con màs frecuencia
porque la Diòcesis es dilatada, montanosa y de caminos muy
difíciles que se han de recórrer en mula. En todas las parro¬
quias de la Diòcesis, en todas las visitas hasta el presente he
predicado a lo menos una vez la palabra divina.

Con mucha frecuencia he administrado el sacramento de
la Confirmación, de modo que en esta Diòcesis seran muy po-
cos los que al hacer la primera Comunión no estén confirma-
dos. He conferido varias veces las sagradas ordenes no sólo a
súbditos mios, sino que también ajenos y a individuos de or¬
denes religiosas. El número de súbditos míos que he ordena-
do de distintos grados es el siguiente...

He predicado todos los domingos del Adviento y de la Cua-
resma en mi Catedral, a no ser que haya estado enfermo; y
ademàs he predicado varias veces en otras iglesias, a comu-
nidades religiosas, al Seminario y a pías asociaciones de dis¬
tintos puntos de la Diòcesis. En todas las parroquias de la
Diòcesis se predica la palabra divina, no sólo por el pàrroco,
sino que también casi en todas ellas hay lo que aquí se llama
Novenario de almas, que es una predicación a lo menos de
ocho días, hecha por un sacerdote forastero, que casi equiva-
le a una pequena Misión, acostumbrando con esta ocasión re-

RELACIÓ CANÒNICA A LA SANTA SEU

241

cibir los sacramentos tal vez la mayoría de los fieles. Ademàs
se han dado Misiones a ... parroquias. Durante este cuadrie-
nio he publicado diecisiete Cartas Pastorales, distribuyéndo-
las en buen número, y ademàs por distintos motivos espiri -
tuales he publicado en el Boletín de la Diòcesis, para ser leí-
das en las parroquias, diez alocuciones pastorales.

Durante este cuadrienio he fundado otra capellanía en el
Colegio Pontificio Espanol de Roma, con la cual son dos los
alumnos que esta Diòcesis a sus expensas sostiene en el mis-
mo, habiendo hoy, ademàs, otros dos alumnos que se man-
tienen a sus expensas.

Caput III
Del clero secular

Nada tengo que anadir a lo referido en las anteriores re¬
laciones; sólo rectificaré que así como dije que los pàrrocos
la segunda misa, los que pueden binar, la aplicaban con es-
tipendio que servia, con autorizaciòn Vuestra, para la manu-
tención de los estudiantes pobres del Seminario, ahora ha de-
jado de hacerse, porque los estipendios son escasos y así no
había para todos los sacerdotes. Igualmente debo manifestar
que, celebrado un concurso numeroso para provisión de
parroquias, establecido ya cada uno en la suya, que en esta
Diòcesis montanosa y dispersa siempre es difícil, me ocupa-
ba en extender a toda la Diòcesis las conferencias de moral,
pero vino la sedición anarquista que ha dejado al país inquie¬
to, y no he creído oportuno por ahora intentar el estableci-
miento de una institución excelente, pero de la cual el clero
ha perdido el gusto, y que ademàs aquí presenta dificultades
de orden material. Creo prudente esperar ocasión màs opor¬
tuna.

242

J. TORRAS I BAGES

Caput V
De Monialibus

Nada tengo que anadir en este punto a las anteriores re¬
laciones y a lo que digo en el capitulo I de la presente, sólo
que el Monasterio de la Visitación de Santa Maria de la ciu-
dad de Manresa, que en la relación anterior manifesté que pa-
saba dificultades graves, sobre todo de orden económico, que
hacían temer por su existència, la Providencia divina lo ha fa-
vorecido y ahora ya puede considerarse casi en situación nor¬
mal.

Caput VI
De Seminario

El número de estudiantes de este Seminario en el presen¬
te curso es de ... Hemos procurado que disminuyese el núme¬
ro, porque tenemos exceso de clero, pero con suavidad y par¬
simònia para no chocar con la tradición del país que siempre
ha producido mucho clero, lo cual, a pesar de algunos incon-
venientes, tiene la venta ja de favorecer la adhesión del pue-
blo a la Iglesia.

Para asegurar mejor el éxito de la vocación, he ordenado,
y cada ano se cumple, que los jóvenes, al acabar los cursos
de Filosofia, antes de entrar en la facultad de Teologia, prac¬
tiquen Ejercicios espirituales, para deliberar sobre su voca¬
ción en la Casa de la Compartia de Jesús de Manresa, o en la
Casa de Misioneros del Corazón de Maria de Vich, sin perjui-
cio de los que cada ano practica todo el Seminario.

Ademàs de las plàticas que ordinariamente se dirigen a
los alumnos, he establecido para los dos últimos cursos una
conferencia espiritual cada semana que les hace un sacerdo-
te del Oratorio de San Felipe Neri de esta ciudad.

RELACIÓ CANÒNICA A LA SANTA SEU

243

Caput VIII
De Populo

Cumpliendo lo mandado por esa Sagrada Congregación
en su Decreto de 20 de diciembre de 1905, De dispositionibus
requisitis ad freqüentem et quotidianam Communionem eucha-
risticam sumendam, debo manifestar que el Decreto fué pu~
blicado en esta Diòcesis y explicada la mente del mismo en
Carta Pastoral dirigida a los fieles, y que el pueblo piadoso
se aprovecha de la amorosa institución del sacramento del
Cuerpo de Cristo, recibiéndole con frecuencia. Lo cual, si
siempre es conveniente, ahora es màs necesario este celestial
auxilio de los sacramentos, porque el pueblo es seducido por
los socialistas que envuelven doctrinas económicas con im-
piedades, y el socialismo ejerce una atracción vehemente so¬
bre el pueblo obrero, especialmente el que se ocupa en las in-
dustrias manufactureras, que en esta Diòcesis abundan rau-
cho.

Ademàs, los periódicos impíos se extienden por todas par-
tes y, como es natural, ejercen una influencia pestífera con¬
tra la fe. En la Diòcesis, publicación permanente abiertamen-
te impía no creo que haya; en la ciudad de Igualada había un
periódico abiertamente enemigo de la Iglesia catòlica, y lo
prohibí, y dejó de publicarse al cabo de algún tiempo.

Algunas asociaciones establecidas en las grandes ciudades
trabajan con celo, publicando instrucciones, reglamentos y
proyectos para defender la Religión hoy tan hostilizada; pero
a mi entender, Beatísimo Padre, lo que màs falta nos hace es
el espiri tu evangélico, único bàlsamo que puede dar vida es¬
piritual al pueblo cristiano, que va muriendo bajo la influen¬
cia de las falaces promesas del socialismo, que lo absorben
de una manera irresistible, quedando casi ya solamente en
las comarcas y poblaciones industriales el pusillus grex que
no faltarà jamàs. No obstante, debo hacer constar que en esta
Diòcesis, entre los obreros de fàbrica seducidos por el socia-

244

J. TORRAS I BAGES

lismo o que a lo menos simpatizan con él, aun hay muchos
que no se han apartado de la Iglesia.

Tampoco es ajeno a este lugar el manifestar a Vuestra San-
tidad, tratàndose en este capitulo del pueblo de la Diòcesis,
que en el ano 1907 celebramos una peregrinación al Santua-
rio de Nuestra Senora de Lourdes, que yo presidí, habiendo
asistido a la misma ... personas, principalmente de clase po¬
pular, lo cual es un dato significativo, porque aquí el pueblo
en su gran masa es obrero y los gastos del viaje suponen en
el obrero un sacrificio económico de cuantía.

Buscando un medio eficaz que oponer a la propaganda im-
pía de que el pueblo es víctima, se ha establecido en esta Diò¬
cesis una junta que procura enviar el mayor número posible
de obreros y otros a Ejercicios espirituales a las Casas que la
Companía de Jesús tiene en esta Diòcesis y en la de Baicelo-
na. A pesar de que hace muy poco tiempo que se ha estable¬
cido esta obra, ha dado resultados satisfactorios, pues han
asistido en diversas tandas obreros industriales, labradores,
propietarios rurales, secretarios de Ayuntamiento. \ hase
dado el caso de obreros de fàbrica que, vueltos a ésta después
de los Ejercicios, se han convertido en propagandistas de ellos
entre sus companeros de trabajo.

Tal es, Santísimo Padre, lo que me ha parecido debía ma-
nifestaros en esta relación cuadrienal, pidiendo perdón a
Dios, en la persona de Vuestra Santidad, de las negligencias,
descuidos y administración de la Diòcesis, y los consejos, ad-
vertencias o mandatos que Vuestra Santidad crea convenien-
te dirigirme para obtener un mayor bien espiritual de los fie-
les y una mayor glòria de Dios.

TERRATRÈMOLS DE CALÀBRIA I
SICÍLIA

Als reverends Rectors i fidels cristians de la Diòcesi

A Itàlia, en les regions de la Calàbria i de la Sicília, hi ha
hagut uns terratrèmols que han causat tals desgràcies, que
omple d'horror el sentir relatar-les. Potser no hi ha en me¬
mòria d’homes, ni en els escrits de la història, notícia de ma¬
jor desolació. Ciutats populoses, viles i pobles han quedat
convertits en runes, havent mort, sembla, dues-centes mil
persones i quedat ferides potser tres-centes cinquanta mil. La
supèrbia humana, que es creu que tot ho pot i que disposa de
les forces de la naturalesa, ha rebut una gran lliçó; l'home no
és ni un rei ni un déu, sinó una pobra criatura a qui les for¬
ces de la naturalesa arrabassen com fulla seca dels arbres;
però Déu, Senyor nostre, vol que aquesta lliçó serveixi als
cristians per a exercici de caritat. Si tots els homes som ger¬
mans, en l’hora de la desgràcia és quan s’ha de conèixer, i
aquesta és l’hora en què havem de practicar el principi fona¬
mental de la llei santa de Jesucrist, que ens ensenya que els
homes havem d’estimar-nos els uns als altres. La caritat
l’hem d’exercir fins envers aquells homes que no coneixem,
però que són germans nostres. Allà, en aquelles regions d’I-
tàlia, hi ha mils i mils famílies que ploren la mort dels seus,
altres que han quedat esguerrats, tots sense casa ni aixopluc,
criatures sense pares, i moltíssims en mig de la major misèria.

246

J. TORRAS I BAGES

En els primers temps del Cristianisme, els cristians dels
diferents països s'ajudaven els uns als altres; a 1 hora dels di¬
vins oficis feien col·lectes, i amb paraules d amor i caritat en¬
viaven lo que havien recollit al lloc de la necessitat.

Aquesta llei de la caritat avui també impera entre els cris¬
tians i durarà sempre, perquè és la pràctica de 1 amoi al
pròxim; per això, veient que s’han commogut les entranyes
de tot el món amb motiu de les tremendes desgràcies ocasio¬
nades pels terratrèmols de Calàbria i de Sicília, vos dema¬
nem, caríssims diocesans, una pregària i una almoina pei a
les víctimes d’aquell gran cataclisme, a qual fi disposem;

Que la festa pròxima a la rebuda de la present circular els
reverends Rectors la llegeixin al poble fidel, i després de la
Missa, el sacerdot, alternant amb el poble fidel, dirà cinc Pa¬
renostres, Avemaries i Gloriapatris , en adoració de les cinc pie-
cioses llagues de Nostre Senyor Jesucrist, que oferirà en su¬
fragi dels difunts i per les necessitats dels sobrevivents d a-
quelles grans desgràcies, i els reverends Rectors advertiran
al poble que el diumenge següent, durant les Misses, es pas¬
sarà a captar a fi que cadascú doni l’almoina que son cor li
dicti; i enviaran els senyors Rectors el resultat de la col·lecta
a aquesta Secretaria del Bisbat, que Nós cuidarem de fer ar¬
ribar a mans del Sant Pare la quantitat que s hagi recollit, a
fi que ell la destini a les necessitats dels que han sigut vícti¬
mes dels terratrèmols.

Que Déu Senyor nostre, caríssims germans i fills, ens doni
a tots l’esperit de caritat que ajuda a suportar les desgràcies
de la vida temporal, i ens obri les portes de la vida eterna.

Vic, 10 de gener de 1909

EN LA CONSTITUCIÓ DEL SINDICAT
AGRÍCOLA DE MOIÀ

Al Rvnd. Sr. Arxiprest de Moià*

Estimat senyor Arxiprest: Amb molt goig he sabut la cons¬
titució en eixa vila de Moià d’un Sindicat Agrícola i una Caixa
de Manlleus i Estalvis, essent aquesta institució com una de¬
rivació de la lliga de l'arbre fruiter que amb tant d’èxit im¬
plantà en sa vila natal un estimat i distingit artista, aplaudit
per quasi tota l’Europa.

Això significa la fecunditat del principi d'associació.
Aquesta, com un arbre robust, rebrota i treu nous tanys, que
un dia també han d’ésser arbres. L’associació és agradable a
la Iglésia catòlica, que, en virtut de l’encàrrec de son diví Fun¬
dador, aspira a fer una immensa associació de tots els indi¬
vidus que componen el llinatge humà, i fomenta les associa¬
cions secundàries que els homes de bona voluntat consti¬
tueixen per a la comuna utilitat. Dintre de la Iglésia han nas¬
cut i viscut una multitud d’associacions de tot llinatge, i ella,
la Iglésia, es complau en juntar les pedres que componen l’e¬
difici, els individus qui formen l’associació, per mitjà de la
suavíssima lliga de la caritat, que és la virtut sobirana del
Cristianisme, amb la qual es mitiga l'esperit de discòrdia que

* Carta publicada al «Butlletí de Defensa de l' Arbre Fruiter... de Moyà»,
núm. I, gener del 1909.

248

J. TORRAS I BAGES

tan fàcilment es manifesta en tota agrupació humana.

Esperem que la comarca moianesa, tan interessant i esti¬
mada, reportarà grans beneficis de la nova institució. La vila
i la comarca tenen per casa pairal l’esplèndida iglésia, par¬
ròquia i santuari, de Nostra Senyora de la Misericòrdia, i la
nova institució és una obra de misericòrdia, una obra d amor,
dels uns als altres entre els veïns de la comarca i de la vila.

Per això, al rebre, per medi d’un distingit propietari i al¬
tre dels organitzadors de la nova Associació, la súplica de Vos¬
tra Reverència i dels demés individus de la Junta, d una be¬
nedicció, l’envia amb el major afecte, i demana a Déu li con¬
cedeixi llarga vida pròspera i fecunda pel bé de tota la co¬
marca moianesa.

t El Bisbe de Vic

Vic, 18 de gener de 1909

EXHORTACIÓ PASTORAL SOBRE EL
MES DE MARIA*

Al Clero i fidels de la Diòcesi

La santedat és la major excel·lència que es troba entre els
homes, i la Verge Maria és la flor de la santedat. La santedat
és comunicativa, com desgraciadament també ho és el pecat;
per això la santa Mare Iglésia ens ensenya a fugir dels vicio¬
sos i pecadors, i a comunicar-nos amb els virtuosos i sants.
El poble cristià ha comprès també aquesta gran veritat, i con¬
duït per l’Esperit Sant, s'acosta a la Immaculada Reina de
tots els Sants i Mare de l'Amor hermós i es posa baix sa pro¬
tecció, acollint-se dessota de son maternal mantell, per dis-
frutar de la calor amorosa i vivificant del Cor immaculat de
la celestial Senyora, Mare i Advocada de pecadors.

La pietat cristiana representa a Maria Santíssima aixa¬
fant amb son peu el serpent infernal. Aquesta propietat de
destruir el mal la conserva i conservarà sempre la celestial
Senyora; el vici i l’heretgia són els dos grans mals del llinat¬
ge humà, i sols la influència de la Mare de Déu els treu de la
nostra naturalesa, mal inclinada pel pecat dels nostres pri¬
mers pares Adam i Eva.

Per això, pròxim ja el mes de maig, el Mes de Maria, es-

* Del «Boletín Oficial» de! bisbat, 15 d’abril de 1902. El Prelat, el 14 d’a¬
bril de 1909, s’adreçà als seus diocesans amb aquesta mateixa exhortació.

250

J. TORRAS I BAGES

crivim les presents ratlles d’exhortació al poble fidel perquè
renovi son amor a la Mare celestial que Jesús, nostre amorós
Redemptor, ens llegà des de la creu poca estona abans de mo¬
rir, com un llegat exquisit pel qual contínuament deuríem
dar-li gràcies.

Aprofitem-nos de tal llegat i siguem verdaders fills de Nos¬
tra Senyora, com Ella és verdadera Mare nostra; és impossi¬
ble que Ella no correspongui als nostres bons afectes. Diri¬
gim-li, doncs, d'un modo especial durant aquest mes, que la
pietat catòlica li té consagrat, els nostres càntics, les nostres
pregàries i els sentiments més purs de la nostra ànima.

La devoció a Nostra Senyora té una particular virtut per
purificar les ànimes. La llum il·lumina, la dolçor dolcifica, la
puresa purifica; i com Maria Santíssima és la més pura de
les criatures, exerceix sobre aquestes, quan dignament fre¬
qüenten el seu tracte, una gran influència de purificació. Per
això tots sabem que per la mediació de Maria, moltíssims, in¬
nombrables pecadors han sortit de l’esclavatge del vici i han
obtingut la dignitat de la virtut cristiana.

Procurem, doncs, tots aprofitar el pròxim Mes de Maria.
El món en el qual havem de viure llença de si malèfiques in¬
fluències, i havem d'estar amb gran precaució per no caure
en els abismes de pecat, que moltes vegades cobreix de flors
per fer-nos-hi caure més fàcilment; i si la invocació de Maria
és apropiada per sortir de l'abisme del pecat i per purificar
les ànimes, son auxili és també omnipotent per gràcia per
mantenir-nos en el camí recte, per sostenir-nos dignament en
el camí de la virtut, i vèncer les temptacions que tan fàcil¬
ment ens sedueixen i enganyen.

Celebreu, doncs, tots, caríssims germans i fills, les devo¬
cions del mes de maig amb afecte filial envers la Immacula¬
da Verge Maria; els Rectors d’iglésies procurin donar-hi tota
la solemnitat possible, segons les circumstàncies, i que aques¬
ta solemnitat no sia profana i mundana, sinó pia, modesta i
religiosa, com correspon a la modestíssima i santíssima Se¬
nyora, a qual honor s'han de dedicar les piadoses funcions.

EXHORTACIÓ PASTORAL SOBRE EL MES DE MARIA 251

Facin de manera, amb les seves exhortacions, que els fidels
cristians, en honor de la Puríssima Verge, purifiquin durant
aquest mes les seves consciències amb la confessió sagramen¬
tal, i en honor de la Mare de Jesucrist que fortifiquin la seva
vida espiritual amb la Carn i la Sang de son Fill diví, és a
dir, amb la Sagrada Comunió.

I així les devotes pràctiques del Mes de Maria no seran so¬
lament un consol per a l’esperit, sinó també un profit per a
la nostra vida cristiana, que necessita ésser sostinguda, men¬
tre estem aquí en la terra, amb els mitjans celestials que ens
ensenya la santa Mare Iglésia.

Tant com exhortem als reverends Rectors a que en son
temple facin el Mes de Maria, igualment exhortem també als
pares de família, als mestres d’escola i demés persones que
tinguin dependents i no puguin assistir a les iglésies on se ce¬
lebrin tan devotes funcions, que procurin, si els és possible,
celebrar-lo particularment i amb la major devoció que pu¬
guin; així obtindran sa poderosa protecció en vida i en mort,
i Ella, constituïda per son diví Fill Jesucrist en auxili dels cris¬
tians, pregarà per nosaltres ara i en l'hora de la nostra mort,
ens deslliurarà dels perills de la vida, i ens introduirà a la pà¬
tria celestial, servint-nos de mitjancera i intercessora davant
del Jutge etern.

Els reverends Rectors de les iglésies llegeixin al poble fi¬
del aquesta nostra exhortació i procurin explicar-la senzilla¬
ment i fomentar tant com els sia possible la devoció a la Im¬
maculada Verge Maria, devoció que, en sentir de molts Sants,
és un signe de predestinació a la Glòria.

A LA SECCIÓ CATEQUÍSTICA DE
L'ORDRE TERCERA DE N. P. S.
FRANCESC, DE MANRESA, I A TOTS
ELS QUE COOPEREN A LA SEVA OBRA

S’acosta el dia en què celebrareu solemne certamen i dis¬
tribució de premis als nois i noies dels vostres Catecismes, i
en aquesta solemnitat no ha de faltar-vos la Nostra paraula,
puix a vosaltres els catequistes us considerem estimats coo¬
peradors en el ministeri pastoral d'ensenyar al món la doc¬
trina de l'Evangeli, i als vostres joves deixebles els hem de
considerar com els tendres anyells del bon Pastor Jesús i de
la divina Pastora Maria Santíssima. No hi ha res més inte¬
ressant que la Doctrina cristiana, puix al món no hi ha hagut
cap savi tan superb que s'hagi cregut haver inventat una cièn¬
cia que li sigui superior, i el món, a pesar de la lleugeresa que
tenim els homes i l’amor a totes les novetats, sempre ha tro¬
bat la doctrina de l’Evangeli superior a totes les ciències hu¬
manes, perquè l'Evangeli és la ciència de Déu.

Es la ciència de Déu i la llei de Déu. La Llei és la regla de
la nostra vida, i una vida sense regla és una vida desarregla-
da, i per això és necessari des de la infància gravar en la cons¬
ciència dels homes la llei de la nostra vida, que vingué a en¬
senyar-nos Jesús nostre dolcíssim Redemptor. Ensenyar la
Doctrina cristiana no vol dir altra cosa que gravar en el cor

A LA SECCIÓ CATEQUÍSTICA DE L'ORDE TERCER DE S. FRANCESC 253

dels nois i noies la llei de la nostra vida, la regla que havem
de tenir en tota la nostra conducta, si volem viure dignament
en la terra, i obtenir la salvació eterna en sortir d'aquest món
de misèries.

Per això us exhortem a tots, catequistes, nois i noies i pa¬
res de família, a la constància en aquesta pràctica de l’ense¬
nyança de la Doctrina cristiana. Als sacerdots us recordem,
a vosaltres de Manresa, el gran exemple de sant Ignasi de
Loiola, que en eixa mateixa estimada ciutat exercità aquest
ministeri d’ensenyar la Doctrina, i un dels seus deixebles, teò¬
leg insigne al Concili de Trent, abans d’assistir a les sessions
del Concili anava a les esglésies a ensenyar el Catecisme als
nois. Als pares de família els recordem l'exemple edificant de
les famílies antigues d’aquest país en què ells mateixos eren
els que ensenyaven la Doctrina als seus fills i dependents; i
als nois i noies la docilitat que han de tenir en aprendre la
doctrina de salvació, puix que és necessària per a rebre dig¬
nament els Sagraments de la Iglésia i per a ésser bons cris¬
tians.

Celebreu, doncs, amb solemnitat i espiritual alegria la
pròxima festa del Certamen i distribució de premis de la Doc¬
trina cristiana, amb molta més raó que es celebren Jocs Flo¬
rals en honor de la poesia o certàmens científics en honor de
les ciències humanes, puix la doctrina de l'Evangeli, que s'en¬
senya en el Catecisme, és una poesia i una ciència incompa-
rablement superior. És la poesia i la ciència de la pau i del
consol, és la poesia i la ciència de tots, que ens mostra la be¬
llesa eterna de tot un Déu i la veritat invencible de tots els
segles, i la llei de tot el llinatge dels homes, sigui qualsevol
la llengua que parlin o el país que habitin. I Jesucrist Senyor
nostre, el primer evangelitzador i el primer catequista, el
Mestre verdader del llinatge humà, volgué que la seva cièn¬
cia sublim de salvació no fos per una classe, sinó per a tot el
poble i per a tota condició de persones, puix vol que tots els
seus deixebles formin com una sola família. Per això la pròxi¬
ma solemnitat ha d’ésser una festa de família de tota la ciu-

254 J- torras i bages

tat de Manresa, que el vostre Pastor desitja celebreu amb la
major alegria i en ella espiritualment pendrà part; enviant-
vos ja des d’ara la seva benedicció en nom del Pare, del Fill
i de l’Esperit Sant. Amén.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 23 de juny de 1909

EL SANTÍSSIM ROSARI

255

EL SANTÍSSIM ROSARI

Al ClERO I FIDELS DE LA DlÒCESI

S’acosta el mes d'octubre, dedicat al Rosari de Maria San¬
tíssima, que la Iglésia nostra Mare vol que sia un temps de
particular devoció dels fidels cristians a fi que Déu, per me¬
diació de la gloriosa i sempre humil Verge Maria, apiadant-
se dels homes, aparti del món la malícia diabòlica que con¬
tínuament treballa per impedir la nostra eterna salvació.

La Iglésia en totes les grans necessitats i conflictes de la
Cristiandat s'ha servit principalment, com arma de combat
en les lluites contra de l'heretgia, de l'oració del sant Rosari.
En una hora en què la Iglésia semblava que havia d'ésser de¬
vorada per la multitud de les heretgies, nostre Pare sant Do¬
mingo instituí i predicà la santíssima devoció del Rosari, i lo
que no pogueren obtenir ni la ciència, ni la política, ni la guer¬
ra, fou obtingut per medi del Rosari: l'exaltació de la fe ca¬
tòlica, la pau del poble cristià i la purificació dels costums.

Avui estem en uns temps semblants als de sant Domingo.
L'heretgia ha enganyat a un gran número d'homes que per¬
segueix la Religió i voldria treure de la terra el Nom sacra-
tíssim de Jesús, nostre únic Salvador; per això havem vist in¬
cendis, destruccions, assassinats, sacrilegis i robatoris contra
les sagrades iglésies, convents i persones religioses, i contí¬
nuament s’estampen un immens número d’escrits que s’es¬
campen per tot el poble, a fi de fer-li perdre la fe i portar-lo

256

J. TORRAS I BAGES

pels camins de la perdició eterna, corrompent-lo amb la im-
pietat, la deshonestedat i la blasfèmia. Contra d’aquest dilu¬
vi de pecats que sembla ha de negar al nostre poble, abans
tan cristià, en les aigües corrompudes de l'heretgia i del vici,
el remei principal, caríssims germans i fills, és la devoció del
santíssim Rosari de Maria. Ell és un preservatiu contra del
vici, arrela la fe catòlica en les nostres ànimes, encén en elles
l’amor envers el pròxim, fomenta la pau i concòrdia entre els
homes per medi de la suavíssima caritat divina, i és un bàl¬
sam de consolació pel nostre cor en les grans amargures de
la vida.

Per això us exhortem a tots a que procureu en el pròxim
mes d'octubre, consagrat al Sant Rosari, renovar aquesta de¬
voció excel·lentíssima i utilíssima en les parròquies, en les fa¬
mílies, en els tallers o treballades, en les fàbriques, en les es¬
coles, i que cada cristià faci del Rosari la seva oració de cada
dia i la seva arma de combat en les lluites que hem de sos¬
tenir contra del món, dimoni i carn, i en les quals serem ir¬
remissiblement vençuts sense l’auxili de l’oració i la interces¬
sió de la Immaculada Verge Maria.

D’un modo particular l’auxili dels cristians, la Verge auxi-
liadora, és la Mare de Déu del Roser, així ens ho ensenya la
santa Mare Iglésia. Acudim, de consegüent, a Ella, de qui diu
la Iglésia que és més poderosa que un exèrcit en ordre de ba¬
talla, implorant la seva protecció per medi del Rosari, que és
l'oració que més suaument i amb major eficàcia l'inclina a es¬
coltar les nostres súpliques. Tot cristià fervorós ha de procu¬
rar, durant el pròxim mes, resar devotament les tres parts del
santíssim Rosari que enclouen la memòria i l’adoració dels
principals misteris de la fe catòlica, essent de consegüent
aquesta la principal devoció de desagravi pels sacrilegis, he¬
retgies, blasfèmies i altres pecats que contra l’honra i glòria
de Déu i de la Verge Maria i dels altres sants s'han comès en
nostre país d’una manera tan escandalosa, especialment en
la darrera setmana del mes de juliol.

I juntament amb l'augment de la devoció a Maria Santís-

EL SANTÍSSIM ROSARI

257

sima, augmentem també la puresa de la nostra vida i la ca¬
ritat i amor envers el pròxim, a fi que així com nosaltres pia-
dosament coronem de místiques roses a nostra Santíssima
Mare la Verge Maria, Ella ens mereixi, després dels combats
d’aquesta vida, que siguem coronats nosaltres al sortir d’a¬
quest món amb la corona de la victòria i de la vida eterna
que ens meresqué son Fili, Nostre Senyor Jesucrist, pels mè¬
rits de la seva Encarnació, Passió i Mort, que devotament con¬
templem cada dia en el Sant Rosari. Amén.

f Josep, Bisbe de Vic

Vic, festa de la Santa Creu de setembre de l’any 1909

CONDEMNACIÓ DEL PERIÒDIC «LA
MONTANA REPUBLICANA»

Per quant per ordre nostre ha sigut examinada una col·lec¬
ció del periòdic titulat La Montana Republicana, que es pu¬
blica a Sallent-Manresa, i del dictamen que se’ns ha donat re¬
sulta que el dit periòdic, baix una etiqueta política, és una pu¬
blicació que propaga la impietat, escampant errors i heret¬
gies contra els dogmes fonamentals de la Religió de Jesucrist,
contra sa moral i sos sagraments, contra l’oració i vida cris¬
tiana, impugnant la fe, sense la qual, com ens ensenya l'E¬
vangeli, és impossible saivar-se; pel present prohibim als cris¬
tians de la Nostra jurisdicció la lectura del citat periòdic La
Montana Republicana, baix pena de pecat mortal.

I els reverends Rectors i demés encarregats de parròquies
llegiran al poble aquest Decret Nostre en la Missa major del
primer dia festiu després que l'hagin rebut.

Donat a Vic, als catorze dies del mes de gener de l'any mil nou-cents deu

EXHORTACIÓ SOBRE LES NORMES
D'ACCIÓ CATÒLICA SOCIAL
PUBLICADES PER L'EMM. SR.
CARDENAL AGUIRRE, PER DISPOSICIÓ
DEL PAPA PIUS X

A continuación insertamos las Normas de acción catòlica
social publicadas por el Emmo. Sr. Cardenal-Arzobispo de To¬
ledo, respondiendo a un encargo del Sumo Pontífice, que he-
mos recibido con la veneración que se merece el insigne Pre-
lado toledano, y sobre cuya aplicación en esta nuestra Diòce¬
sis daremos oportunamente las disposiciones convenientes.

Pero ya desde ahora creemos necesario hacer algunas ob-
servaciones al Reverendo Clero cuya dirección la Santa Ma-
dre Iglesia nos ha confiado. Çambian ciertamente las circuns-
tancias y las condiciones con que el linaje humano va hacien-
do en este mundo su viaje hacia la eternidad, y por esto el sa-
cerdocio, que por encargo de Jesucristo debe conducir y guiar
a los hombres en esta peregrinación, es necesario que se haga
perfectamente cargo de dichas condiciones y circunstancias,
y que las tenga en cuenta en el ejercicio de su ministerio evan-
gélico; pero aun es mas necesario que tenga siempre delante
de los ojos y muy metido en su corazón el Evangelio eterno.
El Evangelio de Dios responde a la substància humana, y es
invariable como lo es esta substància; porque si las circuns¬
tancias y las condiciones se mudan en el córrer de los tiem-

260

J. TORRAS I BAGES

pos, la relación entre el hombre y la eternidad siempre serà
la misma, y el lazo que une estos dos términos en realidad
serà siempre idéntico.

Es cierto que nuestra divina Religión, aunque Jesucristo
la implanto en el mundo al objeto de facilitar a los hombres
su eterna salvación, no obstante proporciona a la sociedad
tan tos medios de vida armónica y fecunda como si a este solo
objeto existiese; pero los sacerdotes nunca hemos de perder
de vista aquella divina sentencia: Quaerite primum regnum
Dei, et haec omnia adiicientur vobis.

El mundo tiene confianza en el sacerdote en cuanto ve en
él el hombre de Dios y de la eternidad y el intérprete de la
revelación sobrenatural. Si se les aparece como un filosofo,
político o sociólogo, le toma por un hombre profesional, un
hombre como los demàs, y le mide por sus cualidades inte-
lectuales, por uno de tantos como en el mundo predican filo¬
sofia, política o sociologia, quedando obscurecido el caràcter
de enviado de Dios, que constituye la esencia de nuestro sa-
cerdocio. No queràis nunca parecer ni filósofos, ni políticos,
ni sociólogos, sino sacerdotes, y sacrificad todo lo demàs a
esta dignidad divina, porque el sacerdocio tiene màs fuerza
social que la filosofia, la política y la sociologia.

Hemos creído conveniente, muy amados cooperadores
nuestros, haceros estas sencillas observaciones, porque en el
actual momento histórico el naturalismo domina en el aire
que respiramos y es la enfermedad de las almas dominante,
y el naturalismo no se cura ni con filosofia, ni con la econo¬
mia social, ni con la política. Los remedios para este mal no
se encuentran en la tierra, ni el mundo ha de pensar que pre-
tendemos curar le con tales remedios, porque entonces nos to¬
maria por uno de tantos como se presentan vendiendo salud
en todas las crisis sociales; mantengàmonos dignamente fir¬
mes en nuestro propio terreno de que no hay salud fuera de
Jesucristo; despidamos nosotros con nuestras palabras, accio¬
nes y costumbres el buen olor de Cristo; hagamos llegar a los
hombres la sublime atracción que ejerce sobre todo ser ra-

SOBRE LES NORMES D'ACCIÓ CATÒLICA

261

cional el Hijo de la Immaculada Virgen Maria, y Jesucristo
serà siempre el núcleo del linaje humano, ya que por tal ha
sido constituido según la eterna predestinación de su celes¬
tial Padre.

A la luz de estos principios leed las siguientes normas, y
en la pràctica de la vida social, al aplicar los procedimientos
que se aconsejan como convenientes en el presente estado de
cosas, tened siempre presente que en vuestras manos todos
los medios han de ir influidos por aquella unción que el apòs¬
tol san Juan nos dice que ensena y que como óleo divino se
propaga y difunde. Así el ministerio apostólico acreditarà
aquella identidad sublime que le distingue en todas las épo-
cas, en todos los países y en todas las situaciones sociales, y
que corresponde al sacerdocio eterno, cuya cabeza es el mis-
mo Jesucristo.

Febrer del 1910

AL MÍTING DE VIC CONTRA LES
ESCOLES LAIQUES

Aplaudeixo, saludo i envio la meva benedicció més afec¬
tuosa als dignes ciutadans que s’han reunit a Vic per a afir¬
mar solemnement el dret que el nostre país té a ésser cristià.
Catalunya és cristiana de des que és Catalunya, i deixaria
d’ésser-ho amb l'Escola neutra o laica. L escola forma les no¬
ves generacions, i l’escola sense Déu formaria no generacions
cristianes, sinó generacions impies. __

Els ciutadans estan obligats a mirar pel bé comú, i Deu
és necessari a l’home en la infància, en la joventut i en la ve¬
llesa. Prescindir de Déu a l’escola és declarar que la infància
i la joventut no necessiten per res a Déu, i tot cristià ha de
tenir per principi fopamental de consciència que l’home no
pot prescindir de Déu ni un sol instant de la seva vida.

En l’escola s’eduquen les noves generacions que vénen a
la vida, i treure a Déu de l’escola és educar a la joventut sen¬
se Déu, i educar sense Déu és educar contra Déu, perquè res¬
pecte de Déu l’home no pot ésser indiferent; a Déu o se l’es¬
tima o se l’avorreix. Així ho demostra 1 experiència de les es¬
coles laiques o neutres de França i d’Espanya, puix d elles ha
eixit un odi frenètic contra de la Religió, i 1 odi conti a la Re¬
ligió és odi contra Déu, perquè així com la Religió sense Déu
és no res, no existeix, Déu sense la Religió, per lo que toca als
homes, es redueix també a no res, es desvaneix.

AL MÍTING DE VIC CONTRA LES ESCOLES LAIQUES

263

Per això tots els ciutadans que creuen en Jesucrist i amen
al seu país no poden mirar-se amb indiferència que Déu sigui
tret de l'escola, ni fer-se solidaris de la blasfèmia dels parti¬
daris de l'escola laica, que diuen que la influència de Déu és
malèfica o perniciosa en l'educació de la joventut, com si Déu
fos el principi del mal, essent així que és el principi de tot
bé; i deveu tots vosaltres, ciutadans cristians i amants del
país, treballar amb diligència perquè les escoles siguin cris¬
tianes, si voleu que la nostra terra continuï essent cristiana,
que les vostres famílies, que els costums públics, que els sen¬
timents de les noves generacions siguin cristians, puix de l'es¬
cola sense Déu no poden eixir-ne cristians, sinó enemics de
Déu i enemics, de consegüent, dels que adorem a Déu.

Posar escoles sense Déu, formar ciutadans a qui des de la
infància s'aparta de Déu com si fos un Ser malèfic, és sem¬
brar llavor de discòrdia i d'odi dels uns ciutadans contra dels
altres, és portar una divisió social, conflictes de família i per¬
torbació de l'esperit públic; per això tot ciutadà cristià i pa¬
triota deu reclamar solemnement a fi que les escoles conti¬
nuïn essent cristianes, conforme mana la llei de Déu i exigeix
l'esperit públic del nostre país.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 6 de febrer de 1910

ALS CIUTADANS DE MANRESA I
COMARCA QUE DEFENSEN L'ESCOLA
CATÒLICA

Saludo als bons ciutadans de Manresa i de la seva comar¬
ca que s’han reunit per a proclamar la necessitat de que l'e¬
ducació de la joventut i de la infància tingui per base els grans
principis de la civilització, que són al mateix temps principis
necessaris de salvació eterna: l'amor a Déu i al pròxim, que
ens ensenyà Jesucrist.

Si a l’escola no s'ensenya que Déu és el Pare celestial, el
llinatge humà queda desemparat, i resulta fill de pare desco¬
negut, i si a l'escola no s’ensenya que els homes, perquè som
fills tots d'un mateix Pare, tots som germans, la fraternitat
universal, que és el gran principi que uneix a tots els homes
del nostre llinatge, queda dissolta, perquè els homes no són
germans si no són fills tots d’un mateix Pare.

Per això tot home que ama el poble i desitja en ell ordre
i dignitat, deu esforçar-se en que sempre l’escola es fundi en
una base cristiana. L’escola en gran part forma les genera¬
cions que vénen a la vida, perquè ella les educa. L’escola lai¬
ca o neutra en la realitat del fet resulta una escola sense Déu,
i les generacions sortides d’aquesta escola sense Déu no for¬
marien un poble cristià. I el poble català és un poble cristià,
no és un poble neutre, que neutre vol dir que no és ni una
cosa ni altra, i de consegüent insubstancial i sense virtut, sinó

ALS CIUTADANS DE MANRESA I COMARCA

265

que és un poble que ama el seu modo d’ésser propi, i que al
mateix temps vol lligar amb tots els altres pobles, realitzant
el gran desig de Jesús, Fill de Déu, de la fraternitat universal
del llinatge humà.

Per això aplaudeixo els ciutadans que van a reunir-se a
Manresa reclamant el caràcter cristià de les escoles, perquè
la Religió catòlica no solament és el nervi del nostre poble i
mitjà de salvació eterna dels homes, sinó que també és llaç
suavíssim destinat a juntar en una sola família a tots els po¬
bles de la terra; per lo qual augurant un èxit feliç al míting
de Manresa, envia a tots els concurrents la seva benedicció
més afectuosa.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 10 de febrer de 1910

ALS CIUTADANS D’IGUALADA QUE ES
CONGREGUEN PER A DEFENSAR
L’ESCOLA CRISTIANA

Envio la meva benedicció més afectuosa als dignes ciuta¬
dans que van a reunir-se a Igualada, per expressar pública¬
ment i d’una manera solemne la necessitat de que 1 Escola si¬
gui cristiana.

A l'escola s'hi ha d’apendre la ciència de la vida; no ha
d'ésser l’escola solament un aprenentatge de llegir, escriure i
comptar, sinó que, en bona part, en ella s hi han de formar
els homes que al seu temps sostindran la instrucció, la mo¬
ralitat i la justícia, la indústria i el comerç, és a dir, la civi¬
lització del país. I fora del Cristianisme no existeix verdade-
ra civilització. L'Europa i l’Amèrica sobresurten entre les al¬
tres parts del món, perquè són cristianes; i voler desteirar
d'Espanya el Cristianisme, és voler treure d’ella la civilitza¬
ció.

Treure el Cristianisme de les escoles és voler-lo desterrar
d’Espanya, perquè el Cristianisme és una vida íntima, i en
l’escola principalment, sobretot en les classes populars, és on
es transmet aquesta vida. ^Que li ha fet algun mal, el Cris¬
tianisme, a Catalunya? Sense la Religió, els catalans seran
més morals, més justiciers, més treballadors, s estimaran més
els uns als altres, que no pas si a l’escola se’ls ensenya la Doc¬
trina cristiana, que ens diu que per a salvar-nos hem d ésser

ALS CIUTADANS D’IGUALADA

267

honestos, justos, i que els homes ens hem d'estimar i ajudar
els uns als altres?

No és possible navegar sense brúixola; i una generació
educada sense la fe cristiana seria una generació desorienta¬
da, no sabria encaminar la vida, ignoraria les relacions que
hem de tenir els uns homes amb els altres, i s'allunyaria de
la fraternitat universal, que és el desig més íntim i intens dels
verdaders deixebles de Jesucrist Senyor nostre.

Tot home de sentiments humanitaris ha de voler que l'es¬
cola on s'educa la infància i la joventut sigui inspirada en la
doctrina del diví Redemptor Jesús, a qui Sant Pau anomena
Filantrop, perquè Jesús és, ha estat i serà sempre el verdader
amic dels homes.

La doctrina de Jesucrist no sols és una doctrina de salva¬
ció eterna, sinó que és també una doctrina de concòrdia so¬
cial. Tota la nostra llei, segons ensenya explícitament l’Evan¬
geli, es comprèn en l’obligació d'amar a Déu sobre totes les
coses i amar els altres homes com a nosaltres mateixos. El
Cristianisme és l’amor universal, puix fins ens imposa l'obli¬
gació d'amar als propis enemics.

I si aquesta llei d’amor és eternament convenient al lli¬
natge humà, en els nostres temps d’odis i rancors, de divi¬
sions i lluites, és encara més necessària. Per això aplaudeixo
als dignes ciutadans que van a reunir-se a Igualada reclamant
la necessitat de que l'Escola sigui cristiana. Cristians foren
els nostres passats, cristians som nosaltres, una mateixa nor¬
ma de vida ha guiat fins ara a les famílies catalanes en els
seus sentiments, en els seus costums, en les seves relacions so¬
cials; treure de les escoles la doctrina de Jesucrist és tergi¬
versar la manera d’ésser de les nostres famílies i del nostre
poble, és renegar de si mateix, és sostreure el fonament de la
nostra vida social, i quan d’una cosa se’n treu el fonament,
per necessitat s’enfonsa.

Que Catalunya, doncs, continuï essent cristiana, que la llei
de l’amor, cada dia més intens, sigui la llei de vida del nostre
poble, i que els futurs ciutadans que han de continuar aques-

268

J. TORRAS I BAGES

ta vida siguin educats ja en l’escola de la virtut i doctrina de
Jesús, que és el gran Mestre del llinatge humà, com ho desit¬
ja en harmonia amb els vostres sentiments el vostre Pastor es¬
piritual, qui us envia amb les presents ratlles l'expressió dels
sentiments més íntims del seu cor.

t Josep, Bisbe de Vic
Vic, 22 de febrer de 1910

EDICTO SOBRE LA CELEBRACIÓN DE
LA SANTA MISA

Siendo el santo sacrificio de la Misa el acto mas solemne
del cuito divino y mística reproducción del sacrificio del Cal-
vario que Jesucristo, Senor nuestro, ofreció a su eterno Padre
en expiación de nuestros pecados, la digna celebración de tan
augusto misterio sirve para aplacar la justícia divina, así
como su celebración indebida es un insulto a la Majestad del
Senor de cielos y tierra y una profanación del acto màs su-
blime de nuestra sagrada Religión. Aunque estamos persua-
didos de que la inmensa mayoría de Nuestro amado Clero ce¬
lebra con la debida preparación y reverencia el divino Sacri¬
ficio, no obstante, como la rutina y la disipación espiritual
pueden fàcilmente introducirse en nuestros corazones impi-
diendo aquellas disposiciones interiores y exteriores que se
requieren para la digna celebración del santo Sacrificio, he-
mos creído necesario dictar las siguientes reglas, que no son
otra cosa que la doctrina de la ïglesia.

1 .a Todo saerdote, aun cuando previamente haya hecho su
oración mental, al entrar en el templo para celebrar la santa
Misa, antes de dirigirse a la sacristía, adorarà reverentemen-
te, aunque sólo sea un momento, la real presencia de Jesu¬
cristo en el Sagrario.

2.a En la sacristía se man tendra recogido y en silencio, re¬
gistrarà en el misal, después de mirar el dietario, la Misa co-

270

J. TORRAS I BAGES

rrespondiente, colocando en el lugar debido las senales, a fin
de que en el altar no tenga que revòlver el libro a la presen¬
cia del pueblo fiel, que en tal caso recibe la impresión de una
Misa improvisada.

3. a Recitarà el texto sagrado con distinción y voz conve-
niente, elevàndola o bajàndola en conformidad con lo dis-
puesto por las sagradas Rúbricas, y ejecutarà los movimien-
tos y ceremonias con gravedad y pausa, de modo que el pue¬
blo comprenda que en aquel acto el sacerdote està en comu-
nicación íntima con Dios.

4. a Si el sacerdote celebra la Misa, aun la de Reguiem, en
menos tiempo de un cuarto de hora, incurre en pecado mor¬
tal, estando, de consiguiente, Nos dispuesto a castigar al que
así profane el augusto Sacrificio incurriendo en tal desorden.

5 .a Después de la celebración de la santa Misa el sacerdo¬
te darà acción de gracias en la misma iglesia, no sólo por ser
así debido a la Majestad divina, sino también para ensenar
pràcticamente a los fieles la obligación de mantenerse en de¬
vota oración después de haber comulgado.

6.a Se colocarà el presente Edicto en lugar visible de la sa-
cristía en todas las iglesias de la Diòcesis, y los reverendos
Pàrracos y otros encargados de las mismas procuraràn, en sus
respectivos templos, el cumplimiento del mismo, en lo cual
cargamos sus conciencias, dàndonos cuenta del quebranta-
miento de estas reglas si, lo que Dios no permita, algún sa¬
cerdote dejare de observarlas, para obrar en tal caso de la ma¬
nera que creamos màs conveniente al servicio de Dios, Senor
nuestro, cuya inspección la Iglesia nos tiene confiada.

Dado en nuestro Palacio Episcopal de Vich, a 26 de febrero de 1910

ALS VEINS DE VILAFRANCA DEL
PENEDÈS AMANTS DE L'ENSENYANÇA
CRISTIANA

Amb goig he rebut la participació de l’acte públic i solem¬
ne que es vol celebrar en la nostra estimada Vilafranca, per
a afirmar el principi de que les escoles deuen ésser cristia¬
nes. Si aquesta afirmació en favor de l'Escola cristiana és lò¬
gica i legítima en tot Espanya, ho és d'una manera molt sig¬
nificativa a Vilafranca del Penedès, pàtria dels grans mestres
cristians de Catalunya de des de sant Ramon de Penyafort a
l'insigne literat qual estàtua ha d’erigir-se prop del lloc en
què estan reunits, don Manuel Milà i Fontanals. Tant el sant
catedràtic de la Universitat de Bolonya, com el nostre mestre
de la Universitat de Barcelona, foren esperits cultíssims, i la
seva influència s'estengué per tot Europa, i ni a Sant Ramon
ni a en Milà i Fontanals la fe catòlica els serví de destorb per
a volar en els espais de la ciència.

A Vilafranca, doncs, pàtria d'insignes mestres cristians,
més que enlloc ha de repugnar la tendència que vol les esco¬
les sense Déu. Qui vol l’escola sense Déu, vol que les genera¬
cions que s'han d’educar en elles no siguin cristianes, i fins
que no siguin humanes. L’escola sense Déu és una escola an-
tihumana, perquè a Déu mai l'arrencaran de la consciència
humana, puix l'adoració a Déu en una forma digna o indigna
l’han practicada tots els pobles de la terra, i, de consegüent,
treure a Déu de l’educació de la infància i de la joventut és

272

J. TORRAS I BAGES

falsejar la consciència, i si tota situació falsa significa proxi¬
mitat de ruïna, una generació, un poble educat sense Déu, a
qui s’ha format una consciència falsa, a qui s'ha volgut am¬
putar una llei essencial a la naturalesa humana, que és Déu
presidint a la consciència, un poble així educat està pròxim
a la ruïna.

I els bons ciutadans que amen a Catalunya i volen la seva
continuació entre els pobles dignes i lliures han de reclamar
contra tot projecte de separar a Déu de l’educació de la in¬
fància i de la joventut, perquè això significaria la desnatura-
lització del nostre país, significaria que Catalunya deixaria
d’ésser cristiana, i aleshores Catalunya tampoc seria catala¬
na, perquè a Catalunya la féu el Cristianisme, i la seva natu¬
ralesa és cristiana; i si la tenim i estimem com un país hon¬
rat, treballador i intel·ligent, és perquè el seu Mestre ha estat
Jesucrist, a qui ara vol desterrar-se de l'educació de les noves
generacions que vénen a la vida.

La pàtria i la família viuen al calor de Déu, i així com en
la naturalesa física si no rebessin la benèfica acció del sol els
arbres i plantes quedarien raquítics i no produirien fruit, si
Déu deixava d'exercir sobre la societat la seva necessària in¬
fluència, si Déu desapareixia de la família, aquesta es dissol¬
dria, i en lloc d’ésser la llar familiar una irradiació de dolços
sentiments que constitueixen el consol de la vida, perdria tota
virtut d’atracció i quedarien reduïts els sentiments de famí¬
lia al glaç de la indiferència. I destruït el principi de la reli¬
gió cristiana de que els homes som germans, puix som fills
d’un mateix Pare celestial, la fraternitat humana desapareix;
aleshores la paraula fraternitat és buida i sense significat,
perquè germans vol dir fills d'un mateix pare, i aquells que
neguen que Déu sigui el Pare dels homes no poden dir que
aquests siguin entre si germans. La indiferència, doncs, dels
uns homes envers els altres, l'explotació del dèbil en profit
del poderós augmentaria d'una manera prodigiosa en una so¬
cietat sense Déu; per lo qual el bé social demana que cada
dia sigui més viva la fe en Déu, el temor de que totes les nos-

273

ALS VEÏNS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

tres obres seran examinades per un Jutge omnipotent i etern,
ia creença de que l’home serà premiat o castigat, segons hagi
estat el seu comportament envers els altres homes.

Per això tot ciutadà reflexiu i que ama al seu país ha de
treballar en contra de l'escola sense Déu i perquè l'ense¬
nyança de la infància i de la joventut continuï essent cristia¬
na, puix la nostra Religió no sols es proposa que els homes
ofereixin a Déu l’homenatge que Ell es mereix, sinó també
que la pau, l'amor i el respecte entre els homes regnin en la
societat, és a dir, el predomini de la civilització que havem
vist fa pocs mesos escarnida en la gran ciutat de Barcelona i
en altres de Catalunya pels apòstols i deixebles de l’escola
sense Déu.

Per això aplaudeixo amb gran afecte als meus paisans que
a Vilafranca es reuneixen per a proclamar la necessitat de
que les escoles siguin cristianes.

t El Bisbe de Vic

AL JOVENT DE LA PARRÒQUIA DE ^
SANTA MARIA DE LA TORRE D’ORISTA

Estimats:

Fins a mi, Pastor de la Diòcesi, haveu fet arribar per mit¬
jà de la vostra amorosa carta l’eco del solemne Al·leluia que
haveu cantat el sant dia de la Pasqua de Resurrecció en vos¬
tre temple parroquial, ensenyats i dirigits pel senyor vicari
mossèn Fitó. Haveu cantat junts la Missa d ’Angelis, perquè el
cant de la Iglésia és un ressò dels càntics angelicals, i en pre¬
mi del vostre piadós estudi per a apendre el dolç sant ecle¬
siàstic, demano a Jesús Senyor nostre que, així com els vos¬
tres llavis imiten als àngels en l’alabança divina, faci que els
vostres cors sien també angelicals per a consol de les vostres
famílies i de la vostra parròquia i del vostre senyor Rector i
per la vostra salvació eterna, enviant-vos a tots, joves i noies,
la meva paternal benedicció.

Vic, 29 de març de 1910

JUNTAS DE ACCIÓN CATÒLICA Y
SOCIAL EN LA DIÒCESIS

Para cooperar a la organización y unificación en toda Es-
pana de la Acción Catòlica y Social, secundando los deseos
de Su Santidad Pío X expuestos en la Carta dirigida al Emmo.
Sr. Cardenal Arzobispo de Toledo, y en conformidad a las nor-
mas publicadas por dicho senor Cardenal, disponemos la fe-
deración de las Asociaciones católicas existentes en cada po-
blación, como existe ya en las principales ciudades de la Diò¬
cesis, a cuyo fin venimos en establecer lo siguiente:

1 . Constituímos la Junta Central Diocesana de la Federa-
ción de Asociaciones para la Acción Catòlica y Social, la cual
se compondrà de Presidente, Vice-Presidente, Secretario y Vi-
ce-Secretario, siendo vocales de la misma los Pàrrocos de la
Ciudad, Superiores de las Comunidades Religiosas de hom-
bres, Consiliarios de las Asociaciones de mujeres y los Presi¬
dentes o representantes de las sociedades católicas federadas,
reservàndonos el derecho de aumentar el número de vocales,
con las personas que por sus méritos o cualidades creamos
que puedan ser útiles sus servicios.

2. En todas las Parroquias del Obispado en que el Pàrro-
co crea posible la constitución de una Junta de Acción Catò¬
lica y Social, procederà a organizarla tomando por base la fe-
deración de las Asociaciones católicas de la localidad, cuyos
Presidentes u otros representantes de las mismas podran for-

276

J. TORRAS I BAGES

mar la referida Junta, que el Rdo. Pàrroco, si lo cree útil, po¬
drà adicionar con alguna otra persona.

El cargo de Presidente debe ejercerlo el Pàrroco, y nom-
brarà de entre los Vocales un Vice-Presidente, un Secretario
y un Tesorero.

3. En las poblaciones de Manresa e Igualada, a màs de las
juntas parroquiales, propias de cada Parròquia de la pobla-
ción, para los fines de Acción Catòlica peculiar de la parrò¬
quia (beneficencia, catecismo, funciones religiosas en los días
solemnes, etc., etcètera), se constituirà una Junta que tendrà
por Vocales a los Superiores de las Comunidades religiosas,
Consiliarios de Asociaciones de mujeres y a todos los Presi¬
dentes o represen tantes de las Asociaciones católicas de la po-
blación, y cuya presidència corresponderà al Arcipreste.

4. Cuando en un término municipal exista màs de una
iglesia parroquial, el Pàrroco de la que lleve el nombre de la
cabeza del Municipio reunirà también a los Pàrrocos de la de-
marcación municipal, para la federación de todas las Asocia*
dones que existan en las varias parroquias, en la forma que
se indica anteriormente.

5. Los senores Pàrrocos deberàn comunicar a la Junta
Central Diocesana la consti tución de las Juntas Parroquiales
una vez las hayan constituído, y podràn elevar también a di-
cha Junta Central todas las consultas que deseen para todas
las dudas o dificultades que se les ocurran.

6. La Junta Diocesana de Acción Catòlica tendrà el caràc¬
ter y atribuciones del Consejo Diocesano de las Corporacio-
nes Católico-Obreras, y en tal concepto estarà en relación con
el Consejo Central.

7. Todas las Juntas de Acción Catòlica adoptaràn la cos-
tumbre de reunirse todos los meses en el día que acuerden.

t El Obispo

Vich, 30 de marzo de 1910

ALS CANTORS DE SALLENT

Amb molt gust rebo el missatge amb què Pàrroco, Vica¬
ris, eclesiàstics i els cantors seglars, joves, noies i altres, era
participeu com el dia de Sant Josep, amb gran número de
veus, haveu cantat la Missa d ’Angelis en la vostra hermosa
iglésia parroquial.

Els fills de Sallent, que fa tants segles senten com el cor¬
rent del Llobregat, saltant i cantant, alaba al Criador de to¬
tes les coses amb una harmonia contínua, haveu volgut apren¬
dre l'exemple de la naturalesa, i amb vostres cants, més no¬
bles que les harmonies d'aquell, perquè surten del cor, haveu
acompanyat amb vostres veus el sacrifici del Fill de Déu que
s’ofereix al Pare celestial per a la salvació dels homes.

I ho haveu fet amb ei cant que ens ensenya la Iglésia, do¬
nant exemple eloqüent a les altres parròquies del Bisbat. Per
això, al felicitar- vos, vos exhorto a la constància en continuar
sostenint la magnificència del culte diví i vos envio la més
afectuosa Benedicció.

Vic, 7 d'abril de 1910

LA SANTIFICACIÓ DE LES FESTES

Als FIDELS CRISTIANS DE LA PRESENT CIUTAT I COMARCA

És la nostra principal obligació mantenir en el cor dels fi¬
dels el respecte a la Llei de Déu, que és al mateix temps la
llei essencial del llinatge humà. És un article d aquesta Llei
la santificació del diumenge. I en aquest article d una mane¬
ra especial podem dir que s’hi conté tota la llei cristiana, que
consisteix en amar a Déu i en amar al pròxim; peiquè el re¬
pòs del sant dia de la festa es dirigeix a glorificar a Déu, el
nostre principi i el nostre fi, i a glorificar a 1 home; puix
aquest, deixant el treball, manual o servil, multiplica les foi-
ces de son cos i eleva el seu esperit mediant la consideració
de les immortals veritats de la Religió, i educant i pui ificant
els sentiments del seu cor amb 1 amorós tracte de la família
i dels amics, i amb l'honesta recreació.

I com, desgraciadament, el respecte al sant dia de la festa
fa algun temps que en aquesta ciutat i els seus voltants es veu
públicament trencat, avergonyint-nos de que en un país ca¬
tòlic es tingui menys respecte a la Llei de Déu i a la llei de
la humanitat del que se li té en països protestants, volem re¬
novar als nostres estimats fidels aquest article de la Llei i ci i-
dar l'atenció de tots, més encara dels qui fan treballar que
no pas dels qui treballen, sobre la responsabilitat de la seva
conducta, que és un afront del llinatge humà i una injúria a
la glòria divina. D'ella són víctimes la part dels nostres ger-

LA SANTIFICACIÓ DE LES FESTES

279

mans més desgraciats, els més pobres, els més subjectes, els
qui estan més pròxims a l’esclavitud i que són precisament
els qui Jesucrist mirà amb predilecció i la Iglésia ha de trac¬
tar amb més amor. ^Ni el dia de la festa podran aquests es¬
timats germans nostres alçar el cap de la terra i nodrir i con¬
solar el seu cor amb els dolços sentiments de la Religió, de
la família i de l'amistat? ^Són ells, per ventura, d’un llinatge
diferent del nostre, per tractar- los amb tanta crueltat? <:No
són fills de Déu, redimits per la sang preciosíssima de Jesu¬
crist i destinats a la glòria eterna?

El pecat que es comet contra d’aquests estimats germans
nostres clama venjança davant de Déu Omnipotent, davant
d’Aquell que ens diu en les Sagrades Escriptures: «Lo que fa¬
reu amb algun d'aquests petits ho fareu amb Mi.»

Per tant, moguts per la nostra consciència de Pastor espi¬
ritual de les vostres ànimes, i per l’amor que devem a Déu, i
que el cristià li manifesta d’un modo públic i solemne en el
dia de la festa, que és per excel·lència el dia del Senyor, mo¬
guts per l'amor que devem al nostre pròxim, i més en espe¬
cial als homes més pobres i necessitats, que són les princi¬
pals víctimes de l’abús intolerable del treball manual o ser¬
vil en els dies de la festa, vos exhortem fervorosament a fi
que respecteu la Llei del Senyor, amb lo qual honrareu a Déu
i al pròxim i mereixereu les benediccions celestials, en penyo¬
ra de les quals vos donem la nostra en nom del Pare f i del
Fill f i de l’Esperit Sant t- Amén.

Vic, 13 d’abril de 1910

ALS FIDELS CRISTIANS DE LES
PARRÒQUIES DE LA PRESENT CIUTAT
I SA COMARCA

Caríssims:

Alguns zelosos sacerdots que propaguen la devoció de la
Visita domèstica a la Sagrada Família es proposen celebrar
una devota peregrinació en honor de Jesús, Maria i Josep, vi¬
sitant la iglésia de l'Orfelinat Agrícola de Sant Julià de Vila¬
torta, servit per religiosos de la Sagrada Família. El progra¬
ma i ordre que en ella s'observarà ja serà publicat oportuna¬
ment.

Però Nós no volem deixar d’exhortar- vos a tan piadosa ce¬
rimònia, puix és com una solemne commemoració d'un dels
actes públics de la Sagrada Família de Natzaret que més ha
de servir d’edificació al poble cristià: la Visita practicada al
temple de Jerusalem per Josep i Maria, acompanyats de 1 In¬
fant Jesús, quan aquest tenia l’edat de dotze anys.

Avui, per desgràcia, la família es va dissolent, i els actes de
pietat, i sobretot els actes públics de pietat, celebrats per tota
la família reunida ja quasi han desaparegut; i, no obstant, el
practicar la pietat cristiana tota la família reunida és el vincle
d’unió, de pau i d’amor més propi per mantenir les famílies en
aquella dignitat a què va elevar-la el Fill de Déu, i de què tan
admirable exemple ens dóna la santa Família de Natzaret.

Sigueu tots devots d’ella, com ho desitja la santa Mare

ALS FIDELS CRISTIANS DE LES PARRÒQUIES

281

Iglésia, que, per boca dels Summes Pontífexs, tantes vegades
ha exhortat al poble cristià a honrar i venerar la Sagrada Fa¬
mília i a imitar les seves virtuts. El pare de famílies té un
exemple admirable que imitar en el gloriós Patriarca Sant Jo¬
sep, a qui el Sagrat Evangeli anomena el just, perquè tenia
totes les virtuts pròpies d’un pare de famílies. Discret, treba¬
llador, amb el cor posat en Déu, conformat als designis de la
Providència, cuidava amb amor de les persones de la seva
companyia, la seva puríssima i santíssima Esposa, i ei Fill de
l’Etern Pare, que aquest havia posat baix son cuidado quan
volgué que s'encarnés i fes home per a la redempció del nos¬
tre llinatge.

La mare de famílies deu contemplar la modèstia, la sub¬
missió, la diligència, l’oració fervorosa d'aquella Dona esco¬
llida per Déu entre totes les dones, i que amb gran humilitat
passà la vida sense entregar-se a les vanitats del món, i dedi¬
cada als quefers i obligacions de la seva casa, servint al seu
Espòs i al seu santíssim Fill, Jesús.

I els fills de família en el jove Jesús de Natzaret, Fill de
Déu, han d’imitar la submissió, la pietat i l’amor al treball,
el respecte als pares, i l'assistència a les pràctiques de la san¬
ta Religió amb què l’home ha d’honrar i venerar a son Déu i
Senyor.

Assistiu, doncs, caríssims, amb modèstia, devoció i reco¬
lliment, a la peregrinació en honor de Jesús, Maria i Josep.
Uniu-vos espiritualment a la Sagrada Família quan pujaren
junts al temple de Jerusalem per adorar al Senyor. Assistiu a
la piadosa cerimònia reunits els de cada família; que sigui
aquesta una peregrinació de famílies cristianes, que serveixi
per enrobustir i purificar el sentiment de família, l'amor dels
esposos entre si, dels fills als pares i dels pares als fills, i dels
amos al servei, recordant-vos de que, en concepte de la santa
Mare Iglésia, les persones del servei vénen a ser com uns fills
de la família.

Purifiqueu aquell dia les vostres consciències amb el sa¬
grament de la Penitència, i rebeu la Sagrada Comunió del Cos

282

J. TORRAS I BAGES

i de la Sang de Jesucrist, a fi que la gràcia divina davalli en
les vostres ànimes; dirigiu-vos a la piadosa Visita de la pere¬
grinació passant devotament pel camí el sant Rosari, que és
per excel·lència la devoció de les famílies cristianes i la que
honra especialment a Jesús, Maria i Josep; feu de tot aquell
dia una santa jornada consagrada a la divina Família de Nat-
zaret, a fi d’alcançar de Déu les celestials benediccions sobre
tots vosaltres i les vostres famílies, lo qual Nós demanem
també humilment al Senyor, enviant-vos amb el major afec¬
te la nostra pastoral benedicció en nom t del Pare, i f del
Fill, i t de l'Esperit Sant. Amén.

Vic, 1 de juny de 1910

PREGÀRIES PÚBLIQUES

L’oració, que és una necessitat de cada dia per a tots els
homes i fins per a la Iglésia de Déu a la terra, en certes cir¬
cumstàncies és encara més necessària. Per això sempre els
cristians, en èpoques de calamitats, perills o necessitats, han
tingut la pràctica piadosa de celebrar públiques pregàries a
fi d'implorar la misericòrdia divina sobre del nostre llinatge,
i a l’oració hi han afegit la penitència, puix la unió de les ora¬
cions i de la penitència és medi eficacíssim, usat per la Iglé-
sia des de son principi, per obtenir remei en les calamitats,
tant particulars com públiques.

Per això, Nós, veient la societat espanyola en una crisi o con¬
flicte produït per les passions humanes i per la malícia de les
sectes, i en perill de que la fe, sense la qual no hi ha salvació,
es trobi amb dificultats per difondre's entre el poble en una
època com la nostra, en què la impietat té extraordinaris mit¬
jans per il·lusionar i arrastrar al poble fora del camí de la vida
cristiana; acostant-se la festa del gloriós apòstol sant Jaume,
Patró d'Espanya, a qui es reconeix com el primer sembrador
de la llavor evangèlica en les nostres terres, desitgem que tots
els fidels de la nostra jurisdicció en tal dia es dediquin d'un
modo particular a l'oració, a fi que el gloriós Patró d'Espanya,
el nostre pare en la veritat cristiana, ens alcanci a tots la for¬
talesa de la fe, que és l’única que pot triomfar del món, i que
aquesta fe sigui viva, és a dir, animada de la caritat, estenent-
se així la gràcia divina per tot el poble.

284

J. TORRAS I BAGES

Hem de procurar, en primer lloc, la pròpia santificació,
puix hem d'ésser, segons el llenguatge de Jesucrist, el llevat
que ha d’assaonar tota la massa; i perquè la primera condi¬
ció, segons ens ensenya la santa Mare Igíésia, per alcançar de
Déu les gràcies que necessitem, és la humilitat del qui dema¬
na, per això la nostra oració i pregària ha d’anar regida per
l’esperit de penitència. Per tant, exhortem als reverends sa¬
cerdots que exerciten la direcció d’ànimes que procurin exci-
tar-les a humil i fervorosa oració, principalment del sant Ro¬
sari, puix els Summes Pontífexs, en totes les grans crisis que
ha passat la cristiandat, s’han valgut del Rosari per implorar
la gràcia divina; procurin igualment apartar-les de les vani¬
tats mundanes i fer- les amants, cada dia més, de la pietat en¬
vers Déu i de l'amor envers el pròxim, dedicant-se a totes les
obres de misericòrdia espirituals i corporals. En totes les cri¬
sis de la cristiandat el primer remei és la santificació del po¬
ble cristià, puix en les batalles del Senyor la victòria sempre
pertany, almenys en la vida eterna, a la virtut que neix i s'a¬
limenta de la fe.

Els reverends Rectors, el dia de l'apòstol sant Jaume, o en
altre dia si així ho creuen convenient, celebraran una devota
funció de pregàries, amb exposició del Santíssim Sagrament,
en la qual es diran les lletanies dels Sants, a fi que la inter¬
cessió dels nostres germans, els cristians de la glòria, ens ob¬
tingui del Senyor remei per a les presents necessitats, forta¬
lesa per a les batalles de la fe, i que aquesta continuï en el
nostre poble, contra de la qual les sectes de tot Europa s'han
conjurat.

Que Déu, Senyor nostre, per intercessió de la Immacula¬
da Verge Maria, nostra Mare i Senyora, del gloriós apòstol
sant Jaume i dels demés Sants de la glòria, ens faci la gràcia
de que l'Espanya continuï essent cristiana, com ho ha estat
amb tanta constància de des que en ella fou predicada la doc¬
trina de nostre dolcíssim Redemptor Jesús. Amén.

Vic, 14 de juliol de 1910

AL SENYOR BONAVENTURA
VILAMALA, PRESIDENT DE LA
JOVENTUT CATÒLICA DE MANLLEU

Estimat senyor Vilamala: L’acord dels bons ciutadans ca¬
tòlics d'eixa vila de Manlleu de fer una pública manifestació
en contra dels actuals projectes i disposicions legislatives, no¬
tòriament perjudicials a la nostra santa Religió, m'omple de
goig, puix demostra la fe que viu en el seu cor i anima la seva
vida, i al mateix temps significa que s’interessen pel bé pú¬
blic, que no consisteix solament en l'interès pel bé material,
sinó que també en l’interès pel bé espiritual, sense el qual és
impossible la justícia, la llibertat i la fraternitat entre els ho¬
mes. Sense la influència de la Religió, que és la influència de
Déu en la societat, és impossible que no sobrevingui la tira¬
nia, és a dir, l’opressió que el poderós exerceix sobre el dèbil.
Una legislació protectora de l'obrer mai serà sincera si no pro¬
vé de l’amor, i fora de la Religió l’amor verdader als homes
no ha existit. L’egoisme s’apodera dels homes que rebutgen
la Religió.

Mai com avui ha estat necessària una legislació obrera, i
si els Poders públics que han de fer-la es desentenen de la Re¬
ligió, si no es guien més que per l'interès material, donaran
més importància a la multiplicació del capital, que a satisfer
les necessitats humanes de les multituds.

Per això la industriosa vila de Manlleu ha comprès la ne-

286

J. TORRAS I BAGES

cessitat de fer un acte públic d'adhesió a la religió cristiana,
reclamant en contra de les tendències a fer desaparèixer l’E¬
vangeli de Jesucrist, que és el codi del llinatge humà, de la
vida pública i del govern de la nació, perquè comprèn perfec¬
tament que fora de l'Evangeli la fraternitat entre els homes
no és més que una paraula buida de sentit, puix perquè els
homes siguin germans, és necessari que siguin fills d’un ma¬
teix Pare, i aquesta creença, que ens ensenyà Jesucrist, és la
base més sòlida del dret dels obrers, j Ai d’ells el dia que fal¬
tés de la terra la Religió cristiana, que mai faltarà, que l’es¬
clavitud s’apoderaria altre cop de la societat!

Aplaudeix, de consegüent, el míting en favor de la nostra
religió d'amor que va a celebrar-se a la vila de Manlleu, i en¬
via a tots els seus concurrents la més afectuosa benedicció.

t El Bisbe de Vic
Vic, 21 de juliol de 1910

EL SANTÍSSIM ROSARI

Al Clero i fidels de la Diòcesi

El diumenge del Roser de tot el món és un dia especial¬
ment dedicat a l’oració i a demanar la protecció de Nostra Se¬
nyora, la Immaculada Verge Maria. Baix el títol del Roser in¬
voquem la intercessió de Maria Santíssima, que és l’auxili
dels cristians. L 'Auxilium christianorum és especialment la
Mare de Déu del Roser.

Per això la festa del Roser de tot el món és un dia de pú¬
blica pregària, valent-se de la intercessió de la Verge Maria;
i com els homes sempre tenim necessitats i mai podem pres¬
cindir de l'auxili de Déu, cada any, cada dia, els bons cris¬
tians imploren la misericòrdia divina per mitjà del Sant Ro¬
sari; i el Roser de tot el món, el primer diumenge d'octubre,
té per objecte renovar la devoció envers la pràctica de pietat
més útil al poble cristià, després del sant sacrifici de la Mis¬
sa, que és el Rosari de Maria Santíssima. Cada any recordem,
al Clero i fidels de la nostra estimada Diòcesi, l'esperit de la
Iglésia, tan clarament manifestat pels Pontífexs romans, de
que el mes d'octubre sia totalment consagrat al Sant Rosari,
i exhortem als reverends Sacerdots, i especialment als se¬
nyors Rectors, que procurin fomentar la pràctica de resar
cada dia, almenys durant el mes d'octubre, el Rosari enter, o
sien les tres parts del Sant Rosari.

Però aquest any d’un modo particular volem recomanar

288

J. TORRAS I BAGES

aquesta pràctica de dir cada dia el Rosari enter. Acabem de
celebrar solemnes festes per honrar el naixement del savi Bal-
mes, i aquest virtuós sacerdot, que treballà d’una manera ad¬
mirable, que passà la vida llegint, meditant i escrivint els seus
llibres tan famosos, molts dies resava el rosari enter, o sien
les tres parts, i altres dies resava tres rosaris enters, o sien
quinze parts de Rosari. Aprenem, doncs, d'aquest savi sacer¬
dot la devoció al Sant Rosari, i així com ell, al morir a la flor
de la joventut, tingué una gran resignació, i amb gran pietat
girava sos ulls envers la imatge de Maria Santíssima, que te¬
nia prop del llit, morint baix la seva amorosa protecció, així
nosaltres també, si som devots del Sant Rosari, quan arriba¬
rà l’hora de sortir d'aquest món sentirem el consol de la pro¬
tecció de la Verge Santíssima, i Ella, a qui la Iglésia anome¬
na porta del cel, ens presentarà a son Fill Jesús, demanant
per nosaltres la glòria eterna.

Però ja no solament d'un modo particular aquest any vos
exhortem a la devoció del Sant Rosari per l’exemple que ens
dóna el gran Balmes, sinó que també, i molt especialment,
perquè a Espanya la Religió, a l'hora present, té molta neces¬
sitat de la protecció divina. I la Mare de Déu del Roser, repe¬
tim, és l'auxili dels cristians. En totes les grans calamitats,
en tots els perills per què passa la Cristiandat, el poble fidel
demana la intercessió de Maria per mitjà del Sant Rosari, i
les processons del .Roser, tan recomanades i indulgenciades
per la Iglésia, començaren per ésser processons de pregàries.
I avui són també processons de pregàries, i d’un modo parti¬
cular aquest any ho deuen ésser, a fi que la Verge Maria in¬
tercedeixi per Espanya i faci que el seu Santíssim Fill, en
quals mans estan els tresors de la gràcia, els vessi sobre el nos¬
tre país, a fi que sien apartats d'ell els perills que amenacen
la llibertat de la vida religiosa i la cristiana ensenyança de la
infància.

A aquest fi exhortem als reverends Rectors que preparin
als fidels cristians, procurant que en el dia 2 d’octubre
pròxim, festa del Roser de tot el món, rebin els Sants Sagra-

EL SANTÍSSIM ROSARI

289

ments, i que existeixin en gran nombre a les processons, com
a una devota pregària en favor de les necessitats espirituals
de l'hora present.

Sols la Verge Maria, canta la Iglésia, ha vençut l’heretgia
per tot el món; Ella té als seus peus l'infernal serpent; Ella,
amb sa gràcia sobirana, tot ho domina, i si nosaltres som hu¬
mils i purs devots seus, i li dirigim la nostra pregària del Sant
Rosari, la fe catòlica regnarà en les nostres famílies i pobles,
i la virtut cristiana resplendirà en els fidels, i Jesús, nostre Re¬
demptor, dolç fruit del ventre virginal de Maria, serà, com li
pertoca, el Rei del món i l'amic dels homes, per la salvació
dels quals donà la seva Sang preciosíssima. Amén.

Vic, festa de ía Santa Creu de setembre de 1910

NOMENAMENT

Al Rvnd. Dr. Francesc de P. Codina, prevere, Rector de
Centelles

Queriendo distinguir en V. S., por sus dilatados y buenos
servicios y por sus cualidades personales, al benemérito cle-
ro parroquial, y reuniendo, ademàs, con creces las condicio¬
nes exigidas por el Real Decreto de 20 de abril de 1903, por
el presente le nombramos Dignidad de Chantre de esta Nues-
tra Santa Iglesia Catedral Basílica.

f José, Obispo de Vich

Vich, 26 de septiembre de 1910.

LA PREDICACION EVANGÈLICA*

Al Clero Secular y Regular de la Diòcesis

• La palabra del Romano Pontífice, cuando se dirige a la
Iglesia universal enscnando los deberes sacerdotales, ha de
ser recibida con la mayor veneración y cumplida con toda di¬
ligència por el clero católico. Creemos firmemente que està
asistido por el Espíritu Santo: y de consiguiente, la palabra
del Romano Pontífice ya no es la ensenanza de un hombre
ilustrado, de un doctor celoso e instruido; sino que es Jesu-
cristo que ensena por boca de su Vicario, sentado en la càte¬
dra de verdad, de la cual no puede salir el error, en cuanto
atane a la dirección de las almas hacia su eterno destino.

Por esto el Motu proprio Sacrorum Antistitum, en su parte
De Sacra Praedicatione, que a continuación publicamos, Nos
ha causado impresión gravísima, y hemos de llamar la aten-
ción, sobre el mismo, a nuestros amados cooperadores. Re-
produce en lengua latina el Documento publicado, de orden
del Papa León XIII, por la Congregación de Obispos y Regu¬
lares, en 31 de julio de 1894, dirigido a los Obispos y a los Su¬
periores de las ordenes religiosas de Italia; y que ahora motu
propio, Pío X recomienda autoritariamente a todos los Ordi-

Comentari al Motu proprio Sacrorum Antistitum de Pius X en la part re¬
ferent a la predicació sagrada, la qual és inscrita literalment al «Boletín Ofi¬
cial» del bisbat del 30 de setembre del 1910.

292

J. TORRAS I BAGES

narios de la Cristiandad.

Y las pocas palabras que nuestro Santísimo Padre anade
al Decreto que reproduce nos han de hacer reflexionar seria-
mente a todos los ministros del Evangelio. Dice textualmen-
te que no corresponde a la solicitud de los Obispos en procu¬
rar que sea anunciada la Palabra divina el fruto que ésta pro-
duce; lo cual no tanto lo atribuye el Papa a la desidia del pue-
blo, como a la vanidad de los predicadores, ya que éstos mas
bien predican la palabra del hombre que el Verbo de Dios.

La exactitud de estas palabras del Sumo Pontxfice es evi-
dente; y todos estamos convencidos ( y los sacerdotes en nues-
tras conversaciones íntimas lo reconocemos), que nunca se
había predicado tanto como ahora, y jamàs el fruto de la pre-
dicación había sido tan escaso. Por esto creemos de nuestro
deber, amados cooperadores, llamar brevemente vuestra
atención sobre los puntos del Motu proprio, que a Nuestro en-
tender tienen màs aplicación entre nosotros.

En primer lugar es indudable que la virtud y el buen ejem-
plo del predicador es la elocuencia màs persuasiva y la que
alcanza triunfos màs sólidos en el corazón de los fieles. El pre¬
dicador, aun siendo elocuente, que no posee el ascendiente de
la virtud, no es màs que un artista de la palabra, que servirà
para deleitar; pero que no conducirà las almas a Dios, apar-
tàndolas de las vanidades del mundo. Por esto encarga el Do¬
cumento Pontificio que sólo se confíe la divina misión de pre¬
dicar el Evangelio a los que poseen las virtudes propias de
nuestro estado sacerdotal.

El contemplata praedicare es y serà siempre el procedi-
miento necesario de una fructuosa predicación. Sin el hàbito
de la oración, sin la lectura y meditación asidua de las Sa-
gradas Escrituras, sin la coti diana lectura espiritual de los li-
bros ascéticos y místicos, alabados por la Iglesia, sobre la ne-
cesaria base de los estudiós teológicos efectuados en el Semi-
nario, es imposible la formación de un verdadero espíritu sa¬
cerdotal, de un ministro evangélico, cuya misión es ensenar
a los fieles que en el mundo somos unos peregrinos, que nos

LA PREDICACIÓN EVANGÈLICA

293

encaminamos a la ciudad permanente de la glòria bajo la guia
de nuestro Redentor Jesús, cuyas virtudes hemos de imitar y
cuya doctrina ha de ser nuestra regla de conducta.

La literatura artística o recreativa, los periódicos, los ne-
gocios políticos, aun la misma tendencia a intervenir en las
cuestiones sociales, de una parte recomendada por la Iglesia,
pero con la advertència de la moderación y discreción que el
sacerdote ha de tener en las mismas, es indudable que exte-
riorizan al hombre y que ponen al eclesiàstico en peligro de
perder el aroma de la vida espiritual, que es el bonus odor
Christi que difunde en los fieles el conocimiento y el amor de
la vida cristiana. Ya san Juan dice que la unción es la que en-
sena (I.a, II, 27).

Buena es la acción, pero ésta supone la contemplación,
porque la esencia de nuestra santa Religión es la contempla¬
ción divina, según ensena santo Tomàs, y sin ésta, sin una
continua comunicación de espíritu con eí Verbo eterno que
nos habla en la Biblia, en la doctrina de la Iglesia, en las en-
senanzas y ejemplos de los Santos, en la humilde oración que
le dirigimos, y mediante la cual É1 ilumina nuestro corazón;
fuera de este camino, el sacerdote, cuando predique, predica¬
rà, como dice nuestro Santísimo Padre, la palabra del hom¬
bre, pero no el Verbo de Dios.

Queremos haceros observar, carísimos cooperadores nues-
tros, que cuando en el mundo se extiende un error, aun cuan¬
do por fortuna sea aborrecido del clero, absteniéndose de pro-
fesar sus principios, no obstante su influencia sutilísima, se
ejerce también sobre el sacerdocio, de manera que éste, sin
profesar los principios, sufre pràcticamente su contagio. Así
ha pasado con el liberalismo y con el laicismo. El primero ha
difundido por todas partes el espíritu de rebeldía a la auto-
ridad; y los Romanos Pontífices modemos, especialmente
nuestro Santísimo Padre Pio X, con significativa insistència,
recuerdan el clero el deber de obediència y sumisión a los Pre-
lados; y queriendo matar ya la semilla de este gravísimo mal,
disolvente no sólo de la sociedad civil, sino que aun màs de

294

J. TORRAS I BAGES

la religiosa, el actual Pontífice ordena a los Obispos que ob¬
serven a los jóvenes aspirantes al sacerdocio, y si no los en-
cuentran sumisos y obedientes, que de ninguna manera les
impongan las manos. Pero en la predicación es el laicismo la
plaga mas manifesta. Ei Papa lo caracteriza de una manera
gràfica al escribir que ciertos predicadores no predican el
Verbo de Dios, sino la palabra del hombre. Por los asuntos
que tratan, y por la manera como los tratan. Nuestro Senor
Jesucristo y los Santos que É1 después ha enviado a su Igle-
sia, nos dan ejemplo de que lo que debemos predicar es el rei-
no de los cielos y los caminos que al mismo conducen. Las
cuestiones políticas, sociales y científicas, raras veces han de
tratarse en el púlpito; y el Documento Pontificio da de esto
varias razones. Tales cuestiones son difíciles, y sólo pueden
ser tratadas por hombres de mucho talento y de estudiós es-
peciales, y si los predicadores, aun los competentes, que son
pocos, fuera de rarísimas ocasiones, las tratan, el pueblo sen-
cillo cree que la predicación de las verdades eternas, de los
viciós y virtudes, de las pràcticas de la piedad cristiana, de
los deberes de los diversos estados, son temas de menos im¬
portància, y por lo tanto pierde el gusto por los mismos, con-
sideràndolos de cierta inferioridad. Se olvida del unum neces-
sarium.

Por esto el Papa prohíbe, fuera de rarísimas veces, lo que
modernamente se han llamado conferencias, las cuales sólo
tienen razón de ser en las grandes ciudades, donde pueden
reunirse especiales auditorios.

El eterno tema de la predicación sagrada es el Evangelio
de Nuestro Senor Jesucristo, que es de todos los tiempos, y
nunca perderà la actualidad, porque si la perdiese la Iglesia
de Dios habría concluido su misión en la tierra.

A impulsos sin duda de una corriente general en nuestros
días, originada del materialismo practico dominante, se da
mas importància, en la predicación y en la apologia del Evan¬
gelio, a las ventajas temporales que de su observancia resul-
tan, a los bienes que de él reporta la sociedad, a la belleza de

LA PREDICACIÓN EVANGÈLICA

295

su doctrina, a la influencia benèfica que ejerce en la gober-
nación de los pueblos, que al interès humano que siempre
serà el sumo, y para la consecución del cual el Verbo se hizo
carne y habitó entre nosotros, y murió clavado en la cruz: el
interès de nuestra eterna salvación.

La viva aprensión de la salvación eterna es el único mo¬
tor verdadero de la vida cristiana, pues si no creyésemos en
la vida eterna, dice san Pablo (I Corintios, XV, 19), los cris-
tianos seríamos los hombres màs infelices del mundo. Las
conciencias dormidas con el sopor del pecado no se despier-
tan sino con este reactivo, y sólo por él, por la esperanza de
la vida eterna, se estimulan los hombres virtuosos a la pràc¬
tica de una màs alta perfección. En boca de ciertos predica¬
dores, nuestra Santa Religión podria tomarse fàcilmente por
un sistema social o político, como un régimen para la vida
presente, y aunque ciertamente, como ensena el Papa León
XIII, la Religión catòlica conduce a este bien temporal, como
si a este objeto solamente existiese; no obstante en el púlpito
no es éste, generalmente hablando, el punto de vista en el que
se ha de tratar la Religión, sino que el objeto que se ha de pro-
poner el ministro de la Iglesia, al predicar la divina palabra,
es la santificación de las almas, que es el fin primario por el
cual el Verbo se hizo carne, y fundó en la tierra la Santa Igle-
sia catòlica.

Este tema fundamental de la salvación eterna es el que de¬
termina el caràcter de la elocuencia sagrada, dis tinto del de
los diferentes géneros de la elocuencia mundana, porque si
ponemos nuestro corazón en la eternidad, si queremos elevar
el corazón de nuestro prójimo a la eternidad, no amaremos
la humana pompa de la palabra; aun sin intentarlo seremos
sencillos como el Evangelio, y el espíritu màs vehemente y
henchido de sentimiento tendrà en tal caso la vehemencia
viva de los profetas o de un san Juan Crisóstomo, mas no el
entonamiento y falta de sinceridad de los predicadores a la
moda, que, como dice con cierta ironia el Documento Ponti-
ficio, hablan de progreso de la humanidad, de la patria, de

296

J. TORRAS I BAGES

los recientes descubrimientos de la ciència, saliendo del tem-
plo los fieles, anade, con el espiri tu de la misma manera que
habían entrado.

No quisiéramos, amados cooperadores, que alguien, en
vista de estas advertencias, cayese en el vicio opuesto del des¬
cuido, de la falta de preparación y de las invectivas persona-
les en la predicación de la palabra divina. El Documento Pon-
tificio nos ensena la necesidad de cultivar el estilo sencillo,
pero digno, de preparar con el estudio la predicación, como
supone también los miramientos debidos a toda clase y con-
dición de personas. Subir al púlpito para anunciar la pala¬
bra divina, o explicar el Evangelio desde el pie del Altar, sin
la debida preparación, es tentar a Dios, y no comprender la
trascendencia y la responsabilidad del ministerio que se nos
ha confiado. Se refiere que el gran Bossuet, a pesar de sus ex-
tensísimos conocimientos, de su talento general y de la natu¬
ral elocuencia que poseía, siempre puso resistència a predi?
car sin haberse preparado previamente, diciendo que, subir
al púlpito sin la debida preparación, significaba poco respeto
a la palabra divina.

Es una aberración y una injuria a los apóstoles de Jesu-
cristo decir predicar a la apostòlica, como alguna vez se hace,
al predicar de una manera descompuesta, en formas chocar-
reras y sin la prèvia y necesaria preparación. El predicador
ha de ser un órgano del Espíritu Santo, que por esto el púl¬
pito es llamado Càtedra del Espíritu Santo, y nunca hemos
de olvidar esta dignidad soberana de que estamos revestidos
al anunciar al pueblo la palabra de Dios, dignidad que inclu-
ye la sencillez y la humildad, virtudes que especialmente res-
plandecían en el Predicador sumo, Nuestro Senor Jesucristo.

Escribimos estas líneas, amados cooperadores nuestros,
en el día que la Iglesia dedica a la memòria del Beato Juan
Bautista Vianney, el sencillo y humilde cura de Ars. El pre-
dicaba con evangèlica simplicidad y santifico a una multitud
de fieles; un día fue a su parròquia rural, para oírle predicar,
el predicador mas elocuente de los tiempos modernos, el Rdo.

LA PREDICACIÓN EVANGÈLICA

297

P. Lacordaire, restaurador en Francia de la Orden de Predi¬
cadores, y se considero inferior ministro de la palabra divina
que el santo y sencillo Pàrroco.

Tomad de él ejemplo, principalmente vosotros, venerables
pàrrocos, en la explicación del Evangelio, en las plàticas e ins-
trucciones catequísticas, y en toda difusión de la palabra di¬
vina, y siempre que proporcionéis al pueblo el pàbulo espiri¬
tual que sustenta la vida de la gracia.

Esta se sostiene en el mundo por la palabra sacerdotal,
que ha de ser el eco del Verbo de Dios, el cual, según san Pa¬
blo (Hebreos, IV, 12), es como espada de dos filos, que entra
y penetra hasta los pliegues del alma y del espíritu, hasta las
junturas y tuétanos, y discierne y califica los pensamientos y
las intenciones màs ocultas del corazón.

Meditemos profundamente, amados cooperadores, las en-
senanzas del Documento Pontificio, desprendàmonos del es¬
píritu mundano, y revistàmonos del espíritu de Dios, y nues-
tra predicación resultarà fructuosa; y por culpa nuestra el Su-
premo Jerarca de la Iglesia no tendra que lamentarse amar-
gamente, como lo hace ahora, del escaso fruto que nuestras
predicaciones producen en los pueblos.

Vich, 26 de septiembre, fiesta del Beato Juan Bautista Vianney, cura de Ars,

de 1910

PRIMERA COMUNION DE LOS NINOS

Habiéndonos algunos senores Curas pàrrocos pedido que
dictàsemos reglas para uniformar la aplicación del Decreto
de la Sagrada Congregación de Sacramentos sobre la edad en
que los ninos deben acercarse a recibir la Sagrada Comunión;
aun cuando antes de dictar reglas definitivas deseamos con¬
sultar y reflexionar acerca de la matèria, a fin de asegurar el
éxito, no obstante, al objeto de que no aparezcan divergen-
cias entre los senores Curas pàrrocos, en la administración es¬
piritual de sus feligresías, declaramos, hasta que otra cosa
dispongamos, lo siguiente:

1. ° Que, según explícita manifestación del Decreto, perte-
nece a los padres, o a quienes hagan sus veces, al confesor, a
los maestros y en último término a los Pàrrocos, determinar
cuàndo el nino ha de empezar a comulgar.

2. ° No obstante, los senores Pàrrocos haràn la Comunión
general en sus parroquias en la fecha acostumbrada hasta
ahora, y con la misma solemnidad que antes, para los ninos
que se presenten, ya hayan hecho o no su primera Comunión,
y procuraràn con el mayor celo que asistan todos al Catecis-
mo preparatorio y demàs actos acostumbrados hasta ahora,
para antes de la primera Comunión.

3. ° Los reverendos Pàrrocos administraràn el Viàtico y la
Extremaunción a los ninos que hayan llegado al uso de ra-
zón, y en cuanto a la clase de entierro que debe hacérseles,

PRIMERA COMÜNIÓN DE LOS NINOS

299

en caso de muerte, se atemperaràn a lo que los padres soli-
citen, pues que la Santa Sede deja a la discreción de los mis-
mos determinar la hora de la primera Comunión, que es en
el orden de la vida espiritual de màs trascendencia que el en-
tierro.

4.° Los senores Curas pàrrocos instruiran a los padres,
confesores y maestros acerca del Decreto apostólico y coope¬
raran con su celo pastoral al cumplimiento del mismo, no
sólo para corresponder a la obediència que todos debemos al
Romano Pontífice, sino que también para obtener el aumen-
to de piedad en el pueblo cristiano, que indudablemente re¬
sultarà de la pràctica de tan santa doctrina.

Y aunque estas disposiciones no tengan caràcter definiti-
vo, no obstante seràn unànimemente observadas para evitar
divergencias en el régimen administrativo de los senores Cu¬
ras pàrrocos.

Vich, 6 de noviembre de 1910

SOBRE LA ADOPCIÓN DEL CATECISMO
DE PÍO X

los Príàl·lndT VertLd° a la lengua catalana' por acuerdo de
los Prelados de esta Província Tarraconense, el Catecismo que

Finestró Santisimo Padre, el papa Pío X. mandó fuese adop-

ormidad Tu C°m0 ind^ablemente la uni-

formidad del texto del Catecismo es un gran bien, mayormen-

te en nuestros tiempos, en que las familias, sobre todo obre-
ras, se trasladan, por razón de trabajo, de una a otra Dióce-
s!s encontrandose por lo mismo en una verdadera confusión
por la disconformidad en el texto del Catecismo; a fin de evi¬
tar este mal y considerando, ademàs, que los deseos del Pas¬
tor universal de la Grey cristiana deben serio de los Pastores
particulares cuando buenamente son aplicables en las porcio-
nes de U Cnstiandad por ellos regidas; por el presente orde-
mos que a partir del principio del próximo ano de 1911
el texto de Catecismo oficial de la Diòcesis de Vich sea el Ca-
tecismo mandado por Pío X a la Provincià Romana, en la ver-
s on catalana hecha por acuerdo de los Prelados de esta Pro-
T 'f Tarraconense, con algunas pequenas adiciones para
adaptarlo a nuestra Diòcesis, y que se publica bajo nuestra
nsura. Los reverendos Parrocos, los senores Maestros y de-
mas catequistas usaran de la discreción conveniente para ha-
cer el trans.to del antiguo al nuevo Catecismo respecto a los
nmos y* mstruidos en el antiguo, respetando la manera como

SOBRE LA ADOPCIÓN DEL CATECISMO DE PÍO X

301

lo tienen aprendido; debiendo adoptar totalmente el nuevo
en la instrucción de los ninos que comienzan a aprender la
Doctrina o que estan sólo en los principios de la misma.

Y los reverendos Pàrrocos pondràn en conocimiento de los
senores Maestros, y demàs a quienes puede interesar, este
nuestro Decreto, y procuraran su fiel y discreto cumplimien-
to.

Dado en Vich, a los 14 de diciembre de 1910

RESTAURACIÓN DE LAS
CONFERENCIAS ECLESIÀSTIC AS*

Al Reverendo Clero

Los primeros ministros que Jesús, nuestro divino Reden-
tor, escogió para implantar en la tierra el Reino de Dios, o
sea la Santa Iglesia catòlica, tuvieron una ilustración sobre¬
natural, comunicada directamente por el Espíritu Santo, que
les hizo aptos para predicar por el mundo el Sagrado Evan-
gelio, triunfando de la sabiduría mundana con la sobrenatu¬
ral sabiduría cristiana, y de los poderes adversos de la tierra
con el poder de la gracia, que todo lo avasalla con sus suaví-
simas influencias.

Por esto se ha repetido tantas veces, y con profundísima
razón, que el mayor miíagro que ostenta la historia de la ígle-
sia es su difusión por el mundo, y su establecimiento. Pero la
Iglesia no ha de esperar la multiplicación de los milagros os¬
tensibles y manifiestos, como un medio ordinario de vencer
las dificultades y obstàculos con que a cada paso ha de tro-
pezar aquí en la tierra; ciertamente que su conservación es
un milagro, y en nuestros días de un modo particular; por-
que prevalece la fe sobre el orgullo de la razón desenfrenada,

* Petita pastoral dedicada a la renovació de la vida científica i espiritual
de la clerecia, mitjançant les conferències mensuals, que s'havien deixat de¬
caure.

RESTAURACIÓN DE LAS CONFERENCIAS ECLESIASTICAS 303

y la moralidad de las costumbres sobre las concupiscencias
humanas mas turbulentas cuando la civilización proporcio¬
na mayores comodi dades y placeres, es un triunfo que no debe
atribuirse a fuerzas de la flaqueza humana, sino a misericòr¬
dia de la omnipotencia divina.

Pero nosotros, sus ministros e instrumentos, aun recono-
ciendo que nada somos y nada valemos y que toda la vida es¬
piritual del pueblo es un efecto de la gracia de nuestro divino
Redentor Jesús, hemos de disponernos por los medios huma-
nos, implorando siempre el auxilio divino, para hacer fecun¬
da la semilla del Evangelio en el campo del gran Padre de fa-
milias, Dios Senor nuestro, que es su Iglesia, fundada sobre
la tierra para la salvación de los hombres. Por esto ya desde
los primeros siglos de su existència procuro la Iglesia formar
sus ministros en el cultivo de la piedad y de las letras, en el
ejercicio de las virtudes, haciendo de manera que sobresalie-
sen entre los demàs hombres que ellos habían de dirigir, por-
que siempre el director conviene que sea superior a los diri-
gidos, y esta superioridad ha de manifestarse en el orden mo¬
ral e intelectual, porque difícilmente los hombres se sujetan
a la dirección de los que juzgan inferiores a ellos.

Es claro que la Iglesia ya procura que antes de recibir los
sagrados ordenes, los jóvenes llamados por vocación divina
al sagrado ministerio sean preparados con el cultivo de la pie¬
dad y de las letras en los Seminarios diocesanos, y Nos con-
tinuamente exhortamos a los Profesores al exacto cumpli-
miento de esta trascendental misión, sujeta a tremendas res-
ponsabilidades; pero al salir del Seminario el eclesiàstico no
concluye su tarea, sino que ésta ha de durar toda la vida, para
que resulte fecundo nuestro sagrado ministerio. Quien al sa¬
lir del Seminario cierra los libros y olvida las pràcticas de la
vida espiritual, serà un ministro inútil y hasta pernicioso,
porque en el campo de la Iglesia, y hasta en todos los cam-
pos, toda planta inútil es perniciosa. La sal se infatúa, y en-
tonces no sirve para preservar de la corrupció a los fieles y
hacerles sabrosa la vida cristiana.

304

J. TORRAS I BAGES

Convencido el clero católico de la necesidad que tenia de
una continua renovación de espíritu, de sostenerse mutua-
mente en el cultivo de la piedad y de la ciència eclesiàstica,
por propio impulso, no por imposición a la Autoridad, comen-
zó la celebración de las conferencias eclesiàsticas. De mane¬
ra que la utilísima institución de las mismas germino espon-
tàneamente en el seno del estado eclesiàstico como fruto del
buen espíritu que siempre ha animado al sacerdocio cristia-
no. Así es que cuando el Romano Pontífice Benedicto XIII las
implanto canónicamente en el Concilio Romano, recordando
aquellas tremendas palabras del profeta Oseas: Quia tu scien-
tiarn repulisti, repellam te, ne sacerdocio fungaris mihi, e insis-
tió tan seriamente en la necesidad del cultivo de la ciència sa¬
grada, las conferencias eclesiàsticas ya existían, y habían pro-
ducido opimos frutos en el sacerdocio.

En efecto, la Sagrada Congregación del Concilio, en una
instrucción de 2 de abril de 1729, recuerda oportunamente
que las conferencias, capítulos o sesiones de Pàrrocos eran ya
de antiquísima costumbre, sobre todo en Francia, Alemania
e Inglaterra, reuniéndose todos los meses, o periódicamente,
por decanatos o arcedianazgos, a fin de tratar y estudiar ma-
terias morales y canónicas convenientes en el ejercicio del sa-
grado ministerio. Y el grande y santísimo Arzobispo de Mi-
làn, san Carlos Borromeo, introdujo y ordeno, en su dilatada
e importante Provincià Eclesiàstica, la pràctica de estas con¬
ferencias, que siguieron sus sufragàneos, y después fue exten-
diéndose por toda la Italia.

La Santa Sede Apostòlica con no interrumpida constàn¬
cia ha excitado, por medio de sus Sagradas Congregaciones,
a todos los Ordinarios a sostener esta provechosísima insti¬
tución de las conferencias del Clero, a implantarlas donde no
existieren, y a restablecerlas donde hubiera caído en desuso.
A Nos mismo, al manifestar en la relación de Statu Dioecesis,
que en esta Diòcesis de Vich sólo se practicaban en la capital
y aun con bastante languidez, y que en los demàs puntos ha¬
bían desaparecido, la Sagrada Congregación del Concilio. Nos

RESTAURACIÓN DE LAS CONFERENCIAS ECLESIÀSTICAS 305

ha manifestado con significativa insistència la necesidad de
restaurar esta institución canònica por toda Nuestra amada
Diòcesis.

Y la persistente voluntad de la Santa Sede en este punto
no escaparà a vuestra penetración, amados hermanos y coo¬
peradores nuetros, que se funda en la misma naturaleza de
las cosas. Nuestra memòria es olvidadiza, el tiempo todo lo
consume y disipa, y los conocimientos adquiridos en las au-
las del Seminario, y que son indispensables para ejercer dig-
namente el sagrado ministerio, sin su cultivo asiduo, sin un
trato familiar con los libros espiri tuales, de teologia moral y
de sagrada litúrgia, desaparecen de nuestro entendimiento, y
hasta nuestro espíritu va convirtiéndose en laico.

En efecto, el hombre es según la atmosfera que respira, y
el eclesiàstico sólo posee el espíritu propio de su estado, si res¬
pira una atmosfera eclesiàstica. Y sostener nuestro espíritu
eclesiàstico es hoy màs difícil de lo que lo era en los tiempos
que nos precedieron. Desgraciadamente ha desaparecido en
buena parte el aire cristiano en la sociedad en que vivimos.
En tiempo de nuestros padres las lecturas, las costumbres, el
trato social, la tradición familiar, todas las ideas predomi-
nantes eran eminentemente cristianas, y había, de consi-
guiente, màs facilidad de que el criterio que el eclesiàstico ha¬
bía formado durante los anos de Seminario, no sufriese la in¬
fluencia disolvente del medio en que vivia.

Y esta consideración es hoy muy pertinente, porque el es¬
píritu de novedad a veces hace considerar rancias las insti-
tuciones antiguas, y nosotros los eclesiàsticos hemos de es-
merarnos en mantener vigorosas aquellas que instituyeron
nuestros mayores; adelantàndose a las costumbres y pràcti-
cas que posteriormente ha adoptado la sociedad civil. En ésta,
hoy dia, vemos cómo los que ejercen una misma profesión se
unen, se comunican, celebran juntas o congresos, donde tra-
tan las materias que les son propias, considerando acertada-
mente que la mutua comunicación en matèria profesional es
un medio poderoso de aquilatar los conocimientos que se re-

306

J. TORRAS I BAGES

quieren para el debido ejercicio de la profesión. Así es que la
pràctica de las conferencias eclesiàsticas no solamente es una
institución antigua, nacida espontàneamente del celo sacer¬
dotal de nuestros antecesores en el sagrado ministerio, y des-
pués sellada por la autoridad suprema de la Iglesia, y por la
misma impuesta como una obligación, de que pide cuenta a
los Prelados; sino que ademàs armoniza perfectamente con
lo que en nuestros tiempos practican para su perfecciona-
miento profesional, academias, congresos y asambleas desti-
nadas al cultivo y estudio de las ciencias, que constituyen las
distintas profesiones que existen en la sociedad.

Seria una vergüenza que nosotros, los sacerdotes, olvidà-
semos el estudio de las ciencias propias de nuestro ministe¬
rio de salvación eterna, cuando los seglares cuya profesión no
trasciende de la utilidad temporal y transitòria de este mun-
do, se dedican con ahínco al cultivo de los conocimientos que
han de facilitaries el cumplimiento de sus respectivas profe¬
siones.

La teologia moral y la sagrada litúrgia, que constituyen
la matèria principal sobre que versan las conferencias ecle¬
siàsticas, son un ramo de conocimientos de que ningún sacer-
dote puede prescindir. Basta ser sacerdote para tener obliga¬
ción de poseer aquellos conocimientos, y quien no los tuviera
seria un mal sacerdote, que el Senor rechazaría de sí, como
dice el Espiri tu Santo en el citado texto de Oseas.

De otra parte, tanto la teologia moral como la sagrada li¬
túrgia, por su pròpia naturaleza exigen que nunca se las deje
de la mano, que nunca cese su repaso, pues con suma facili-
dad se olvidan; y hasta el eclesiàstico que haya hecho con
aprovechamiento sus estudiós en el Seminario, sin una cons-
tante, aunque sea suave, aplicación, acabarà por ser un inhà¬
bil ministro de la Iglesia. Todos sabéis, amados hermanos y
cooperadores nuestros, que en la Congregación de Sacerdo¬
tes seculares del Oratorio de San Felipe Neri no se pasa un
dia sin que sus individuos tengan resolución de casos, y con
frecuencia mutuamente se observan como celebran el santo

RESTAURACIÓN DE LAS CONFERENCIAS ECLESIÀSTICAS

307

sacrificio de la Misa a fin de corregirse, si la rutina o el des¬
cuido que tan fàcilmente se nos introducen en lo que hace-
mos cada día hubiese alterado la perfección de las sagradas
rúbricas que regulan la celebración del augustísimo sacrifi¬
cio. Y la Congregación sacerdotal del Oratorio, fundada por
aquel dechado de sacerdotes, que es san Felipe Neri, debe ser
la norma de los sacerdotes seculares, aunque no vivamos en
congregación como ellos.

Porque aun cuando vivamos diseminados, nuestros espí-
ritus han de estar en contacto, debemos vivir en unidad de es-
píritu, y ésta, el clero la adquiere en las juntas, conferencias
o sínodos en que preside el espiri tu de Dios, que se rigen por
las reglas dictadas por la Iglesia, y en que se tratan materias
concernientes a la glòria de Dios, al perfeccionamiento de
nuestra vida sacerdotal y a la salvación de las almas de nues-
tro prójimo.

Y éste es precisamente el objeto de las conferencias ecle-
siàsticas que vamos a restaurar por toda la Diòcesis, después
que por todas partes, fuera de esta ciudad, habían caído en
desuso, y que por la presente ordenamos, no sólo para cum-
plir con la debida sumisión y obediència a la Santa Sede
Apostòlica, sino que también por ei conocimiento intimo que
tenemos de su excelencia y hasta también de su necesidad,
para que la disciplina eclesiàstica, el espíritu sacerdotal, el
buen régimen del pueblo cristiano y la recta administración
de las cosas divinas, sean como quiere nuestra Santa Madre
la Iglesia.

Por esto os oxhortamos, amados hermanos y cooperado¬
res nuestros, a que toméis con empeno la celebración de las
Conferencias, demostrando pràcticamente que sois los suce-
sores en el sagrado ministerio de aquel clero ejemplar, que
hizo en los pasados tiempos que las comarcas de esta nuestra
amada Diòcesis ofreciesen el espectàculo de una vida social
enteramente cristiana, saliendo ademàs de las mismas una
multitud de obreros evangélicos, perteneçientes al clero se¬
cular y regular, que edificaron con su acción apostòlica no

308

J. TORRAS I BAGES

sólo una porción de otras diòcesis de Espana, sino que tam-
bién de las màs lejanas regiones de la Cristiandad, sobresa-
liendo como caudillo insigne de los ejércitos del Senor el Ve¬
nerable Arzobispo D. Antonio Maria Claret, ejemplar de to-
dos los ministerios y de todos los estados que se comprenden
en el sobrenatural ejercicio del sacerdocio.

Las conferencias principalmente se dirigen a ilustrar el
clero, a llamarle al estudio y profunda reflexión, sobre dos de
los ministerios màs principales y màs delicados del sacerdo¬
cio: la celebración del augusto sacrificio de la Misa y la ad-
ministración de los santos sacramentos. Hoy se habla mucho
de restauración social; y nuestro Santísimo Padre Pío X nos
ensena que todo lo habemos de restaurar en Cristo, y esta res¬
tauración querida por el Romano Pontífice se ha de obtener
por la recta, pura y santa celebración de la Misa y por la per¬
fecta administración de todos los sacramentos y en especial
del de la Penitencia. La restauración cristiana se hizo por el
sacrificio del Calvario, y la santa Misa, como todos sabéis, es
la mística reproducción del mismo, es el meollo y substància
de la Iglesia, es el foco de donde dimana el calor vital que ani¬
ma el cuerpo místico de Jesucristo, y el espiri tu sobrenatural
del pueblo cristiano serà según sea celebrada la santa Misa,
que cada dia nosotros los sacerdotes ofrecemos a Dios. Y el
santo sacramento de la Penitencia, el ministerio de oir con-
fesiones debidamente practicado, es el instrumento de puri-
ficación de las humanas miserias que Jesús Senor nuestro es-
tableció en su Iglesia; y de consiguiente, la formación de las
costumbres en el pueblo cristiano depende de la santa admi¬
nistración de este sacramento. Por esto dijo el santo Pontífice
Pío V: «Dadme confesores idóneos y daros he la plena refor-
mación de todos los cristianos.»

Mirad de consiguiente, amados hermanos, si tiene razón
sobrada nuestra Santa Madre la Iglesia al imponer al Clero
la celebración de las conferencias morales y litúrgicas, y con
qué prontitud de ànimo y sumisión y con qué espíritu de amor
habemos nosotros de corresponder a su solicitud, aplicàndo-

RESTAURACIÓN DE LAS CONFERENCIAS ECLESIÀSTICAS

309

nos a las materias que se han de tratar en las mismas, ha-
ciendo continuo objeto de nuestra consideración y estudio la
piedad, la teologia moral y la sagrada litúrgia. Porque los De-
cretos pontificios que organizan y regulan las conferencias
eclesiàsticas, siempre disponen que formen la matèria esen-
cial de estudio en las mismas la ascètica cristiana, la teolo¬
gia moral y la litúrgia, constituyendo la posesión teòrica y
pràctica de estos tres importantísimos ordenes de conoci-
mientos al perfecto sacerdote; y cuya falta es imperdonable
en cualquier ministro del Altísimo, por humildes que sean sus
oficios en la Iglesia de Dios.

De otra parte, la exclamación elocuente del antiguo Pro¬
feta: Quam bonum et quam iucundum habitaré fratres in
unum!, tiene su aplicación en las conferencias eclesiàsticas.
El aislamiento en que ha de vivir el sacerdote en las parro-
quias rurales, aunque la oración y la lectura espiritual y Je¬
sús Sacramentado le proporcionen una dulce y provechosa y
fortificante companía, la falta de comunicación con sus her-
manos que son de su mismo estado, y ejercen su mismo mi-
nisterio, queda mitigada con la noble y santa comunicación
con otros companeros sobre materias propias de vuestro ofi¬
cio sacerdotal, que expansionan el alma y la edifican, sirvien-
do de consiguiente las Conferencias eclesiàsticas a la vez de
luz y guia al entendimiento, de regla a la voluntad, y de con-
suelo al corazón en la vida sacerdotal.

Pero todo esto se ha de basar, amados hermanos y coope¬
radores nuestros, en la santidad del espíritu para que resulte
provechoso. No hay ciència, no hay prudència, no hay ilus-
tración que valga sin la santidad de nuestra vida. Los cono-
cimientos màs variados y màs profundos resultaràn en gran
parte estériles, y hasta pueden ser perniciosos en quien no po-
see el espíritu de Dios. La fecundidad divina procede del Es¬
píritu Santo, que viene al hombre solicitado por la pureza de
vida y por la oración, de manera que el conocimiento de la
moral y de la litúrgia y hasta de la ascètica han de fundarse
siempre, y el edificio de la ciència eclesiàstica ha de descan-

310

J. TORRAS I BAGES

sar, en la santidad sacerdotal. El sacerdote no es puramente
un profesional como los demàs hombres de carrera que ejer-
cen en la sociedad civil, es el medio de comunicación de la
gracia, y es, de consiguiente, el canal por el cual llega desde
Dios a los hombres la santidad. La ciència eclesiàstica es una
sabiduría sobrenatural, y por esto requiere en nosotros la dis-
posición de la santidad para que resulte provechosa. Ya dijo
el Espíritu Santo en el Viejo Testamento: In malevolam ani¬
mant non introibit sapientia, nec habitabit in corpore subdito
peccatis. (Sabiduría, I, 4.)

Por todas estas razones, y en virtud de Nuestra autoridad
ordinaria, y obedeciendo a la vez a las prescripciones de
Nuestra Santa Madre la Iglesia, declaramos restauradas en
toda la Diòcesis las conferencias eclesiàsticas, desde el próxi-
mo mes de mayo, debiéndose regular por el Reglamento que
a continuación publicamos, y reunirse por los distritos o gru-
pos, y en las parroquias que determina el cuadro que sigue a
continuación del Reglamento.

Que el divino Maestro Jesús, salvador y redentor nuestro,
nos conceda la verdadera sabiduría, que es la ciència de sal-
vación eterna, para emplearla en beneficio de las almas que
su paternal Providencia nos ha confiado, a todos los que so-
mos ministros suyos, y que nuestra inmaculada Madre la San-
tísima Virgen Maria, Sedes sapientiae, interponga su podero¬
sa intercesión a fin de que las Conferencias nuevamente es-
tablecidas sirvan para mayor Glòria de Dios, santificación del
clero y salvación eterna de las almas confiadas a nuestra sa¬
cerdotal solicitud; implorando ahora humildemente sobre to¬
dos vosotros, amados hermanos y cooperadores nuestros, la
bendición divina en nombre del Padre y del Hijo y del Espí¬
ritu Santo. Amén.

Vich, 7 de marzo, fiesta del gran doctor Santo Tomàs de Aquino, de 191 1

AL CLERO Y FIELES DE LA DIÒCESIS*

Con el mayor respeto y veneración hemos recibido las an-
teriores Instrucciones Pontificias, que Nos han sido comuni-
cadas por mediación del Eminentísimo Senor Cardenal Arzo-
bispo de Toledo; y al trasladarlas a nuestros amados coope¬
radores y a los fieles diocesanos llamamos la atención de los
mismos sobre la frecuencia con que la Sede Apostòlica ha de
hablar sobre la misma matèria a los espanoles, lo cual signi¬
fica, de parte nuestra, la persistència en los mismos defectos.

No hay síntoma màs verídico de la catolicidad de un es-
píritu que la sumisión y amor a las ensenanzas pontificias:
por esto al transmitiros las que últimamente han emanado
de la Sede Apostòlica os exhortamos a recibirlas con senci-
llez de espíritu y dispuestos a tomarlas como regla de vues-
tra conducta pràctica.

Huid del espíritu de contienda, que ya san Pablo anate-
matizaba: no queràis ser màs sabios de lo que conviene; el sa-
bio verdadero es el dòcil a la autoridad de aquellos que Dios
ha puesto para regirle. Los hombres contemporàneos, hasta
los católicos, son màs amigos de la discusión que de la re-
flexión, y se parecen a aquellos de quienes decía el Apòstol
que aprendían continuamente y nunca llegaban a la posesión
de la Verdad. Procurad moderar vuestro espíritu y templar-

Documenl que acompanya la publicació, en el «Boletín Oficial» del bis¬
bat, de les Normas para los católicos espanoles, dirigides al cardenal Aguirre
pel cardenal secretari d’Es tat de Pius X, en lletra del 20 d'abril de l'any 1910.

312

J. TORRAS I BAGES

le, porque la acción nunca resulta mas fecunda que cuando
procede de la serena reflexión, bajo el criterio senalado por
aquellos que Dios ha puesto para regir a los fieles. Ciertamen-
te que la Iglesia reconoce en sus hijos una legítima libertad
en el orden político — las tan ponderadas imposiciones del Va-
ticano son un senuelo para cazar incautos — y deja que los
pueblos se gobiernen a sí mismos; pero los ciudadanos nunca
podran prescindir de su conciencia en los actos de la vida pú¬
blica, y, de consiguiente, los ciudadanos cristianos no pueden
rechazar, en sus gestiones políticas y administrativas, las en-
senanzas del que fue constituido por Jesucristo sumo direc¬
tor espiritual de la conciencia humana.

Quien no reconociese en el Papa un supremo director de
las conciencias no seria católico, y quien afirmaré que en el
régimen político el ciudadano no debía atenerse a la ley de
la conciencia destruiria toda la ètica humana; por esto el Ro-
mano Pontífice dicta reglas de conducta pràctica, concreta la
moralidad de las acciones de los ciudadanos, sin inmiscuirse
en las cuestiones políticas; y en la sobriedad de sus ensenan-
zas no pretende otra cosa que lo que se propuso Jesucristo,
de quien él es Vicario, esto es: el reinado de la justícia y de
la caridad, de que es código el Evangelio.

Por esto, venerados cooperadores y amados feligreses
nuestros, queriendo cooperar a los santos intentos del Papa,
os exhortamos a la pureza de intención. La religión, por su
naturaleza, une, es el aglutinante de mayor fuerza que existe
sobre la tierra, es la influencia del Espíritu Santo en el linaje
humano, es el nexus amabilis; y siempre que entre los cristia¬
nos hay discòrdia, tened por seguro que lo que la produce no
es la religión, sino un elemento extrano a ella que en la mis-
ma se ha introducido. Purifiquemos, pues, todas nuestras in-
tenciones; concentremos nuestros anhelos en Dios, Verdad,
Justícia y Amor; seamos fieles a la Iglesia, que es su reino en
la tierra; busquemos primero el reino de Dios y su justícia, y
todas las demàs cosas se nos daran por anadidura.

Así creemos interpretar la mente del Papa en estas Ins-

AL CLERO Y FIELES DE LA DIÒCESIS

313

trucciones transmitidas por medio de su Eminentísimo Se-
nor Cardenal Secretario de Estado, y estamos seguros de que
el día en que todos los católicos espanoles tengan esta pureza
de intención, como los primeros cristianos de que nos habla
el sagrado libro de los Hechos de los Apóstoles, entre ellos ha-
brà cor unum et anima una, y observando fiel y sencillamen-
te estas Normas, como es nuestro deber, oyendo y cumplien-
do la palabra del Papa sin interpretaciones ni comentarios,
agradaremos a Dios y serviremos a nuestra Patria terrena,
contribuyendo del modo màs eficaz a su felicidad espiritual
y material.

Vich, 30 de mayo de 1911

LA UNIDAD DE ESPÍ RITU*

La sociedad eterna: el cristianismo no es una forma, es un
espíritu. Formas sucesivas.

Las últimas normas de Pío X son de un profundo senti do,
pues declaran la base fundamental de la unión de los católi-
cos, que llegó a ser una cuestión fastidiosa por insoluble. La
unidad en la universalidad: escuelas, partidos, tendencias,
sistemas, gustos, temperamentos, toda esta diversidad nunca
ha querido cohibiria la Iglesia, al revés, reconoce que es una
manifestación natural del linaje humano, que es una condi-
ción necesaria y, por lo tanto, conveniente para el bien de
nuestro linaje. El rasero igualador nunca ha sido el instru¬
mento de acción de la Iglesia; al revés, ésta se adapta a todas
las situaciones y temperamentos, como san Pablo; es monàr¬
quica con los monàrquicos, republicana con los republicanos,
se aviene con todos los sistemas políticos, sociales y econó-
micos mientras no pugnen con la justicia.

Nuestra unidad es en el espíritu, consiste en la unidad de
dirección hacia la verdad, la justicia y la bondad, pero para
llegar a la perfección, para llegar a la verdad, a la justicia y
a la bondad hay distin tos caminos: in domo Patris mei man-

Document inèdit, incomplet, motivat igualment per les Normas para
los católicos espanoles, de Pius X.

LA UNIDAD DE ESPIRITU

315

siones multae sunt. Es la unidad de fin. Todos los discípulos
de Jesús nos dirigimos al mismo fin. Pero la distinción inna¬
ta de inclinaciones, tendencias, gustos, aptitudes de que na-
cen la diversidad de sistemas, escuelas y partidos, nunca la
Iglesia ha querido cohibiria. Respetuosa con la naturaleza hu¬
mana, deja que se desenvuelva en su espontaneidad y sólo vi¬
gila para que no se desvíe, no se vicie. Nuestra unidad es en
un espíritu infinito, en el Espíritu Santo, que abarca toda la
variabilidad humana, y mucho mas. Es, de consiguiente, in¬
finito el horizonte de la Iglesia, porque no existe para un pue-
blo, una raza, una clase, sino para todos. Es, como la natura¬
leza, una madre universal; en el orden sobrenatural contiene
la màs rica variedad. Nada rechaza, ni lo perdido, porque non
sum missus nisi ad oves quae perierunt... non veni vocare ius-
tos, sed peccatores. Y es un principio de la Sagrada Teologia
que hasta el mal, el pecado, existe en el mundo para colabo-
rar a la perfección, a la santidad, de modo que el demonio sir-
ve a Dios, pues por permisión divina tienta a los hombres
para consolidarlos en la virtud y en la excelencia de la vida.

De aquí es que la Iglesia nunca ha pretendido la expul-
sión total del mal en la sociedad humana, al revés del socia-
lismo, que suena en crear una sociedad perfecta. La Iglesia
combaté al mal, mira de reprimirlo, porque ésta es su mi-
sión, pero nunca ha creído en su total extirpación, y por esto
lo tolera, porque seria posible que queriendo arrancar la ci-
zana se arrancase también el trigo. La separacíón total de
buenos y de malos en el linaje humano no se efectuarà hasta
el dia del juicio universal.

Por esto desde san Pablo hasta Balmes el principio prac¬
tico de la Iglesia ha sido vincere in bono malum. Según la fi¬
losofia el mal es una deficiència, una debilidad, una priva-
ción voluntària, y, de consiguiente, la manera màs eficaz de
contrarrestarle es robustecer el espíritu, y para robustecerle
vino al mundo nuestro Senor Jesús.

Sol·liciti servare unitatem spiritus in vinculo pacis. (Véase
todo el cap. IV ad Ephesios.)

316

J. TORRAS I BAGES

El sacerdocio debe ser el núcleo social pacificador por ex-
celencia: In tempore iracundiae factus est reconciliatio . San
Agustín: Nihil quam hoc genus tam sociale natura tam discor-
diosam vitio. La política es motivo de divisiones: Nemo mili-
tans Deo implicat se negotiis saecularibus . ^Qué màs secular
que la política? Cuando no se interviene (el clero) en la polí¬
tica es cuando se influye màs en ella. La influencia ha de ser
espiritual, de principios, de seritimientos, de nobleza de con¬
ducta; la nobleza es difícil en las luchas del siglo. Alta signi-
ficación de las últimas normas de Pío X, que los obispos no
se metan ni bendigan a los candidatos, a los partidos polítí-
cos distintos a que se pueda pertenecer. jOjalà en todos hu-
biese muchos católicos! La religión es la levadura que ha de
fermentar toda la masa: no es un elemento social, o un par-
tido, o una escuela. Es una influencia divina sobre todo el
hombre y sobre toda la masa social. No es un elemento hete-
rogéneo en la sociedad, sino muy homogéneo, intimo, el alma
de la sociedad, pero un alma apta para distintas formas cor-
porales, para toda forma corporal mientras sea honesta.

Pero el Espíritu de Cristo lo hemos de buscar en el cuerpo
de Cristo, el espíritu està en el cuerpo, y el cuerpo es cuerpo
si no està separado de la cabeza, separado de ella es tronco.
Los modernistas buscan el Espíritu de Cristo fuera del cuer¬
po de Cristo, unos quizàs en el tronco, otros totalmente fuera
del cuerpo, sienten la atracción del espíritu, corren para al-
canzarlo, pero corren fuera de camino.

Beben los vientos de una poesia vaga, contradictòria y fal¬
sa con fulgores inconsistentes de verdad que nunca la natu-
raleza humana puede totalmente expeler; de una filosofia te¬
nebrosa que habla sus oràculos en regiones ignotas del alma;
de una teologia que huye del origen divino y se hace por sí
misma, una planta que nace sin ser sembrada. Espíritu y
viento son dos vocablos cuvo sentido fàcilmente se confunde.
Los modernistas se llenan de viento, no se alimentan del Es¬
píritu de verdad, por esto revientan tan fàcilmente.

La historia humana, la edificación de los siglos, la tratan

LA UNIDAD DE ESPIRITU

317

con la superficialidad de las apariencias y sin la claridad de
un juicio sólidamente formado.

El Espíritu de Cristo es subsistente, real y vivo, es el Es-
píritu Santo, que irradia en la naturaleza humana, que da
unidad a nuestro linaje, a pesar de sus múltiples complica-
ciones y variedades en todas las situaciones de nuestro lina¬
je: Spiritus Domini replevit orbem terrarum. En cada período
social hay luz y hay sombra. La luz siempre viene del Espí¬
ritu Santo y la residència oficial en la tierra, la Sede pròpia
del Espíritu Santo es la santa Iglesia catòlica.

(V. ad Philip., II, 15. — Testimonium bonum habere ab his
qui foris sunt.) La propaganda màs eficaz es la de la ejempla-
ridad de la conducta; ya dijo Quintiliano que el orador era
vir bonus dicendi peritus. Mirad cómo se aman los unos a los
otros. (Ad Philip., IV, 6 y sigs.)

CONGRESO EUCARÍSTICO
INTERNACIONAL

Para que todos los fieles del Obispado se unan a las so-
lemnidades Eucarísticas, que van a tener lugar en la capital
de Espana con motivo del Congreso Eucarístico Internacio¬
nal, y dirijan sus oraciones a Dios nuestro Senor pidiéndole
que tan importante asamblea sea fecunda en resultados pràc-
ticos y provechosos para la Iglesia y para las necesidades de
nuestra Patria, y para que toda la Diòcesis tribute juntamen-
te con todas las de Espana, en el día 29 del corriente mes, pu¬
blico testimonio de veneración y amor a Jesús Sacramenta-
do, por la presente damos las siguientes disposiciones, espe-
rando que los reverendos Pàrrocos, Ecònomos y Regentes y
demàs clero Parroquial y Beneficial, pondràn todo su empe-
no para que, según las posibilidades de cada Parròquia, se ha-
gan los actos públicos de adoración y homenaje con el mayor
esplendor y solemnidad.

1 .° En los días que preceden a los senalados para la cele-
bración del Congreso Eucarístico, en todas las iglesias y ca-
pillas de la Diòcesis, en las funciones que se celebren, se harà
alguna devoción al arbitrio del Pàrroco o Sacerdote encarga-
do de la iglesia, rogando por los buenos frutos del citado Con¬
greso, recordàndoles que Su Santidad ha concedido 300 días
de indulgència a los que oraren para dichos fines.

2° Autorizamos que en todas las iglesias parroquiales y

CONGRESO EUCARÍSTICO INTERNACIONAL 319

de comunidades pueda hacerse un triduo de preparación con
exposición solemne del Santísimo Sacramento.

3. ° Siendo el acto público màs solemne del Congreso la
Procesión Eucarística, y a fin de unir nuestros homenajes y
adoraciones a las que recibirà Jesucristo por las calles y pla-
zas de Madrid, quedan autorizados los reverendos Pàrrocos
para hacer procesión de Sacramento si lo creen oportuno,
procurando que revista toda la solemnidad posible. Y a imi-
tación de la que se harà en Vich, en cuya procesión tomaran
parte las tres parroquias y se invitarà a las parroquias veci-
nas para aumentar el esplendor del acto religioso, las parro¬
quias que lo crean conveniente pueden juntarse para hacer
una sola procesión, ofreciendo así a Jesús en el Sacramento
de la Unidad el tributo de amor en unidad de espíritu.

Por lo que respecta a la ciudad de Vich, nos hemos puesto
de acuerdo con nuestro Ilmo. Cabildo Catedral y con la Co-
misión de fiestas religiosas, y se publicarà el programa de las
funciones y actos religiosos que tendràn lugar en esta ciudad,
esperando que todos los vecinos de ella pondràn el mayor em-
peno para que resulten dichas funciones, y especialmente la
procesión, dignas de un pueblo piadoso y cuito, como afortu-
nadamente lo es el pueblo vicense.

4. ° Hemos autorizado para que el día dos de julio sean ex-
puestas solemnemente las Sagradas Formas incorruptas de
San Juan de las Abadesas, esperando que los fieles de esta re-
gión del Obispado acudiràn con fervor a adorar al Santísimo
Misterio de Nuestra Diòcesis.

Vich, 13 de junio de 1911

JUBILEO DE LA PORCIUNCULA

En virtud de las facultades apostólicas que se conceden a
los Ordinarios por el decreto de 26 de mayo último sobre el
Jubileo de la Porciúncula, valedero hasta nueva disposición,
cuyo texto latino se publico en el número 1562 del Boletín
Eclesiàstico, designamos todas las iglesias parroquiales y fi-
liales del Obispado, exceptuando las que se hallen en pobla-
ciones donde exista iglesia de la Orden Franciscana, para que
los fieles puedan ganar en ellas en el presente ano, y con las
condiciones de costumbre, las indulgencias de la Porciúncu¬
la, como las ganarían visitando alguna iglesia de la dicha Or¬
den.

En virtud del mismo decreto trasladamos el día de ganar
el Jubileo al domingo próximo siguiente para todas aquellas
iglesias y filiales que por razones atendibles, y a juicio del sa-
cerdote encargado de la iglesia, sea conveniente dicho tras-
lado para el mayor provecho espiritual y comodidad de los
fieles; pero entendiéndose que el fiel que hubiere ganado el
Jubileo el día 2 de agosto no puede ganarlo el domingo si¬
guiente otra vez, en otra iglesia que lo tuviere trasladado.

Igualmente concedemos, en virtud del mismo decreto, que
por el presente ano pueda lucrarse la referida indulgència por
los fieles de ambos sexos que vivan en comunidad, en su prò¬
pia iglesia, o, en defecto de ésta, en su propio Oratorio do¬
mestico en que se guarde la Santísima Eucaristia.

JUBILEO DE LA PORCIÚNCULA

321

En virtud del repetido decreto todas las concesiones he-
chas por la Santa Sede sobre dicha indulgència o jubileo, en
favor ya de los fieles, ya de las comunidades piadosas, que ha-
yan ya expirado o estén para expirar, todas quedan prorro-
gadas, sin limitación de tiempo, con las mismas clàusulas y
condiciones que se pusieron en la última concesión.

La Indulgència de la Porciúncula se puede ganar desde el
mediodía del día anterior al del Jubileo hasta las doce de la
noche de este día, según decreto de 26 de enero de este ano.

Los reverendos Pàrrocos y demàs encargados de iglesias
anunciaran al pueblo en tiempo oportuno esta gracia tan im-
portante, instruyéndole sobre el modo de ganarla; y procura¬
ran en lo posible atemperarse a los deseos de Su Santidad, di-
rigiendo en aquel día especiales negativas a Dios por ei Sumo
Pontífice, por los Ministros del Santuario y por toda la Igle-
sia militante, rezando la invocación al Seràfico Patriarca y
las letanías de los Santos, y dando al final la bendición con
el Santísimo Sacramento.

Vich, 1 3 de julio de 1911

ELS DIES DE FESTA

Al Clero i fidels del nostre Bisbat

El nostre Santíssim Pare, el papa Pius X, zelós sempre de
la glòria de Déu i de la salvació de les ànimes, usant de les
facultats que li pertoquen com a Vicari de Jesucrist a la terra
i Cap de la seva Iglésia en el món, ha tret el precepte d’abs-
tenir-se d’obres servils, és a dir, aboleix la llei que prohibia
el treballar en algunes festivitats de l'any, i posava l'obliga¬
ció d'oir Missa; i trasllada altres al diumenge.

Les festes de les quals es treu la prohibició de treballar i
l'obligació d’oir Missa són: la Candelera, sant Josep, la Mare
de Déu de Març, Corpus, sant Jaume i la Mare de Déu de Se¬
tembre.

Les festes traslladades són: la del Corpus, en quant a la so¬
lemnitat externa i celebració de la processó solemne del San¬
tíssim Sagrament, i la de Sant Joan Baptista.

Convé que entengueu, estimats cristians, que al Cap i
Summe Pastor de tota la Iglésia, el Sant Pare, toca la direc¬
ció del culte de Déu a la terra, posant en harmonia els eterns
principis de les nostres creences, ensenyades per Nostre Se¬
nyor Jesucrist, i les circumstàncies temporals i transitòries
del món, que van canviant. Sempre els homes hem de donar
a Déu el culte d’adoració i reverència, i dedicar-li sacrificis
com a Senyor i Pare celestial, i mai l'home pot prescindir de
Déu sense perdre la seva ànima. Per això el Sant Pare, al su-

ELS DIES DE FESTA

323

primir la llei del treball i l’obligació d’oir Missa en alguns
dies, manifesta son desig de que el poble cristià no perdi la
devoció a aquells misteris i sants qual memòria se celebri en
dits dies, ans bé que la pietat augmenti; i Nós, cooperant al
desig de nostre Santíssim Pare, concedim a tots els cristians
de la nostra jurisdicció cinquanta dies d’indulgència si assis¬
teixen a la santa Missa en els dies suprimits, resant un Pare¬
nostre, Avemaria i Gloriapatri en honor del misteri o sant de
què es fa memòria en dit dia; i ordenem que els divins oficis
i actes de culte que se celebraven en els dies suprimits, con¬
tinuïn de la mateixa manera.

El Sant Pare ha fet aquestes supressions i translacions de
dies de festa en bé del poble cristià, i per facilitar sobretot
als treballadors la participació en les solemnitats cristianes i
no destorbar el guany que naturalment perden en els dies de
festa de guardar, i que avui el poble tant necessita.

El Papa dóna lleis per a tot el món cristià; i com ara en
moltes nacions la llei civil no reconeix més festes que el sant
diumenge i poques més, per treure del conflicte en què ales¬
hores es troba el treballador, ha disminuït els dies de festa
de precepte i ha traslladat les processons del Corpus Christi
i la festa de Sant Joan al diumenge, perquè els obrers puguin
més fàcilment participar de les solemnitats religioses. Enca¬
ra que ha tret la festa d’obligació de Sant Josep, ha deixat,
sense aquesta obligació, per al dia 19 de març una comme¬
moració solemne del gloriós Patriarca, i fa del diumenge del
Patrocini una festa de ritu superior amb octava, que sempre
caurà el diumenge tercer després de Pasqua de Resurrecció.

La pietat cristiana no necessita lleis ni preceptes per exer¬
citar-se, sinó que es regeix per l'amor que devem a Déu, per
l'agraïment al nostre celestial Redemptor Jesucrist, i per la
dolça confiança en la intercessió de Maria Santíssima i de
tots els sants, especialment aquells que són nostres advocats
i patrons. Per això aquesta disminució de festes de precepte
que ha fet el nostre Santíssim Pare Pius X, tenint en compte
les necessitats i circumstàncies del món actual, no ha de sig-

324

J. TORRAS I BAGES

nificar disminució de pietat, sinó augment de fervor per a la
celebració de les festes que queden i del sant dia del diumen¬
ge, avui tan vil i públicament profanats.

Tots els dies són de Déu, perquè l’home és totalment de
Déu, i encara que els dies de festa de precepte són dies en els
quals els cristians s’han de dedicar al culte i servei del Se¬
nyor d’una manera pública i solemne, i junts presentar-se da¬
vant del cel i de la terra, com la família del Pare celestial; no
obstant, tots els dies el cristià ha de recordar-se de Déu i ofe¬
rir-li el tribut de la seva fervorosa oració i guardar sempre la
presència del Senyor, per no apartar-se mai del camí que por¬
ta a la vida eterna, que és el compliment de la Llei cristiana.

La pietat és un exercici de l’esperit, una elevació del nos¬
tre cor a Déu pel mitjà de l’oració i de les sagrades cerimò¬
nies i del culte que la Iglésia ofereix al Senyor. I la pietat, diu
l'apòstol sant Pau, és útil per tot.1 Els exercicis corporals, diu
el mateix apòstol, serveixen per poca cosa, perquè el cos és
també poca cosa, i dins de poc s'ha de dissoldre. Avui els dies
de festa es fan servir més per al cos que per a l'ànima. Les
diversions, els plaers i la vanitat omplen bo i tot el dia de la
festa, i a Déu no li deixen quasi res; i aleshores l'ànima cri¬
dada per Jesucrist hereva de la glòria, no sap elevar-se a la
pràctica de les virtuts necessàries per a l'eterna salvació. L'es¬
perit es debilita.

Que no signifiqui, doncs, la disminució de les festes de pre¬
cepte una disminució de pietat, sinó que, al revés, sia un es¬
tímul per augmentar-la, per a la celebració més digna de les
que queden i perquè les famílies cristianes procurin que din¬
tre de casa hi hagi aquell culte d'adoració a Déu, Senyor nos¬
tre, que fa que una casa sia una iglésia, reunint-se tota la fa¬
mília per practicar l'oració. I ja no solament cada casa, sinó
que cada cor de cristià ha d’ésser un temple de Déu. En molts
llocs de les Sagrades Escriptures es diu que l’home és un tem¬
ple de Déu, i, en efecte, així ha d'ésser el cristià; puix el nom

1. I Tiraoteu, IV, 8.

ELS DIES DE FESTA

325

cristià significa home consagrat al Senyor, li hem de dirigir
els nostres pensaments, els nostres afectes i les nostres obres;
hem de complir el primer manament, és a dir, no hem de te¬
nir altre Déu que el Senyor, i de consegüent ésser tots d'Ell,
i amar-lo sobre totes les coses.

Això totes les hores i tots els dies de la nostra vida; però
a més el tercer manament de la Llei de Déu ens mana santi¬
ficar les festes, i el determinar els dies de la festa no pertoca
a l’home particular, sinó a l'autoritat divinament establerta
a la terra; i és lo que ara acaba de fer nostre Santíssim Pare
Pius X. Santifiqueu, doncs, estimats cristians, els dies públi¬
cament dedicats a l'oració amb l’assistència als divins oficis,
oint la paraula de Déu i rebent els Sagraments; ajunteu-vos
en aquests sants dies, presentant-vos tots com a germans en
la casa pairal, en la casa del Pare celestial, que és el temple
de Déu, com la família de Déu a la terra, i així aprendreu de
conèixer i estimar la glòria celestial, que és la nostra pàtria
eterna, on estem destinats després dels pocs dies que havem
de viure desterrats en aquesta vall de llàgrimes.

I perquè les benediccions divines disposin el vostre cor per
a l’exercici de la devoció i pietat cristiana, vos donem a tots
la Nostra Benedicció pastoral en nom del Pare | i del Fill f i
de l’Esperit Sant f. Amén.

Vic, 28 d’agost de 1911

CONDEMNACIÓ DEL PERIÒDIC
«BAGES-CIUTAT»

Nós, el Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la
Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic

Com és el primer deure del nostre sagrat ministeri man¬
tenir la fe catòlica en els fidels cristians de Nostra jurisdicció
espiritual, i denunciar als que volen extingir-la del cor dels
qui piadosament la professen; havent vist diferents números
del diari que es publica en la ciutat de Manresa intitulat Ba-
ges-Ciutat, en el qual, baix el pretext del sentiment de pàtria,
s'impugna obertament l’article del Credo: Crec en la santa
Iglésia catòlica, suposant a aquesta en contradicció amb Nos¬
tre Senyor Jesucrist; i a més declarant-la enemiga de la lli¬
bertat civil i política dels pobles i del règim democràtic; pel
present decret prohibim als fidels cristians de la nostra Diò¬
cesi que llegeixin o retinguin el citat diari, i exhortem pater¬
nalment als seus escriptors al respecte a la fe catòlica, que és
la de la seva infància, de la seva família i de la seva pàtria, i
demanem al Senyor que els torni a la fe de Jesucrist, Verb de
Déu i únic Salvador dels homes.

Vic, 13 de setembre de 1911

A LA JUNTA DE RESTAURACIÓ DEL
MONESTIR DE SANT JOAN DE LES
ABADESSES*

Estimats diocesans: Amb molt gust he vist la formació de
la Junta per a procurar la conservació i restauració del vene¬
rable Monument, que és glòria de Sant Joan de les Abades¬
ses, honor del nostre Bisbat i memorial mil·lenari dels orí¬
gens de la nostra estimada Catalunya.

La religió, la pàtria i l’art estan interessades en que es con¬
servi i és restauri el llegat piadós que féu a la seva descen¬
dència el qui ha estat nomenat fundador de la Pàtria, i és real¬
ment, en l’ordre civil i polític, i en l’ordre social, l’autor de
la nostra societat.

Ripoll i Sant Joan de les Abadesses conflueixen, com el
Ter i el Freser, en un mateix corrent de civilització cristiana,
per a fertilitzar tot el territori de Catalunya. Els dos Mones¬
tirs de Wifred, d'homes i de dones, representen el moviment
inicial, el germen de la nostra vida catalana; i els gèrmens
no s’han de deixar morir, perquè d’ells deriva la vida; i fins
quan ja s'han dissipat, perquè han comunicat la vida a orga¬
nismes més poderosos; no obstant, solament la memòria del

* Al·locució publicada en el «Boletín Oficial» del bisbat i en tiratge de
divulgació a despeses del Prelat.

328

J. TORRAS I BAGES

primitiu, de l'inicial, de l’origen, guarda sempre una virtut
poderosa que parla al cor dels homes. El principi i la fi, el
naixement i la mort de les coses, mai són idees indiferents.

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses és un dels gèr¬
mens de la nostra vida actual a Catalunya, com altres mo¬
nestirs i santuaris ho són en altres regions espanyoles. La vida
humana sempre s'ha considerat a la terra que derivava del
cel; i així la Providència divina, que regeix la vida dels po¬
bles, volgué consagrar aquest principi en el Monestir de Sant
Joan de les Abadesses amb un monument de pietat que, com
un foc sagrat, escalfa amb les suavitats espirituals de la de¬
voció, a les vostres valls pirinenques: el Santíssim Misteri.

Aquest prodigi de la divina Eucaristia, fundada per Nos¬
tre Senyor Jesucrist com un monument d'amor en la nit ma¬
teixa de la Passió, ha estat per a vosaltres de Sant Joan, i per
a tota la població d'eix Pirineu i comarques veïnes, i durant
moltes generacions, el vostre consol. Aquell cap del venera¬
ble Crucifix, contenint les Sagrades Espècies incorruptes,
s'inclina sovint als vostres cors suplicants, i aquells braços
amorosos vos donen l'abraç d’amor en les hores amargues de
la vida. I per a tot cristià, i especialment per a tot català, i
tot espanyol, aquella piadosa reproducció escultòrica de la
sublim escena del Calvari, en què hi ha la imatge de Jesús cru¬
cificat contenint la mateixa substància real i verdadera del
diví Redemptor en el Sagrament, baix espècies incorruptes,
per espai de molts segles, són un despertador eficacíssim de
la devoció envers el misteri generador de la pietat cristiana.

Per això exhortem d’un modo particular als devots del
Santíssim Sagrament a contribuir a 1 obra restauradora del
venerable temple de Sant Joan, puix tot ell és com un Sagra¬
ri d'una Hòstia meravellosa que el temps no destrueix, essent
ella, la sagrada Hòstia de Sant Joan, més sòlida que 1 edifici
de pedra que la conté, i que el temps ha castigat, i necessita
una costosa reparació.

El daurar o adornar un sagrari, el mantenir l’oli de la llàn¬
tia del Santíssim, l’edificar una capella dedicada exclusiva-

A LA JUNTA DE RESTAURACIÓ DE SANET JOAN DE LES ABADESSES

329

ment al culte del Santíssim Sagrament, han sigut sempre con¬
siderades obres d'excel·lentíssima pietat cristiana; i molts
cristians, amb raó, han cregut que, practicant-les, feien un ob¬
sequi a nostre dolcíssim Redemptor Jesús, qui amà tant els
homes, que fins al tornar-se’n al cel per a sentar-se a la dreta
del Pare, son Cor no pogué resistir al desig de quedar-se en¬
tre els homes, restant de fet entre nosaltres, present d'una ma¬
nera substancial en l'Hòstia consagrada. I si la pietat cristia¬
na s'interessa en oferir aquests obsequis a Jesús en els sagra¬
ris de les nostres iglésies, ^com no ha d’interessar-se en con¬
servar i restaurar un temple que és un Santuari solemne del
Santíssim Sagrament de l'Altar, una meravella de la Provi¬
dència, un record patriòtic i una joia artística, testimoni de
l’amor de Jesús a la nostra terra, i de la pietat i gust de nos¬
tres passats en les arts belles i litúrgiques?

Les passades generacions han deixat marcada amb elo¬
qüència la seva devoció envers el Monestir de Sant Joan, se¬
gons la característica de cada època. I aquelles generacions
no eren riques. L’austeritat medieval, en sos principis, es ma¬
nifesta a Sant Joan amb la soliditat i l’harmonia, els temps
gòtics amb sos entusiasmes espirituals i frondoses elegàncies,
i el barroquisme dels últims segles amb el gust per l’orna¬
mentació i el detall, propi d’èpoques assentades i pacífiques.
Per això tot plegat el monument de Sant Joan és un magnífic
símbol del sufragi universal de les generacions passades en¬
vers la religió i la pàtria, que ha resultat una manifestació
d'art religiós que, eixamplant la tècnica de l’artista, la seque¬
dat de les regles del motllo, ha produït una obra de l’art ex¬
cels que naix de l'amor, harmonitzades creacions de diferents
estils per la unitat del sentiment, quedant així l'obra més rica
i més hermosa.

I la nostra època, que ha multiplicat la riquesa, que ha
sembrat de fàbriques i noves indústries els corrents dels nos¬
tres rius pirinencs, que ha augmentat les poblacions; Catalu¬
nya, que s’ha fet una de les principals regions espanyoles, de¬
mostrant una activitat meravellosa per la producció de la ri-

330

J. TORRAS I BAGES

quesa material, ha de pagar també, com les èpoques passa¬
des, el tribut de patriòtica religiositat al Monestir de Sant
Joan de les Abadesses, a la fundació del fundador de la Pà¬
tria, a Wifred, nostre pare en l'ordre de la vida civil, i deixar
en el monument religiós, patriòtic i artístic una mostra de si,
contribuint a la restauració del temple eucarístic per ex¬
cel·lència de Catalunya.

I vosaltres, fills de Sant Joan de les Abadesses, fills de l’a¬
badessa Emmon, filla de l’excels fundador de Catalunya, el
comte Wifred; vosaltres, devotíssims del Santíssim Misteri i
amants de vostra gloriosa vila, trobareu medis per a interes¬
sar en l’obra projectada als espirituals amants del Santíssim
Sagrament, puix es tracta d'un Santuari Eucarístic; als
amants de la pàtria, puix es tracta d'un monument fundat
pel fundador d’ella; als amants de l’art de la terra, puix es
tracta duna excel·lent manifestació artística. I els nobles sen¬
timents de religió, de pàtria i d'art, que tan bé es lliguen en¬
tre ells, aquí estan dedicats i són com un homenatge al més
august Misteri del Cristianisme, a la presència sagramental
de Jesucrist en la fràgil Hòstia que resisteix als segles, a la
santa Eucaristia, llaç d’unió amorosa entre el pobre pecador
i son Déu i Senyor; per això al beneir vostre projecte i a l'au-
gurar-li un èxit de feliç execució, a l'aplaudir el vostre entu¬
siasme religiós, patriòtic i artístic, no sols us envia a tots vos¬
altres i a tota l'estimada vila de Sant Joan de les Abadesses
la seva més afectuosa Benedicció, sinó que juntament vos ofe¬
reix la seva cooperació més fervorosa.

t El Bisbe de Vic

Vic, 21 de novembre de 1911

ALS ESTIMATS FELIGRESOS DE LA
PARRÒQUIA DE FOLGUEROLES*

Vos dirigim aquesta carta per a exhortar-vos amorosa¬
ment a aprofitar la paraula de Déu que sembraran entre vos¬
altres els Pares missioners en la Santa Missió que, ajudant
Déu, començarà demà a Folgueroles.

La Santa Missió és un do de Déu molt excel·lent, és un mit¬
jà de què es val la Providència per a la salvació de les àni¬
mes, la pau dels pobles, la unió de les famílies i l’honestedat
dels costums.

Oïu amb docilitat la paraula divina i ella serà com una
pluja saludable que fertilitzarà les vostres ànimes per a fer¬
ies produir el fruit de les virtuts cristianes que ens ha de ser¬
vir per a guanyar el cel. Per a alentar-vos més en la freqüèn¬
cia d’assistir als actes de la Santa Missió, concedim cinquan¬
ta dies d'indulgència en la forma acostumada, per l’assistèn¬
cia a cada un dels referits actes, demanem a Déu Senyor nos¬
tre derrami sobre tots vosaltres les celestials gràcies i amb
gran amor us enviem la Nostra pastoral Benedicció.

t Josep, Bisbe de Vic

Vic, 26 de novembre de 1911

Document inèdit.

ALS DEVOTS DE LA SAGRADA FAMÍLIA
(DE LA CIUTAT DE VIC I SA COMARCA)*

Els zelosos sacerdots qui regeixen la piadosa pràctica de
la Visita domiciliària a la Sagrada Família s’han proposat fer
una devota peregrinació a la parroquial iglésia de Santa Eu¬
gènia de Berga, per a visitar l’altar en què s’hi venera la Sa¬
grada Família. A l'aprovar el piadós projecte, concedim cin¬
quanta dies d’indulgència en la forma acostumada per la Iglé-
sia als fidels cristians qui prenguin part en aquest piadós acte,
i exhortem als fidels cristians de la ciutat de Vic i de les par¬
ròquies comarcanes a pagar aquest hermós i devot tribut a
la santa Família de Natzaret, exemplar de totes les famílies
cristianes, on han d'apendre els pares i els fills de família els
sentiments i virtuts de què és escola la Casa de Natzaret, re¬
gida per Josep i Maria, i divinitzada pel Fill de Déu encar¬
nat, nostre amorosíssim i dolcíssim Jesús.

L’amor, la confiança, la dignitat del treball, la puresa de
costums, l'assistència dels uns als altres, l’honesta recreació,
la paciència en suportar les contradiccions inevitables de la
vida, totes aquestes virtuts que havem d’exercitar mentre es¬
tem en aquest món, s'aprenen en la devota contemplació de
la Sagrada Família; per això exhortem als nostres estimats fe¬
ligresos a posar els ulls suplicants en Jesús, Maria i Josep, a

* Del «Boletín Oficial», 15 d'abril del 1912.

ALS DEVOTS DE LA SAGRADA FAMÍLIA

333

fi d'alcançar son celestial auxili perquè les famílies d'aques¬
ta comarca, on ha regnat tant l’experit cristià, es conservin
sempre, segons l'exemplar de la Santa Casa de Natzaret, en
la santa Fe necessària per a salvar-se, en la puresa de cos¬
tums i en l'amor dels uns als altres, de lo qual prové el con¬
sol de la vida.

Acudiu, doncs, estimats cristians, a la devota peregrina¬
ció, dirigiu-vos a visitar la Sagrada Família, juntant els vos¬
tres cors i les vostres veus en l’oració excel·lentíssima del Ro¬
sari; i que Jesús, Maria i Josep escoltin les vostres pregàries
i vos beneeixin, com beneeixo a tots els qui assisteixen a tan
piadós acte en nom t del Pare, i f del Fill, i f de l'Esperit Sant.

LA REINA DEL SANTÍSSIM ROSARI*

Estimats diocesans: La proximitat del mes d’octubre posa
la ploma als nostres dits per exhortar-vos a la renovació i aug¬
ment de la devoció al Santíssim Rosari, que la Iglésia, nostra
Mare, dedica a honrar a la Immaculada Mare del nostre diví
Redemptor, i Mare nostra, la dolcíssima Verge Maria.

Avui els cristians sembla que s’obliden del principal mit¬
jà de fortalesa i de pau, que és l’oració, que ens uneix de pen¬
sament i de cor amb Déu, i cerquin en mitjans humans prin¬
cipalment el bé del poble cristià, essent així que aquest bé li
ha de venir sempre de més amunt que de la terra. La Iglésia,
amb la seva història i amb la seva ensenyança, ens demostra
lo que resplendeix en totes les pàgines de l'Evangeli, això és:
que l’oració és la clau dels tresors de la divina misericòrdia.

L’home que encengués en el poble l’esperit d'oració, que
desgraciadament està tan esmortuït, l’apòstol que sabés ele¬
var el pensament i el cor del poble cristià a l'esfera de les co¬
ses divines, a la qual s’hi eleva el nostre esperit per mitjà de
l'oració, faria un bé més efectiu i verdader que el que propo¬
sa un plànol de reforma social enmig de la confusió de les dis¬
putes modernes, en què tots volen arreglar el món i no es cui-
den d’arreglar-se a si mateixos. La malaltia del món modern
és principalment una malaltia de l’esperit, que s’ha de curar
amb el celestial remei de l’oració. I l’esperit d'oració se sus-

Del «Boletín Oficial», 16 de setembre de 1912.

LA REINA DEL SANTÍSSIM ROSARI

335

cita d’una manera admirable per mitjà de la pràctica del San¬
tíssim Rosari de Maria, devoció que és pròpia de tots els dies
de la vida del cristià, però que en el mes d'octubre revesteix
una solemnitat que la fa més digna de la nostra atenció i con¬
sideració.

El mes d’octubre consagrat al Santíssim Rosari de Maria
significa l'oració universal del poble cristià, significa l’exèr¬
cit espiritual de la Iglésia de Déu, que amb les armes de la
humil pregària i súplica combat contra els enemics del Se¬
nyor, i es proposa l’establiment del regne de Déu en el món;
és la propaganda invisible i eficacíssima de l’oració cristiana
que penetra silenciosament en el cor dels homes, que s’estén
per les famílies, que s’apodera dels pobles, i que fa a Déu Se¬
nyor del nostre llinatge, que Ell crià i redimí amb la Sang pre-
ciosíssima de son Fill unigènit, Nostre Senyor Jesucrist.

La conquesta de les ànimes sempre és una conquesta di¬
vina que sols pot obtenir-se per mitjans sobrehumans: per
això el Santíssim Rosari de Maria sempre ha sigut l’arma de
combat que la Iglésia ha proposat als seus fills per a obtenir
victòria en les temptacions, perills i misèries de la vida. La
Immaculada Verge Maria va al davant de l’exèrcit espiritual
dels que devotament fan la pregària del Rosari. Ella és forta,
diu la Iglésia, com un exèrcit en ordre de batalla; Ella sola¬
ment és la que ha destruït totes les heretgies, i en Ella, la for¬
talesa i la dolçura agermanades, obtenen victòria en el cor
dels homes, durs i aferrats a les coses del món.

La Iglésia no ha trobat mitjà més apropiat per inclinar el
Cor de Jesús, Fill de Déu i Fill de Maria, a la misericòrdia,
que la intercessió d’aquesta Reina del Santíssim Rosari. Els
decrets de Déu són invariables; i quan volgué remeiar al món,
quan volgué enviar a la terra la salvació, ho féu per mitjà de
Maria; i per mentre duri el llinatge humà en aquesta vall de
llàgrimes sempre Ella serà la que alcançarà misericòrdia per
als desterrats fills d'Eva.

Una mirada de misericòrdia de la Verge Maria envers els
que reclamen el seu auxili sempre ha sigut considerada pel

336

J. TORRAS I BAGES

poble cristià com una prenda de protecció eficaç, perquè els
ulls de Maria són misericordiosos, i si miren amb misericòr¬
dia és per derramar la gràcia divina que Déu ha posat en les
mans d’aquesta Dona, que és la criatura més pròxima a la Di¬
vinitat.

^No voleu vosaltres que les repetides pregàries del Rosa¬
ri, que penetren, diuen els Sants, en el Cor de Maria, no li fa¬
cin inclinar els seus ulls misericordiosos envers els que hu¬
milment implorem la seva protecció? I avui el poble cristià
necessita d'un modo particular l'auxili de Déu totpoderós,
perquè la virtut defalleix, el vici augmenta, el món és l’ídol
de molts cors cristians, i la Iglésia de Jesucrist és combatuda
i perseguida. Per això exhortem a tots els fidels cristians de
la nostra jurisdicció a que durant el pròxim mes d’octubre,
que per disposició de la Iglésia és especialment el mes del
Santíssim Rosari de Maria, practiquin aquesta devoció dol-
císsima, renovant l'esperit d'oració, que mai ha de desempa¬
rar el cor del cristià, puix solament amb l’auxili d'aquesta
arma espiritual pot obtenir-se la victòria eterna. Un cristià
que té oblidada l'oració és solament cristià de nom, cristià
de part de fora, però no d'esperit i de cor; i l’oració de Maria
Santíssima és la més pura, la més santa, la més eficaç, la més
agradable a Déu, fora de la del seu Fill Jesús; i quan diem el
Rosari Ella prega amb nosaltres i per nosaltres, i els defectes
de la nostra oració queden suplerts per l'excel·lència de l’o¬
ració de Maria Santíssima, que sempre és oïda benignament
pel seu Fill Jesús, Summe Sacerdot, i Mitjancer únic entre
Déu i els homes.

Procurem, doncs, tots, estimats cristians, seguint l’ense¬
nyança de la santa Mare Iglésia, aprofitar-nos del pròxim mes
d’octubre per renovar l’esperit d’oració. Que el Sant Rosari
sia resat amb la solemnitat i devoció pròpies de dit mes en
totes les iglésies acostumades; que les famílies, tallers, esco¬
les, fàbriques i treballades sien altres tants chors d’alabança
a Maria, nostra dolça Mare; que els reverends Rectors i sa¬
cerdots exhortin discretament, tenint en compte les circums-

LA REINA DEL SANTÍSSIM ROSARI

337

tàncies, a la recitació diària, especialment durant aquest mes,
del Rosari enter, de les quinze desenes, en les quals es con¬
templen els principals misteris de la nostra santa Religió,
augmentant-se d’aquesta manera la fe i la caritat divines en
el cor dels cristians, obtenint així l’elevació de l’esperit que,
arrossegant-se pel món, es materialitza i corromp.

Que Maria Santíssima, que és Mare de tot el poble cristià
distribuït per tot el món, sia especialment la Mare de la Nos¬
tra estimada Diòcesi; que tots els nostres diocesans li sien
fills fidelíssims i amantíssims, que al fervor de l'oració ajun¬
tin la puresa del cor, la pràctica de la caritat i l’exercici de
totes les virtuts, a fi que la corona de roses celestials que li
oferirem en el mes d'octubre sia acceptable a la puríssima
Reina del Santíssim Rosari, i Ella sia el nostre auxili i pro¬
tecció ara, mentre fem el camí de la vida, i en l’hora de la nos¬
tra mort. Amén.

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA
PARRÒQUIA DE TONA*

Estimats: No essent-me possible de venir per a distribuir-
vos la sagrada Comunió al concloure’s la Santa Missió, com
jo desitjaria molt, us escric aquestes quatre ratlles, en primer
lloc per a felicitar-vos del resultat edificant que haveu donat
en aquests dies de predicació evangèlica extraordinària. Sem¬
pre recordareu amb goig aquests dies de santificació, perquè
les idees de Déu, de virtut, d’amor dels homes els uns als al¬
tres i de salvació eterna, són el major consol de l'ànima cris¬
tiana, i la fortalesa per a suportar les contradiccions que tot¬
hom ha de passar mentre estem en aquesta vall de llàgrimes.

Que aquests dies siguin pel poble de Tona començament
d’una era de pau, de concòrdia, d’amor, de pietat envers Déu
i envers el pròxim, que el gloriós Sant Andreu, vostre celes¬
tial Patró, qui amà tant la creu de Crist, que meresqué morir
crucificat com el seu mestre Jesús, que la Immaculada Verge
Maria, de la qual sou tan devots i que teniu l'honor de pos¬
seir un hermós santuari seu baix el títol de Lourdes, us al-
cancin les celestials benediccions, com amb aquestes quatre
ratlles us envia la seva, el vostre Pastor.

t El Bisbe de Vic
Vic, 17 de desembre de 1912

Document inèdit.

XVI CENTENARI DE LA LLIBERTAT DE
LA IGLÉSIA

Al·locució pastoral al Clero i fidels de la Diòcesi*

A la primavera d’aquest any compliran setze-cents anys
que la Iglésia, després de tres centúries de persecució, obtin¬
gué la llibertat d’adorar a Déu, tal com li havia ensenyat Je-
sucrist, Senyor nostre, únic mestre de religió que reconeixem
els cristians, i després d'Ell, i per encàrrec d’Ell mateix, la
santa Iglésia catòlica, estesa per tot el món i composta d'ho¬
mes de tota raça i llengua, i qual Cap és el Romà Pontífex,
qui dóna unitat i vida a l'immens cos format per tots els
creients que adorem a Déu en esperit i veritat.

Aquest fet de la llibertat de la Iglésia conforta la nostra fe
i la nostra esperança. Representa, en primer lloc, la victòria
de la fe. Ja l’apòstol sant Joan1 havia dit: «La victòria que
venç al món és la nostra fe.» I sembla estrany que la fe, sen¬
zilla, humil, pacífica, amiga dels pobres, sense la força que
dóna la ciència, el diner i el poder polític, pogués vèncer al
món, que estava en possessió de les riqueses, de la literatura,

* A més del «Boletín Oficial» del bisbat, publica aquest document la re¬
vista «L’Amic del Papa», núm. 18, gener del 1913. Tant aquesta instrucció
com les que segueixen són inspirades en el centenari dels edictes constanti-
nians.

1. I, cap. 4, v. 4.

340

J. TORRAS I BAGES

de les arts i del govern.

Vencé al món amb una inundació d’amor, d'aquell amor
que deriva de la fe. La fe és una font d’amor que mai s’es¬
tronca. L’amor que no deriva de la fe no és constant, és se¬
gons les circumstàncies i els casos, i mentre no exigeixi sacri¬
fici. L’amor de Jesucrist no té aturador, per això vencé tots
els obstacles i resistí totes les persecucions.

Ni la confiscació dels béns, ni el desterro, ni els martiris
més dolorosos, ni la mort més afrontosa i cruel, ni les majors
infàmies i calúmnies, ni l’odi de tot el món plegat pogueren
vèncer a aquells deixebles del Senyor, que anaven alegres al
suplici perquè havien sigut trobats dignes de patir pel nom
de Jesús.1 I a l’últim, al cap de tres-cents anys de lluita, els
emperadors, i els tribunals, i els parlaments, i la ciència mun¬
dana es rendiren davant dels deixebles de Jesús, dels nostres
antecessors en la fe, i declararen que tenien raó, i de conse¬
güent que devien disfrutar de la llibertat d’adorar a Déu, tal
com Jesús havia ensenyat i practica la santa Mare Iglésia.

I aquest fet de la victòria de la fe convé avui tenir-lo molt
present, per no confiar massa ni en la ciència, ni en la rique¬
sa, ni en la potència política. La victòria sempre és de la fe.
I avui els homes materialitzats estan en un engany, perquè
donen més importància a les riqueses, a la ciència mundana
i al poder polític; i no veuen res més, i es mofen de la fe com
de cosa de criatures i de dones. Ja Jesucrist, autor de la fe,
significà que la fe era una cosa molt petita, i la comparà a la
llavor de la mostassa, que és una de les llavors més petites;2 3
però també l’apòstol sant Pau ensenya^ que Déu es val de lo
petit per vèncer lo gran, de lo flac per vèncer lo fort, i de la
ignorància, segons el món, per dominar la ciència mundana.
I així es demostra que en aquestes lluites de la fe, qui guanya
no és la potència humana, sinó la virtut divina. Déu mateix

1. Fets, V, 41.

2. Mateu, XIII, 31.

3. I Corintis, I, 27.

XVI CENTENARI DE LA LLIBERTAT DE LA IGLÉSIA

341

s’encarrega de la defensa de la seva causa, i les maquinacions
dels homes de vegades es desfan en un moment i a l’hora
menys pensada.

La celebració, doncs, de l'aniversari, setze vegades secu¬
lar, de la llibertat de la Iglésia ha de produir en nostre cor
un augment d’aquella fe confessada per tants mils màrtirs, i
que ha resistit tantes proves perquè té en Déu les seves ar¬
rels; i també ha de fortificar la nostra voluntat, augmentant
l’esperança en la salvació. L’esperança cristiana és també in¬
vencible. Sant Pau1 ja parla d’una esperança contra esperan¬
ça, és a dir, d’una esperança que, fundada en Déu, totes les
presumpcions i falses esperances contràries del món no la po¬
den ofegar. Aquells cristians que visqueren en els tres-cents
anys primers de la Iglésia, humanament no podien tenir cap
esperança, perquè tot lo del món els era contrari: les idees,
els costums, les arts, les ciències i la política. Moltes genera¬
cions nasqueren i moriren en la persecució, sense senyals de
que aquesta hagués d’acabar. Moltes famílies eren famílies
de màrtirs: els pares eren sacrificats, els fills morien també
per Jesucrist, i no podien humanament pensar que la perse¬
cució s’acabés. Esperaven en la immortalitat; sabien que la
vida present era transitòria, i que després d’aquesta havia de
venir una vida definitiva, i tota la seva aspiració era obtenir
aquella vida que no té fi.

Aquesta també, caríssimS, ha d’ésser la força de la nostra
esperança, perquè no hi ha cap esperança més forta que l’es¬
perança de la immortalitat. Les sectes, els errors, les modes
polítiques, socials i literàries, passen, i passen de pressa; per
lo regular cada generació té la seva; però la Llei de Déu dura
i durarà sempre, perquè aquesta llei, com diu el Psalm,2 és
la mateixa Veritat, que és indestructible.

En aquest centenari, doncs, els catòlics hem de pagar el
tribut de la nostra fe i de la nostra esperança a Jesús, Senyor

1. Romans, IV, 18.

2. CXVIII, 142.

342

J. TORRAS I BAGES

nostre, Mestre diví i Salvador únic del llinatge humà, i vo¬
lem que tots els pobles del nostre Bisbat facin solemne com¬
memoració d un fet que significa la victòria de la fe i de la
pública adoració de Déu, Senyor nostre, que cap poder humà
pot impedir. I com havem dit que la victòria de la fe en el
món era el resultat d’una inundació d amor que s estengué
pel llinatge humà; i com aquesta amorosa inundació penetrà
en el cor dels homes el dia de la vinguda de 1 Esperit Sant,
que és l’Amor substancial de Déu, Déu com el Pare i el Fill, i
gravà en ells la Llei nova, aquell nou manament1 en virtut
del qual els homes ens havem d’estimar els uns als altres; Nós
per la present ordenem: Que en totes les iglésies parroquials
i conventuals de la Nostra jurisdicció, en el Diumenge de Pen-
tecostès, o sia de la Pasqua de l’Esperit Sant, se celebri Missa
solemne amb exposició del Santíssim Sagrament i cant del
Te Deum, i exhortem als reverends Rectors de les iglésies pro¬
curin, en quant els sia possible i convenient, la celebració de
Missions, Exercicis espirituals o devots Tríduums en les res¬
pectives poblacions durant l’any 1913, que sien com un eco o
ressò de l’alegria espiritual d’aquells cristians, antecessors
nostres en la fe, quan pogueren sortir de les catacumbes i de
les iglésies amagades i domèstiques i adorar a Déu pública¬
ment, i manifestar-se deixebles de Jesús, únic Salvador dels
homes.

Que aquest venerable aniversari secular de la pau de la
Iglésia i de la llibertat del poble cristià sia d’augment de fe
catòlica, d’esperança en la vida eterna i d amor a Déu i al
pròxim; que l’Esperit Sant, de qui deriva tota la vida sobre¬
natural, gravi en el cor dels cristians aquestes virtuts divines,
sense les quals és impossible obtenir la vida eterna, com hu¬
milment ho demanem al Senyor per mediació de nostra Im¬
maculada Mare, la Verge Maria, i per intercessió del gloriós
papa sant Silvestre, l'amic i el confident de l'emperador Cons¬
tantí, el Pontífex summe de la pau, que presidí aquella so-

1. Joan, XIII, 34.

XVI CENTENARI DE LA LLIBERTAT DE LA IGLÉSIA

343

lemne victòria de la fe catòlica, guanyada amb la sang de
tants màrtirs, i en qual festa firmem la present, enviant-vos
a tots, caríssims germans i fills, la Nostra pastoral Benedic¬
ció en nom del Pare f i del Fill f i de l'Esperit Sant f . Amén.

Vic, dia de sant Silvestre, papa, 31 de desembre de 1912

L'ADORACIÓ DE LA SANTA CREU

(exhortació pastoral)

El misteri de la nostra redempció, que es complí en el Cal¬
vari, ha d'ésser un motiu perpetu d'agraïment envers el nos¬
tre diví Redemptor, i un perennal excitant d'amor envers la
seva sagrada Persona. Qui ama a Jesús de veres pot estar se¬
gur de la seva salvació. Jesús salva per amor.

Per això és sempre l’Home qui té una major atracció de
tot el nostre llinatge, perquè és com Déu; i la humanitat di¬
vinitzada adquireix una hermosura divina. Per ésser Jesús es¬
timat, basta que sigui conegut, perquè és impossible conèixer-
lo i no estimar-lo.

En el portal de Betlem, posat a la menjadora, entremig
del bou i de l’ase, assistit de Maria i de Josep, com en un tron
d’humilitat, on l'adoren àngels, pastors i reis; en la fosque-
dat de la nit, ignorat del món, en la sublimitat de la pobresa,
en la magnífica riquesa de la seva superioritat espiritual; per¬
què la seva ànima benaventurada no necessita per alimentar-
se res de la terra, cercant no obstant l’amor dels homes, Je¬
sús, Déu -Infant, atreu les nostres ànimes, i ens postrem da¬
vant seu per adorar-lo; i comencem aleshores a conèixer, amb
gran dolçura, que ve a cercar-nos en aquesta terra del dester¬
ro per conduir-nos a la pàtria de la glòria.

I la Iglésia li canta: Christus natus est nobis, venite adore-
mus.

Però l'amor de Jesús és com el sol, és el sol del llinatge

L'ADORACIÓ DE LA SANTA CREU

345

humà, sense el qual el nostre llinatge moriria per falta de
llum i de calor. La llum del sol ixent és alegre, és hermosa,
banya la terra de suavíssima poesia, i omple d’esperança el
cor dels homes, fortificant-los per a posar-se al treball. El sol
ponent sembla que encén muntanyes, cel i terra; i tot 1 horit¬
zó queda com si fos de foc: és el sacrificium vespertinum, és
el sacrifici de l’existència transitòria, del conjunt dels sers que
tenen per objecte final el Ser immutable, perquè és perfectís-
sim; és el sacrifici del temps que no dura, a l’Eternitat que
mai s’acaba.

Així el sacrifici adorable de Jesús, la seva mort en el Cal¬
vari, és el sacrifici definitiu i plenari del llinatge humà. Om¬
ple de foc d'amor el cel i la terra, encén tota la creació, tot
ho trastoca, lo de dalt va a baix i lo de baix va a dalt; Déu
del cel ve al món i els homes de la terra van al cel; lo que
abans es tenia per ric i deliciós i objecte d’enveja, la riquesa,
la glòria i els plaers, ara resulten una misèria, i és un heroi
qui sap despreciar-ho; i és perquè els homes han après d a-
dorar la santa Creu.

La vera Creu és la de Jesús, l'instrument de les grans trans¬
formacions, símbol del sacrifici que divinitza; és la Creu que
tots hem de portar, la condecoració que ennobleix amb la ver-
dadera noblesa de fills de Déu, és signe de victòria, senyal
triomfal de domini de l'esperit sobre de la carn, de la des¬
trucció de l’home vell carregat de passions i de vicis, apa¬
reixent l’home nou, que és l’home emmotllat amb Jesús, amb
Jesús crucificat, perquè la Creu és el motllo dels cristians, de
la perfecció humana, de la santedat verdadera. És 1 arbre de
la vida incorruptible que té la prerrogativa de ressuscitar les
ànimes mortes, l’únic medi de glorificació dels homes. Sense
la Creu és impossible la glòria; qui fuig de la Creu, qui no s a-
cull a la Creu de Jesús, qui no s’abraça amb ella amb abraça¬
da d'amor, qui no la porti estampada en son esperit, no serà
admès en el regne etern.

Per això la santa Mare Iglésia tot ho sembra de creus: tem¬
ples, capelles, altars, cementiris, ornaments sagrats, cases

346

J. TORRAS I BAGES

cristianes. Per això els ministres de Déu, en ses funcions sa¬
grades, fan contínuament el senyal de la creu: quan celebren
el sant sacrifici, quan administren els sagraments, quan com¬
pleixen l'ofici diví en l’oració pública i litúrgica.

Però el Divendres Sant és especialment el dia de la Santa
Creu, perquè en aquest dia adquirí el poder de santificació
que té, el poder de transformació; perquè en aquest dia, d'ins¬
trument de desesperació, de dolor i de mort fou convertit en
signe d’esperança, de salut i de vida. La maledicció es con¬
vertí en benedicció, la ignomínia en glòria i la mort en vida.
Jesús comunicà a la Creu, el dia del Divendres Sant, la seva
virtut divina; per això la Iglésia, en els divins oficis, per mans
del Prelat o del sacerdot celebrant, la mostra solemnement
al poble, dient-li: «Veus aquí l’arbre de la Creu, d’on penjà la
salut del món»; i els altres ministres sagrats responen: «Ve¬
niu, adorem-la.» ï tot el poble es postra de genolls a terra, i
els cristians desfilen davant de la Creu, i amb gran devoció i
humilitat la besen.

Aquesta adoració, cristians, no ha desser una reverència
purament exterior: Jesús ens ensenyà d’adorar a Déu en es¬
perit i veritat. No basta a postrar-se a terra i adorar la Creu
el dia del Divendres Sant. La Creu ha d'ésser la nostra glòria,
fins quan el món la fa objecte d’ignomínia; qui s'avergonyeix
de la Creu no és deixeble de Jesús, i aleshores, de signe d'es¬
perança, de salut i de glòria, es converteix en instrument de
desesperació, de dolor i d’ignomínia. Qui es desfà de la Creu
del Just per excel·lència, que és Jesús, es troba amb la creu
del pecador. La creu és inevitable; abracem-nos amb la de Je¬
sús, que és principi de gràcia, de salut i de consol; adorem-la
en aquests dies de la Passió i Mort del diví Redemptor, se¬
guim-la tots els dies de la nostra vida com l’estendard sagrat
que enarborà en el món el Fill de Déu fet home, i guiats per
ella arribarem a la vida definitiva, a la ciutat eterna de la glò¬
ria.

Revestiu-vos, estimats cristians, d’aquests devots senti¬
ments en els dies de Passió que s'acosten, en la solemne ado-

L'ADORACIÓ DE LA SANTA CREU

347

ració de la Creu en el Divendres Sant, i així les sagrades ce¬
rimònies de la Iglésia seran profitoses per a les vostres àni¬
mes, que creixeran en virtut amb la mateixa proporció amb
què vos unireu amb la Creu de Jesús. Adorem-la tots amb pro¬
funda reverència, i en aquest temps de tants escàndols, de
tantes heretgies i de tantes profanacions, prometem perpètua
fidelitat al dolcíssim Jesús, qui per amor nostre volgué morir
sentenciat com un criminal.

Vic, 26 de febrer de 1913

PROHIBICIONES ESCÉNICAS

Habiéndosenos manifestado que en el teatro de algunas
Asociaciones católicas de la Diòcesis se han dado, durante la
presente Cuaresma, representaciones dramàticas en las cua-
les salía a la escena la divina Persona de Jesús Senor nuestro
y de su Santísima Madre la Virgen Maria, advertimos a los
conciliarios eclesiàsticos de las referidas. Asociaciones, y en
su defecto a los reverendos Pàrrocos, manifiesten a las Jun-
tas directivas respectivas la prohibición de tales espectàcu-
los, que pueden fàcilmente dar ocasión a falta de respeto ha-
cia Aquel delante del cual doblan la rodilla el cielo, la tierra
y los abismos: que veneramos con recogimiento y amor en
los Sagrarios de nuestros templos, siendo su exhibición en las
tablas de un teatro derogatòria de la infinita Majestad del Re-
dentor del mundo.

t El Obispo

Vich, 14 de marzo, Viernes de Dolores, de 1913

LA SANTA MISSIÓ A LA CIUTAT DE

VIC*

Als ftdels cristians de la ciutat de Vic i de son terme

Caríssims:

La cristiandat aquest any celebra la memòria d'aquell any
feliç en què els deixebles de Jesús Senyor nostre deixaren d'és¬
ser perseguits i pogueren servir a Déu amb llibertat, amb es¬
perit i veritat, conforme havia ensenyat el nostre diví Re¬
demptor i Salvador.

Aquest any compleixen setze centúries que en aquest
temps de primavera, la Creu, instrument de mort i signe d'ig¬
nomínia, aparegué com senyal de victòria i mitjà de salvació
eterna, de pau i de consol d'esperit.

Tot cristià ha de fer solemne memòria de la victòria de la
Creu: és la bandera que ens guia a la conquesta del regne de
l'eterna glòria, i la Creu ha de regnar en nostre cor si volem
regnar nosaltres per sempre en companyia de Jesús, rei dels
segles immortal i invisible. La victòria de la Creu en el nos¬
tre cor significa la subjecció de les males passions, perquè la
Creu és la manifestació de l’amor, que com un riu abundant
isqué del Cor sagrat de Nostre Senyor Jesucrist; i les males

* Del B.O.E. del O. de V. (30 d’abril del 1913).

350

J. TORRAS I BAGES

passions són manifestació de l'egoisme, que tan fàcilment es
multiplica en nostres cors mal inclinats.

Per això havem resolt celebrar en la present ciutat, Cap
del Bisbat, una solemne predicació d'amor, la Santa Missió
evangèlica, ressò de la celestial paraula que predicà en aquest
món diví Mestre Jesús, i que segellà amb la preciosíssima
Sang que isqué de les seves cinc llagues quan, clavat a la Creu,
demanà perdó per tots nosaltres al seu Etern Pare.

A tots vosaltres, estimats cristians, vos cridem a la Santa
Missió. Els missionistes entren a les poblacions, com sembra¬
dors de la llavor divina, amb la Creu alta, com ben alta, dalt
del cel, s'aparegué la Creu a l'emperador Constantí, perquè
la Creu és l’estendard que ens ha de guiar en el viatge al cel,
que es fa en la vida present. Acudiu, doncs, tots a oir la pa¬
raula evangèlica amb molta devoció; disposeu les vostres àni¬
mes perquè fructifiqui en els vostres cors, a fi que la creu que
cada matí feu sobre el vostre front, sobre la vostra boca i so¬
bre el vostre pit, sigui ver senyal de vida cristiana, un cop pu-
rificats per la paraula divina, que penetra fins a les juntures
de l'ànima i del cos. Que la vostra vida resplendeixi en pure¬
sa i amor; que desaparegui la blasfèmia i l’escàndol, els odis
entre els ciutadans; que l’inefable Nom de Déu, que els dol-
císsims Noms de Jesús i de Maria siguin sempre alabats; que
floreixi la misericòrdia envers els nostres germans desgra¬
ciats; que la ciutat de Vic es mantingui en la dignitat cristia¬
na en què resplendia entre totes les ciutats de la nostra terra,
a fi que tots meresquem un dia entrar i viure eternament en
la perfectíssima ciutat de la glòria.

Exhortem a les ànimes piadoses, amb aquest motiu, a pre¬
gar fervorosament al Senyor mogui amb la seva gràcia els
cors dels pecadors perquè, deixat el pecat, el serveixin fidel¬
ment, que doni constància als qui ja segueixen el camí de la
Llei divina, i que faci regnar en tothom la santa caritat de
Crist. Amb aquest mateix fi implorem la intercessió del serà-
fic sant Miquel dels Sants, excels fill i patró de Vic, qual aro¬
ma de virtut purifica les ànimes; a l'apostòlic sant Bernat Cal-

LA SANTA MISSIÓ A LA CIUTAT DE VIC

351

vó, son Pastor fidelíssim, invicte sembrador de la llavor evan¬
gèlica, i a tots els altres Sants protectors de la present ciutat
i de la Diòcesi.

Però d'una manera especial posem la Santa Missió baix
la protecció de la Verge Maria. Se celebrarà dins del mes de
maig, a Ella consagrat, i Ella, que dugué al món el Salvador,
portarà amb sa mediació la gràcia a les ànimes i ens obrirà
a tots les portes de la glòria quan arribi la nostra fi. Amén.

A LA CIUTAT DE VIC

S'acosta el dia santíssim del Corpus Christi, qual processó
aquest any ha d'ésser la manifestació solemne d’acció de grà¬
cies a Déu per la llibertat de la Iglésia, qual memòria cente¬
nària se celebra, i acte públic d'acatament, veneració i amor
a Jesús, el diví Salvador dels homes.

Sempre la processó de Corpus ha sigut un homenatge so¬
lemne i social al gran Filantrop, com l'anomena sant Pau, a l'ú¬
nic verdader amant dels homes, Jesús de Natzaret, Déu i Home
verdader, que morí pel nostre llinatge, deixant-se a si mateix
sagramentalment per a ser perpètuament l’aliment espiritual,
el Pa de vida eterna, dels homes. En el matí de dit dia distri¬
buirem la Sagrada Comunió a tots els fidels, els quals si han
assistit a la Santa Missió guanyaran especials indulgències, i
després assistirem pontificalment a la Missa solemne.

Jesús, Senyor nostre, segons ensenyen les Sagrades Escrip¬
tures i l’experiència demostra, és objecte d’avorriment i d’a¬
mor; sempre ha tingut, té i tindrà enemics; i avui els enemics
que li fan guerra, i voldrien treure la seva influència celestial
de la terra, són descarats. Aquesta ciutat de Vic és amiga de
Jesús, filla d’Ell; l’adora amb tota la seva ànima, el reconeix
per Salvador i única porta per entrar a la Vida eterna. Per
això vos exhortem a tots a pagar l'homenatge d'amor i vene¬
ració al dolcíssim Senyor de les nostres ànimes, en el Santís¬
sim Sagrament, amb motiu del solemne aniversari d’aquell
dia en què, sortint de les Catacumbes, on d’amagat se cele-

A LA CIUTAT DE VIC

353

braven els sagrats misteris, pogué ésser adorat públicament
per carrers i places amb himnes i oracions públiques.

Cap dia com el del Corpus Christi, en què Jesús, real i subs¬
tancialment present en la sagrada Hòstia, és en processó
triomfal passejat per nostres carrers i places, per a oferir
col·lectivament tot el poble l’homenatge de fe i d'amor i re¬
verència a nostre Redemptor i Salvador. Veniu, doncs, tots
aquells a qui sia possible a la venerable processó que Nós pon-
tificalment presidirem, assistint a ella devotament, unint vos¬
tres esperits amb el de la Iglésia universal estesa per tota la
terra; alceu vostres cors amb devotes oracions i pregàries al
Senyor sagramentat, perquè ens beneeixi a tots, i a tots ens
santifiqui amb la influència de la seva sobirana gràcia, a fi
que Jesús, Rei de l'amor, regni en el cor de tots els fidels cris¬
tians d'aquest Bisbat, i a tots ens porti a la Glòria quan l’ho¬
ra sia arribada.

Guarniu les vostres cases, cadascú segons les seves possibi¬
litats, que l’homenatge que el cor paga a Jesucrist es demostri
amb les exterioritats, que la llum de la fe que Ell portà al món
es manifesti en la lluminària pública, que, com en els principis
del Cristianisme, es vegi també ara que el poble té un sol cor
i una sola ànima, que és el Cor Sacratíssim de Jesús, que per
sempre sia alabat en son Santíssim Sagrament. I quan la pro¬
cessó haurà recorregut els carrers i places de la ciutat, veniu
tots a la santa iglésia de la Nostra Seu, on, com a terminació
i complement de la Santa Missió celebrada, vos donarem la Be¬
nedicció Papal, auguri d'eternes i celestials benediccions.

tQuè és la nostra vida sobre la terra sinó una processó,
amb moltes estacions, que si és presidida i regida per Jesu¬
crist, ens portarà fins al temple de l'eterna Glòria?

Doncs que la solemne processó del Corpus Christi sia imat¬
ge i norma de la nostra vida cristiana, que, guiada sempre
per la fe i assistida per la gràcia del Redemptor, ens condueixi
a tots a la felicitat del Pare celestial. Amén.

Vic, 12 de maig de 1913

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA
DEVOCIÓ DEL SAGRAT COR DE JESUS*

Cor Iesu sacratissimum: miserere nobis

Caríssims :

Pròxim ja el mes que els cristians piadosos solen dedicar
al Sagrat Cor de Jesús, no volem deixar d’exhortar la vostra
pietat, parlant-vos un moment d’aquesta devoció, reservada
per la Providència divina als actuals temps de la Iglésia. No
en va nostre Santíssim Pare Pius X ha fet afegir a la pregària
que després de la Missa dirigim a la Immaculada Verge Ma¬
ria, la deprecació: Cor sacratíssim de Jesús, compadiu-vos de
nosaltres.

Perquè els cors miserables abunden; els nostres cors són
miserables. El cor de l’home és segons lo que estima. L’amor
ennobleix o degrada, segons quin és son objecte. El cor que
estima les vanitats mundanes, el luxe del vestir, les alaban¬
ces humanes, els llocs elevats, no pot exercitar-se en 1 amor
verdader; perquè ni el luxe ni la vana pompa són una veritat,
sinó una il·lusió que passa, com els núvols de 1 aire. El cor
que ama les delícies sensuals, els vils plaers de la carn, les

* Recorda la jaculatòria Cor Iesu. sacratissimum que Pius X ha afegit a
les pregàries del final de la Missa. És publicada en el «Boletín Oficial» del
bisbat, 31 de maig del 1912.

355

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA DEVOCIÓ DEL SAGRAT COR DE JESÚS

brutícies de la impuresa, és un cor brut. Qui ama les rique¬
ses, qui és esclau de la cobdícia, qui adora l'or i la moneda,
és un cor metal·litzat, dur, incapaç de les suavíssimes emo¬
cions del cor; és un cor estret i esclau, dins del qual no hi cap
un amor gran.

La missió de la Iglésia envers els homes és ensenyar-los
d’estimar, i per això ella ens posa per exemple el Sagrat Cor
de Jesús; i el mes a Ell consagrat ha de dedicar-se a la con¬
templació de l’amor verdader. Qui sap d’estimar és un cris¬
tià perfet; però la ciència de l’amor, que és la més dolça de
les ciències, és difícil d’adquirir, si no fem l’aprenentatge en
el Cor de Jesús. Dins d’aquesta escola del Sagrat Cor tot ens
parla d’amor: les paraules, els sentiments, les obres de Jesús
tenen la virtut d’encendre l’amor en el cor dels homes.

Jesús, fins invisible, sagramentat en l’Hòstia Santa, té el
privilegi d'encendre el nostre cor; i si a presència d’Ell en el
Sagrari contemplem i meditem la seva vida i la seva doctri¬
na, sortirem aprofitats en la ciència de l’amor.

Ell, primer de tot, ens ensenya de netejar el nostre cor.
Amb sa paraula i amb son exemple destrueix els nostres vans
amors. Argüeix a la riquesa de torpe, perillosa i enganyado¬
ra; a les delícies carnals de brutes; a les grandeses humanes
de vanes i entontidores. I ens ensenya que la verdadera sabi-
duria consisteix en l'etern i indestructible amor de Déu.

El culte del Sagrat Cor, el culte de l’amor, no és una in¬
venció o composició humana d’ordre sentimental. Es una fi¬
losofia sublim que es funda en la Veritat i en l’Evangeli, i que
ens ensenya que tota la vida humana, per ésser perfecta, s'ha
de resoldre en l’amor.

Un Sant és un cristià perfet, és l'home que tot ho fa per
amor, no mogut per cap interès personal; és l’home que no
mira a si mateix, sinó als altres, com Jesús, nostre dolcíssim
Redemptor, qui tot ho féu per amor. Mogut de l’amor s’en¬
carnà en les puríssimes entranyes de Maria Santíssima, fent-
se home com nosaltres; predicà contínuament l’amor, i per
amor als homes morí.

356

J. TORRAS I BAGES

És clar que no tothom està cridat a aquesta summa per¬
fecció; però és necessari predicar-la, com la predicava sant
Pau als pobles gentílics i judaics, com l’han predicada els
Sants, puix si bé no tot cristià està cridat a aquesta perfecció
summa, tot cristià ha d’estar convençut de que en això con¬
sisteix la perfecció, i el nostre ministeri sacerdotal consisteix
en desenamorar als homes de la terra i enamorar-los del cel.

La vida, fins entre els cristians, està avui materialitzada,
la gent està sòpita en els plaers i vanitats. Plaers i vanitats,
veus aquí l'única aspiració de molts, i per això convé desper-
tar-los, i ensenyar-los la via de l'amor cristià, i posar-los da¬
vant dels ulls la Persona sacratíssima de Jesús i son Cor ado¬
rable, que ens ensenya el tenor de vida que hem de portar:
amar a Déu i al pròxim i desprendre ns de tot el que contra¬
ria aquest amor. De manera que la devoció al Sagrat Cor de
Jesús és com el compendi de l’Evangeli, enclou en si tota la
Llei cristiana, puix, com ens diu el Catecisme, tots els mana¬
ments de la Llei de Déu s’enclouen en dos: amar a Déu sobre
totes les coses, i al pròxim com a si mateix per amor de Déu.
El Cor de Jesús és l'Evangeli en acció; o lo que és el mateix,
l'Evangeli és un ressò del Cor de Jesús; el Cor de Jesús és la
Llei de Déu viva; dins d'Ell no hi trobareu res més que l’a¬
mor a Déu i als homes. Una sublim unitat d’amor.

Aprofiteu, doncs, estimats diocesans, aquest mes del Sa¬
grat Cor de Jesús per a recollir- vos en la presència divina, i
contemplar les excel·lències de l’amabilíssim Fill de la Im¬
maculada Verge Maria i Fill etern del Pare celestial. Tot lo
amable desperta l’amor del nostre cor; si lo amable no és es¬
timat, és perquè no és conegut; i si Jesús no és estimat dels
homes, és perquè no li coneixen el Cor. Per això Ell amb el
dit se senyala el Cor, i diu als cristians: Mireu el Cor que tant
ha estimat als homes. I en l'Evangeli ens convida a son amor
dient: Veniu a Mi els que necessiteu repòs; i apreneu de Mi,
que só mans i humil de cor, i aprendreu que el meu jou és
suau i la meva càrrega lleugera.

Cors enganyats, cors desemparats, cors esclaus, cors

EXHORTACIÓ PASTORAL A LA DEVOCIÓ DEL SAGRAT COR DE JESÚS 357

morts, cors nobles, cors purs, cors sants, ajunteu-vos tots al
Cor de Jesús, adoreu-lo en la Sagrada Hòstia, dirigiu-li les
vostres humils pregàries, feu del Cor de Jesús el motllo del
vostre cor, i trobareu una font d’aigües de vida eterna que
apagarà la vostra set fins a arribar al port de la immortali¬
tat, on tots els nostres cors amaran, seguint el ritme del Sa¬
grat Cor de Jesús.

Sacerdots i seglars, justos i pecadors, tots els que sou cris¬
tians, recordeu-vos de les paraules de Jesús: Veniu tots a Mi.
Acudiu, doncs, a aquell Cor generós, i rebreu d'Ell la gràcia
de la vida espiritual, l'íntim consol del cor i la pau interior,
que és el major bé que podem esperar en aquesta vall de llà¬
grimes, i el mitjà segur d'arribar al port de la felicitat eterna
de la glòria, l’única porta d'entrada en el qual és el nostre dol-
císsim Jesús.

I per implorar de l’omnipotència divina sobre tots vosal¬
tres, estimats germans i fills, la gràcia d’aquesta pietat i de¬
voció excel·lentíssima, vos donem la nostra benedicció en
nom f del Pare, i f del Fill, i f de l'Esperit Sant. Amén.

Vic, 22 de maig de 1913

AL·LOCUCIÓ AMB MOTIU DE LA FESTA
CONSTANTINIANA A RIPOLL*

L’emperador Constantí i el comte Wifred

El fet de la llibertat del llinatge humà, per mitjà de la
Creu, que en l’ordre polític i social inicià l'emperador Cons¬
tantí, ha reaparegut en diversitat de llocs i de ciicumstàn-
cies, i en la nostra terra tenim també aquest misteri august
de la Creu llibertadora, que la mà heroica del comte Wifred
arborà en aquestes nostres muntanyes, quan donà a la terra
catalana la llibertat i la dignitat cristiana.

El fet de Wifred és un ressò del fet de Constantí, és una
manifestació pràctica de la força vencedora de la Creu de Je-
sucrist, que la fe ens ensenya que després de les humanes pe¬
ripècies, en la situació definitiva de la humanitat, ha de que¬
dar triomfant en la vida eterna.

El projecte de la benemèrita Joventut Catòlica de Barce¬
lona de celebrar en honor de la Fe un solemne homenatge poè¬
tic i musical a Ripoll, en commemoració del XVI aniversari
secular de la victòria de Constantí, és una espècie d'inspira¬
ció; perquè per Catalunya, i pels pobles que d’ella deriven, Ri¬
poll és el germen de la Pàtria, el principi de la nostra Cata¬
lunya lliure i cristiana. La base de la nova Catalunya, de la

* És organitzada per la Joventut Catòlica de Barcelona, i el Doctor Tor¬
ras hi llegeix el discurs La Fe i la Poesia.

AL·LOCUCIÓ AMB MOTIU DE LA FESTA CONSTANTINIANA A RIPOLL

359

que Wifred, arborant la Creu, n’és fundador, és la fe lliberta¬
dora. Ella és el lligam que ajuntà els diferents membres del
cos social que tingué el bressol a Ripoll, on està soterrat son
fundador; ella és l’esperit que li donà vida, i ella ha d'ésser
el que l’ha d’immortalitzar. Sols la fe sense ingredients mun¬
dans està destinada a durar tant com el món. Sols la fe, és a
dir, la paraula de Déu als homes, dóna consistència i solidi-
tat a un poble, sense ella es desfà; els homes s'escampen en
lloc d'ajuntar-se quan hi falta aquest sublim aglutinant. Sant
Pau i totes les Sagrades Escriptures, amb son llenguatge fi¬
gurat, designen a Jesús amb el símbol de la pedra. I Jesús és
la Pedra fonamental de l'edifici social de Catalunya.

Per això la Joventut Catòlica de Barcelona, amb lloable
sentit cristià i patriòtic, crida a totes les associacions simi¬
lars del país, crida a tots els catalans, perquè s'ajuntin al Mo¬
nestir de Ripoll, a fi de cantar la fe en aquella Creu de què
foren heralds insignes l’emperador Constantí i nostre comte
Wifred.

Bisbe d’aquesta Diòcesi, successor, encara que indigne,
d’aquell Godmar, gran cooperador de Wifred en l’obra cris¬
tiana i patriòtica de la creació de la nova Catalunya, no po¬
dia faltar la nostra cooperació, la nostra protecció i la nostra
benedicció al projecte generós de la Joventut Catòlica barce¬
lonina. I la festa constantiniana del 27 de juliol a Ripoll ha
de significar l’homenatge de la Creu de Catalunya, que Wi¬
fred estampà en el front del nostre poble al donar-li la vida
de llibertat. I aquesta festa no sols ha d’ésser festa de poesia
i de música, sinó que ha d’ésser també d’oració i d’acció de
gràcies: sobre la sepultura del fundador de la Pàtria, que vol¬
gué fer-la cristiana, se celebrarà solemnement Missa Pontifi¬
cal; sota les voltes de l’august temple que simbolitza la vida
i la llibertat del nostre poble, qual llibertat ens donà Crist,
alçarem tots les nostres veus alabant la Trinitat beatíssima
amb el cant del Te Deum laudamus; i al glorificar al Senyor
per la Victòria de la Creu, obtinguda per l’emperador Cons¬
tantí en tot el món civilitzat, glorificarem també a Déu per

360

J. TORRAS I BAGES

la Victòria de la Creu obtinguda pel comte Wifred en favor
del nostre país, al tornar-lo de mort a vida.

Per això cridem a Ripoll, en aquell dia d'oració i d’espi¬
ritual alegria, als nostres estimats diocesans, en particular als
fills d'aquestes muntanyes, d'on sortí Wifred i els seus heroics
companys d'armes, a les associacions catòliques, i a tots els
catalans, puix la festa és per glorificar la llibertat del llinat¬
ge humà obtinguda per la Creu; i Ripoll és el Santuari de la
Creu de Catalunya, és el senyal de la Creu que Wifred féu en
el front del nostre poble, com en altres regions d'Espanya al¬
tres herois també iniciaren la vida de la llibertat cristiana.
La basílica de Ripoll és un temple de tot Catalunya: tots els
bisbes de la Província Tarraconense el consagraren, i ells,
caps espirituals dels pobles congregats en aquell lloc sacra-
tíssim, representaven tot el país; i. Prelats de la Iglésia uni¬
versal, que enclou tot el llinatge humà, significaven també
aquell sublim principi de la solidaritat humana, que predicà
Jesús de Natzaret, nostre Déu i Senyor, i que en la Creu se¬
gellà amb la seva preciosíssima sang.

Aquesta festa cristiana i catalana no significa cap exclu¬
sivisme. No hi ha res més universal que la Creu: a la seva sa¬
grada ombra hi caben tots els homes de bona voluntat; i al
costat d'ella tot és petit. Lo que fan els nostres pagesos quan
planten una perxa per lligar-hi la palla al voltant a fi que el
vent no l’escampi, això féu Jesús plantant la Creu al mig del
món a fi d’ajuntar en llaç d'amor tot el llinatge humà. Per
això la nostra oració a Ripoll tindrà una universalitat, s’es¬
tendrà per tot el món, pendrem exemple del nostre santíssim
metropolità Fruitós, quan a l'ésser portat al martiri, un tar¬
ragoní, estrenyent-li la mà, va demanar-li que pregués per ell
en el cel, a lo qual el sant Bisbe respongué: «El meu esperit
tindrà present a tota la Iglésia que s’estén d'Orient fins a Oc¬
cident.»

A Ripoll, doncs, a tributar gràcies a Déu, qui pel mitjà de
l’emperador Constantí i del comte Wifred ens donà la lliber¬
tat cristiana que proporciona a l'home la dignitat i la immor-

AL·LOCUCIÓ AMB MOTIU DE LA FESTA CONSTANTINIANA A RIPOLL

361

talitat de la vida; a Ripoll, a elevar el nostre esperit amb l’o¬
ració que penetra fins a lo més alt del cel; a Ripoll, a eixam¬
plar el nostre cor amb els purs sentiments de fe i de pàtria
qcie la poesia i la música exalçaran; a Ripoll, a dar-nos tots
un íntim abraç de germanor sobre la tomba del nostre pare
Wifred, i en el temple august de la nostra mare que ens en¬
gendrà a la vida cristiana, Santa Maria de Ripoll. Que aques¬
ta celestial Senyora, que serà la Reina de la festa, li doni sa
benedicció maternal.

Juny del 1913

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA
PARRÒQUIA DE TARADELL*

Estimats:

Aneu a començar la Santa Missió, i convé que us feu càr¬
rec de la importància d ella. Els predicadors de la paraula
evangèlica són enviats de Déu, que vénen a recordar-vos les
veritats eternes i el camí únic de salvació. La vida passa, però
l'eternitat mai s'acaba, i convé assegurar la sortida d’aquest
món, que sigui per la porta de la Glòria. Aprofiteu, doncs,
aquests dies de Santa Missió, per a rectificar la vida, purifi¬
car els costums i alçar els cors a Déu, oint la paraula evan¬
gèlica amb reverència i atenció, i rebent els sagraments amb
rectitud de cor. Que la Verge Santíssima intercedeixi per vos¬
altres, i us alcanci, amb la gràcia divina, la pau i amor en les
famílies i en la població, a fi que, seguint les ensenyances de
la Religió, i essent bons deixebles de Jesucrist, pugueu pas¬
sar la vida amb consol espiritual i assegurar la recompensa
eterna.

Document inèdit.

ALS FIDELS CRISTIANS DE LA PARRÒQUIA DE TARADELL 363

I al pregar a Déu perquè així siga, us envia la seva més
afectuosa Benedicció,

f El Bisbe de Vic
Vic, 15 de novembre de 1913

A LA CIUTAT D IGUALADA

Estimats igualadins: Só volgut venir a passar entre vosal¬
tres la festa del Roser de tot el món, perquè la devoció al Sant
Rosari fou el distintiu en la vida espiritual dels vostres avant¬
passats, que en deixaren un monument de perpètua memò¬
ria, erigint l’Església del Roser; i haveu vosaltres sabut inter¬
pretar bé la mística significació del Rosari, organitzant una
cobla musical per a cantar-lo. Perquè el Rosari és un càntic
angelical, qual harmonia serena el cor del creient aquí a la
terra, i és en el cel delícia filial dels benaventurats, amb què
es comuniquen amb la virginal Mare del Redemptor i Mare
de tots els homes.

Per això us exhortem a ésser fidels continuadors d’aques¬
ta piadosa devoció, que venç als segles i mai es fa vella, que
és regional i universal, que es practica en totes les llengües
de la terra, que és pròpia de lletrats i de la gent sense lletra,
del pecador que acaba d’eixir de l’enfangament del vici, i de
l’ànima pura que després del baptisme mai més ha conegut
el pecat.

Procureu que en la vostra casa mai falti aquesta saluda¬
ble devoció, practiqueu-la amb la deguda reverència, i la nos¬
tra Mare celestial, la Immaculada Verge Maria, titular de

A LA CIUTAT D'IGUALADA

365

quasi tots els temples d'Igualada, serà la vostra protectora en
el camí de la vida, i en l’hora de la mort vos introduirà en l’e¬
terna Pàtria.

t Josep, Bisbe de Vic

Igualada, 2 d’octubre de 1913

A LES SECCIONS DE PERSEVERANÇA
DELS EXERCICIS*

El senyor Bisbe ens diu que no basta una vegada fer Exer¬
cicis espirituals, sinó que és necessari perseverar en la vida
cristiana. I si volem participar de la vida de Déu nostre Se¬
nyor, havem de tenir amor. Jesús, per l’amor als homes, baixà
del cel a la terra, es féu home com ells, sofrí desprecis, injú¬
ries, persecucions i, per últim, morí afrentosament en una
creu.

Si voleu, doncs, seguir les petjades de Jesús, haveu de te¬
nir amor. L'amor és el centre d’on radica tota la vida cristia¬
na. Sense amor seria en va tot l’edifici que bastiríem de la
santificació de la nostra ànima. Ja diu l'apòstol sant Pau que
de res ens servirien les demés virtuts, si no fossin informades
per la caritat, que és l’amor més perfet. Tanta importància Je¬
sús donà a eixa virtut, que fou l'últim consell que donà als
seus deixebles, al despedir-se d'ells a l’última cena: que s’es¬
timessin els uns als altres. I sant Joan, l’apòstol enamorat de
Jesús, també ho aconsellava als últims dies de la seva vida:
Fillets meus, estimeu-vos.

En els primers segles de la Iglésia, amb això es diferen-

* Exhortació pastoral inserida al peu de la fulla amb la qual les «Sec¬
cions de Perseverància» instituïdes en algunes parròquies del bisbat de Vic,
com a resultat de l'«Obra dels Sants Exercicis», inviten cada soci en parti¬
cular a la Comunió mensual i a la plàtica que després de la Missa se celebra
a la Casa Rectoral.

A LES SECCIONS DE PERSEVERANÇA DELS EXERCICIS

367

ciaven els primers cristians dels idòlatres: amb l’amor. Jesús
vingué a unir a tots els homes entre si, desenterrant del seu
cor tot odi de raça i de tribu. I per això avui, que s'ha debi¬
litat tant la vida cristiana, també s'ha refredat la caritat en¬
tre els homes. Doncs el primer i l'últim exercici espiritual de
la nostra ànima ha d'ésser l'amor: l’amor a Jesús per medi
de l’Eucaristia, i l’amor a nostres germans, com a membres
que som del cos místic de la Iglésia.

A LES SECCIONS DE PERSEVERANÇA
DELS EXERCICIS*

La perseverància és una necessitat de la vida cristiana. No
n’hi ha prou de fer Exercicis espirituals una vegada. Per as¬
segurar les collites, el cel ha de regar la terra diferents vega¬
des, i la terra ha d’ésser convenientment conreada, a fi que
l'aigua s’aprofiti. La pràctica de la perseverància, el dia de
reunió espiritual per a mantenir el bon esperit adquirit en els
Exercicis, és una necessitat perquè la virtut fructifiqui, per¬
què la planta sembrada en el cor arribi a donar fruit espiri¬
tual.

La vida és una batalla, i ningú serà coronat a la glòria, si
no ha obtingut victòria. I per a obtenir victòria, és necessari
exercitar-se amb les armes. En les batalles de la vida, per a
obtenir victòria contra de la impietat, els vicis i passions, ens
havem de valer d’armes espirituals, que Jesús ens proporcio¬
na en els sants Exercicis. Les armes es rovellen si no són cui-
dades, i en el dia de reunió per a la perseverància, es treu el
rovell de les armes espirituals, necessàries per a la vida cris¬
tiana; les pràctiques de pietat, si s'han debilitat, se reforcen,
i l’esperit es renova.

Acudiu, doncs, a la reunió de perseverància, i Jesús, nos¬
tre dolcíssim Redemptor, vos donarà aquella fortalesa que es

* Exhortació escrita a petició del senyor Nazari Alibés, de Moià, per a és¬
ser llegida en les juntes mensuals de ies Seccions de Perseverança.

A LES SECCIONS DE PERSEVERANÇA DELS EXERCICIS

369

necessita per a obtenir la victòria de la vida, la pau del cor i
la salvació eterna.

NOTA BIBLIOGRÀFICA SOBRE EL
NUEVO SALTERIO DEL DR. GOMÀ*

No podemos menos que recomendar este libro al reveren-
do Clero de la Diòcesis. No tiene por objeto la erudición, sino
el aumento de la piedad en los numerosos sacerdotes y reli¬
giosos, que pasan tantas horas en la recitación del Salterio;
y no obstante de que su objeto no es hacer eruditos, median-
te una erudición sòbria y discreta, ilumina los entendimien-
tos, enciende los corazones y mueve las voluntades al amor
de Dios. Prueba del mérito que tiene el libro y de la utilidad
que presta, es el éxito que tuvo en Francia cuando lo publico
Mr. Fillion, sacerdote Sulpiciano y consultor de la Comunión
bíblica, y esperamos que mayor lo ha de tener en Espana,
donde lo publica, enriqueciéndolo, el M. I. Sr. Dr. D. Isidro
Gomà, canónigo de nuestra Metropolitana de Tarragona y an-
tiguo profesor de Sagrada Escritura en el Seminario Pontifi-
cio de la Archidiócesis.

* «Boletín Oficial» del bisbal, 31 de març del 1914.

EXHORTACIÓ PASTORAL SOBRE EL
MES DE MARIA

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Caríssims:

L’Esperit Sant, que il·lumina i regeix l’esperit dels fidels
cristians, en els temps moderns ha excitat la devoció de con¬
sagrar el mes de maig a la Immaculada Verge i Senyora nos¬
tra, Maria Santíssima; i els bons cristians hem de procurar
aprofitar aquest mes, perquè pot ésser un tresor per l'ànima,
qui amb la devoció a la Mare del diví Redemptor, obté auxi¬
lis i gràcies que l’ajudin a fer el camí de la vida present, sal¬
vant-se dels perills, vencent els obstacles i exercitant-se en les
virtuts, i assegurant així l'èxit de la vida en aquest món, que
consisteix en salvar-se en l’altre.

Però aquests auxilis i gràcies de Déu, quan s'obtenen per
intercessió de la Verge Maria, tenen un caràcter especial.

Als homes, mal inclinats pel pecat de nostres primers pa¬
res, se’ns fa difícil i penós el camí de la virtut, el dominar les
nostres passions ens costa; i al revés, la seducció dels vicis
ens enganya amb la il·lusió falsa del plaer, que després es tor¬
na amargura i sofriment.

La devoció a la Verge Santíssima suavitza el camí de la
virtut, ens hi porta amb una suavitat puríssima i espiritual,

372

J. TORRAS I BAGES

que ennobleix, santifica i consola. Per això li diem: jOh dolça
Verge Maria! I la dolçura de Maria l'experimenten tots els
seus devots; Ella els atrau com una mel dolcíssima que de¬
lecta el cor dels homes, amb una dolçura enterament diferent
de la dolçura pecaminosa, amb què les males passions arras-
tren als homes enganyats. Ella crida als homes dient: «Veniu
tots a mi». Però ens havem d'acostar a Maria amb el respecte
que inspira la seva infinita puresa i la seva santedat admira¬
ble. I Ella aleshores ens mostrarà a Jesús, fruit beneït del seu
santíssim ventre.

Ha volgut l'Omnipotència divina, mirant a la misèria hu¬
mana, obrir-nos un camí de salvació fàcil i suau per medi de
la devoció a Maria Santíssima.

I veus aquí, estimats cristians, el que significa el mes de
maig, el Mes dé Maria, consagrat i dedicat a aquesta celes¬
tial Senyora. El mes de maig és el mes de la suavitat, de l’her-
mosura, de les olors, de les flors, de tot el que la naturalesa
té de més atractiu i agradable; per això és el símbol de la Ver¬
ge Maria. El mes de maig, que és el de les flors, promet la
proximitat dels fruits, com la devoció a la Verge Maria pro¬
met els fruits sòlids de les virtuts, de la pietat i de la sante¬
dat. Per Maria s'arriba amb gran suavitat a Jesús, que és el
cim i la plenitud de la perfecció i de la santedat.

A Jesús se'l compara, en les Sagrades Escriptures, a una
muntanya, dalt de la qual l'home és triomfant, vencedor de
les passions, i queda il·luminat pel Sol de la veritat i de l'a¬
mor. I el camí suau i segur d'arribar al cim d'aquesta mun¬
tanya de perfecció i santedat és la devoció a Maria Santíssi¬
ma.

Per això vos exhortem a tots, estimats diocesans nostres,
a aprofitar el mes de maig, a renovar la vostra devoció a la
Immaculada Verge Maria. Dirigiu-li amb més fervor les vos¬
tres oracions, canteu-li els vostres místics amors, obsequieu-
la amb devots cultes, a casa, en el temple, pels carrers i pla¬
ces. Demostreu-li que Ella és la vostra Senyora, rebeu amb
veneració i humilitat els sagraments, i així units amb Jesu-

EXHORTACIÓ PASTORAL SOBRE EL MES DE MARIA

373

crist sacramentalment, essent com un mateix ser amb son Fill
santíssim, Ella encara serà més pròpiament la vostra Mare,
i sota de son mantell protector fareu el camí de la vida amb
pau, i entrareu dolçament al repòs etern, quan la Providèn¬
cia divina toqui l’hora d'entrar en aquella vida que mai s’a¬
caba, i que és el desig suprem del cristià, destinat a la im¬
mortalitat, pels mèrits de Nostre Senyor Jesucrist, qui viu i
regna per tots els segles dels segles. Amén.

Vic, 27 d’abril, festa de Nostra Senyora de Montserrat, Patrona de Catalu¬
nya, de 1914

EL MES DEL SAGRAT COR DE JESUS*

Al Clero i fidels de la Diòcesi

Caríssims:

L’Esperit Sant, qui regeix la Iglésia de Déu a la terra, ha
inspirat en els temps moderns la devoció al Sagrat Cor de Je¬
sús, perquè aquesta devoció respon a les necessitats presents,
i lliga molt amb les aspiracions dels homes actuals. Per això
Nós, caríssims, encara que sia breument, volem exhortar-vos
a la pràctica d'aquesta devoció excel·lentíssima, que si bé és
de tot l’any, té son lloc més propi en el mes de juny, que és
el Mes del Santíssim Sagrament. La devoció del Sagrat Cor
és la devoció de l’amor, i el Santíssim Sagrament és la cen¬
tella divina que encén el cor dels cristians en l’amor diví.

La devoció al Sagrat Cor de Jesús té per objecte purificar
els cors amb el foc de l’amor diví. La purificació del nostre
cor ha d’ésser l’objecte preferent de la nostra vida espiritual,
i la manera més suau i més eficaç d ’obtenir-ho és per medi
de l’amor a Jesús. Ell vingué al món per a purificar els cors,
perquè quan un home té el cor pur ja està salvat; i Jesús vin¬
gué per salvar al nostre llinatge mediant l’amor purificant,
que davalla del mateix Déu. Jesús és Déu fet home per ena-

* Exhortació pastoral publicada en el «Boletín Oficial» del bisbat, 31 de
maig del 1914.

EL MES DEL SAGRAT COR DE JESÚS

375

morar als homes, és Déu invisible fet visible als nostres ulls
de carn i al nostre curt enteniment; és Déu que s'ha posat a
la nostra mida per facilitar-nos l'amor, perquè diu l'antic i
molt exacte refrà, que cada u cerca a son semblant, i com Déu
en Jesús és semblant a nosaltres, el cerquem i el trobem més
fàcilment en la forma visible i palpable d’home que en el mis¬
teri de la forma divina.

Per això en la devoció al Sagrat Cor meditem i contem¬
plem la vida, els sentiments, les paraules de Jesús, i així sen¬
tim més l’encís dolcíssim d'aquella adorable Persona divina,
i ens enamorem d'Ell, i el tenim pel més hermós entre els fills
dels homes, per l’amic més tendre, d'una fidelitat tan gran
que morí per nosaltres, i estaria disposat a tornar a morir, si
no fos suficient la mort del Calvari, que copiosament pagà a
Déu tots els nostres deutes.

Contemplem, doncs, caríssims, d’un modo particular du¬
rant el mes de juny, els adorables misteris de l’amor de Je¬
sús; i meditant els passos de la seva vida, mirem de conèixer-
li el Cor, que si el coneixem, l’estimarem, perquè fora dels di¬
monis de l’infern, i d’aquells que cegament els segueixen, no
hi ha ningú, ni al cel ni a la terra, que conegui a Jesús i no
l'estimi . No hi ha home que un cop conegut Jesús no se li faci
amic, i feliç aquell qui obté aquesta amistat. D’altra banda,
Jesús vingué al món per fer-se amics, i als seus deixebles els
deia: Vosaltres sereu amics meus si feu lo que us mano.

Però j-què mana Jesús? Sols la puresa de cor. Per això Ell
deia que el seu jou era suau i la seva càrrega lleugera. ^Qui
no voldrà purificar el seu cor? Tots volem la nostra perfecció
personal; més que no pas l’hermosura de la nostra carn, de¬
sitgem l’hermosura del nostre cor, dels nostres sentiments, de
les nostres aspiracions, de les nostres accions; i el tracte amb
Jesús dóna i comunica als homes l'hermosura de la vida, que
un dia s’ha de convertir en felicitat eterna, en aquell regne
de glòria perdurable que tots esperem pels mèrits infinits de
Jesús, Senyor nostre, mèrits que tots provenen de l'amor. Per
això les ànimes santes que hi ha hagut a la Iglésia de Déu han

376

J. TORRAS 1 BAGES

professat una devoció especial a la Uaga del costat de Jesus,
perquè és com la porta del seu Cor, és la manifestació plena
del seu amor. La nostra Redempció és una obra d amor, i d a-
quí ve la plenitud de la devoció al Sagrat Cor, perque en Ell
hi trobem totes les divines meravelles de la nostra redemp¬
ció per medi de la visió més exacta, més dolça i més íntima
del gran misteri de la salvació dels homes. D'aquí ve la força
de santificació que té la devoció al Sagrat Cor de Jesús per¬
què és una devoció substancial, terme i corona de les diver¬
ses devocions de la pietat catòlica, com l’Eucaristia es la co¬
rona i el cim dels Sagraments instituïts per Jesucnst per co¬
municar-nos la gràcia. L’adoració a Déu, Senyor nostre, a la
inefable Trinitat, no pot l’home fer-la d una manera mes per¬
fecta que unint-se a Jesús, cap del llinatge humà, qui contí¬
nuament ofereix des del seu Cor les seves i les nostres adoia-

cions al Pare celestial. . , , . .

Cultiveu, doncs, estimats diocesans, la devoció al Sagrat
Cor de Jesús, aprofiteu el mes de juny per contemplar els
grans misteris d’amor que en ell s’enclouen, practiqueu amb
fervor els piadosos exercicis que en son honor practiquen les
ànimes piadoses, i aqueixa devoció vos farà avançar suau¬
ment en la vida espiritual, que és el camí segur per arribar
a la glòria eterna, on tots ens vegem. Amén.

Vic, 21 de maig, festa de l'Ascensió del Senyor, de 1914

AL·LOCUCIÓ

A les Parròquies de la Plana, amb motiu del centenari de la

MORT DE SANT CAMIL DE LeL·LIS

Caríssims:

La Comunitat de Religiosos professos i novicis de l’Orde
de Sant Camil, del convent de Sant Tomàs de Riudeperes, va
a celebrar d’una manera solemne el centenari de la mort del
seu gloriós Fundador, i és natural que aquesta nostra Comar¬
ca prengui part en la piadosa alegria amb què ells celebren
la glòria del seu pare.

És sant Camil l’àngel de la Caritat enviat al món per aju¬
dar als cristians en la crisi última de la vida, a l’hora de la
mort, conforme a la visió de sant Felip Neri, qui veié un àn¬
gel que anava inspirant les paraules als deixebles de Sant Ca¬
mil quan auxiliaven els malalts postrats en el llit del dolor.
Sempre tenim necessitat dels àngels, que Déu ha destinat a
guardar-nos en totes les ocasions perilloses de la vida; però a
l’hora de la malaltia, a la sortida de la vida, és quan més ne¬
cessitem l’auxili dels àngels; i els fills de sant Camil són com
els àngels que dins de la Iglésia de Déu han rebut el caritatiu
encàrrec d'assistir als malalts i disposar les ànimes per al
trànsit final.

Per això el nostre homenatge a sant Camil en la solemni¬
tat de son centenari és un acte de glorificació a Déu, Senyor

378

J. TORRAS I BAGES

nostre, d'acció de gràcies, per haver proveït a la seva Iglésia
de l’orde de ministres servidors dels malalts, i un tribut de
veneració envers ei Sant Fundador, quals fills han vingut a
habitar entre nosaltres, i exerceixen en els nostres malalts els
oficis de caritat propis del seu piadós Institut.

Que serveixin, aquestes solemnitats centenàries en honor
del gran heroi de la caritat sant Camil de Lel·lis, com de lliçó
celestial a les nostres ànimes, que ens ensenyen l’amor i mi¬
sericòrdia, espiritual i corporal, envers els malalts; conside¬
rant que Jesús, Senyor nostre, volgué dignificar tant la per¬
sona dels malalts, que en el Sagrat Evangeli ens diu que el
visitar i curar el malalt és visitar i curar a Ell mateix. Per
això la Iglésia nostra Mare ha constituït ordes religioses de¬
dicades solament al cuidado dels malalts, i ho ha fet guiada
per l’Esperit Sant, qui ens diu en les Sagrades Escriptures
que la vida cristiana és amor. L'amor als malalts és l’amor
més alt, més necessari i més agradable a Déu; és com la de¬
voció a Jesús crucificat, que és la més excel·lent de les devo¬
cions, i com la font de totes les altres.

Així, les festes centenàries de sant Camil sien per tots nos¬
altres com un despertador de la nostra compassió i amor en¬
vers els malalts. Que no sien solament un homenatge de de¬
vots sentiments i piadoses oracions, sinó també una disposi¬
ció de la nostra ànima a la caritat al pròxim, a la misericòr¬
dia envers aquells qui sofreixen, i, de consegüent, a la pràc¬
tica de les virtuts evangèliques, mediant les quals, observant
la doctrina de Jesús, Senyor nostre, ens fem mereixedors de
l’eterna recompensa de la glòria, que és el fi per al qual tots
els homes havem sigut criats.

A aquest fi us convidem, estimats germans i fills de les par¬
ròquies de la Plana, a assistir a les funcions piadoses que se
celebraran en la iglésia del convent de Sant Tomàs de Riu-
deperes, el dia 19 del pròxim mes de juliol, que Nós, ajudant
Déu, pensem presidir, i concedim cinquanta dies d’indulgèn¬
cia en la forma acostumada per la Iglésia als fidels cristians
que devotament prenguin part en elles.

Vic, 26 de juny de 1914

AL·LOCUCIÓ*

Exhortem als nostres estimats diocesans a oir la veu del
Pastor universal de tots els pobles cristians, del Vicari de Je-
sucrist a la terra, que demana que es dirigeixin al Senyor ora¬
cions i pregàries, principalment als sacerdots, perquè el diví
Mediador entre Déu i els homes concedeixi el benefici de la
pau, alterada en bona part d'Europa, amb sacrifici d’un gran
nombre de vides, amb ruïna de la fortuna pública i de la dels
particulars, i a'mb altres calamitats imponderables.

Tots els homes som germans i redimits per la sang de Je-
sucrist, i per tant no hi ha desgràcia alguna en el nostre lli¬
natge que no hagi d’afectar el nostre cor i moure’ns a procu¬
rar el bé del nostre pròxim. Jesucrist féu de tots els pobles un
sol poble, i voldria que tots els homes fóssim com una sola
família, i per tant la pregària del cristià s'ha d’estendre, i s’ha
de dirigir a alcançar remei a totes les misèries humanes, qual¬
sevol que sigui qui les pateixi.

D’altra banda, encara que, gràcies a Déu, el flagell de la
guerra no arribi a Espanya, d’una manera indirecta també hi
arriba, perquè els pobles són solidaris, les seves relacions i
els seus interessos van units, i quan s’altera l’un, els altres
també participen de l’alteració, i a més és clar que el perill
de que Espanya es trobi compromesa, encara que no vulgui,

* Aquesta al·locució acompanya l’exhortació del Sant Pare Pius X a tots
els catòlics del món, amb motiu de la Guerra Europea (2 d’agost de 1914).

380

J. TORRAS I BAGES

en aquesta guerra quasi universal, existeix; de consegüent,
hem de pregar, no solament moguts per la caritat envers el
pròxim, sinó també per interès propi, a fi que Déu, en mans
de qui estan els cors dels homes i dels qui regeixen les na¬
cions, deslliuri la nostra pàtria del flagell de la guerra, que
arruïna els pobles, desencadena les passions i és causa de pe¬
cats i desgràcies. El Sant Pare ens recorda que Jesús és el
Príncep de la pau. I cada dia a la santa Missa diem: Anyell
de Déu, que treus els pecats del món, dóna’ns la pau.

La guerra és filla del pecat; si el pecat no existís, a la ter¬
ra no hi hauria guerra. Per això és que el flagell de la guerra
que Déu permet deu recordar-nos la necessitat de purificar
la nostra vida, excitar en nostres cors sentiments de dolor i
penediment, rectificar nostres costums, excitar l’amor a la
virtut i la caritat envers el pròxim, i fer-nos alçar els ulls su-
plicants a Jesús, Senyor nostre, summe sacerdot del llinatge
humà, el nostre advocat davant la Justícia eterna, implorant
la seva misericordiosa mediació en favor del llinatge que Ell
redimí amb la seva preciosíssima sang.

Amb aquest fi exhortem a l’oració i a la mortificació a les
ànimes piadoses, tant als qui viuen en religiosa congregació
com als qui viuen en família en el món, puix el poder de l’o¬
ració és gran, ha estat anomenada la clau del cel, i en les Sa¬
grades Escriptures, tant del Vell com del Nou Testament, i
en la doctrina de la santa Mare Iglésia és contínuament re¬
comanada, i la pràctica dels Sants ens demostra la seva efi¬
càcia.

I com l'oració pública i comuna del poble té davant de
Déu encara una major eficàcia en les calamitats també pú¬
bliques i comunes, esperem que Clero i poble s’ajuntaran en
els sagrats temples oint i obeint a l'ordenació del nostre es-
timadíssim Pare Pius X per pregar humilment a Déu que es
digni apagar aquesta guerra encesa entre tants i tan grans po¬
bles, veïns nostres, i apartar de nostra Espanya tot perill, a
fi que els homes, redimits per Jesucrist i destinats a la glòria,
puguem seguir en pau el camí de la virtut, treballant hones-

AL·LOCUCIÓ 381

tament i servint al Senyor en el compliment de la seva san¬
tíssima Llei.

A aquest fi ordenem lo següent:

Primer: Els reverends Rectors llegiran en les Misses par¬
roquials l’exhortació del Sant Pare en la traducció catalana
que es publica en el Butlletí Oficial Eclesiàstic d'aquest Bis¬
bat, i la present Al·locució nostra, i procuraran moure al po¬
ble a fi que augmenti la seva oració i assisteixi a les pregà¬
ries públiques que ordenem.

Segon: Tots els reverends sacerdots diran en la santa Mis¬
sa, els dies que la rúbrica ho permeti, l'oració Pro pace, que
es troba en la respectiva Missa votiva del missal.

Tercer: Els reverends Rectors, en els dies de festa, després
de la Missa conventual o parroquial, o d'aquella que els sem¬
bli, en son bon criteri, més a propòsit per a l'assistència del
poble, diran les Lletanies dels Sants, a qual acte de pietat, se¬
guint l'esperit de l'exhortació del Sant Pare, assistiran els sa¬
cerdots adscrits a la parròquia que no tinguin legítim impe¬
diment.

Que Déu, Senyor nostre, mediant la intercessió de la nos¬
tra Santíssima Mare la Immaculada Verge Maria, i del glo¬
riós Patriarca sant Josep, Patró de la Iglésia universal, con¬
cedeixi la pau que humilment li demanem pels pobles que
avui estan privats d’ella, i tingui misericòrdia de la nostra Es¬
panya, deslliurant-la del perill de la guerra.

Vic, 13 d’agost de 1914

EN LA MORT DEL PAPA

A la Diòcesi

Volem recomanar a les oracions de tots els nostres dioce¬
sans la bona ànima del nostre Santíssim Pare Pius X, mort,
com tothom ja sap, el dia 20 del present agost, després d'ha¬
ver rebut els Sants Sagraments. Fou Vicari, a la terra, de Je-
sucrist, a qui les Sagrades Escriptures anomenen el Rei pa¬
cífic, i així com Jesús volgué venir al món als cants angèlics
de Betlem, que deien pau a la terra als homes de bona volun¬
tat, el seu Vicari, Pius X, ha sortit de la terra després d'haver
fet esforços per a conservar la pau entre els pobles d'Europa,
i dirigint als catòlics de tot el món la seva veu adolorida, per
demanar-los que preguessin fervorosament a fi que senti¬
ments de pau i no de guerra regnessin en el cor dels qui re¬
geixen les nacions.

Nosaltres ara hem de pregar per la pau eterna de la seva
ànima, encara que estem segurs que l’ha trobada al costat
d’Aquell de qui fou Vicari, i a l’amor del qual el papa Pius X
dedicà tota la vida mortal. Tot el seu objecte fou acostar els
homes a Jesucrist, perquè qui està amb Jesucrist està amb
Déu. Predicà sempre la pau i la concòrdia, la unió dels ho¬
mes entre si mitjançant la Llei d'amor, la Llei reial, com l’a¬
nomena l’apòstol sant Jaume; i per fortificar el lligam d’a¬
mor que ha d’unir a tots els homes s’esforçà, i logrà en bona
part, restablir la Comunió diària, o almenys freqüent, este-

EN LA MORT DEL PAPA

383

nent la facilitat de practicar-la als nens i als malalts, perquè
la comunió del Cos i de la Sang de Jesús és el llaç de la cari¬
tat universal, que avui dia veiem trencat per les guerres que
desolen l'Europa, i quals conseqüències han d’ésser terribles.

A tot Papa, al sortir d’aquest món, el poble cristià li deu
el tribut de la seva oració; però al papa Pius X li devem un
tribut especial, que Déu acceptarà amb ulls de misericòrdia,
i alegrarà l’ànima piadosa del nostre Sant Pare, i la glorifi¬
carà, encara que ja reposi en la misericòrdia del Senyor.

Hem d'ajuntar, caríssims, en el tribut de la nostra oració
a l'estimat Pare comú de tots els cristians, que acaba de sor¬
tir d’aquest món, els dos amors que en vida el distingiren, i
dels quals fou apòstol fervorós: l’amor al Santíssim Sagra¬
ment i l’amor a la pau.

Els odis i rancors dominen pertot arreu: de nació a nació;
i dintre de les nacions, en la mateixa societat nacional, odis
i rancors dels uns contra els altres, de classe a classe; i la ca¬
ritat, que, segons la Llei de Jesucrist, deuria ésser la reina del
llinatge humà, l’amor, es troba molt en la boca dels homes,
s'escriu seguidament en els documents, però en l’obra i en la
pràctica de la vida queda malmesa, maltractada, i les pas¬
sions desenfrenades la converteixen en odi i rancor.

La sagrada Comunió del Cos i de la Sang de Jesús, segons
doctrina de la Iglésia, ablandeix i amoroseix la irritació de
les passions, fent prevaler l'amor; i per això l’Hòstia divina
és signe i expressió de pau, i en la Missa, abans de combre¬
gar, sacerdot i poble pacten la pau i diuen: La pau del Se¬
nyor sia amb vosaltres. I amb el teu esperit.

En honor, doncs, de Jesús, Príncep de la pau, en sufragi
de la piadosa ànima de l'estimat papa Pius X, gran propug-
nador de la pau dels pobles, i per a obtenir que les actuals
guerres s’acabin prompte sense que la nostra Espanya es vegi
pertorbada pels seus horrors, per a obtenir del Senyor aviat
i feliçment l’elecció del Cap visible de la Iglésia de Déu a la
terra, ordenem als reverends Rectors, en els llocs on bona¬
ment sia factible, la celebració d’una Comunió general, ex-

384

J. TORRAS I BAGES

hortant als seus feligresos a l’oració per obtenir de la miseri¬
còrdia divina els fins indicats.

A més, ordenem també que en la Nostra santa Iglésia Ca¬
tedral, en totes les parròquies i en les iglésies de monges
claustrals se celebrin solemnes funerals en sufragi del qui fou
amantíssim Pare de la Cristiandat; els sacerdots, després de
celebrats aquests, diran a la Missa l'oració Pro eligendo Sum-
mo Pontifice, i es celebrarà, un cop fets els funerals, en Nos¬
tra Iglésia Catedral i en totes les parròquies, el més prompte
possible, una funció de pregàries amb la Missa votiva Pro eli¬
gendo Summo Pontifice, i al final d'ella es diran les Lletanies
dels Sants, devent aquestes continuar-se fins a l’elecció de
Summe Pontífex, i autoritzem als reverends Rectors perquè
en la referida funció de pregàries puguin exposar el Santís¬
sim Sagrament.

Vic, 21 d'agost de 1914

L'ELECCIÓ DEL PAPA BENET XV

Al CLERO 1 FIDELS DE LA DlÒCESl

Rebuda de Roma la notícia de l'elecció del Summe Pon¬
tífex, recaiguda en la veneranda persona de l’Emm. Sr. Car¬
denal Jaume Delia Chiesa, Arquebisbe de Bolonya, que ha
pres el nom de Benet XV, devem participar a tota la Diòcesi
la fausta nova que alegra al món enter, no ja solament als ca¬
tòlics, sinó també als qui estan separats de la Iglésia, mentre
no formin part de les sectes satàniques que respiren odi con¬
tra el nom catòlic. A Jesús nat li rendiren homenatge fins els
gentils, i en sa mort, ens conten els sagrats Evangelistes que
no sols ploraren sos deixebles, sinó també els jueus de bona
voluntat; i és que Jesucrist i ses divines institucions despe-
deixen de si raigs de llum que obren, encara que sols sia per
moments, els ulls d'aquells qui no estan completa i voluntà¬
riament cecs. L'expectació universal en què ha estat tot el
món civilitzat esperant l’elecció del Summe Pontífex de la
Iglésia catòlica, és una demostració evident de la força vital
d'aqueixa Iglésia, a la qual els falsos profetes declaren mor¬
ta, i que, malgrat totes les befes i persecucions, la vella, l’e¬
terna Fe catòlica, que començà junt amb el món, que conti¬
nuà amb els Patriarques, que es propagà per medi dels Pro¬
fetes, que la Sinagoga conservà, que Jesucrist ratificà i com¬
plementà, i els Apòstols feren universal; aquesta Fe continua
vivint en les entranyes de la Humanitat, la qual, per més que

386

J. TORRAS I BAGES

facin totes les heretgies i cismes, té fits els ulls en la Santa
Seu Apostòlica, en el Bisbe de Roma; i si no d’una manera ex¬
plícita, almenys implícitament amb la seva actitud demostra
que el considera el Far lluminós de la doctrina evangèlica, la
brúixola necessària en el mar de la vida per la recta direcció
de la consciència cristiana, i la pedra fonamental de tot l’e¬
difici del cristianisme.

Es aquesta l’ocasió, caríssims germans i fills, de renovar
la nostra fe en la santa Iglésia catòlica, apostòlica i romana,
de refermar la nostra obediència i d'avivar el nostre amor a
Jesucrist en la persona del seu Vicari; fe, obediència i amor
que constitueixen com l’essència de la nostra professió de ca¬
tòlics; perquè quan es tracta del Papa es tracta de la Iglésia,
on està el Papa està la Iglésia, i sense el Papa, és a dir, sepa¬
rats del Papa, no hi ha Iglésia, perquè aquesta és el cos i el
Romà Pontífex és el cap, i el cap és qui governa i vivifica tot
el cos.

I nostra obediència, i nostre respecte, i nostre amor al
Papa es confon i s'identifica amb l’obediència, i el respecte,
i l’amor a Déu; i no professem tals afectes al Papa perquè es
diu Lleó, Pius o Benet, ni perquè tingui aquestes o aquelles
qualitats personals, sinó perquè és el Vicari de Jesucrist, el
Mestre de la Cristiandat, el Director espiritual de tots els fi¬
dels catòlics i l'oracle infal·lible de nostra Fe. La senyal ine¬
quívoca per conèixer el catolicisme d’una persona és sa obe¬
diència, sa adhesió i son respecte al Papa. Si voleu estar amb
Jesucrist heu d'estar amb el Papa, perquè així ho disposà el
diví Mestre, qui digué que el qui escoltés a sos Apòstols es¬
coltaria a Ell mateix, i qui els despreciés, a Ell mateix des-
preciaria.

L’obediència, el respecte i l'adhesió al Summe Pontífex re¬
vesteixen el caràcter de devoció, i en el fons són obediència,
respecte i adhesió a la divina Persona de Jesucrist, tota vega¬
da que el Papa és l’instrument principal de la gràcia cristia¬
na, del govern diví de la Humanitat i el que posseeix les claus
del regne dels cels.

L’ELECCIÓ DEL PAPA BENET XV

387

La institució del Summe Pontificat podem dir que és l’o¬
bra més excelsa del diví Redemptor, perquè, usant una ex¬
pressió vulgar, és la canal per on davallen al món les aigües
saludables de la Redempció, la doctrina, els sagraments i el
règim diví que Jesucrist llegà al món, al constituir-nos fills
adoptius de Déu.

Renovem, doncs, avui, caríssims germans i fills, l’acció de
gràcies al Senyor Omnipotent que regeix i governa la Iglésia
per medi de son Santíssim Esperit, que ens acaba de donar
nou Papa en la persona de Benet XV, nou successor de sant
Pere, nova anella en la cadena de Pontífexs que sense inter¬
rupció durarà fins a la fi dels segles; i unint-se clero i poble
en alegria espiritual pel nou favor concedit a la família cris¬
tiana, i perquè dignum et iustum est que tributem al Senyor
devotes i solemnes accions de gràcies en homenatge de gra¬
titud per tan feliç aconteixement, ordenem lo que segueix:

Primer. En totes les iglésies parroquials i de Religioses, al
rebre la nova es repicaran les campanes per espai d'una hora,
com en les grans festivitats.

Segon. En els referits temples se celebrarà una solemne
funció amb Te Deum (que podrà ser amb exposició del San¬
tíssim) en acció de gràcies, amb les invitacions que els se¬
nyors Rectors creguin convenients.

Tercer. Durant tres dies seguits diran els Sacerdots en la
santa Missa les oracions Pro gratiarum actione, i fins a nova
ordre la col·lecta Pro Papa.

Vic, 3 de setembre de 1914

A LES ASSOCIACIONS TERESIANES
DEL BISBAT*

Estimades Teresianes:

Aquest any tota l'Espanya cristiana i piadosa s’ha com¬
mogut amb motiu del Centenari de santa Teresa, que en ell
se celebra. El mateix Summe Pontífex Pius X, de santa me¬
mòria, escriví una admirable Carta explicant els mèrits de la
vostra Patrona; i el Prelat de la Diòcesi us deu també una pa¬
raula de felicitació i d’encoratjament a vosaltres, que us ha¬
veu acoblat baix la protecció de la Dona prodigiosa, que és
l’honra d’Espanya, i molt especialment del vostre sexe.

Pel vostre fervor mereixeu una felicitació en aquest glo¬
riós centenari, i una recomanació perquè imiteu les virtuts
de la Santa, que no solament fou ella santa, sinó que fou, i és
encara, mestra de santedat.

I és vostra mestra especialment, puix a l’anomenar-vos Te¬
resianes, confesseu que sou deixebles de la Santa, i que voleu
seguir les seves ensenyances. I les seves ensenyances i els seus
exemples són molt propis per a la joventut femenina. Ella, a
l'escriure la seva vida, explica els perills que passà en la seva
joventut, i els medis pels quals se deslliurà d'ells. Aquells pe-

* Instrucció publicada en el «Boletín Oficial» del 30 de setembre del
1914, i repartida per disposició del Prelat a les associacions de Filles de Ma¬
ria i Teresianes.

A LES ASSOCIACIONS TERESIANES DEL BISBAT

389

rills també els teniu vosaltres, i haveu de procurar fugir- los.
Hi ha coses en aquest món, caríssimes filles, que semblen in¬
nocents, que no tenen malícia, que no han de fer cap mal, no
obstant, disposen lanima cristiana a extraviar-se, a sortir
dels camins que Jesús ensenya en l’Evangeli, i a passar-se als
camins del món, que porten a la perdició. Santa Teresa ens
conta com ella, per un curt temps, sols alguns mesos, se deixà
enganyar per la desmesurada afició a la vanitat del vestir-se,
als extrems del pentinar-se, a la lectura de novel·les, i fins al
festeig. Diu que llegint novel·les hi passava nit i dia, i que no
estava contenta sinó quan podia llegir-ne una de nova.

La seva gran intel·ligència, la piadosa educació que havia
rebut dels seus pares, el sentir-se despertar en son cor pas¬
sions que repugnaven a la noblesa del seu esperit i sobretot
la gràcia de Déu, que la destinava a tenir en la societat cris¬
tiana una forta influència de virtut, feren que s’apartés d'una
amiga que la inclinava a la vanitat, i que es dediqués a cer¬
car la veritat que Jesús vingué a ensenyar als homes. I ales¬
hores emprengué el camí de la perfecció evangèlica, que l’ha¬
via de portar a una gran altura de santedat.

Ella, de consegüent, us ensenya a apartar-vos de l’excés i
l’extravagància de la moda, de tenir modèstia en els vostres
trajos; i, de consegüent, vosaltres heu de procurar que en la
manera de vestir es conegui que sou noies cristianes i no noies
mundanes. La lectura de bons llibres és un dels remeis, diu
la Santa, que l'apartaren dels perills de la vida; i vosaltres
també heu de fugir de lectures vanes, a què tanta afició té la
joventut; i encara que us sembli que no són dolentes, convé
que us recordeu que sant Francesc de Sales diu de les no¬
vel·les, que són com els bolets, que els més bons no serveixen
per res. En efecte, els bolets, fins els agradables, no són no-
dritius.

La vida, estimades Teresianes, no és una joguina, no és
una temporada que Déu ens dóna per venir al món a diver-
tir-nos; desgraciat d’aquell qui es pensa que al món hi estem
per passar la vida en broma i plaers, que quan li arribi l’hora

390

J. TORRAS I BAGES

del desengany es desesperarà. Al món bi venim per complir
les obligacions del nostre estat, per exercitar la virtut, i amb
la pau de Jesús al cor encaminar-nos a la pàtria celestial. I
vosaltres, Teresianes, haveu de seguir sempre aquest camí
que ensenya tan bé la santa Mare.

La vostra Associació, interpretant molt bé l’esperit de san¬
ta Teresa, té com per objecte fomentar en vosaltres la pràc¬
tica de l’oració mental, el quart d’hora d oració, que és com
la base fonamental de les Associacions Teresianes. Aquest
quart que haveu de dedicar cada dia a Déu serà la brúixola
de la vostra vida. Un vaixell sense brúixola es perd, i una per¬
sona sense brúixola també perd el camí, i s exposa a estim¬
bar-se en vicis i passions, a què la nostra naturalesa ens in¬
clina. Amb la reflexió piadosa de la meditació, amb el pensa¬
ment posat en Déu, rectifiquem la nostra conducta, encami¬
nem la nostra vida, que aleshores se dirigeix al port de sal¬
vació eterna.

En tots els estats de la societat cristiana és necessària l’o¬
ració, i en les obres de santa Teresa veiem com ella, en les re¬
lacions espirituals que tenia amb persones de diferent condi¬
ció, amb mercaders, homes de lletra, mares de família, i al¬
tres, procurava ensenvar-los aquesta saludable pràctica, que
ells usaven amb espiritual profit. És clar que no tothom 1 ha
de fer igualment. Que la monja hi ha de dedicar molt més
temps que no pas vosaltres, i per això els estatuts teresians
senyalen solament un quart.

Qualsevol que sia la situació de vida a què us porti la Pro¬
vidència divina, que regeix les coses humanes, aquest quart
l’heu de considerar el vostre tresor, puix ell us proporcionarà
el recurs convenient en les diferents contingències que natu¬
ralment us han de succeir. En la prosperitat us ensenyarà la
moderació, en la contrarietat la resignació, i sempre us do¬
narà aquella fortalesa necessària per seguir el camí que con¬
dueix a la virtut i a la salvació eterna. Ja des d’ara, joves
noies com sou, el quart d'oració us comunicarà un atractiu
espiritual, la suavitat de caràcter, de què la pietat cristiana

A LES ASSOCIACIONS TERESIANES DEL BISBAT

391

revesteix totes les accions de la vida. Us ensenyarà l’obedièn¬
cia amorosa, la submissió pacífica i obsequiosa envers els vos¬
tres pares, les relacions afectuoses amb els germans, l'esperit
de sacrifici dins de la família, l’afició al treball, la diligència
alegre en els quefers domèstics i la bona i suau harmonia amb
tothom.

Santa Teresa, en tan diverses situacions com se trobà du¬
rant la seva vida, sempre en totes elles, ja en les relacions
amb religiosos i religioses, ja en el tracte amb persones de di¬
ferents estats de la societat, sempre fou l'alegria i el goig dels
qui havien de tractar amb ella; perquè la virtut cristiana és
atractiva, corregeix els defectes naturals que tots tenim, i avi¬
va i perfecciona les bones condicions de la persona. I la San¬
ta ensenya que la clau dels tresors divins de la gràcia és l'o¬
ració, puix amb l’oració, com diu l’Evangeli, podem obtenir
tot lo que ens és convenient per al nostre bé espiritual. Per
això ella es féu propagandista de l’oració, i vosaltres, que la
teniu per patrona i mestra, heu d'imitar-la i estendre amb dis¬
creció i suavitat tan saludable pràctica entre les vostres fa¬
mílies i les vostres amigues. Penseu lo que diu la Santa: «Ja
que Jesús té tan pocs amics, que sien bons». I un bon amic
de Jesús ha de fer oració, puix aquesta no és altra cosa que
una afectuosa conversa amb Jesús, i la conversa engendra l’a¬
mistat. El vostre reglament us posa un quart d'oració; si el
feu fidelment, no perdreu la gràcia, i la gràcia és l’hermosura
de l’ànima, que traspua per tot el ser de la persona, i la fa
agradable a Déu i als homes. Així sereu Teresianes de nom i
de fet, verdaderes deixebles de la Santa; i si el temps i les dis¬
traccions, que tan sovint dissipen el nostre esperit, us havien
fet descuidar aquesta pràctica tan saludable, sia aquest cen¬
tenari ocasió de rependre-la amb nou fervor.

Que la gloriosa Santa, honra d’Espanya, i venerada per
tot el món com a mestra incomparable de perfecció espiri¬
tual, sia, estimades Teresianes, la vostra protectora celestial,
a fi que, ornades de totes les virtuts, amb la vostra modèstia
i pietat siau el consol i l’alegria de les vostres famílies, un

392

J. TORRAS I BAGES

exemple per a la joventut de les vostres poblacions i un ho¬
nor per a la Iglésia, veient el món que d'ella surten unes deixe¬
bles de santa Teresa que no sols són d’utilitat a les seves ca¬
ses, sinó que també dignifiquen a la societat en què viuen.

I demanant a Déu la prosperitat de les vostres piadoses As¬
sociacions Teresianes, vos envio, estimades filles, la meva Be¬
nedicció més afectuosa.

CIRCULAR

Sobre la Comunicación del Excmo. Sr. Nuncio Apostólico*

Recibimos con respeto y publicamos con el mayor gusto
la precedente Comunicación del Excelentísimo e Ilmo. Sr.
Nuncio Apostólico en Espana, y esperamos del respeto y obe¬
diència que todos debemos al Representante del augusto Pon-
tífice Romano que el reverendo Clero de la Diòcesis, siempre
tan sumiso y amante del Papa, no se apartarà ni en un àpice
de las normas contenidas en el importante documento, que
de otra parte coinciden con las disposiciones dictadas por
nuestro venerable Predecesor, y por Nos mismo, senalando
para dar ejecución a lo que se dispone en la norma 5.a el pla-
zo de tres meses, debiendo ser remitido el inventario, que en
la misma se ordena, a Nuestra Secretaria de Càmara. Y por
lo que se refiere a la norma ó.a, que si bien, como en ella se
dispone, débese facilitar el estudio de los documentos con la
debida cautela y precauciones, no obstante, los reverendos
Pàrrocos y demàs eclesiàsticos encargados de los archivos
nunca entregaràn documento alguno, aunque sea a persona
respetable y por razón de estudio, de manera que salga del

* Es refereix a la Circular de Mons. Ragonesi, dirigida a l'Episcopat es¬
panyol el 21 de juny del 1914, sobre la conservació del patrimoni artístic de
l’ Església i conreu dels estudis arqueològics.

394

J. TORRAS I BAGES

respectivo archivo, sin obtener previamente Nuestra autori-
zación.

Y aun cuando el arreglo técnico de un archivo, que exige
un estudio especial, no puede exigirse a todos los senores Pà-
rrocos, procuraran a lo menos una colocación de los docu-
mentos que existan en la Parròquia que garantice la conser-
vación de los mismos y evite su extravio, proponiéndonos en
Santa Visita el examen de este punto, lo cual de otra parte
ya exige n los sagrados cànones, siendo en esto el Documento
del Excmo. Sr. Nuncio un eco de los mismos.

También recomendamos al reverendo Clero la satisfacción
del deseo, que manifiesta en su Comunicación el Excmo. Sr.
Nuncio, de que los eclesiàsticos, cumplidos escrupulosamen-
te los deberes de su sagrado ministerio, se dediquen al estu¬
dio de los documentos históricos y de los objetos artísticos y
arqueológicos pertenecientes a sus iglesias, publicando el re-
sultado de sus estudiós en forma de memorias, folletos o ar-
tículos. Estudio muy propio del eclesiàstico, que los sacerdo-
tes y religiosos antiguos practicaron, de manera que a ellos
principalmente es deudora la Edad Moderna de las noticias
que tenemos de la antigüedad cristiana, estudio que aumen-
ta el amor a la Iglesia nuestra Madre, que viene a ser un ar¬
gumento secundario de orden humano, en favor de los insig¬
nes beneficiós que la civilización europea debe al Clero, y que
hoy día en otros países es cultivado con gran provecho por
muchos eclesiàsticos. Nos manifesto una vez un erudito reli-
gioso alemàn, que vino a nuestro país para investigaciones
históricas, que en el imperio germànico casi todas las Parro-
quias poseían su pròpia historia, escrita por los respectivos
Pàrrocos.

Ciertamente que el estudio que màs urge la conciencia del
pastor de almas es el de la teologia dogmàtica y moral, y de
la ascètica, que nuestro espí ritu debe vivir y respirar dentro
de esta atmosfera sagrada, en la cual se consolida la vida so¬
brenatural del sacerdocio; pero cuando no se desperdicia el
tiempo, cuando no se malgasta en vanas y perniciosas ocio-

CIRCULAR

395

sidades, cuando no se vive vida mundana, sino recogida y
eclesiàstica, los estudiós que recomienda el Excmo. Sr. N un¬
ció hallan su ocasión oportuna, sirven para llenar huecos, y
aun constituyen una expansión en que el alma descansa de
las graves atenciones del sagrado ministerio, elevando nues-
tros gustos por encima de las vulgares expansiones que reba-
jan nuestro caràcter, y que, de consiguiente, no acercan sino
que alejan de Dios.

La historia y las bellas artes no sólo han sido fomentadas
con especial carino por la Iglesia, sino que en épocas pasadas
el Clero las cultivo de eminente manera, y sin duda el Exc¬
mo. Sr. Nuncio en su Comunicación no sólo se ha propuesto
la conservación de los documentos históricos y artísticos, sino
que son sin duda factores de civilización cristiana, y que po-
seen especial eficacia para excitar la consideración de la so-
ciedad civil hacia el Clero cuando a los mismos se dedica.

En suma: esperamos que nuestros amados cooperadores
leeràn y meditaràn la interesante Comunicación del Excmo.
Sr. Nuncio apostólico en Espafia, que se empaparàn de la ex-
celente doctrina en la misma contenida, rigiéndose en todo
por las normas que en ella se dictan, ya no sólo por el valor
doctrinal del Documento, sino por la alta autoridad y augus¬
ta representación de la Persona de quien emana.

Vich, 13 de julio de 1914

CARTA SOBRE EL «MOTU PROPRIG»
DE PÍO X «DOCTORIS ANGELICI
NEMO»*

Al litre. Sr. Dr. D. Tomàs Serra, Canónigo y Vice-Rector de
nues tro Seminario:

Muy querido senor Vice-Rector: En las varias ocasiones que
se nos han presentado en juntas de profesores, o al visitar las
clases de teologia y de filosofia de nuestro Seminario, siempre
hemos recomendado, no sólo la fidelidad a la doctrina de san¬
tó Tomàs de Aquino, sino también al estudio directo de su Sum¬
ma theologica. Un cierto instin to intelectual nos trajo a Vich,
al iniciar nuestros estudiós eclesiàsticos, porque aquí el texto
de las clases de Teologia era la Summa de santo Tomàs.

Así que íbamos conociendo algo la doctrina del gran Doc¬
tor, nuestra adhesión era mas íntima; y lo que nuestra dèbil
inteligencia sentia acerca de la trascendencia de la doctrina
tomística quedó confirmado por la iluminada palabra del Vi-
cario de Cristo en la tierra, el papa León XIII, que con su au-
toridad soberana puso al Angélico Maestro como Maestro de
las escuelas católicas, esperando del estudio de su doctrina
no sólo un realce de la ciència eclesiàstica, sino también una
mayor solidez en la civilización humana.

Pastoral refermadora del tomisme del Seminari de Vic.

SOBRE EL « MOTU PROPRIO» DE PÍO X «DOCTORIS ANGELICI NEMO

397

Pasaron los tiempos de León XIII, però la influencia de las
ensenanzas de los Vicarios de Cristo en la tierra perdura, y
aun se perfecciona, porque el Pontificado es uno, y los distin-
tos hombres que ocupan la càtedra de Pedro van regidos por
el mismo Espíritu, y ensenan siempre la misma ciència, si
bien externamente pueda presentar matices distintos, que
corresponden a la diversidad de temperamentos: aunque los
distintos hombres partan de un mismo principio y se dirijan
a idéntico fin. El papa Pío X, de santa memòria, ha determi-
nado y concretado pràcticamente las ensenanzas de León XIII
acerca del estudio de la doctrina de santo Tomàs en las es-
cuelas eclesiàsticas: en su Motu proprio de 29 de junio del pre-
sente ano que dirige a Italia e islas adyacentes, ordena que
en todas las academias, seminarios, universidades u otros
centros que gocen la facultad de conferir grados académicos
se adopte como texto de estudio y de explicación la Summa
theologica de santo Tomàs.

Es claro que esta disposición no afecta directamente a
nuestro Seminario; pero como norma directiva debemos to¬
maria, para confirmarnos en lo que gloriosamente constituye
como una tradición, puede decirse no interrumpida, del mis¬
mo. Los prelados que nos precediern en la Sede Vicense, los
teólogos que ocuparon las càtedras donde se instruye la ju-
ventud eclesiàstica de la Diòcesis, el clero de la misma, sen-
tían cum Ecclesia, aun cuando ésta no daba ordenaciones con-
cretas en la matèria, y afirmaban la excelencia de la ensenan-
za eclesiàstica mamada, como en los pechos de la Iglesia, en
la insuperable Summa de santo Tomàs.

Por esto el Motu proprio de Pío X nos ha llenado de satis-
facción sancionando nuestro pensamiento, y el pensamiento
y la conducta de nuestros antecesores y de los teólogos de la
Diòcesis. El texto es la base y el fundamento de todo estudio
serio. Los grandes hombres que la Providencia ha suscitado
para dirigir la inteligencia humana hacia la Verdad han de
ser considerados los verdaderos maestros: por esto en las an-
tiguas escuelas, al que explicaba, al que llamamos ahora pro-

398

J. TORRAS 1 BAGES

fesor, se le titulaba lector, consideràndose un intérprete de
las fórmulas científicas que habían dictado Aristóteles, Pla-
tón o santo Tomàs. Así los alumnos estaban en trato inme-
diato con los grandes pensadores, y con su contacto apren-
dían a pensar, y las ideas madres en que se fundan sus doc-
trinas pasaban al espíritu de los alumnos con toda su fecun-
didad.

El sistema de que cada profesor pretenda gozar del privi¬
legio de originalidad es contrario a la realidad de las cosas.
Son pocos los que han nacido para maestros, y la mayor par-
te de los hombres debemos contentarnos con ser discípulos.
Hasta el mismo procedimiento en la exposición de la doctri¬
na, como las fórmulas que contienen las ideas, forman parte
del mérito del Maestro, y así es que su intérprete no ha de que-
rer ser original, sino únicamente poner en evidencia los con-
ceptos del hombre excepcional, que las generaciones han con-
siderado como una inteligencia superior a la de la generali-
dad de sus semejantes.

Hoy día difícilmente habrà alguien dentro de la Iglesia ca¬
tòlica, en las regiones científicas de la filosofia y de la teolo¬
gia, que no baje la cabeza delante de santo Tomàs, y no acep-
te sus doctrinas fundamentales, que los Concilios y los Papas
han identificado con la doctrina de la Iglesia. El sistema fi-
losófico y teológico del Angélico Maestro es la misma revela-
ción divina puesta en un organismo científico, vivo y racio¬
nal, el màs a propósito no sólo para la inteligencia de la Ver-
dad revelada, que el sacerdote debe poseer para ilustrar al
pueblo en la fe catòlica, sino tambien para dar un vigor in¬
vencible al entendimiento del controversista, a fin de que
sepa sostener las espirituales batallas del Senor contra los
perpetuos enemigos de la Religión.

Una profesión de fidelidad a la doctrina tomística, una ra-
tificación en la excelencia del estudio de la Summa como tex-
to de explicación acadèmica, no es necesaria en Nuestro Se-
minario; pero sí que puede tener su conveniència.

La juventud moclerna siente de un modo especial el pru-

SOBRE EL «MOTU PROPRIO» DE PÍO X «DOCTORIS ANGELICI NEMO:

399

rito de la novedad, de las doctrinas peregrinas de que ya ha-
blaba san Pablo; y la sociedad en que vive y el ambiente que
respira, le comunican un espíritu de independencia que es
contrario al Espíritu que ha de informar la vida humana.
Esta, con el decurso de los siglos, adquiere nuevos elemen-
tos, las ciencias progresan, la sociedad se desarrolla en dis-
tintas formas, pero el Espíritu de Dios ha de ser perennemen-
te el principio vital en todas las épocas de la historia. Para
esto vino el Verbo de Dios al mundo.

La doctrina de santo Tomàs posee esta comprensión, y
dentro de ella cabe todo lo que no està divorciado de la ver-
dad, lo mismo en el orden especulativo que en el orden pràc-
tico; por esto conviene que nuestros jóvenes alumnos pene¬
tren profundamente la Summa, síntesis sublime de la ciència
divina y de la humana, que asegura a los que en ella se ins-
piran la comprensión del orden universal, tanto como ello es
posible a nuestra limitada inteligencia: lo humano y lo divi-
no, que en la doctrina de la Iglesia, al contrario de lo que pasa
en el Modern ismo, forman un todo armónico.

Penetrado de la trascendencia del Motu proprio del papa
Pío X, de santa memòria, y de la doctrina en el mismo con-
tenida, convencido de que seria difícil encontrar en el trans-
curso de los pasados siglos un acto pontificio, en la legisla-
ción que regula la ensenanza eclesiàstica, que pueda compa-
rarse al mismo por su significación profunda y decisiva en la
dirección de los estudiós, queremos que no solamente los pro-
fesores, sino que aun también los alumnos se fijen de un modo
especial en este monumento de la Sabiduría Pontificia, y me¬
diten profundamente su contenido, para seguir fielmente las
direcciones que del mismo derivan.

A este objeto, senor Vice-Rector, creemos conveniente que
en las clases de Filosofia y de sagrada Teologia se dé lectura
por el respectivo profesor al Motu proprio, comentàndolo y ex-
plicàndolo, a fin de que los alumnos se hagan cargo de su con¬
tenido, se persuadan de que santo Tomàs ha de ser su maes-
tro y su guia, y se apliquen al estudio y meditación de la Sum-

400

J. TORRAS I BAGES

ma, que el Romano Pontífice declara el texto clàsico de las
doctrinas humanas y divinas. A este fin V. S. determinarà, de
acuerdo con los senores Profesores, el día y la manera en que
haya de cumplirse esta nuestra disposición.

Nuestro Seminario, por las condiciones de la Diòcesis, ha
de ser una modesta escuela eclesiàstica; no puede tener una
gran diversidad de estudiós, pero sí puede y debe tener una
escuela de sòlida y profunda ciència filosòfica y teològica, y
a obtenerlo se dirigen todos nuestros anhelos; y el Motu pro-
prio de Pío X ha de caer sobre nuestra escuela episcopal como
llu via benèfica sobre una tierra bien preparada. La suprema
autoridad del Romano Pontífice sanciona solemnemente la
tradición escolàstica de la misma, y el texto augusto en que
han aprendido la Filosofia y la sagrada Teologia tantas gene-
raciones de sacerdotes de nuestra amada Diòcesis.

Reciba, muy querido senor Vice-Rector, los màs vivos
afectos con que le saluda.

t El Obispo

Vich, 20 de octubre de 1914

CARTA ALS REVERENDS RECTORS DE
LA CIUTAT DE MANRESA
(SOBRE EL RECÉS ESPIRITUAL)

Havent tingut notícia de la poca assistència d'eclesiàstics
als piadosos exercicis del dia de retiro, espero que en la pròxi¬
ma conferència es llegirà la present carta, qual objecte és ex¬
hortar al venerable Clero a l'assistència a un acte tan edifi¬
cant i fructuós.

D’altra banda, tot sacerdot, temerós de Déu, s'ha de con¬
siderar amb obligació moral d'assistir-hi; puix avui, el dia
mensual de retiro, té ja caràcter d’institució canònica, i quan
les persones piadoses del segle el practiquen, seria desedifi-
cant que els sacerdots en prescindissin; puix més nosaltres sa¬
cerdots necessitem d’aquests, medis de santificació, i fins de
salvació, que no pas els seculars.

La Santedat de Pius X, de piadosa memòria, en l’aniver¬
sari de la seva ordenació, cregué convenient dirigir ad clerum
catholicum una Carta exhortatòria a tots els sacerdots del
món catòlic cridant-los a la pràctica de la pietat; i nosaltres
devem correspondre a les veus de la Iglésia, a les ordenacions
diocesanes, i seguir dòcilment les regles establertes per a ob¬
tenir la santedat de la vida. El món viu desvanescut, té obli¬
dada la pietat cristiana, i no pensa més que en la vida pre¬
sent, com si no existís l’eternitat; i els sacerdots devem por¬
tar-los a la vida espiritual, en primer lloc amb el nostre exem-

402

J. TORRAS I BAGES

ple, i comunicant-los el nostre esperit; i no els podem comu¬
nicar esperit si nosaltres no som espirituals. Som, segons l'E¬
vangeli, la sal de la terra, i si la sal es desvaneix ha de venir
per força la corrupció. En la darrera vegada que só estat a
Manresa, fa pocs dies, desitjava reunir el clero de la ciutat,
per a tenir una conferència espiritual; però amb els diferents
quefers i atencions no ho poguí realitzar; i per a suplir-ho es¬
cric aquesta senzilla carta, inspirada únicament en el desig
de complir amb la meva obligació, qual principal part con¬
sisteix en mantenir la pietat en l'estat eclesiàstic.

La pietat és útil per a tot, segons l'Esperit Sant; és útil per
nosaltres i per les persones amb qui hem de tractar; i el dia
de retiro té molta eficàcia per a fomentar la vida espiritual,
i el manteniment de la pietat.

Espero, doncs, estimats sacerdots manresans, que aprofi¬
tareu aquesta utilíssima pràctica; i al saludar-vos, reunits en
la conferència de moral, us saluda amb el major afete i us en¬
via la seva benedicció.

t El vostre Bisbe

Vic, 9 de novembre de 1914

Com tinc mala lletra, convé que el qui hagi de llegir la car¬
ta a la Conferència, abans la llegeixi bé. — M’alegro del bon
èxit del Novenari.

El Bisbe de Vic

DESPUÉS DE LA TERCERA VISITA
PASTORAL"

Nos, el Obispo de Vich, a los reverendos PArrocos, Ecónomos,
Regentes y Coadjutores de las iglesias de la Diòcesis, salud y
paz en Nuestro Senor Jesucristo.

Venerables hemianos y cooperadores nuestros:

Por la misericòrdia de Dios hemos concluido la tercera Vi¬
sita Pastoral a todas las parroquias y coadjutorías de nuestra
amada Diòcesis, aun las situadas en lugares de màs difícil ac-
ceso; y después de tributadas a Dios humildes gracias por in-
tercesión de nuestro glorioso predecesor, san Bernardo Cal¬
vo, habiendo celebrado a este objeto la Santa Misa ante su sa-
grado cuerpo al volver de la santa Visita, queremos ahora di-
rigiros esta Carta para tratar brevemente, y dejar consigna-
das por escrito, varias ideas referentes al ministerio pastoral
que en las conversaciones tenidas con vosotros en santa Visi¬
ta de palabra expresamos. El buen espíritu que por la gracia
de Dios domina entre el clero de la Diòcesis ha hecho que

* Carta adreçada a la clerecia parroquial des del «Boletín Oficial » del bis¬
bat, en la qual el Prelat, que, havent donat compliment a la tercera Visita
Pastoral, s'ha fet càrrec de totes les parròquies de la diòcesi, resumeix tota
la doctrina que els rectors han de posar en pràctica per al profit espiritual
dels fidels.

404

J. TORRAS I BAGES

nuestros Decretos de Visita fuesen casi siempre unas exhor-
taciones y recomendaciones al celo sacerdotal, sin que hubie-
se necesidad de mandatos imperativos; pero como, de otra
parte, la memòria es fràgil, conviene consignar por escrito,
dejar establecidos de una manera permanente, ciertos prin-
cipios de administración pastoral que han de tenerse presen¬
tes en el régimen de las iglesias que la Providencia divina ha
encomendado a vuestra evangèlica solicitud.

Y esto es lo que nos proponemos en la presente Carta.

I

Ensenanza del catecismo

Ante todo hemos de tomar como brújula, en la dirección
de nuestra actividad pastoral, como regla a que han de ajus-
tarse todos nuestros actos, aquel excelso principio de san Car-
los Borromeo, uno de los màs grandes prelados que ha teni-
do la Iglesia de Dios, y el que màs parte tuvo en la reforma
de la misma, bajo las normas del Sagrado Concilio de Tren-
to: Los intereses de Jesucristo han de ser tratados con el espíri-
tu de Jesucristo. La Iglesia tiene una vida sobrenatural y, de
consiguiente, no ha de ser considerada bajo un prisma huma-
no: no es un Estado temporal, no es un partido político, no
es una escuela filosòfica, no es una acadèmia artística, no es
una asociación de estudio para reformas sociales. Es màs que
todo esto y sobre todo esto: es una alianza de Dios con los
hombres, y su misión terrenal consiste en cultivar las rela¬
ciones entre el Criador y sus criaturas en las contingencias y
variedades que se suceden con el transcurso del tiempo.

Si consideràsemos a la Iglesia como un Estado temporal,
un partido político, una escuela filosòfica, una acadèmia ar¬
tística o una asociación de reformas sociales, caeríamos en el

DESPUÉS DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

405

laicismo. La Iglesia fue instituida divinamente en la tierra
para la dirección de la vida humana hacia el fin de su crea-
ción, siguiendo a Jesucristo, nuestro generoso Redentor, y con
la asístencia del Espíritu Santo, que es como el alma de la
misma.

De manera que podemos sentar que nuestra misión, ama-
dos hermanos, es hacer cristianos, ni mas ni menos. Y si del
hombre caído en Adàn hacemos un hombre levantado a la
gracia de Cristo, habremos cooperado a formar un ser capaz
de todas las perfecciones, en todos los ordenes de la natura-
leza y de la gracia, y, de consiguiente, le habremos introdu-
cido en el camino de la Vida, que es el objeto por el cual el
Verbo Eterno se hizo hombre, y le habremos ensehado a vi-
vir según las normas evangélicas.

Por esto, base, principio y fundamento de la vida cristia¬
na es la ensenanza o instrucción catequística de los fieles, co-
menzando por la infancia. Nadie puede ser discípulo si no co-
noce la doctrina del maestro; y significando la palabra cris-
tiano discípulo de Jesucristo, nadie podrà ser tal si ignora la
celestial doctrina del Evangelio, de la cual es un compendio
el Catecismo. Por esto los Concilios de la Iglesia, y los Sumos
Pontífices de la misma, han encarecido siempre la perentoria
obligación de todos los Pastores de almas, de emplearse en la
santa obra de la ensenanza catequística; siendo recientes los
decretos que sobre la matèria publico el Sumo Pontífice Pío
X, de santa memòria. La complicación de la vida moderna,
el trabajo, desde los anos infantiles, en la fàbrica, en el taller
o en el campo, que en nuestros días ha aumentado de inten-
sidad, dificulta esta ensenanza; y, no obstante todas las difi¬
cultades, el que tiene sobre sus hombros la carga de evange-
lizar el pueblo ha de estudiar la manera de sortearlas, logran-
do la difusión de la doctrina cristiana entre los ninos de su
feligresía. Estudie, pues, el cura las horas màs convenientes
para la asistencia de los ninos, distribúyalos en secciones a
diferentes horas, si así es necesario, a fin de armonizarlas con
las horas de trabajo de los ninos, y aunque esto le ocasione

406

J. TORRAS I BAGES

fatiga, anímese pensando que Dios, que prometió premio al
que por amor suyo diese un vaso de agua al sediento, mucho
màs recompensarà al que emplea su trabajo en proporcionar
el agua pura de la doctrina de Jesucristo a las almas que tie-
nen necesidad de ella para alcanzar la eterna salvación.

Siempre ha sido necesario este ministerio, pero hoy au-
menta la necesidad el descuido de los padres, y aun muchas
veces de los maestros, que en tiempos màs cristianos alige-
raban esta carga del ministerio parroquial. Afortunadamen-
te, en nuestra Diòcesis la abundancia de clero hace que los
que ejercen cura de almas puedan fàcilmente procurarse
auxiliares; y todo clérigo ha de considerar que, en virtud de
las leyes de la Iglesia, y por el mismo hecho de la ordenación,
en que se constituyó ministro de la misma, viene obligado,
dentro de justos limites, a prestar su colaboración a los que
oficialmente administran los intereses de Jesucristo.

Recordamos a nuestros amados cooperadores la disposi-
ción publicada en este mismo Boletin, número 1452, ordenan-
do que los reverendos senores encargados de la cura de al¬
mas visiten, a lo menos una vez per semana, las escuelas pú-
blicas de su respectiva feligresía, para hacer repasos y dar ex-
plicaciones de Doctrina cristiana, en conformidad a las dis-
posiciones concordadas vigentes, cuyo cumplimiento tiene
eficacísima trascendencia; así como el olvido de la misma im¬
porta gravísima responsabilidad. El renacimiento católico en
los pueblos del imperio alemàn es debido principalmente, en
opinión de graves personas muy conocedoras de aquel país,
a la ejemplar y frecuente visita de los Pàrrocos a las escuelas,
para explicar a los ninos la Religión, que ellos consideran
como el deber màs ineludible de su cargo.

Catecismo en las iglesias, Catecismo en las escuelas y Ca-
tecismo, donde sea posible, en las fàbricas y talleres. Los sa-
cerdotes hemos de procurar suplir las deficiencias que, en ma¬
tèria tan vital, hoy, por desgracia, existen en las escuelas
en las familias; recordando, no obstante, oportunamente,
las madres sobre todo, la obligación en que estàn de ensenar

$u •<

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

407

a sus hijos, desde que comienzan a hablar, las primeras
oraciones del Catecismo y sus ensenanzas rudiment ari as;
deber que si se cumpliese en las familias haría mucho mas
fàcil la ensenanza de la religión en los Catecismos parroquia-
les.

También queremos consignar en este punto, amados coo¬
peradores, una observación que muchas veces os hemos ma-
nifestado en conversaciones tenidas con vosotros sobre el par¬
ticular. Es claro que una parte del Catecismo ha de saberse
de memòria, porque el Catecismo es el código de la Ley cris¬
tiana, y las disposiciones de un código han de poseerse con
toda exactitud, y mas en matèria dogmàtica, en que la màs
leve alteración tiene consecuencias gravísimas, pero varias
veces hemos encontrado ninos y ninas que recitaban fielmen-
te muchas pàginas del Catecismo sin entender absolutamen-
te nada de lo que decían. Y esto no es saber la Doctrina, por¬
que sólo se sabe lo que se entiende. Así es que consideramos
preferible que no sepan tanto de memòria, pero que posean
y entiendan lo que dicen, lo cual, si es difícil, dista mucho de
ser imposible, valiéndose de comparaciones, ejemplos y ex-
plicaciones sencillas que exciten la curiosidad intelectual de
los ninos; existiendo modernamente varios libros, entre ellos
el recomendabilísimo del Venerable Arzobispo Claret, excel-
so catequista, que contiene verdaderos tesoros de fàcil explo-
tación en esta matèria.

Los catecismos de perseverancia, es decir, la instrucción
religiosa de los ninos ya màs crecidos, y aun de todos los
fieles, ya sabéis cómo fueron recomendados, y aun orde-
nados por Pío X, y son una necesidad para que los princi-
pios de la fe no se borren del espíritu con la agitación del
mundo.

408

J. TORRAS I BAGES

II

NECESIDAD DE LA ORACIÓN

Nuestra Santa Religión es Ley y Gracia, y los hombres ne-
cesitamos de la gracia para cumplir la ley. Conocida la Ley
evangèlica, que es el camino de la salvación, debemos implo¬
rar la gracia por medio de la oración. Por esto en nuestras plà-
ticas de santa Visita insistimos siempre en la necesidad de la
oración. Un pueblo que no ora no es un pueblo cristiano; y
de esto tenemos triste experiencia en los tiempos modernos,
en que, disminuida la piedad, absortos los hombres por los
incitativos mundanos, la fe ha ido evaporàndose, y han llega-
do muchos de nuestros contemporàneos a una especie de gen-
tilismo con externas apariencias cristianas, insuficientes para
la salvación.

La oración es la lla ve del reino de los cielos, cuya puerta
no se abre sino llamando a la misma con fuertes instancias y
humildes súplicas. La oración es el deber màs esencial que
tiene la criatura racional hacia su Criador. Por esto los que
tenemos obligación de procurar la salvación del prójimo he-
mos de esforzarnos en difundir entre los fieles el espíritu de
oración; v recordando la frecuencia con que el divino Maes-
tro Jesús predicaba al pueblo la necesidad de ella, y cómo la
practicaba entregàndose a la misma durante las noches, los
sacerdotes, siguiendo sus pisadas, de palabra y con el ejem-
plo, hemos de llevar al pueblo a este camino de la vida pia¬
dosa, único medio de asegurar la salvación. El pueblo ha de
ver que nosotros oramos, porque éste es el argumento màs
fuerte en favor de la oración; y hemos de orar juntamente con
el pueblo, siguiendo el ejemplo de los apóstoles y los prime-
ros cristianos; de manera que, movidos por el sublime ejem¬
plo de los inmediatos discípulos del Senor, en una reciente
Carta Pastoral hemos exhortado a los sacerdotes a dirigir per-

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

409

sonalmente las piadosas preces del Rosario cuando se recita
públicamente en nuestros templos.

Orar es el principal oficio del sacerdote, y de ello nos da
solemne testimonio el sagrado libro de los Hechos de los Após-
toles al referirnos que la institución de los diàconos tuvo por
objeto dejar màs tiempo al sacerdote para dedicarse a la ora-
ción y a la predicación de la palabra divina. Todos los santos
prelados y sacerdotes que han ejercido honda y piadosa in¬
fluencia en el pueblo fiel han sido hombres de profunda ora-
ción, y las grandes transformacions sociales que ha tenido el
mundo a influjo del Cristianismo han sido producidas por el
fuego interior de las almas, que se alimenta con la oración;
así como las revoluciones geológicas del globo son debidas a
movimientos internos e invisibles que obran en el interior de
la tierra. La Iglesia sanciona es te principio dogmàtico de la
obligación de orar por el pueblo que tenemos los sacerdotes
cuando manda que al recibir en Visita al Obispo, el Clero y
los fieles de la parròquia le saluden y le digan solemnemen-
te: Ora pro nobis, Dominum, y al ordenar a todos los que ejer-
cen cura de almas que en ciertos días apliquen pro populo el
santo sacrificio de la Misa.

En nuestra amada Diòcesis hemos encontrado aún admi¬
rables restos de profunda piedad en hombres seglares, cabe-
zas de familia, que practicaban ejemplarmente la meditación
diaria, prueba concluyente de que los reverendos Pàrrocos la
ensenaban al pueblo y la practicaban ellos mismos como debe
hacerlo todo sacerdote. Y pues que hemos entra do en este
terreno, amados hermanos v cooperadores nuestros, no quere-
mos dejar de recomendaros la lectura espiritual, que era casi
la única de nuestros venerables predecesores en el sagrado mi-
nisterio, y que tiene una influencia eficacísima en la difusión
de la piedad. Hay muchos espiri tus que casi se nu tren única-
mente de la lectura de diarios, siendo, no obstante, muy cierta
la observación del venerable P. Faber, presbítero del Oratorio
de Londres, que en algún punto de sus obras dice que el diario
es un gran estorbo para la piedad; y obedece, sin duda, a este

410

J. TORRAS I BAGES

mismo principio la prohibición de la lectura de periódicos a los
jóvenes seminaristas que el venerable Pío X dejó establecida.

Y puesto que el sacerdote que està ya en funciones del sa-
grado ministerio difícilmente podrà prescindir de la lectura
de algún diario, procure contrarrestar la influencia mundana
que inevitablemente recibirà del mismo con la asidua lectu¬
ra de las Sagradas Escrituras y de sólidos libros ascéticos,
que tanto abundan en la antigua literatura de Espana.

Nuestro espíritu, como nuestro cuerpo, recibe la influen¬
cia del ambiente en que vive, y, de consiguiente, hemos de
procurarnos una atmosfera de principios, ideas, màximas y
sentimientos que nos sostengan en el orden sobrenatural de
la vida, practicando lo que dice san Pablo: Conversatio nostra
in coelis est.1 Y así estaremos màs en disposición de atraer a
los fieles a una vida de sincera amistad con Jesucristo.

Y como nuestros ojos siempre han de estar fijos en la direc-
ción de la vida espiritual del pueblo cristiano, en el Romano
Pontífice, cabeza visible de la Iglesia y Vicario de Cristo en la
tierra, os recomendamos, venerables cooperadores, de un modo
especial la devoción a la Santísima Trinidad, dogma primor¬
dial de la fe cristiana, al Sagrado Corazón de Jesús, al Rosario
de Maria Santísima y al glorioso Patriarca san José, Patrón de
la Iglesia Universal, que, con el piadosísimo Via crucis, son las
devociones que los Sumos Pontífices, en uso de su magisterio
y guiados por el Espíritu Santo, solemnemente han inculcado
al Clero y a los fieles de toda la Cristiandad.

Para acrisolar la piedad de nuestros amados eclesiàsticos
dispusimos, en el número 1518 del Boletín Oficial Eclesiàsti-
co de este Obispado, que en las parroquias donde residiese
un determinado número de sacerdotes se practicase el retiro
mensual; y aunque suponemos que se cumple esta disposi¬
ción, los Rectores de las respectivas parroquias comunicaràn
por oficio los actos que en el retiro se practican y cuàl suele
ser la asistencia a los mismos.

1 . Filípenses, III, 20.

DESPUÉS DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

411

III

Frecuencia de Sacramentos

En la vida cristiana la oración y los sacramentos son dos
elementos preciosísimos para poner el alma en comunicación
con Dios, y sin ellos se extingue la vida sobrenatural que re-
cibimos por conducto del único Mediador entre Dios y los
hombres, Jesús, Senor nuestro. El ultimo Pontífice, Pío X, ha
puesto en evidencia en nuestros tiempos la necesidad del ele-
mento sacramental en la vida cristiana. Es claro que el vene¬
rable Papa no hizo ninguna invención, sino que restauro una
verdad pràctica que estaba olvidada, renovo lo que ya existe
en los Sagrados Evangelios, decreto lo que ensena el catecis-
mo ad Parochos de san Pío V; pero nosotros hemos de ver en
las ordenaciones de Pío X acerca del sacramento de la Euca¬
ristia una voluntad divina: la anèmia espiritual de los cris-
tianos requeria en ellos una inyección de virtud sobrenatu¬
ral, y el Espíritu Santo movió a Pío X a restaurar la Comu-
nión diaria, o a lo menos frecuente, la de los ninos y la de los
enfermos. Y nosotros, venerables cooperadores nuestros, he¬
mos de corresponder a las ordenaciones del Sumo Pontífice,
cabeza visible de la Iglesia, procurando en nuestro ministe-
rio pastoral extender la pràctica de la Comunión frecuente,
medio el mas eficaz de propagar y fortalecer la religión en
las almas.

Vuestros constantes y prudentes esfuerzos van venciendo
los obstàculos que la rutina oponía a la Comunión de los ni¬
nos, demostrando la experiencia que en sus almas tiernas y
puras la íntima visita de Jesús Sacramentado sirve admira-
blemente para fomentar en ellos la devoción, fortificàndolos
previamente contra los saltos de las pasiones que se desarro-
llan en el nino así que va creciendo en anos. La sagrada Co¬
munión, vinculum unitatis, une estrechamente a los fieles en-

412

J. TORRAS I BAGES

tre sí y con la Igiesia, y forma el pusillus grex que da fuerza
y solidez espiritual a la parròquia; de manera que nuestro
principal afàn ha de ser la formación de cristianos sinceros y
de verda dera virtud. No nos hemos de dejar enganar por apa-
riencias aparatosas, por ruidosas manifestaciones externas,
que, si en ocasiones son útiles, no han de constituir el objeti-
vo de nuestro sagrado ministerio. La paràbola evangèlica del
grano de mostaza, el mas pequeno de los granos, que después
se desarrolla en opulenta planta, es la imagen del espiritua-
lismo cristiano, la mayor fuerza que existe sobre la tierra, que
no se preocupa mucho de exterioridades, porque es el cum-
plimiento de la sentencia evangèlica: Regnum Dei intra vos
est }

Es claro que nuestra solicitud pastoral debe extenderse, y
con purísimo celo, a los mundanos; que hemos de procurar
atraerlos y suavizarles el yugo de la ley evangèlica, y que para
lograrlo es necesario que nos revistamos de paciència y cari-
dad, teniendo presente que a la virtud no se llega de un salto,
y que el deshacerse de los viciós y el sujetar las pasiones, de
que es tan fèrtil nuestra pobre naturaleza humana, requiere
grandes esfuerzos, a los cuales debemos cooperar con nues-
tras oraciones, nuestros ejemplos, nuestros consejos y nues¬
tra caridad. Hoy, por desgracia, existen muchas personas que
no quieren renunciar al titulo de cristianos, pero que apenas
se acercan al templo, que tienen olvidada la oración y el uso
de los sacramentos, y de cuyo espíritu se han disipado los
principios evangélicos, y sobre los cuales difícilmente puede
llegar nuestra influencia, a no ser la que se desprende de nues¬
tra vida, de la doctrina que predicamos y practicamos, de las
buenas obras que ejercemos, y del buen espíritu que nos ani¬
ma y que se patentiza en nuestras relaciones con los próji-
mos. El apòstol san Pablo1 2 ya exhortaba a sus discípulos que
procurasen ganar buena opinión, por su conducta, aun de los

1. Lucas, XVII, 11.

2. I Timoteo, III, 7.

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

413

infieles: Testimonium bonum habere ab iis, qui foris sunt; y no-
sotros hemos de esmerarnos en que resplandezca de nuestra
vida la humilde y noble dignidad evangèlica, que posee
una fuerza atractiva superior a todas las retóricas y elocuen-
cias humanas, y que dispone a las almas indiferentes, y aun
enemigas, a seguir la santa Ley de Nuestro Senor Jesu-
cristo.

Ha de contribuir también mucho a ejercer esta benèfica
influencia sobre las almas apartadas de la Religión el ejem-
plo del pusillus grex de la parròquia. El Evangelio es esencial-
mente practico. Así nos lo dice él mismo: Non omnes qui di-
cunt Domine, Domine, intrabunt in regnum coelorum.1 No bas¬
ta el rezar mucho, por santo que esto sea; no basta la pose-
sión de la fe, sino que la fe ha de ir informada de la caridad
y acompanada de las buenas obras, sin las cuales no puede
obtenerse sentencia de salvación. Por esto hemos de procurar
dirigir el espíritu de piedad de nuestros fieles a la pràctica,
a la virtud, al amor al prójimo, que se manifiesta en prestar
socorro a todas las necesidades de nuestros hermanos; y en
la honestidad de las propias costumbres y en la modèstia de
una vida siempre justa.

Pero insistimos en la necesidad de hacer cristianos sólidos
y de formar familias sinceramente piadosas si queremos ha¬
cer un bien constante en la Iglesia de Dios, que no se rige,
como los sistemas humanos, por movibles intereses o por pa-
siones transitorias. Nuestra religión se funda en lo eterno, por
lo cual hemos de orientar a los fieles hacia la eternidad. Y los
hombres se forman en la familia. Por esto los pàrrocos han
de procurar cristianizar las familias con las insinuaciones
piadosas que su celo les sugiera. Aquellas iglesias domésticas
de que habla el apòstol san Pablo son agradabilísimas a Dios,
porque son como un criadero de servidores suyos. Y una casa,
para que se convierta en iglesia domèstica, ha de tener su cui¬
to común, la oración colectiva, cuya fórmula mas adecuada

1. Mateo, VII, 21.

414

J. TORRAS I BAGES

es la recitación diaria del Rosario de la Inmaculada Virgen
Maria.

IV

La santa Misa

Procuren también los reverendos Pàrrocos fomentar entre
los fieles la asistencia diaria al santo sacrificio de la Misa. La
Misa es por esencia un cuito publico y colectivo que tributa-
mos al Senor; no es ni puede ser un acto individual, no es una
devoción privada, y la sagrada litúrgia, en las piadosas fór-
mulas que usa, siempre supone que el pueblo està presente;
se comunican en la Misa sacerdote y pueblo, y oran juntos;
por lo cual los Rectores de las iglesias ordenaran debidamen-
te las misas a fin de facilitar la audición de las mismas, ce-
lebràndolas, en cuanto sea posible, en horas fijas para que
tengan los fieles mas ocasión de oírlas. La santa Misa y el Ro¬
sario son dos medios de santificación poderosísimos, y los que
ejercemos cura de almas debemos esmerarnos en populari-
zarlos y en restaurar la pràctica de los mismos, que en nues-
tro país existia con suma edificación. El cardenal Vives, de
tan piadosa memòria, nos había referido que en su juventud
estuvo una temporada en Vich, y que entonces, en los días de
labor había tanta asistencia a la santa Misa en esta ciudad
como en otras partes en los días de precepto. jQué contraste
con lo que hoy pasa!

Debemos esforzarnos en aumentar en el pueblo la venera-
ción hacia el augusto sacrificio de la Misa y el santísimo Sa-
cramento del altar, que son la medula del cuito católico. Ce-
lebremos la santa Misa siempre con la debida reverencia, con
la preparación y acción de gracias que estàn mandadas por
nuestro edicto de 26 de febrero de 1910, publicado en el nú-

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

415

mero 1531 del Boletín Oficial Eclesiàstico de este Obispado,
con la fiel observancia de las ceremonias ordenadas por las
sagradas rúibricas de la Misa, procurando que también los
managuillos la ayuden con edificante compostura; y el subli-
me espectàculo del sacrificio incruento del Cordero inmacu-
lado serà agradable a Dios y atraerà a las almas piadosas a
la asistencia al mismo. A los espíritus triviales quizà les pa-
rezca una cosa insignificante lo que vamos a decir, pero en
el orden de la gracia tiene un valor trascendental: procurad
aficionar a los fieles a ayudar la santa Misa. En las grandes
ciudades no es raro ver en el templo a un hombre, a un Ca¬
ballero, a un joven seglar, ayudando la santa Misa; en las ciu¬
dades pequenas, en los pueblos rurales, va perdiéndose esta
cristiana costumbre, lo cual manifiesta el descenso horrible
que la piedad ha sufrido en nuestro país.

A los espíritus triviales, repetimos, quizàs les parezcan mi-
nucias devotas estas pràcticas que vamos recomendando, y,
no obstante, la infusión de vida piadosa que los monjes me-
dievales, con meclios similares, hicieron en Europa fue, según
la opinión de los historiadores mas concienzudos, el germen
y el origen de la civilización, que es la glòria del linaje hu-
mano. Hoy domina la megalomania en todas las clases socia-
les, les parece a nuestros contemporàneos que el mundo sólo
puede mejorarse por medios ruidosos y aparatosos; y, no obs¬
tante, la paràbola de la simiente de mostaza del Evangelio
serà perpetuamente la expresión del medio màs oportuno
para dignificar a los hombres: la masa humana sólo se boni¬
fica, como ensena el mismo Evangelio, por la buena levadura
que con la misma se mezcla; y esta levadura consiste en la
piedad pràctica y sòlida que los sacerdotes santos infunden
en la masa social, cristianizando a los hombres y a las fami-
lias.

416

J. TORRAS I BAGES

V

El decoro del templo

Es claro que la acción espiritual del pàrroco se extiende
por toda la amplitud de la vida humana; però es indudable
que castra Domini son por excelencia las sacrosantas iglesias.
El templo es el símbolo y el foco de nuestra santa Religión.
Es la casa de Dios y la puerta del cielo, según el lenguaje de
la Iglesia, y, de consiguiente, las atenciones y afectos del sa-
cerdote se han de concentrar de una manera particular en los
sagrados templos, donde reside Jesús en la Eucaristia, y se ce-
lebran los misteriós divinos y los sacramentos; donde, en una
palabra, se administra la gracia, y los hombres se ponen en
comunicación de amistad con el mismo Dios.

La limpieza, el buen orden y la hermosura han de resplan-
decer en los templos. Por la casa se conoce qué tal es el due-
no de ella, y la casa del Senor ha de dar a conocer los atri-
butos divinos. La pureza, la verdad y el orden han de mani-
festarse en las iglesias cristianas. Ajenas a la vanidad mun¬
dana, su elegancia nunca ha de ser profanidad; la magnifi¬
cència del cuito nunca ha de perder el caràcter de simplici-
dad, que es atributo esencial de Dios, sin menoscabo de sus
infinitas perfecciones; siempre en el templo y en el cuito ha
de resplandecer la sinceridad; las ilusiones y fantasmagorías
han de quedar anuladas al resplandor de la Verdad eterna
que en el templo adoramos. Por esto en conversaciones fami-
liares, amados cooperadores, varias veces os hemos mostra-
do desagrado por ciertas novedades de una parte, y rutinas
vulgares por otra, que se notan en algunos de nuestros tem¬
plos, pero cuya eliminación ya comprendemos que no siem¬
pre de momento es fàcil. No obstante, queremos indicar al-
gunas en esta Carta para que, con prudència y diligència, po-
dàis encaminar las cosas en el sentido de que nada haya en

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

417

la casa del Senor, en cuanto es posible a nuestra insignifican-
cia, que repugne a los inefables atributos divinos.

Hemos de tener como principio general de conducta en
cuanto se refiere a las funciones religiosas y actos del cuito
divino, que el templo no es un lugar donde se han de propor¬
cionar a los fieles complacencias de los sentidos; esto ya lo ha-
cen en los espectàculos profanos. Es cierto que la Iglesia no
olvida que el hombre està sujeto a los sentidos, y que ellos
son la puerta del alma; pero en el cristiano el espíritu ha de
prevalecer, porque es nuestra parte màs noble; y nuestra mi-
sión sacerdotal se cumple no sensualizando el alma, sino es-
piritualizando los sentidos. De aquí es que en el templo todo
ha de dirigirse a elevar el espíritu, mediante el cual el hom¬
bre se une con Dios. Por esto en el aparato del cuito todo tie-
ne una significación simbòlica, todo incluve una ensenanza,
todo ha de hablar al corazón y al entendimiento del cristia¬
no, todo ha de ser una manifestación material de la doctrina
evangèlica, de la cual el templo es la augusta càtedra.

Cristo es luz. Y la luz es la imagen màs perfecta del Verbo
de Dios, encarnado en las purísimas entranas de la Virgen
Maria, Jesús, Senor nuestro. Por esto la luz tiene tanta im¬
portància en el cuito católico, y podemos decir que sin luz no
celebramos ningún acto del cuito. Y Jesús es luz purísima,
suave y consoladora. Procede del Padre, que le engendro des-
de toda la eternidad, y nació en el tiempo de la inmaculada
y purísima Virgen Maria. Por esto la Iglesia quiere que la luz
litúrgica, que se usa en el cuito divino, sea de cera o de aceite
de olivas, que simbolizan ambas substancias, producidas por
la naturaleza, la pureza y la misericòrdia. Jesús extendió por
el mundo, difundió entre los hombres, un aroma suavísimo
de virtud divina; y los cirios de cera, al consumirse con el fue-
go, despiden un olor suave; como Jesús, consumiéndose de
amor, esparció por todos los àmbitos del mundo el aroma ce¬
lestial de la caridad, que ha de salvarnos.

tQué tiene que ver el suavísimo olor de la caridad de Cris¬
to, con el hedor insoportable que despiden los cirios que con

418

J. TORRAS I BAGES

frecuencia arden en nuestros templos, llegando a producir
verdaderas nàuseas?

Hoy se ha introducido también en las iglesias la luz elèc¬
trica, y la Iglesia la tolera para iluminar el sagrado recinto,
pero la prohíbe como elemento litúrgico. Por lo tanto, ha de
desterrarse de los sagrarios y doseles donde se coloca el San-
tísimo Sacramento, de los nichos donde se veneran las sagra-
das imàgenes, y como iluminación del altar, porque el altar
es lo màs sagrado del templo, y representa no sólo el Calva-
rio, sino aun la misma Víctima divina que en él se inmoló
para salvarnos a todos. Por lo tanto, tengan entendido los se-
nores Rectores de las iglesias de la Diòcesis que, en virtud del
encargo que hace a los ordinarios la Sagrada Congregación
de Ritos, que se publico oportunamente en el Boletín Eclesiàs-
tico de este Obispado, prohibimos la tal iluminación en el sen-
tido expresado.

Un piadoso anhelo de magnificència en el cuito divino ha
inducido en algunas, poquísimas parroquias, a convertir el re-
tablo, donde se venera alguna devota imagen, en una rnasa
de luz elèctrica, que, aunque tenga una artística distribución,
resulta con efectos tan deslumbradores que llega a mortifi¬
car la vista, a desvanecer el entendimiento, y, de consiguien-
te, a imposibilitar aquel recogimiento que es necesario para
la verdadera devoción. En los ramilletes de fuegos aitificia-
les se acostumbra a hacer una cosa parecida, dando al pue-
blo, como final de fiesta, el espectàculo de la imagen lumino-
sa del Santo en cuyo honor se celebra; y este homenaje po¬
pular el Santo patrón es oportuno y laudable en aquel lugar.
Pero el templo requiere siempre una gravedad que no se com-
padece bien con las ilusiones escénicas, ni con los excitativos
de los sentidos que desvanecen el espíritu, llamàndolo al ex¬
terior, en contra de la sentencia del Evangelio: Regnum Dei
intra vos est. Por tanto, en virtud de las instrucciones y facul¬
tades que nos ha conferido la Sagrada Congregación de Ri¬
tos, ordenamos que en los poquísimos lugares donde ha sido
instalada la iluminación elèctrica del retablo en la referida-

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

419

forma, sólo pueda iluminarse cuando, al fin de la fiesta prin¬
cipal, se cante el himno en honor del Santo; prohibiendo que
se instale donde no exista; y encargamos muy expresamente
a los Rectores dé las iglesias velen atentamente a fin de que
los sagrados templos no se conviertan en un lugar de espec-
tàculos, sino que sean siempre lugar de recogimiento y de ora-
ción, y que busquen la magnificència del cuito de alabanza y
acción de gracias al Senor, no en formas mundanas y sensua-
les, sino en la espiritual, gra ve y elegante manera de que es
siempre ejemplar modelo la sagrada litúrgia.

VI

Objetos del culto

Ya comprendemos, venerados hermanos y cooperadores
nuestros, que, en contacto con el pueblo, os habéis de encon-
trar con dificultades para seguir el camino que os trazamos
acerca de la rectificación de ciertas tendencias, que a veces
algunos pueblos tienen, divorciadas del buen gusto y de la
ilustrada piedad catòlica; pero los sacerdotes debemos pro¬
curar la dignificación piadosa de los fieles, hasta lograr que
el cuito que tributamos a Dios y a los Santos sea aquel obse¬
quio racional de que habla el apòstol san Pablo. Así, se qui-
taràn de los altares o retablos ciertos floreros ridículos de
hoja de lata con que se tapan muchas veces buenas pinturas
que representan los misteriós del Rosario o pasos de la vida
y del martirio de los Santos, y con oportunas explicaciones
se instruirà al pueblo en el significado de aquellos misteriós
y de aquellos pasos, que para instrucción del mismo allí se
colocaron. Los antiguos llamaron a estas representaciones
piadosas de los misteriós de nuestra Santa Religión Biblia
pauperum, porque a los que, por no saber leer, les era impo-

420

J. TORRAS I BAGES

sible aprender la Religión en las Sagradas Escrituras, les en-
trase por los ojos en las representaciones pictóricas de los re-
tablos de los templos.

También os recordamos lo que de palabra os habemos di-
cho acerca del indebido hacinamiento de imàgenes en los al-
tares, y la pluralidad de ellas que representan un mismo san¬
tó, como también la orden de formar un catalogo de las sa¬
gradas imàgenes expuestas en los templos públicos, con la in-
dicación de los santos que representan, para alejar al pueblo
de la veneración idolàtrica, tan aborrecida de la Iglesia, y con¬
tra la cual dio instrucciones tan sabias y santas el Sagrado
Concilio de Trento.

Os decíamos, al principio de esta Carta, que en la Casa de
Dios todos los utensilios en ella necesarios debían hablar de
los adorables atributos del Amo de la misma, huyendo de toda
profanidad. Por esto en pastoral Visita varias veces hemos re-
probado la costumbre que se ha ido introduciendo en nues-
tros templos, sin duda por un gusto poco discreto de los fie-
les, de poner para el servicio de los sagrados ministros, en los
actos solemnes del cuito, unos sillones màs propios de un ga-
binete familiar, donde se mata el tiempo arrellanados, en con-
versación entretenida, que de la dignidad del cuito divino. Es
una respetable tradición que el glorioso apòstol san Pedro, en
las reuniones piadosas de los primitivos tiempos de la Roma
cristiana, que se tenían a veces en el.seno de alguna família
patricia que había abrazado la fe de Jesucristo, usaba la silla
curul del dueno de la casa; la silla litúrgica, la silla donde el
sacerdote preside los actos del cuito en nuestras iglesias, es
una càtedra, que en su forma ha de manifestar la dignidad y
la gravedad del Evangelio, que es la lev del pueblo cristiano.
Aun en algunas parroquias hemos encontrado dignos ejem-
plares de silla litúrgica.

También queremos recordaros, carísimos hermanos y coo¬
peradores nuestros, la conveniència de que os fijéis en la ca-
lidad del incienso, que tanta importància tiene en el cuito ca-
tólico. Es el incienso un expresivo símbolo de la oración cris-

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

421

tiana que se eleva y llega al trono del Altísimo, que la recibe
in odorem suavitatis. El suave olor del incienso comunica a
todo el templo un ambiente que armoniza muy bien con la
piadosa oración de los fieles; y el templo, según la litúrgia,
es la casa de la oración. El comercio ha adulterado esta pre¬
ciosa substància que usamos en las funciones litúrgicas, y
ahora a la suavidad del olor ha sucedido un humo antipàtico
y repugnante, que a veces mortifica en gran manera, y que
no pueden resistir los pulmones de muchos de los sacerdotes
y seglares que intervienen en las sagradas ceremonias. Pro-
curad, de consiguiente, en cuanto os sea posible, proporcio-
naros incienso verdadero, aunque por su mayor precio ten-
gàis que reducir el uso del mismo.

VII

Libros parroouiales y bienes eclesiàsticos

Si bien nuestra santa Religión es esencialmente espiritual,
es divina, no obstante, es también humana, y fue instituida
para dar dirección a los hombres mientras van haciendo su
viaje por el mundo hacia la eternidad. Por esto por disposi-
ción divina interviene en todos los tramites solemnes de la
vida humana, y la Iglesia ha legislado a fin de que todo en
ella se conduzca con el debido orden. Así es que constituye
una parte interesante de la administración parroquial el lle¬
var con toda puntualidad y diligència los libros y registros
del movimiento y vida de los fieles parroquianos. Ya sabe-
mos, venerables hermanos y cooperadores nuestros, que cum-
plís con exactitud este deber de vuestro cargo, y que son ra-
rísimos los que sólo al aproximarse la Visita episcopal cui-
dan de completar los libros parroquiales. La negligència en
esta parte lleva consigo una grave sanción, correspondiente

422

J. TORRAS I BAGES

a la perturbación y dano que de ella puede provenir a las fa-
milias de la feligresía.

No menos dano puede originarse en las parroquias del des¬
cuido en la custodia y administración de los intereses ecle-
siàsticos. Por esto los Rectores de las iglesias deben tener con
la debida separación sus intereses propios y los de la iglesia,
de manera que nunca pueda originarse confusión; evitando
así hechos lamentables y de verdadera responsabilidad, como
hemos tenido la tristeza de presenciar algunas veces, en que
la familia de un Cura que ha muerto se apodera de lo que, se-
gún todas las apariencias, no le pertenecía, sino que era de
la Iglesia.

La misma diligència tendràn con los depósitos de valores
o intereses que existen en alguna parròquia, legados píos, al-
baceazgos, o memorias piadosas con fines de misericòrdia es¬
piritual o corporal, que todos constituyen bienes eclesiàsti-
cos, sujetos, de consiguiente, en su administración a la auto-
ridad del ordinario, ante el cual han de rendirse cuentas; y
si ocultaren de la inspección de la referida autoridad fondos
de esta clase, entiendan que incurren en pecado grave, aun
cuando los testadores hubiesen manifestado que los releva-
ban de toda sujeción a cualquier autoridad, pues no està en
facultad de los fieles particulares alterar las leyes de la Igle-
sia que disponen lo contrario, habiendo recientemente la su¬
prema autoridad pontifícia recordado esta sagrada obliga-
ción a aquellos que tienen a su cargo el cumplimiento de pías
voluntades.

Las disposiciones sumamente restrictivas que en esta ma¬
tèria de administración de intereses eclesiàsticos rigen, y que
ligan.no sólo a los sacerdotes particulares, sino también a los
Obispos, que por esto hablamos, demuestran el principio que
profesa la Iglesia, de que los intereses destinados al cuito de
Dios o al bien del prójimo quedan espiri tualizados, en condi-
ción de bienes eclesiàsticos, y sujetos, por lo tanto, a la auto¬
ridad de nuestra Santa Madre la Iglesia.

DESPUES DE LA TERCERA VISITA PASTORAL

423

VII

La VISITA A LOS ENFERMOS

El sacerdocio, el cuito divino, la beneficencia, la ensenan-
za, los intereses destinados a sostener estas sagradas atencio-
nes, en una palabra, toda nuestra santa Religión, se dirigen
a un objeto único: a la salvación de las almas. Esto motivo
la venida al mundo de Nuestro Senor Jesucristo; a este fin el
divino Redentor insti tuyó la Iglesia sobre la tierra. Y la Igle-
sia no desampara al hombre desde que nace hasta que, des-
pués de muerto, lo sepulta en el seno de la tierra.

Pero como el momento màs critico de nuestra vida es la
hora de la muerte, de la cual, en último término, depende la
salvación o condenación del cristiano, nuestros cuidados pas-
torales se han de prodigar muv especialmente a los enfermos.
Ya sabemos que cumplís este deber parroquial; pero como la
malignidad de los tiempos, el apego excesivo a la vida, el
horror a la eternidad lo hacen difícil, y exigen un mayor sa-
crificio, queremos terminar esta Carta recomendàndoos de un
modo particular la visita a los enfermos. No esperéis a prac¬
ticaria cuando la enfermedad ha llegado al período àlgido,
cuando la gravedad indica que està próximo el desenlace fi¬
nal, y cuando, de consiguiente, la visita del Pàrroco al enfer-
mo parece ser el anuncio de la cercana muerte, a la cual el
hombre tiene casi siempre un natural horror, que sólo puede
dominar un espiritualismo elevado, que por lo mismo es raro.
Si oportunamente, sin hacerse pesado, el Pàrroco visita a sus
parroquianos enfermos, desde que estàn de algún cuidado, la
visita se toma como una muestra de afecto natural y amisto-
so, y se recibe con simpatia; y cuando llega la hora de prepa-
ración para recibir los Santos Sacramentos no causa tanta no-
vedad al enfermo, porque su espíritu se ha ido disponiendo
paulatinamente, y entonces con mayor facilidad se coloca en

424

J. TORRAS I BAGES

el terreno propio, en la situación de espíritu en que deben re-
cibirse y en que conviene esté el cristiano al llegar el peligro
de la muerte.

Difícil es, carísimos hermanos y cooperadores nuestros, el
ministerio pastoral, lleno de espinas y hasta, según aquellas
sagradas palabras, angelicis humeris formidandum. Pero el
Pastor de los pastores, Jesús Senor nuestro, siempre ante el
Padre celestial interpellaí pro nobis, por todos los cristianos,
pero de un modo especial por los que continuamos en la tierra
su misión de salvar las almas. Hemos venido al sagrado mi¬
nisterio en virtud de un llamamiento divino; y el Senor, que
nos llamó a su servicio, que nos hizo cooperadores suyos en
la obra de la salvación eterna de nuestros hermanos, no la de-
jarà incompleta, sino que nos prestarà su auxilio soberano
para que cumplamos fielmente nuestros deberes, nos prodi¬
garà sus dulcísimos consuelos espirituales para fortalecer
nuestra flaqueza, y cumplirà su promesa, una vez terminada
nuestra tarea en este mundo, diciéndonos aquella palabra
evangèlica: intra in gaudium Domini tui

E implorando la poderosa intercesión de la Inmaculada
Virgen Maria, de san Bernardo Calvó, obispo de Vich, y de-
màs Santos de la Diòcesis, sobre todo el Clero de la misma,
os damos nuestra pastoral bendición en nombre t del Padre
y t del Hijo y f del Espíritu Santo. Amén.

Vich, día de la Presentación de la Virgen Maria, 21 de novembre de 1914

1. Mateo, XXV, 21.

CIRCULAR"

Exhortamos a los reverendos Pàrrocos y demàs coopera¬
dores nuestros a que procuren excitar la piedad de nuestros
amados diocesanos para que concurran a la peregrinación al
gran Santuario de Nuestra Senora del Pilar de Zaragoza, cuya
devoción se extiende por ambos mundos, irradiando piedad
por los àmbitos de Europa y Amèrica. Nuestro Venerable Me-
tropolitano ha de ser el jefe espiritual de esta mística mani-
festación de filial amor a nuestra celestial Madre la Inmacu-
lada Virgen Maria, y con la elocuente exhortación que se pu¬
blica en las pàginas del Boletín Oficial Eclesiàstico de este
Obispado, abre el período preparatorio de la piadosa expedi-
ción. Cataluna no ha de quedar rezagada en el magnifico cur¬
so de peregrinaciones con que todas las regiones espanolas
van acudiendo cada ano al Pilar de Zaragoza, como punto de
conjunción dulcísima de todos los corazones espanoles devo-
tos de la celestial Senora, Reina de cielos y tierra, y reina
muy especial de los pueblos espanoles que siempre se han dis-
tinguido por su fervor en el obsequio de la que es su Madre
espiritual muy querida.

Es cierto que los tiempos son difíciles y que pesa sobre los
ànimos, como losa de plomo, el incierto porvenir que ama-
gan los acontecimientos actuales de que todo el mundo gime;

Document que acompanya l'exhortació del senyor Arquebisbe de Tar¬
ragona per la peregrinació catalana al Pilar, 15 de març del 1915.

426

J. TORRAS I BAGES

pero la Virgen, a cuyo trono se acude, es llamada Auxilio de
los cristianos; y entre las advocaciones con las cuales la hon¬
ra el pueblo cristiano hav el consolador titulo de la Virgen de
la Paz. Por esto los cristianos deseosos de paz tienen hoy màs
motivo que nunca para presentarse delante del trono, delan-
te del maravilloso Pilar de Nuestra Senora, para pedirle que
interponga su intercesión soberana delante de su Omnipoten-
te Hijo, Nuestro Senor Jesucristo, a fin de que derrame sobre
toda la cristiandad el espíritu de paz y de amor que ahoga
las discordias que con frecuencia se suscitan entre los hijos
de los hombres, y sobre todo para que Espana se vea libre de
los horrores de la guerra y sus hijos puedan, con tranquili-
dad y paz, hacer virtuosamente el camino de la vida, que con-
duce a la venturosa eternidad.

Los senores Arciprestes y demàs reverendos senores encar-
gados de parròquia, después de exhortar a nuestros amados
feligreses a tomar parte en esta insigne obra de piedad ma¬
riana, donde haya elementos suficientes, nombraràn una pe-
quena Junta o Comitè que, poniéndose de acuerdo con la Jun¬
ta Diocesana, vaya comunicando a los peregrinos las oportu-
nas instrucciones, conducentes al buen éxito de la piadosa Ro¬
meria, que Nos esperamos poder acompanar.

Ha de efectuarse la Peregrinación duran te el mes de mayo,
el Mes de Maria; y el mejor obsequio que los devotos de la
celestial Senora pueden ofrecerle, la mejor flor espiritual con
que honraria, es efectuar la peregrinación que con las bendi-
ciones de la Iglesia va a tener lugar en el próximo mayo. Nun¬
ca deja de corresponder la Virgen Santísima a la devoción de
sus fieles servidores; y tengan éstos por seguro que les paga¬
rà con creces, con espirituales gracias, el obsequio de tan so¬
lemne Peregrinación.

Procuren nuestros reverendos cooperadores, con estas u
otras anàlogas reflexiones v sentimientos, mover a nuestros
amados diocesanos a tomar parte en la manifestación de fi¬
lial piedad a la Inmaculada Senora y Madre nuestra, y que
Ella nos bendiga a todos para que nunca nos movamos de
V Ombra del celestial Roser, como le cantamos cada primer do-
mingo en el popular y hermoso himno a Ella dedicado.

A LA MEMÒRIA DE PIUS X

Exhortació al Clero i fidels de la Diòcesi*

Caríssims :

Al punt que el nostre Santíssim Pare Benet XV començà
el seu pontificat, resolgué dedicar un monument sepulcral en
la Iglésia de Sant Pere de Roma, que és la Seu del Vicari de
Jesucrist a la terra, al seu venerable antecessor el papa Pius
X, de santa memòria. Nomenà una Comissió de Cardenals,
presidida per l’Emm. Sr. Merry del Val, per l'execució del
projecte, qui Nos ha enviat una carta-circular, que es publica
en el «Butlletí Oficial Eclesiàstic» d’aquest bisbat, recoma¬
nant-nos que exhortem als fidels cristians de la nostra juris¬
dicció, a contribuir a l'erecció de dit monument sepulcral en
honor del Papa venerable, que tan benemèrit és de la pietat
cristiana.

I complim amb molt gust aquest encàrrec. Nós personal¬
ment som deutor al papa Pius X de singulars mostres, públi¬
ques i privades, d’una gran caritat apostòlica envers la nos¬
tra insignificant persona, i a aquest agraïment personal s’hi
ajunta, encara amb més força, l’agraïment que li deu tot el

* A més del «Boletín Oficial» del bisbat, insereix aquesta exhortació la
revista «L’Amic del Papa» (núm. XXVIII, juny del 1915). Ha d ésser llegida
pels rectors al poble fidel en la forma acostumada de les pastorals.

428

j. TORRAS I BAGES

poble cristià, com a propulsor insigne que fou de la pietat i
de la dignitat del culte públic del Senyor en els nostres tem¬
ples. El Papa humil i mansuet, el fill d'un pobre agutzil d'un
poble de muntanya, fou l’escollit per la Providència divina
qui regeix les coses humanes, i molt especialment les de la
santa Iglésia, per infondre al poble cristià l'elevació de l’es¬
perit i la santificació de la vida. Ell restaurà els cants sagrats
en els nostres temples; ell renovà la pràctica dels primitius
cristians de la Comunió diària, o almenys freqüent; ell com¬
plí amb fidelitat i amor la promesa que féu al sentar-se a la
cadira del Pescador de Galilea, sant Pere, de que treballaria
per restaurar totes les coses en Crist. I l’esperit de Crist, que
viu sempre en els Papes, en el govern espiritual del poble cris¬
tià, es manifestà opulent en el piadosíssim, pacífic i pruden-
tíssim Pius X.

Per això és necessari que nosaltres, qui disfrutàrem dels
magnífics pasts espirituals d’aquest sant Pastor de les nostres
ànimes, qui estengué la sagrada Comunió a tots els cristians
capaços de rebre-la, deixem una memòria digna d’ell a les ge¬
neracions a venir, erigint en la patriarcal Basílica romana de
Sant Pere del Vaticà, un monument sepulcral a l'insigne res¬
taurador del cant sagrat i al propagador i legislador de la sa¬
grada Comunió diària, o almenys freqüent.

Convidem, doncs, a tots els nostres estimats diocesans a
que vulguin contribuir a honrar la memòria del Papa gran i
humil, qui ha esplanat magníficament el camí de la pietat
cristiana, qui ha estès per tot el món el tresor de la delícia
espiritual amb els cants sagrats, i proporcionat a tothom fa¬
cilitant-lo, el Pa de vida eterna, amb la divina substància de
l'Eucaristia. Tots li devem agraïment, i hem de contribuir a
que el monument sepulcral de Pius X a Sant Pere de Roma
sia un homenatge de filial amor de tots els cristians de la ter¬
ra. Res vol dir que hi hagi molts qui poden donar poc; per
poc que sia, serà sempre un amorós tribut al Pare de les nos¬
tres ànimes.

Però d'un modo particular voldríem que hi contribuïssin

A LA MEMÒRIA DE PIUS X

429

els nens i nenes, qui foren l’objecte predilecte de l'amorosa i
tendra ànima del papa Pius X. Ell els convidà a la taula sa¬
grada del Cos i Sang de Nostre Senyor Jesucrist; i Nós con¬
videm als nens i nenes de la nostra jurisdicció a contribuir a
perpetuar la memòria del Papa de la infància. A aquest fi ex¬
hortem als reverends senyors Rectors a procurar que en les
escoles de nois i noies es faci una col·lecta a aquest fi, prepa¬
rada degudament, i manifestant l’escola de què procedeixi a
l'enviar-la a la nostra Secretaria de Cambra i Govern. Pius
X, des del cel, somriurà al veure la correspondència de la in¬
fància a la seva amorosa sol·licitud paternal envers els petits
cristians.

Que aquesta nostra estimada Diòcesi, sempre tan amant
i fidel al Papa, correspongui a la nostra exhortació a glorifi¬
car al Vicari de Jesucrist, Pius X, i que ell, des del cel, ens be¬
neeixi a tots, i intercedeixi per nosaltres davant d’Aquell de
qui fou digne Vicari aquí a la terra.

Vic, 2 de març de 1915

LA SANTA MISSIÓ DEL MES DE MARIA

Als fidels cristians de la ciutat d’Igualada

Estimats igualadins :

L'home no viu solament de pa, sinó de tota paraula que
procedeix de la boca de Déu, diu l’Evangeli. El pa material
que produeix la terra serveix per mantenir el cos, que és ter¬
renal, però no satisfà a l'ànima, criada a imatge i semblança
de Déu. La vida espiritual, que mai s’ha d'acabar, mereix
molt la nostra consideració, perquè és la verdadera vida. El
cos, un cop mort, es podreix a la sepultura, però l’ànima con¬
tinua vivint, i el nostre principal interès ha de consistir en as¬
segurar la seva sort, que és eterna, en felicitat o en càstig. I
ens havem de salvar en Jesucrist, únic Salvador dels homes.
La seva paraula és de vida eterna, i els seus Sagraments són
fonts de gràcia que ens ajuden a seguir el camí de la veritat
i de la justícia.

Per això durant tot l’any la Iglésia procura que els seus
fills sostinguin la seva vida espiritual per medi de la consi¬
deració de la doctrina evangèlica, rebent els sagraments i
practicant l’oració; però, a més, usa d'un medi extraordinari
que l’experiència demostra té una força particular en la san¬
tificació de les ànimes: la Santa Missió.

La Missió és una gràcia especialíssima que Déu fa a una
ciutat. És com la repetició de la predicació de l’Evangeli que

LA SANTA MISSIÓ DEL MES DE MARIA

431

els Apòstols varen fer per tot el món. És el compliment del
precepte de Jesucrist als seus deixebles, quan els digué: Aneu
i prediqueu l’Evangeli per tot el món. I aquest Evangeli és l’E¬
vangeli de la pau. La pau és ei gran consol de l'ànima. Tot el
poder de les riqueses i de la ciència mundana és incapaç de
produir la pau, i d’això cada dia en veiem exemples. Els mis-
sionistes vénen, doncs, com a missatgers de pau. Per medi de
l’Evangeli l'home troba la pau dintre de si mateix, rectificant
la seva vida i purificant la seva consciència; i la pau amb els
altres homes amb qui viu en societat, amb la divina ense¬
nyança de que tots som germans, fills d’un mateix Pare ce¬
lestial, devent-nos ajudar els uns als altres mentre fem el camí
de la vida, per arribar al repòs de l’eternitat. L’Evangeli uneix
i ajunta amb gran suavitat els homes entre si; per això la in¬
fluència cristiana fa felices les famílies, fa congeniar les per¬
sones encara que tinguin caràcter diferent, i ofega les discòr¬
dies si alguna vegada la misèria humana les ocasiona.

Vos exhortem, estimats igualadins, a aprofitar-vos de la
Santa Missió. La salvació eterna bé val la pena d’escoltar uns
quants sermons. Per més que es digui i que s’escrigui en con¬
tra del cel i de l’infern, dins del cor de l’home sempre hi hau¬
rà la inquietud per lo que ens espera al sortir d’aquest món,
i convé assegurar el resultat de la vida, tan curta aquí a la
terra. Aquesta Missió bé la podem considerar posada baix la
protecció de nostra Santíssima Mare, la Immaculada Verge
Maria. S'efectuarà dins el Mes de Maria, i Ella, Mare de les
gràcies, qual devoció vosaltres, igualadins, teniu tan arrela¬
da, que li teniu dedicats tants temples, farà que rebeu l’abun¬
dància de la gràcia divina, que dóna la pau de la vida tran¬
sitòria d’aquest món, i la felicitat en la vida eterna de la glò¬
ria.

Així humilment ho demanem a la misericordiosa i celes¬
tial Senyora, a Tenviar-vos la Nostra paternal Benedicció.

Abril del 1915

RESTAURACIÓ DE LA BASÍLICA DE
MANRESA*

Excm. Sr. Alcalde Constitucional de Manresa. — Il·lustre Sr.
Arxiprest de Manresa. — Sr. D. Prudenci Comellas. — Sr. D.

Joan Jorba

Honorables senyors:

Só rebut l'atent ofici de 8 del present abril, en què les Vos¬
tres Senyories sotmeten a la meva aprovació una Junta com¬
posta de distingits ciutadans de Manresa, a fi de procedir a
lo que sia convenient per a portar a execució el projecte de
la façana posterior del temple primari de la ciutat, la Basíli¬
ca de Santa Maria de. la Seu; qual projecte, de l’arquitecte
don Alexandre Soler i March, ha merescut l’honorífica apro¬
vació d’altres tres arquitectes de reconeguda competència.
Les persones que em proposen me semblen totes perfecta¬
ment indicades pel càrrec, i espero que l'han d’acceptar amb
gust, treballant amb diligència en una obra no sols mereixe¬
dora d’agraïment per part de la santa Mare Iglésia, sinó que

* Entre els projectes moderns d’embelliment de la ciutat de Manresa hi
ha el de la nova façana de la Seu. Mercès a la generositat del senyor Pru¬
denci Comellas i Sala, en 1915 es pot començar aquesta obra, a la qual el
Doctor Torras contribueix amb la present al·locució, que es fa arribar a la
mà de tots els manresans.

RESTAURACIÓ DE LA BASÍLICA DE MANRESA

433

també d’un modo molt especial de part de la present i de la
futura ciutat de Manresa.

I exhortem a tots els seus ciutadans a cooperar a la noble
empresa que, iniciada per un home d’intel·ligència i de for¬
tuna, és com un símbol comprensiu de tots els elements que
interessen a la ciutat. La Seu de Santa Maria és la mare es¬
piritual de Manresa, i la considerem també com Catedral nos¬
tra; els vostres antecessors la construïren al cim del turó, com
per a indicar que era el Cap de tota la ciutat, i la generació
que allà va col·locar-la, com que hagués reservat a la present
generació, molt més poderosa, en l'ordre econòmic, que ella,
l’edificació i l’ornamentació de la façana, que ha de comple¬
tar la històrica i actual fesomia de Manresa. És el Palau de
vostra Sobirana, la Verge de l'Alba o de l’Aurora: títol de la
Mare espiritual dels manresans, que ha estampat en vosal¬
tres son caràcter. L’alba, o l’aurora, és el despertament del
dia, és l’hora de la força i de l’activitat, del vigor de la vida;
i el vigor de la vida industrial i mercantil, que distingeix i
honra a Manresa, ha de completar-se amb la sublimitat de la
vida religiosa i artística. La religió i l’art sempre s’han jun-
tat, totes dues vénen de Déu: l’una d’una manera sobrenatu¬
ral fou ungida a la terra per la sang del Redemptor Jesús; l’al¬
tra, en l’ordre natural, amb l’encís de les seves obres, revela
la magnificència d’una procedència divina; i l’obra projecta¬
da a la Basílica de la Seu completarà el monument religiós i
artístic, que essent el cap de la ciutat reflexarà sobre tota ella
la més excelsa de les glòries, la glòria de la vida de l’esperit.
L’esperit és la font de la vida; quan ell falta ve la mort; la
carn sense l’esperit aviat es podreix. Un major desenrotlla¬
ment del cos exigeix una ànima més poderosa, i la Basílica
de la Seu és l’ànima perdurable de Manresa, la que vivificà
als vostres progenitors en les seves gestes heroiques, en la dig¬
nitat de les seves famílies, en l’activitat de son treball gloriós
que ha enriquit les conques del Llobregat i del Cardoner; és
el llaç d’unió i de vida, de fraternitat cristiana dels actuals
manresans que voleu trametre als vostres successors l’amor

434

J. TORRAS I BAGES

a la fe de Jesucrist, a l’excelsitud de la vida, i a la constància
en el treball, que són les virtuts que abans i ara distingeixen
a Manresa, i esperem que sempre la distingiran. La ciutat ha
crescut, la riquesa ha augmentat, les comoditats són majors,
el cos s’ha desenrotllat, i l’ànima, el cap, simbolitzat pei San¬
ta Maria de la Seu, la vida espiritual, de la que és expressió
plàstica el bell monument que els vostres passats construï¬
ren, exigeix que sia dignament completada la iglésia mare de
Manresa, i així esperem que serà amb la cooperació de tots
els fills d'eixa estimada ciutat.

Al beneir l'obra projectada desitgem, honorables senyors,
que feu saber als vostres conciutadans els sentiments que ens
animen, i les raons que ens guien a 1 exhortar-los a comple¬
tar el monument que els vostres passats dedicaren a la major
glòria de Déu i de la Immaculada Verge Maria, que amb el
nom de Nostra Senyora de l'Alba és la titular de la insigne
basílica manresana.

Vic, 13 d'abril de 1915

EL MES DE MARIA D’ENGUANY

Nostra Senyora de la Pau*

Caríssims :

El mes de maig, que la pietat cristiana dedica a la devo¬
ció i especial culte de la Immaculada Verge Maria, sempre
ha sigut considerat com un temps de summa oportunitat per
obtenir de Déu les gràcies que necessitem, mentre anem fent
el camí envers l’eternitat en aquesta vall de llàgrimes. No en
va la Verge Maria és invocada amb el títol d'Auxili dels cris¬
tians, Auxilium christianorwn, en les deprecacions de les Lle¬
tanies; perquè, en sentir de la Iglésia, Maria Santíssima és
una intercessora poderosa i universal per totes les nostres ne¬
cessitats, i per tot el llinatge humà, per tots els pobles de la
terra.

Per això el Papa, que és la veu de la Iglésia i el Mestre de
tots els cristians, dóna enguany una particular significació al
Mes de Maria, en consonància a la necessitat més urgent que
avui té la Cristiandat: ordena als fidels que interessin, me-
diant l’oració, el maternal Cor de la Immaculada i Santíssi¬
ma Verge, a fi que intercedeixi davant de Déu, perquè Ell,
que és l'únic principi de la pau, s'apiadi de la misèria huma¬
na i enviï al món la pau que el món no pot donar.

* En els tan anguniosos temps de la Guerra Europea.

436

J. TORRAS I BAGES

És el Romà Pontífex Benet XV el pare de tots els cristians,
i no deixa de procurar, per tots els medis humans i divins, la
reconciliació dels pobles que avui, amb furor diabòlic, es des¬
trueixen els uns als altres, que no volen entendre's de raons,
sinó que volen imposar-se per la força; i tot l'esforç del Papa
es dirigeix a obtenir lo que tan divinament expressa la Sa¬
grada Escriptura quan diu: La justícia i la pau s'han abraçat.
Que es restableixi la pau amb l’equilibri de la justícia.

Maria Santíssima, en sentir de la santa Mare Iglésia, és
en el llinatge humà la personificació, és la plenitud de la jus¬
tícia i de la pau. En la seva sagrada litúrgia l’anomena mi¬
rall de justícia, speculum iustitiae, perquè res com un mirall
clar retrata amb tanta exactitud les coses; i la Verge Maria,
amb la seva infinita puresa, resplendor de la puresa divina,
representa la justícia d’Aquell qui ens ha de judicar a tots, en¬
cara que, per motius que la nostra curta intel·ligència no pot
entendre, reserva sovint executar les seves sentències en l’al¬
tre món, que és el regne de la justícia absoluta i eterna.

I és també Maria la personificació de la pau.

De manera que entre les devocions que se li dediquen hi
ha el culte que se li dóna amb el títol de Nostra Senyora de
la Pau. I l’instint espiritual del devot poble cristià a l’anome¬
nar a Maria Santíssima la Verge de la Pau, ha expressat una
excel·lència essencial de la Mare del nostre dolcíssim Re¬
demptor Jesús. El nostre Santíssim Pare Benet XV ratifica de
nou aquesta advocació de Nostra Senyora quan ordena invo¬
car a la Verge Maria durant el seu mes, el pròxim maig, per
obtenir que s’acabi la matança d'homes i la multitud de des¬
gràcies que ocasiona la ferotge guerra que entristeix a tot el
món. Coneix el Papa l’eficàcia de la intercessió de Maria San¬
tíssima per obtenir la pau entre els homes.

En efecte, la Iglésia pondera l'hermosura de Nostra Senyo¬
ra com superior a l’hermosura de totes les criatures, tant del
cel com de la terra, i aquesta superior hermosura no la tindria
la Verge Maria si en Ella no resplendís la serenitat de la pau.
D’aquí és que li aplica aquelles expressions i alabances de les

EL MES DE MARIA D'ENGUANY

437

Sagrades Escriptures, aquells símils i figures que signifiquen
la gran aspiració que tots els homes naturalment sentim en¬
vers aquella perfecta felicitat de la pau inalterable i eterna, de
la qual és un compendi la Immaculada Verge Maria.

Ja des de l'antiguitat, fins entre els gentils, el ram d’oli¬
vera ha servit per significar la pau; i en aquest sentit la Iglé-
sia, en la seva pública oració, aplica a Maria Santíssima aque¬
lla comparació de la Sagrada Escriptura: Jo só com l'hermo-
sa olivera dels camps. L'hermosura de les dones del món en¬
cén les passions i ocasiona lluites i conflictes; però la d'aques¬
ta Dona celestial calma les passions, asserena els esperits i di¬
fon la suavitat de l'amor entre els homes. La història de la
Iglésia conta diferents casos en què, per la influència de Ma¬
ria Santíssima, s’han apagat guerres molt enceses; i tots sa¬
beu, caríssims, que el Sant Rosari, predicat pel gloriós Pare
Sant Domingo, fou el medi de què es valgué la divina Provi¬
dència per asserenar un temps de grans revoltes i guerres, i
que des d’aleshores fins ara la Iglésia en totes les circumstàn¬
cies, per obtenir la pau, reclama la intercessió de la Imma¬
culada Verge Maria.

Ella fou qui portà la pau al món. Després del Diluvi, amb
què Déu negà la terra pels pecats dels homes, volent Noè, qui
s'havia salvat amb sa família en l’Arca, saber si la terra es¬
tava ja eixuta, avià un colom, i aquest graciós ocell tornà a
la tarda portant al bec un ramet d'olivera, amb les fulles ver¬
des, per significar que la terra estava ja seca i en disposició
altra volta d'ésser poblada pels homes. Així també la Iglésia
simbolitza a la Verge Maria en el colom: veni columba mea,
li diu a la Verge Maria, perquè el colom és animal de pacífi¬
ca suavitat i d’hermosa figura; perquè Ella passà pel món sen¬
se enfangar-se en el pecat, i arribà al cel portant el ramell d'o¬
livera, o sia la reconciliació del llinatge humà amb son Déu
i Senyor, és a dir, la pau i la unió; puix en les virginals en¬
tranyes de Maria s’ajuntà Déu amb l'home en la Persona de
Nostre Senyor Jesucrist: en el si virginal de Maria es firmà
la pau entre Déu i els homes.

438

J. TORRAS I BAGES

I així com les Sagrades Escriptures expliquen que, acabat
el Diluvi, aparegué en el cel l’arc iris, com símbol o senyal de
l'aliança de Déu amb el llinatge humà, i després Moisès, en¬
viat de Déu, reformà en forma legal la mateixa aliança en 1 Ar¬
ca del Testament; també la santa Mare Iglésia en la seva ora¬
ció anomena a Maria Santíssima arca de 1 aliança, foedeiis
arca, és a dir, dipòsit sagrat de la reconciliació del cel i de la
terra, on se féu la nova aliança de Déu amb els homes, que
és la Religió cristiana, mediant la qual s'alcança la salvació,
que tingué son origen en les puríssimes entranyes de la Ver¬
ge, pel qual mereix Ella amb tota exactitud el títol de Nostia
Senyora de la Pau. Sols per mitjà d’Ella els homes han pogut
trobar la pau eterna.

Els sermons i els escrits dels Sants Pares de la Iglésia es¬
tan plens d’aquesta idea, tan profundament teològica: la Im¬
maculada Verge Maria és el pont que ajunta altra vegada els
homes amb son Déu, del qui restaven separats per 1 immens
abisme de la culpa; de què Ella és Texcelsa pacificadora que
uní lo que estava desunit, Déu i els homes; i aquesta condició
i virtut de reconciliar a Déu amb els homes la conserva i
l'exerceix encara entre nosaltres, puix l’experiència demostra
que la major part de les conversions de pecadors que s’ha¬
vien separat de Déu, i tornen a Ell, contrits i amorosos, és pei
la poderosa intercessió de la Immaculada Verge Maria.

I és una prerrogativa de la Mare del Redemptor Jesús la re¬
conciliació dels pecadors amb son Déu i Senyor, també ho ha
d'ésser, també ho és, el reconciliar als homes entre si, és a dir,
portar la pau entre aquells qui estan en discòrdia. Ella és una
Mare universal, venerada amb gran amor per tots els pobles ca¬
tòlics de la terra, i agermana els homes pertanyents a nacions
no solament contràries, sinó fins enemigues. D això n és prova
lo que passa en els grans Santuaris dedicats a la Immaculada
Verge Maria. En ells els pelegrins de qualsevol nació que si¬
guin, encara que els uns no entenguin als altres, es porten com
a germans, junten els seus sentiments, se serveixen els uns als
altres, i sembla que en aquelles cases de Maria Santíssima, com

EL MES DE MARIA D’ENGUANY

439

casa pairal de tots els cristians, s’hi renovin els temps primi¬
tius del Cristianisme, quan, com diuen les Sagrades Escriptu¬
res, entre tots com que no hi hagués hagut més que un sol cor
i una sola ànima. Ja sabeu que a Montserrat i a Lourdes tots
els que hi van es fan amics i es tracten com a germans.

La guerra, que és una discòrdia entre diferents pobles, de
conseqüències tan paoroses, prové de que no se saben enten¬
dre; dominats per les passions, els costa d'entrar en raó, i no
saben resoldre les qüestions sinó matant i destruint al con¬
trari; els falta un bon consell que assereni els esperits, i una
sabiduria que amb claredat els faci veure la manera d'enten-
dre's segons les lleis de la justícia i de la conveniència. I veus
aquí, caríssims, que la Verge Maria és invocada per la pregà¬
ria dels cristians amb els títols de Mare del Bon Consell, Ma-
ter boni consilii, i Tron de Sabiduria, Sedes sapientiae.

Acudim, doncs, a la celestial Senyora en el pròxim mes de
maig per honrar-la, cantar les seves alabances, meditar i imi¬
tar les seves virtuts, implorar les seves gràcies; i oferim les
bones obres que practicarem en obsequi d’Ella a la intenció
d’alcançar de la misericòrdia divina el benefici de la pau. Però
pensem que no s’honra a la Verge Maria amb càntics i pre¬
gàries, amb flors i llums, si això no va acompanyat de la pu¬
resa de costums, de nobles i generosos sentiments del nostre
cor. Per això us exhortem, caríssims, a la santedat de la vida,
a apartar-vos d’espectacles i altres diversions perilloses, de
modes extravagants, provocadores de la sensualitat i contrà¬
ries a la modèstia cristiana, de lectures impies o immortals,
injurioses a la nostra santíssima i divina Religió, de negocis
injustos; i que, pel contrari, us exerciteu en la pietat, en la mi¬
sericòrdia envers els necessitats i portant una vida consagra¬
da al compliment de les obligacions pròpies de l'estat de cada
u, fugint del remolí de les passions, del deliri dels plaers, i cer¬
cant la pau del cor no en la vida segons les lleis del món, sinó
en la vida que es deriva de la doctrina de l’Evangeli, en el
qual està escrit: Benaventurats els pacífics, perquè ells seran
anomenats fills de Déu.

440

J. TORRAS I BAGES

Aquest és el camí de la pau: la puresa i la justícia. I fins
es pot dir que la puresa és una excelsa justícia, i la justícia
és l'essència de la puresa; la puresa i la justícia són la con¬
formitat de la nostra vida amb Déu, qui és el Ser just i pur
per essència, és la regla de la perfecció humana; en Ell no hi
ha contradicció, ni corrupció, ni cap alteració; en la Santís¬
sima Trinitat de Déu hi ha una pau inalterable i perpètua, i
el llaç d’unió de les Persones divines és l’Amor substancial, i
Maria Santíssima és pels homes el Sagrari de la Santíssima
Trinitat. Per això el Sant Pare ens exhorta a demanar la pau
en el mes de maig, per intercessió de la Immaculada Verge
Maria, i mana, amb Decret del dia 9 dels presents mes i any,
que per tot el món catòlic, durant les funcions del Mes de Ma¬
ria, es resi l’oració per Sa Santedat composta, i que es publi¬
carà en el Butlletí Oficial Eclesiàstic d'aquest bisbat, conce¬
dint tres-cents dies d’indulgència per cada dia que faran la
dita pregària, i plenària indulgència, en la forma acostuma¬
da per la Iglésia, als qui la facin vint dies almenys. Que les
nostres pregàries i oracions, que els nostres actes de virtut,
presentats a Déu, Senyor nostre, per mediació de la nostra
Santíssima Mare, la Reina de la Pau, com li diu el Papa, ser¬
veixin, units amb els infinits mèrits de la Passió i Mort de
Nostre Senyor Jesucrist, de satisfacció a l'eterna Justícia, ofe¬
sa per la multitud dels nostres pecats, i vingui del cel la pau
que el món no pot donar, per confusió de la supèrbia huma¬
na, que es creia que es bastava a si mateixa i no tenia neces¬
sitat de Déu, i així el Senyor quedi glorificat per la pregària
dels humils i destruïda la supèrbia dels savis i poderosos de
la terra, i tot el món confessi que Déu és l’únic Autor del bé
i el principi de la verdadera pau entre els homes.

Rebeu tots, estimats diocesans, la benedicció que us en¬
via en nom f del Pare, f del Fill i t de l’Esperit Sant.

Vic, 18 d’abril, diumenge del Bon Pastor, de 1915

CONGRESO LITURGICO DE
MONTSERRAT

Al reverendo Clero de la Diòcesis:

En el próximo mes de julio se ha de reunir en el Monas-
terio de Nuestra Senora de Montserrat, de la Orden de San
Benito, un Congreso litúrgico de esta Provincià Eclesiàstica
Tarraconense, bajo la alta presidència del Venerable Metro-
politano. Se propone el laudable objeto de popularizar el sen-
tido de las ceremonias y ritos de la Iglesia, procurar su exac¬
ta observancia, e ilustrar la matèria con oportunos estudiós
teológicos, canónicos, artísticos y arqueológicos, siempre bajo
la norma esencial de la litúrgia romana vigente. No es, de con-
siguiente, un congreso constituyente, ni que pretenda restau-
raciones de ritos y ceremonias en desuso, ni innovaciones de
ninguna clase; estan convencidos los iniciadores de la Asam-
blea de que el derecho eclesiàstico tiene sus fuentes propias,
y su vida legítima, y que, de consiguiente, el derecho litúrgi¬
co goza de una vida, que no se la puede quitar, ni restituir,
cuando con el desuso ha perecido, màs que la legítima auto-
ridad de la Iglesia.

Ni tampoco pretenden los iniciadores del Congreso cohi¬
bir la vida espiritual de los cristianos dentro de las augustas
fórmulas del Oficio divino y de la santa Misa, sino que si-
guiendo el uso de los fieles, que nuestra Madre Iglesia auto-

442

J. TORRAS I BAGES

riza, se proponen pagar también eí debido tributo a la litúr¬
gia popular de la oración pública y colectiva, que hoy forma
el pasto abundante y nutritivo de la casi totalidad del pueblo
cristiano, como son el Santo Rosario, el Via crucis, las nove-
nas en honor de los divinos misteriós y de los Santos, etc., me-
dios de santificación excelentísimos que el Espíritu Santo ha
implantado en la Iglesia de Dios, y que conviene en gran ma¬
nera que el Clero cuiti ve con amorosa solicitud, pues éste es
el pan nuestro de cada día de los cristianos, como la substàn¬
cia del Evangelio de Nuestro Senor Jesucristo, y camino 11a-
no y expedito por el cual el divino Mediador, por ministerio
de su Iglesia, conduce las almas al Padre celestial.

Ni significa tampoco el futuro Congreso un menor apre¬
cio de la oración mental, que siempre ha sido el fuego pro¬
pulsor que ha mantenido en la Iglesia el suavísimo y fecundo
calor de la piedad cristiana; y hoy es màs que nunca necesa-
ria la oración mental a los eclesiàsticos, porque la medita-
ción concentra, y la vida moderna nos exterioriza en dema-
sía, y el reducido cuito litúrgico que en nuestros tiempos la
immensa mayoría del Clero secular puede practicar, ocupa-
do por obligación en ministerios exteriores, carecería de sa¬
bor, seria una fórmula casi estèril, sin una fecundación del es¬
píritu, que únicamente se obtiene con la cotidiana medita-
ción de la doctrina de Jesucristo y de los misteriós de Dios.
La meditación abre el espíritu para la inteligencia y el amor
de las cosas celes ti ales y sobrenaturales.

La complejidad pròpia de la vida moderna, y aun la si-
tuación actual del Clero y de la Iglesia, requieren un proce-
dimiento ascético personal, sin el cual difícilmente el sacer-
dote mantendrà su espíritu en la esfera sobrenatural, en que
debe vivir, para ejercer con eficacia su sagrado ministerio. En
la vida monacal, distribuido el día, y a veces también la no-
che, en actos colectivos del cuito divino, podemos decir que
toda ella es una continuada meditación; el espíritu se sostie-
ne en las alturas de la contemplación divina, no se ve obliga-
do a aterrizar, usando una expresión hoy en uso, como los sa-

CONGRESO LITÚRGICO DE MONTSERRAT

443

cerdotes seculares, que, viviendo en el mundo necesitamos
màs un esfuerzo personal para remontarnos a las cosas divi-
nas.

Por esto los varones apostólicos que en los últimos siglos
han florecido en la Iglesia de Dios, cuando han tratado de la
santificación del Clero, sin olvidar la sagrada Litúrgia, y la
eficacia santificante de la misma, dictan procedimientos per-
sonales, un sistema ascético de vida, una norma individual,
que la autoridad de la Iglesia ha bendecido repetidas veces,
y que el buen sentido espiritual del Clero ha considerado ne-
cesario para que el sacerdote secular, que ha de vivir aislado
en medio del tempestuoso océano de pasiones que es el mun¬
do moderno, no sufra naufragio en la eminente virtud que re-
quiere nuestro estado.

De manera que no tememos afirmar que la sagrada Litúr¬
gia, tal como hoy ha de vivir la inmensa mayoría del clero se¬
cular, a pesar de su excelencia, de su necesidad, de su efica¬
cia, del embeleso que su unción ejerce en el alma, es insufi-
ciente para que la vida del sacerdote se mantenga en la altu¬
ra espiritual que exige su frecuente comunicación con Dios;
siendo necesario para la formación de los jóvenes eclesiàsti-
cos el empleo de los procedimientos ascéticos personales que
los santos y varones apostólicos de los últimos siglos han in-
troducido en la Iglesia, y ésta ha sancionado y bendecido.

Bajo estas consideraciones no podemos menos de encare-
cer al reverendo Clero la importància de la sagrada Litúrgia,
que así como el río que corria por el Paraíso fecundizaba a
éste, también la sagrada Litúrgia es como el río que mantie-
ne la vida espiritual del pueblo cristiano, regàndole con las
salutxferas aguas que descienden de las cumbres de las Sa-
gradas Escrituras, o del sublime espíritu de los Santos Pa-
dres de la Iglesia. La virtualidad de sus fórmulas es de una
intensidad verdaderamente divina, penetra, como decía san
Pablo de la Escritura revelada, por las junturas de entre cuer-
po y alma, e ilumina los entendimientos con una luz infini-
tamente superior a la de las fórmulas de los filósofos màs emi-

444

J. TORRAS I BAGES

nentes que ha producido el linaje huraano. Es la sagrada Li¬
túrgia como el libro de texto de la piedad cristiana, es la Fe
propuesta en fórmulas vivientes de fàcil asimilación, es como
la leche que destilan los maternales pechos de la Iglesia para
alimento espiritual de sus hijos; y sus fórmulas debieran ser-
virnos de temas de meditación, a fin de penetrar su intimo
sentido, y de revestirnos del espíritu sobrenatural, en el ejer-
cicio de nuestro sagrado ministerio. Pasamos la vida repitien-
do las fórmulas litúrgicas, caemos con frecuencia en el peli-
gro de la rutina con la repetición de las mismas, que siendo
de altísima significación le cuesta al hombre, sujeto a los sen-
tidos, el alcanzarla; por lo cual poner de relieve la importàn¬
cia de la Litúrgia, desentranar su sentido, procurar su exacta
observancia, ilustrarla con adecuados estudiós, tratàndola
siempre con amorosa piedad filial, es labor meritòria; y si los
templos son castra Dei, y el ejercicio de nuestro ministerio es
el ejercicio, según la frase de san Pablo, de una milicia celes¬
tial, bien vale la pena de que el Clero, que es una milicia di¬
vina, dé a la Litúrgia la importància que la milicia terrena
da a sus maniobras y ejercicios.

jCuàn feo es ver a un sacerdote que confecciona y admi¬
nistra los Sacramentos, celebra los sagrados misteriós o can¬
ta las alabanzas divinas, no como un instrumento racional de
la sobrenatural gracia de Cristo, sino inconsciente de lo que
hace, y por lo tanto falto de aquella unción que ablanda el es¬
píritu de los cristianos, con frecuencia endurecido por el tra-
to con el mundo! Y al revés: jcuàn bello el cuito católico ce-
lebrado por sacerdotes impregnados del sentimiento divino
viviente en la sagrada Litúrgia!

A esta feliz perfección de las ceremonias eclesiàsticas es¬
perantos ha de cooperar eficazmente el próximo Congreso que
va a reunirse en Montserrat. El gran cenobio catalàn siempre
se ha distinguido por celebrar el cuito divino con severa ma-
jestad, con devoción edificante; el lugar elegido, pues, no po¬
dia ser mas oportuno. La comunidad que puebla el monaste-
rio pertenece a la Orden del glorioso san Benito, de la cual

CONGRESO LITÚRGICO DE MONTSERRAT

445

se puede decir que casi ha sido la que ha elaborado la sagra¬
da Litúrgia; y en los tiempos actuales, de su seno también
han salido los restauradores, que han sabido explotar las ri-
quezas de ese tesoro de la devoción y del dogma que se con-
tiene en la tradición litúrgica.

En aquella Asamblea ha de remozarse el Clero en el amor
a la solemnidad, a la gravedad, a la forma y expresión devo¬
ta del cuito del Senor, no sólo por el tributo solemne que debe
el linaje humano a su Criador y Redentor, sino también por-
que el cuito católico, debidamente ejercido, tiene una virtud
difusiva que le constituye un evangelizador poderoso y pene-
trante para transformar los espiri tus, preparàndolos suave-
mente para la recepción de la gracia.

Y como deseamos que nuestro amado Clero diocesano se
aproveche de los beneficiosos resultados del Congreso, y que
coopere al mismo, colaborando con el Clero de las restantes
Diòcesis de la Provincià Tarraconense a su éxito, designamos
una comisión especial, al objeto de promover entre el Clero
diocesano la asistencia y cooperación a la Asamblea que va a
reunirse bajo la maternal protección de Maria Santísima, y
cuyos resultados han de ser ad maiorem Dei gloriam.

Vich, 3 de mayo, fiesta de la Invención de la Santa Cruz, de 1915

EL MES DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Al Clero i fidels de la Diòcesi

En tots els dies de l'any la Iglésia contempla i medita els
grans misteris de l’amor, que Jesús, Senyor nostre, tingué als
homes. La Missa no és altra cosa que la mística reproducció
del sacrifici d’amor mediant el qual Jesús, clavat a la creu,
volgué redimir-nos a tots de l’esclavitud de la culpa i obrir-
nos les portes del Cel; els sagraments són l'aplicació dels mè¬
rits de la seva preciosíssima sang, que esborra el pecat de les
nostres consciències, i enriqueix la nostra ànima de gràcies
que obtenim per aquella generosa sang, oferta al Pare celes¬
tial en satisfacció de les nostres culpes. I en una paraula, tota
la nostra santíssima Religió és una contínua commemoració
de l'amor que Déu té a les seves criatures, els homes, als quals
vol fer arribar a la perfecció i felicitat de la glòria eterna.

Però la pietat dels cristians ha dedicat tot un mes a con¬
templar i meditar aquest amor de Jesús als homes en la seva
mateixa font: el Sagrat Cor de Jesús. I pròxims ja a entrar en
el mes de juny, dedicat a aquesta devoció, volem exhortar als
nostres estimats diocesans a que aprofitin un mes que té per
objecte encendre els nostres cors en un amor de correspon¬
dència envers Aquell que volgué morir per a salvar-nos a tots.

* Exhortació pastoral publicada en el «Boletín Oficial» del bisbat, 15 de
maig del 1915.

EL MES DEL SAGRAT COR DE JESÚS

447

Jesús no és correspost en el seu amor per la major part
dels homes, qui estimen més al món, pervers sempre i cor¬
romput, que no pas al diví Redemptor de les nostres ànimes.
Així és que un dels objectes de la devoció al Sagrat Cor de Je¬
sús és estimular les ànimes piadoses a fi que en el mes que li
està consagrat multipliquin els seus actes d'adoració, les se¬
ves pràctiques virtuoses, el seu esperit de sacrifici, unint-se
amb aquell Cor, qui, com un encenser, exhala un perfum d’a¬
doració al Pare celestial, pregant contínuament pels homes,
i satisfent per les culpes amb què ofenen a la justícia eterna.

En les poblacions d'algun veïnat ja s’acostuma a celebrar
el Mes del Sagrat Cor de Jesús amb piadoses funcions i ex¬
posició del Santíssim Sagrament: però voldríem que tots els
bons cristians, fins aquells que viuen en parròquies rurals, en
cases lluny de la iglésia, participessin en aquests actes de pie¬
tat i d'oració, unint-se als cristians de tot el món que en
aquest mes eleven el tribut de les seves adoracions al Cor Sa-
cratíssim d'Aquell qui morí de la malaltia de l'amor. Aques¬
tes oracions escampades, que surten de les cases de pagès,
que tant abunden en el nostre bisbat, s'uneixen amb les de
tot el món cristià, i són molt agradables a Jesús; de vegades
més que no pas les que es fan en els grans temples, i en les
majors solemnitats religioses: com és més agradable sovint
l’aroma de les flors de la muntanya que no pas el de les flors
que es conresen amb molt cuidado en els jardins més esplèn¬
dids. Voldríem, doncs, que tot el nostre bisbat fos com un sol
cor que en el mes de juny, ja en els temples públics, ja dins
de les cases particulars, ja en els obradors i treballades, diri¬
gís a Déu la seva oració i la seva pregària, unint-se al Cor Sa-
cratíssim de Jesús, que, com diu sant Pau, sempre prega per
nosaltres, els homes, davant del tron del Pare celestial.

I aquest any d'un modo particular els cristians hem de
practicar, en el mes de juny, la devoció al Sagrat Cor de Je¬
sús per a reparar la injúria que rep amb la guerra ferotge que
destrueix sense pietat tantes vides humanes, com no s'havia
vist de des que el món és món. I els que es maten són cris-

448

J. TORRAS I BAGES

tians. I Jesús deixà als seus deixebles aquella celestial ense¬
nyança que expressà amb aquelles dolces paraules, eixides de
la seva amorosa boca: Apreneu de Mi, que só mans i humil
de Cor. De manera que la guerra que té adolorida a la Iglésia
catòlica és una injúria al Sagrat Cor de Jesús. És la contra¬
dicció de la seva ensenyança. És un escarni al Cor de Jesús,
mans i humil, perquè és la contradicció a la mansuetud i a
la humilitat de cor, que Ell va ensenyar-nos.

Preguem, doncs, com ens ensenya el Sant Pare Benet XV
en l'oració per ell composta, al Sacratíssim Cor de Jesús, per¬
què faci als homes dòcils a les seves ensenyances, perquè to¬
qui el cor dels qui regeixen les nacions, perquè reconciliï als
pobles entre si, perquè desvaneixi la ira destructora de tan¬
tes vides humanes, i en lloc de la ira i de l'odi regni l’amor,
fent de tots els pobles una sola família espiritual, la família
dels fills de Déu, complint-se la llei d’amor a Déu i als ho¬
mes, que forma la substància de l’Evangeli i que està estam¬
pada en el Cor sacratíssim del nostre dolcíssim Redemptor Je¬
sús.

CIRCULAR

COLECTA CON MOTIVO DE LA GUERRA

La fraternidad cristiana hace mirar con piedad profunda
las desgracias y necesidades de los pueblos que hoy estan en
guerra, y obliga, en cuanto sea posible, a socorrer sus nece¬
sidades perentorias no sólo en el orden espiritual, sino tam-
bién en el corporal. El Episcopado espanol, unido estrecha y
afectuosamente con el Romano Pontífice, cabeza visible de la
Iglesia en la tierra, participa de los sentimientos que nuestro
Santísimo Padre Benedicto XV ha manifestado, no sólo de pa-
labra, excitando a la oración y a la penitencia para alcanzar
del Senor el beneficio de la paz, sino también de obra, man-
dando sumas importantes a los países que sufren los horro-
res de la guerra, sin distinción de nacionalidades, y atendien-
do sólo, en virtud de caridad divina, a las mayores necesida¬
des y miserias. Siguiendo, pues, los dictàmenes de esta divi¬
na caridad, en unión con nuestros venerables Hermanos, he-
mos determinado ordenar una colecta en todas las iglesias de
la Diòcesis, dentro del presente mes de junio, en el día festi-
vo que resuelvan los reverendos Pàrrocos, cuyo producto re-
mitiremos al Excmo. Sr. Nuncio Apostólico en Espana para
que lo haga llegar a manos de Su Santidad, y El, Padre co-
mún de todos los fieles, lo reparta en la forma que su sabia
caridad le dicte entre los países que sufren las horrendas con-
secuencias de la guerra que està asolando casi toda Europa.

Vich, 28 de mayo de 1915

ALS NOSTRES PIADOSOS DIOCESANS*

És el nostre deure posar en coneixement dels fidels cris¬
tians del Bisbat no sols les ordres i manaments del Sant Pare,
Vicari de Jesucrist a la terra, sinó que fins també els seus de¬
sigs i les seves recomanacions.

El gran Pare de la família cristiana, amb el cor traspassat
de dolor, al veure tantes nacions que es destrueixen entre si,
amb una guerra com mai se n’havia vist altra al món de tan¬
tes barbaritats i de tanta matança d’homes, no para de cer¬
car medis per a disminuir l'horror de la lluita. El Papa, a més
de les gestions que contínuament fa prop dels Governs dels
Estats que sostenen la guerra, ja en favor dels ferits, ja dels
presoners, ja per suavitzar els procediments de la lluita, po¬
sada la confiança en Déu, aprofita totes les ocasions per a de¬
manar als fills de la Iglésia catòlica preguin al Senyor, qui és
el Déu de la pau, perquè amb la seva gràcia sobirana assos¬
segui les passions i concupiscències, i apagui els odis de na¬
ció a nació, que són la destrucció del llinatge humà, com
veiem que passa en l’actualitat.

Després d’exhortar-nos a l'oració, a recórrer al sacratís-
sim Cor de Jesús, i a la intercessió de la Immaculada Verge
Maria, per a demanar la pau, ara, en la carta dirigida a Í'E-

* Exhortació sobre la Carta pontifícia a l’Emm. Cardenal Degà del Sacre
Col·legi (25 de maig) que inculca el deure de l’oració i la penitència per im-
petrar la pau.

ALS NOSTRES PIADOSOS DIOCESANS

451

minentíssim Degà del Sagrat Col·legi de Cardenals, exhorta
ais fills de la Iglésia a la penitència. Perquè la guerra prové
del pecat, i la seva llavor són les humanes concupiscències, i
la medicina del pecat i de tota concupiscència és la penitèn¬
cia: per això tots els Sants l’han practicada, perquè és una pu¬
rificació de la vida. La guerra és com una penitència general,
de què participa, tant si vol com si no vol, tot el poble; i arri¬
ba fins a aquells que en són enemics, i incapaços de qualse¬
vol mortificació voluntària.

A més, la guerra sovint és un càstig pels pecats dels ho¬
mes, és un assot de la misericordiosa justícia divina, que no
vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i visqui; i els
assots fan entrar a l'home en reflexió, i el condueixen a la pe¬
nitència voluntària, que és la que l’home fa, no obligat per la
necessitat, sinó voluntàriament mogut per l’amor de Déu.
Aquesta és la penitència agradable al Senyor, a la qual ens
exhorta el Sant Pare en la sobredita Carta. Per això no ens
obliga al dejuni, sinó que ens convida a fer-lo, en unió amb
ell. Demana als fills de la Iglésia que, unint a l’oració la pe¬
nitència, per a obtenir del Senyor la pau entre tants i tants
pobles que estan en guerra, facin tres dejunis eclesiàstics ri¬
gorosos com ell ha fet ja, sense ésser necessaris que sien se¬
guits l’un a l’altre; sinó de la manera que cadascú judiqui
més convenient o li sia més fàcil; i concedeix a tots els cris¬
tians, qui facin els tres dejunis, indulgència plenària, amb les
condicions i forma acostumades en la Iglésia, podent-la apli¬
car a les ànimes del Purgatori.

Exhortem a tots els fidels de la nostra jurisdicció a que es¬
coltin la veu del Papa i compleixin els seus desigs. Qui escol¬
ta al Papa escolta a Jesucrist, puix el Papa és el seu Vicari;
qui segueix els camins que ensenya el Papa camina pels ca¬
mins de la justícia i de la glòria, i es fa agradable a Déu. A
més, tots tenim pecats que purgar davant de la justícia eter¬
na; qui diu que no té pecats, segons l’evangelista sant Joan,
és un mentider; i els càstigs generals que Déu envia al món,
són satisfets per la penitència general també. Els pobles que

452

J. TORRAS I BAGES

tenen la guerra ja fan penitència, són assotats, encara que no
vulguin; nosaltres l’hem de fer voluntàriament, i amb gust,
puix la Providència ens ha deslliurat fins ara d'aquell assot
duríssim, i la petita mortificació del dejuni ens unirà amb els
nostres germans estrangers, que pateixen tan horribles des¬
gràcies.

La caritat cristiana no està limitada, no reconeix fronte¬
res ni nacions, i ens mana participar de cor de les calamitats
del pròxim, acompanyar-lo en els seus sofriments, i, en quant
ens sia possible, aliviar-los.

Els reverends Rectors, els Superiors de cases religioses,
els directors de comunitats, els sacerdots qui regeixen les
consciències dels piadosos fidels, esperem que tots es faran
eco de la paraula del Papa; i que els bon cristians correspon¬
dran a la seva exhortació, i s’uniran amb ell, en esperit de pe¬
nitència, oferint al Senyor de les misericòrdies el petit sacri¬
fici dels tres dejunis, en expiació a l’Autor de la vida, de la
injúria que rep amb la mortandat horrible de la guerra.

Unim-nos, estimats cristians, amb el Sant Pare al practi¬
car els dejunis que ell ens exhorta a fer, i unim-nos íntima¬
ment amb el Sagrat Cor de Jesús, qual mes estem acabant, i
que l’amantíssim Redemptor sia el nostre advocat i media¬
dor davant del Jutge etern, i mitjançant els mèrits infinits de
la seva passió i mort ens alcanci el perdó dels nostres pecats
i de les penes que per ells mereixem, i deslliuri l’Europa del
càstig de la guerra, que és la conseqüència dels pecats dels ho¬
mes.

Vic, 20 de juny de 1915

L’ESPERIT DEL SANT ROSARI

Als fidels cristians de la Diòcesi

Caríssims :

El Rosari és la devoció de tot l'any, i fins la devoció de
cada dia; però el mes d’octubre és de la solemnitat del Rosa¬
ri, el mes que la Iglésia li consagra, el temps de renovació d'a¬
questa obra de pietat, dirigida a Déu per intercessió de la Im¬
maculada Verge Maria, Reina del Santíssim Rosari; i és tam¬
bé el mes de l’oració i pregària per a les grans necessitats del
llinatge humà. La Providència divina volgué assenyalar el Ro¬
sari com el mitjà per a obtenir les gràcies i auxilis que la Cris¬
tiandat necessita, i el mes d’octubre recorda la glòria del Ro¬
sari, deslliurant al llinatge humà del jou en què anava a cau¬
re sota la tirania dels fanàtics seguidors de Mahoma. Per això
l'octubre és un mes que fa recordar el poder de l’oració. I
quan la força de les armes preval a la terra, com succeeix
avui, nosaltres hem d’alçar els ulls al cel, i amb confiança es¬
perar l'auxili de l’Omnipotent, davant del qual la potència
humana és una ombra lleugera, que es desvaneix a l’hora
menys pensada. L’oració obre les portes del cel; però la força
de l’oració ve de l’esperit amb què ella surt del nostre cor,
més encara que no pas dels nostres llavis.

La verdadera oració, l’oració cristiana, és de procedència
divina. L'apòstol sant Pau ensenya com l’Esperit Sant és el

454

J. TORRAS 1 BAGES

qui promou en nostre cor l'oració, amb què ens dirigim a Déu.
Si l'esperit de l’oració no fos l’Esperit de Déu, Déu no l'escol¬
taria, perquè no tindria prou força per a arribar al tron de
l'Altíssim. La procedència divina del Rosari és evident. L'o¬
ració del Parenostre, que és la seva base i fonament, sortí de
la boca i del cor de Jesús, Fill de Déu, i és l’exemplar perfecte
de l'oració cristiana. El Senyor no pot deixar d escoltar-la,
perquè quan la nostra boca la pronuncia, no fa altra cosa que
complir i practicar una ordenació i ensenyança del bon Je¬
sús. Repetim les paraules que Ell va ensenyar-nos; però si les
nostres paraules són les de Jesús, l’esperit amb què les pro¬
nunciem també ha d’estar conforme amb l’Esperit, amb què
el diví Redemptor feia l’oració.

Sant Pau diu que Jesús fou oït, quan pregava, per la seva
reverència; per la humilitat, respecte i submissió amb què di¬
rigia a Déu les seves súpliques. I aquesta reverència nosaltres
l’hem de tenir quan diem el Sant Rosari. La reverència no és
altra cosa que una submissió de la nostra voluntat a la vo¬
luntat de Déu. L’home sempre deu tenir aquesta submissió;
però quan es posa a la presència divina, quan vol honrar al
Senyor oferint-li l’homenatge del seu cor, ha d’avivar aquest
sentiment posant-se als peus de Déu, adorant-lo, i dient-li
amb tota sinceritat: Faci’s la vostra voluntat, així en la terra
com se fa en el cel.

En el primer misteri de dolor contemplem l’oració de Je¬
sús a l’hort de Getsemaní, que és l’oració més agradable a
Déu que de la terra ha pujat al cel. I en aquella hora, de fer¬
vor i d’agonia, veiem al diví Mestre i dolcíssim Redemptor
nostre postrat a terra, essent Déu com l’etern Pare, humiliat,
perquè s’havia encarregat de les nostres culpes; i encara que
com home, fill d’Adam com nosaltres, sentia l’horror ais tur¬
ments que li esperaven, i a la mort afrontosa de creu, després
de demanar al Pare celestial que passés d’Ell el calze amar-
guíssim de la seva Passió, se sobreposa a la debilitat huma¬
na, i diu: «Que no es faci, Senyor, la meva voluntat, sinó la
vostra.»

L’ESPERIT DEL SANT ROSARI

455

Aquest és l’esperit, estimats cristians, amb què nosaltres
hem de resar el Sant Rosari. En les devotes pregàries que en
ell dirigim al Senyor, per la mediació de la Verge Maria, li
hem de demanar per totes les nostres necessitats, tant corpo¬
rals com espirituals, perquè tenim cos i ànima, i tant per l’un
com per l'altra necessitem l’assistència divina. Però sempre
ens hem de deixar en les mans de Déu, amb confiança en la
seva paternal providència, amb la seguretat de que Ell ens
portarà pel camí més convenient, perquè Ell aplana les mun¬
tanyes més altes, i omple i iguala les valls més fondes, per a
facilitar els camins que porten a la vida eterna.

Aquesta reverència que ha d’acompanyar la nostra oració
quan passem el Sant Rosari, no significa un esforç extraordi¬
nari, ni que ens haguem de fer una forta violència; no és una
postració corporal davant de la Majestat divina, sinó la reve¬
rència amb què un fill parla amb el seu pare, que va acom¬
panyada de la familiaritat; no és una reverència d’etiqueta,
sinó una reverència del cor, el temor reverencial que prové
de l'amor, que tem no agradar prou al pare i voldria fer-ho
tot a son gust.

Aquesta familiaritat del Rosari fa que els cristians fervo-
rosos el resin en totes les circumstàncies de la vida: no sols
en el recolliment del temple, no sols dins de casa, amb unió
de tota la família, sinó anant de camí, en l’intermig de les ocu¬
pacions ordinàries, com un repòs dintre de les hores de tre¬
ball, com una companyia del nostre esperit per a desvanèixer
la malenconia de la solitud. Déu mai està lluny de l'home, i
la nostra comunicació amb Ell és de totes les hores del dia;
per això Jesús, el nostre Mestre celestial, ens diu en l'Evan¬
geli: convé pregar sempre, i mai parar.

Déu sempre està amb nosaltres, sempre necessitem d’Ell,
i quant més a prop hi estem més participem de la seva pau,
del seu consol i dels seus sobrenaturals auxilis.

La Iglésia recorda sovint aquelles paraules de Déu:1 Les

1. Proverbis, VIII, 31.

456

J, TORRAS I BAGES

meves delícies són d'estar entre els fills dels homes. Déu ha
volgut fer del nostre llinatge la seva família, i h agrada que
els homes el tractin com a pare. Però aquesta familiaritat mai
ha d’ésser grosseria, perquè la grosseria vol dir falta de res¬
pecte i la falta de respecte vol dir falta d amor. El que més
respectem és el que més estimem; i la grosseria és un afront
que rep aquell a qui tractem grosserament.

Per desgràcia, fàcilment caiem en aquesta grosseria, quan
resem el Sant Rosari de la Verge Maria. De vegades pro¬
nunciem malament les paraules santes de floració, oblidats
de que són paraules divines. Agafem vicis en el to de la veu.
Aquelles oracions del Parenostre i Avemaria que Jesus, Se¬
nyor nostre, i l’arcàngel sant Gabriel pronunciaren amb tan¬
ta veneració, respecte i pausa, nosaltres les diem precipita¬
dament, sense reflexió, com si fóssim màquines de paraules,
de manera que el nostre esperit no fa quasi bé advertència a
lo que la nostra boca pronuncia. I el Rosari és anomenat him¬
ne angèlic, perquè el cel l’ha ensenyat a la terra, i els homes
deuríem dir-lo amb cor d àngels.

Per això en la proximitat del mes d octubre, estimats ciis-
tians, havem volgut recordar-vos l'excel·lència i santedat de
l’Esperit del Sant Rosari, per tal que renoveu el vostre espe¬
rit quan el reseu, ja sia en les vostres cases, dins vostra famí¬
lia; ja quan solemnement es diu en el temple; ja quan en la
vostra oració íntima i solitària vos comuniqueu amb Déu,
mitjançant la devota pregària que la gloriosa i sempre humi
Verge Maria ensenyà a l’apostòlic Pare sant Domingo, com
un remei per a les necessitats del món. Que el mes d'octubre
sia, doncs, com és la intenció de la Iglésia, un temps de reno¬
vació en la perfecció del Rosari, i d augment d aquesta devo¬
ció santíssima. Que dels temples, que de les famílies, que dels
obradors i fàbriques, que de les escoles, que de les treballa¬
des, s’alci com una suau aroma d’oració que pugi al tron de
l’Altíssim, com un homenatge d’amor que les criatures de la
terra envien al Pare nostre qui està en el cel. Que li serveixi
al Criador omnipotent de desagravi pel gran crim que avui

L'ESPERIT DEL SANT ROSARI

457

comet la humanitat amb la matança escandalosa d’homes
que es fa en la guerra, puix es pot dir que ara mig món fa guer¬
ra contra l’altre mig món.

L’amor verdader baixa del cel. Que les nostres oracions
del Sant Rosari el facin davallar a la terra, i aquest amor ce¬
lestial sia com un remei diví que curi el món emmetzinat
d’odi i de ràbia. Els cristians invoquem a la Verge Maria ano-
menant-la Mare de l’Amor hermós. D'Ella hem de refiar-nos
com d'una intercessora poderosíssima davant de Déu.

A aquest fi exhortem a les ànimes piadoses perquè en el
pròxim mes d'octubre especialment invoquin a Nostra Senyo¬
ra i Mare celestial, per mitjà de les devotes pregàries del Ro¬
sari, a fi d’obtenir remei en les presents necessitats del món;
i sobretot perquè la pau regni en el cor dels homes i en les
relacions dels uns pobles amb els altres. El Sant Pare ens de¬
mana que així ho fem. Quan l’esperit d’oració, que deu ésser
l'esperit del poble cristià, dominava en el país, en moltes ca¬
ses cada dia de l’any es passaven les tres parts o sia el Rosari
enter. Així la mare de l’insigne escriptor Balmes, glòria de
Vic, formà l'esperit tan sòlidament catòlic del seu fill, qui re¬
cordava amb goig espiritual els molts Rosaris que cada dia,
en sa joventut, havia resat. I Nós, al recordar aquest hermós
exemple, esperem que no han de faltar mai en la nostra pia¬
dosa Diocèsi cristians qui, almenys durant el mes d'octubre,
servaran el costum devot de dir cada dia el Rosari complet,
corona de celestials roses que com a tribut d’amor ofereixin
a la que és Vida, dolçura i esperança del poble cristià.

Rebeu tots, estimats diocesans, la benedicció que us en¬
via en nom f del Pare, i f del Fill, i f de l’Esperit Sant.

Vic, a 12 de setembre, dia del Dolcíssim Nom de Maria, de 1915

EL SANTÍSSIM ROSARI

Avui és la festa de l'oració del poble cristià. És l’oració del
poble cristià per intercessió de Maria, perquè comprèn la his¬
tòria i la vida de la Igiésia de Déu, identificada amb la Verge
Maria, Auxilium christianorum.

I

La història de la Igiésia de Déu. La Igiésia comença amb
la promesa del Redemptor, i aleshores digué Déu: Una dona
et trencarà el cap. I continua la història d’aquesta Dona in¬
tercessora: Elies veu el núvol simbòlic que fertilitzarà la ter¬
ra. Ester i Judit. — Nascut el Verb Etern en el món, Maria el
salva, el manté. — Efès declara l'auxiliadora del poble cris¬
tià, dient: «Santa Maria, Mare de Déu», que la Igiésia cada
dia repeteix. — Els albigesos, Muret, Lepant, Viena.

II

La vida de la Igiésia constituïda per la fe, esperança i ca¬
ritat. Tots els misteris cultiven la fe, l'esperança i la caritat
del cristià que resa el Rosari. Sense la fe, l'esperança i la ca¬
ritat la Igiésia es desvaneixeria. El Rosari a més és també una
imatge de la vida humana; goigs i dolors en aquest món, glò¬
ria en l’altre.

* Manuscrit inèdit.

LA VIDA ESPIRITUAL DEL SACERDOT*

Para ejercer una intensa influencia espiritual hemos de ser
espirituales.

— <■ Qué significa ser espiritual? — Vivir no según las leyes
del mundo ni de la carne, ni según la sabiduría humana, sino
según el espíritu de Dios. Una vida sobrenatural.

Fuentes de la vida sobrenatural: la oración (Sacramentos
y Maria Santísima), la lectura sobre todo de la Sagrada Es-
critura, con humildad y fe, la Misa y el rezo. Los Ejercicios
Espirituales anuales, el examen cotidiano.

Impedimentos de la vida espiritual: las lecturas profanas,
el periodismo, las diversiones públicas, aun siendo honestas,
disipan, nemo militans Deo implicat se negotiis saecularibus.
El ejercicio del ministerio con espíritu evangélico en favor de
los pobres y humildes es un medio muy eficaz de santifica-
ción, así como el contacto con la gente opulenta y elevada
deja siempre como un contagio de mundo, contra del cual he¬
mos de precavernos. No es lo mismo la elevación social que
la espiritual.

Nolite conformari huic saeculo, sed reformamini in novitate
sensus vestri (Rom., XII, 2). — Non alta sapientes, sed humili-
bns consentientes (Rom., XII, 16). — Unicuique, sicut Deus di-
visit mensuram fidei (XII, 3).

Nota inèdita incompleta.

INSTRUCCIÓ PASTORAL

Sobre el Breu de nostre Santíssim Pare Benet XV reduint els

DEJUNIS I ABSTINÈNCIES

Estimats cristians :

Una disposició, que modifica en gran manera les lleis del
dejuni i abstinència, acaba de dictar la santa Mare Iglésia, i
és convenient parlar-vos de les raons que ha tingut en son de¬
termini. Sempre guia a la Iglésia, en les lleis que dicta, l'es¬
perit de facilitar als homes el camí de la salvació eterna. La
regla invariable és aquesta: la Iglésia ha de dirigir els homes
a Déu. Per això existeix a la terra. I guardant sempre com un
sagrat dipòsit la fe i els sagraments, que duraran tant com el
món, i sempre seran els mateixos, en aquelles regles que es
dirigeixen a facilitar el compliment de la Llei de Déu, que la
fe ensenya als cristians, canviant les circumstàncies del món
elles també han de canviar, perquè lo que en un temps faci¬
lita el seguiment de la llei de salvació, en altre temps seria
un destorb.

Per això Jesucrist, Senyor nostre, deixà a la Iglésia la fa¬
cultat de dictar lleis i de modificar-les, segons les circums¬
tàncies, i sempre ho ha fet quan ha sigut oportú. I el bon cris¬
tià obeeix, respecta i reverencia les lleis que dicta la Iglésia,
atenent-se a lo que digué Jesús a sos deixebles: Qui a vosal-

INSTRUCCIÓ PASTORAL

461

tres escolta, m'escolta a Mi, i el qui a vosaltres desprecia, a
Mi desprecia.1 De manera que ensenyen els teòlegs que el mè¬
rit principal del cristià en l'observança dels preceptes, lleis i
manaments de la Iglésia està més que no pas en els actes ma¬
terials que practica de la virtut corresponent, en l'obediència
i submissió a l’autoritat divina de la Iglésia, que és com obeir
al mateix Déu, perquè és la seva representació a la terra. Així
és com l'observança dels preceptes de la Iglésia ens uneix amb
Déu, i constitueix un acte sobrenatural, essent, per tant, me¬
reixedor de vida eterna.

Més que el tall de carn que en dia d'abstinència deixa de
menjar el cristià, el fa mereixedor de premi l'obediència amo¬
rosa a la voluntat de Déu, expressada per la disposició de la
Iglésia, que prohibeix en tal dia menjar carn.

Certament que la penitència cristiana, en quant és la mor¬
tificació de les inclinacions carnals de la nostra naturalesa, i
es dirigeix a sostenir el domini de l'esperit sobre del cos, és
una virtut que sempre serà predicada per la santa Mare Iglé-
sia i practicada pels cristians sincers, qui cerquen els camins
de la salvació eterna. Per això la Iglésia, en el mateix docu¬
ment en què suprimeix molts dies de dejuni i d'abstinència,
exhorta al dejuni voluntari i concedeix indulgències a aquells
qui voluntàriament ne facin.

I Nós, estimats diocesans, us exhortem a la pràctica del de¬
juni voluntari, que els Sants han usat per arribar més fàcil¬
ment a la unió amb Déu, i que els predicadors i escriptors
evangèlics, i tots els homes apostòlics, han procurat que el po¬
ble cristià tingués en gran estima, considerant el dejuni com
un dels medis més propis per satisfer la justícia divina, ofesa
pels nostres pecats.

No significa la Butlla del Sant Pare Benet XV un menor
apreci del dejuni; no significa que la Iglésia hagi variat la
seva doctrina sobre l’excel·lència del dejuni. Al revés, vol aug¬
mentar la seva estima, fent-lo voluntari en molts dies en què

1 . Lluc, X, 16.

462

J. TORRAS I BAGES

abans obligava baix pena de pecat. I Déu pagarà esplèndida¬
ment el tribut que l’home li faci quan dejuni no per temor de
pecar, sinó per sa voluntat libèrrima. Aleshores dejuna per
amor, per participar del mèrit de Jesucrist, unint-se amb una
petita mortificació amb el diví Redemptor, qui crucificà la
seva carn; i així el cristià segueix la doctrina de l'apòstol sant
Pau1 quan ens ensenya que en nostre propi cos havem de com¬
pletar el sacrifici que Jesús, Senyor nostre, oferí en el Calvari
en expiació dels nostres pecats.

Tots els Sants Pares, tots els Doctors de la Iglésia, antics
i moderns, parlen amb veneració del dejuni, i el recomanen
com excel·lentíssim medi de santificació. Tots els Sants 1 han
practicat, i el Sant dels sants, Jesús, Fill de Déu, ens deixà un
exemple admirable, que val per tots els sermons, en elogi e
dejuni, al retirar-se Ell al desert dejunant rigorosament per
espai de quaranta dies. I la santa Quaresma és una humil imi¬
tació d’aquest dejuni diví. Per això no voldríem Nós que cap
dels nostres diocesans, no comprenent bé els intents del Sant
Pare, pensés que el dejuni és una antigalla, que no encaixa
amb el temps modern. Al revés, el dejuni és de tots els temps,
perquè té per objecte equilibrar la nostra naturalesa, el cos i
l’ànima de l’home.

El papa Benet XV sols ha tret l’obligació de certs dies de
dejuni, però recomana que es facin voluntàriament; de tal
manera, que concedeix indulgències als qui dejunin en dia
que no sia d’obligació; i Nós, seguint les petjades del Vicari
de Jesucrist a la terra, recomanem a les ànimes piadoses que
bonament puguin dejunar sense detriment de la seva salut,
ni de les forces que necessiten per al compliment de les seves
obligacions, que amb consciència lliure i clara de que no es¬
tan obligats al dejuni, fora dels dies manats, dejunin, sobre¬
tot en la santa Quaresma, que la pietat cristiana dedica a la
contemplació de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. I els dè¬
bils de cos o d’ànima donin gràcies a la magnanimitat del nos-

1. Gàlates, V, 24.

INSTRUCCIÓ PASTORAL

463

tre Santíssim Pare, i observin, en quant puguin, els dejunis i
abstinències que ell posa com obligatoris en la Butlla última¬
ment publicada, puix disminuït així el rigor de la llei del de¬
juni, serien molt més culpables si deixaven d’observar-la.

Creiem també convenient ara, estimats diocesans, donar-
vos en poques paraules alguna explicació de les raons que ha
tingut el Sant Pare per disminuir els dejunis i abstinències
d’obligació.

El regne de Déu a la terra, o sia la santa Iglésia catòlica,
està estesa per tot el món. Pertanyen a ella homes que viuen
en diferents climes, en països que varien molt d’aliments, en
grans regions en què l'oli és desconegut i caríssim, i en què
les grasses són abundants i barates. Uns viuen en climes en
què el dejuni es fa quasi insuportable per les calors extrema¬
des que han de suportar; altres que per l'agitació i activitat
excessiva de la vida moderna consumeixen tantes forces, que
la naturalesa els exigeix una alimentació abundant; en les
grans ciutats, que avui dia n'hi ha en totes les nacions, hi ha
moltes persones que no poden menjar a casa seva, i han d’a¬
cudir a hostals, fondes o restaurants, i menjar el que troben;
altres qui passen una bona part de la vida, per raó del seu ofi¬
ci o professió, viatjant per terra o per mar. Tot això dificulta
el dejuni, i la Iglésia, mare amorosa del llinatge humà, havia
donat lleis diferents sobre el dejuni, tenint en compte les cir¬
cumstàncies; lleis que són diferents entre si, com són dife¬
rents les circumstàncies dels homes qui les han d’observar.
D’altra banda, avui els homes estan en constant comunica¬
ció, i les nacions, unides les unes amb les altres per la indús¬
tria i el comerç, formen com un sol poble, i en vista d'aques¬
tes raons, la Iglésia, que abarca tots els pobles de la terra, ha
simplificat les seves lleis perquè la seva observança sia més
fàcil, conservant sempre el mateix esperit, l’esperit de l'Evan¬
geli, de l’Evangeli etern, que ha de ser la norma de vida, fins
a la fi dels segles, dels homes de bona voluntat que volen as¬
segurar la seva salvació eterna.

Els pobres no tenen cap obligació de prendre la Butlla, i

464

J. TORRAS I BAGES

disfruten de les mateixes dispenses de dejunis i abstinències
que els qui la tenen; però el prendre-la és un argument de pie¬
tat cristiana, i un medi d'assegurar-se gràcies i mercès divi¬
nes. Els pobres són els fills predilectes de Déu, i de conse¬
güent de la seva Iglésia a la terra. Els seus sacrificis són més
agradables al Senyor que no pas els dels rics, perquè són ma¬
jors. ^Quin sacrifici és per al ric el pendre la Butlla? ^Quin
sacrifici és el prendre la Butlla per aquell que no hi ha set¬
mana que no gasti més en fumar en altres goigs innecessa¬
ris? El no prendre la Butlla, quan no és per verdadera pobre¬
sa, és un indici d’indiferència religiosa, de falta d’esperit so¬
brenatural, i fins de falta de caritat. Perquè l'estipendi de la
Butlla és una almoina; i l’almoina, amb el dejuni i l’oració,
són les obres de la pietat cristiana més convenients, a judici
de la Iglésia, per donar satisfacció a la Justícia divina pels
nostres pecats. L'estipendi de la Butlla a Espanya serveix per
pagar la dotació del culte de les iglésies, i com, per desgrà¬
cia, ha disminuït molt el nombre de persones que la prenen,
el culte diví es troba en una gran disminució, i els reverends
Pàrrocos no saben com sostenir-lo.

Exhortem, doncs, a tots els qui bonament puguin a pren¬
dre la Butlla, encara que els costi algun sacrifici. Tot lo que
té mèrit és perquè exigeix sacrifici, i Déu pagarà en l’altra
vida els sacrificis que en obsequi seu i del pròxim s’hagin fet
en la vida present. Recordeu-vos del fet que conta l’Evange¬
li:1 Jesús estava en el temple de Jerusalem i mirava com els
rics a l’entrar tiraven quantitats crescudes a la caixa de les
almoines, i veient com una pobra vídua hi tirava algun cèn¬
tim, digué: Aquesta és la qui ha donat més que tots, perquè
lo que dóna s'ho treu de la boca, i els altres han donat de lo
que tenen en abundància. Sia també, estimats diocesans,
aquesta renovació de la Butlla de la Santa Creuada un motiu
de donar gràcies a Jesús, Senyor nostre, per haver deixat es¬
tablerta a la terra l’autoritat de la santa Mare Iglésia, que gra-

1. Marc, XII, 42.

INSTRUCCIÓ PASTORAL

4Ó5

dua les pràctiques de pietat i de mortificació en conformitat
a les circumstàncies. Sia motiu de renovar l’obediència amo¬
rosa al Vicari de Jesucrist a la terra, que és el Director gene¬
ral de la consciència cristiana, i seguim-lo sempre amb fide¬
litat, puix qui el segueix té la seguretat de no perdre mai el
camí de la vida eterna. Sia també motiu, aquesta renovació
de la Butlla, de renovació de part nostra de l'esperit de mor¬
tificació i de sacrifici, sense lo qual desapareix la dignitat dels
costums i l'energia espiritual de l'home. El Papa ha alleuge¬
rit la llei del dejuni, però vol que es conservi l'esperit de pe¬
nitència i la pràctica de la mortificació, i així convida als cris¬
tians al dejuni, concedint indulgències als qui voluntàriament
el practiquin.

La carn és bruta i despòtica, i convé dominar-la, perquè,
si no, esclavitza la caritat; és egoista i refuig tot sacrifici, i la
caritat verdadera exigeix el sacrifici, i la caritat és la subs¬
tància de la Llei cristiana. Que ella, pura i hermosa, regni
sempre en els nostres cors, i sia la que regeixi la nostra vida,
com ho demano per mi i per tots els meus diocesans, enviant-
los la Benedicció més afectuosa en nom del Pare + i del Fill
f i de l’Esperit Sant f . Amén.

Vic, 6 de novembre de 1915

EL SANT DIA DE NADAL

Als fidels cristians de la Diòcesi

Caríssims:

La proximitat del dia en què la Iglésia celebra la memò¬
ria del Naixement en carn mortal del Fill de Déu al portal de
Betlem, ens mou a escriure-us quatre ratlles, puix la gran so¬
lemnitat de la vinguda al món de Jesús, Fill de Maria, resso¬
na en totes les famílies, i la seva significació penetra dins dels
esperits, per més que hagin passat tants segles; i els homes,
en tal diada, sembla que es troben cristians, encara que ha¬
bitualment visquin encadenats al món i esclaus de les prò¬
pies passions. En tal diada sembla que recobrin la llibertat
d’esperit que Jesús vingué a conquistar-nos.

I aquest any, amb major motiu, hem de contemplar el
Naixement del Fill de Déu en carn mortal, perquè Ell vingué
per dignificar la carn, per immortalitzar-la, i la guerra ence¬
sa en quasi tot el món ens mostra una carnisseria espantosa,
i la destrucció de la carn, la mortaldat d homes, mai, de des
que el món és món, havia sigut tan gran, de manera que cons¬
titueix una verdadera mofa a Jesús, que nasqué en el portal
de Betlem amb càntics i pronòstigues de pau.

És clar que eren càntics de pau als homes de bona volun¬
tat, i la voluntat dels homes tot sovint és torta; és torta sem-

EL SANT DIA DE NADAL

467

pre que no es dirigeix a Déu, per mancament de rectitud de
vida.

Difícil ens és a nosaltres, pobres criatures de la terra, es¬
brinar els designis de la Providència divina en el règim dels
homes; i, de consegüent, no podem endevinar els propòsits de
Nostramo al permetre aquesta guerra que destrueix tantes i
tantes vides humanes; però la humilitat cristiana i les grans
veritats de la revelació divina ens permeten assegurar que la
catàstrofe actual de la civilització humana té per objecte
acostar a Déu als homes, que quan s'ensuperbeixen es volen
fer déus a si mateixos, i es resisteixen a adorar al Criador de
totes les coses i summe Governador del món.

Quan els sagrats expositors de l'Evangeli parlen de l’opor¬
tunitat de l’hora en què Déu havia d'encarnar-se i viure visi¬
blement entre els homes, i parlar amb ells un llenguatge
humà, perquè l’entenguéssim, i ensenyar-nos les veritats eter¬
nes, que havien d'il·luminar els camins de la vida, diuen que
Déu esperà que haguessin arribat molt enllà les aberracions
humanes, que les tenebres de l’error s'haguessin espesseït,
que els vicis s'haguessin fet senyors de la societat, que els ho¬
mes, cecs i esclaus, reconeguessin que tenien necessitat d’un
Llibertador, de naturalesa superior a la seva, que estessin
convençuts que necessitaven l'auxili de Déu.

És tanta la flaquesa maliciosa de l’home, que no es recor¬
da dels altres si no els necessita. Mentre es creu que es basta
a si mateix, poc li importa dels demés; es creu aleshores que
l'han d'obsequiar, que li han de pagar un tribut de superio¬
ritat, i si no li presten cap servei, no es recorda d’ells.

I en una gran part del nostre llinatge, lo mateix passa amb
Déu, Senyor nostre, i encara pitjor. El món, en la seva pros¬
peritat, no es recorda de Déu. Els goigs i plaers, les vanaglò¬
ries i els divertiments que s’obtenen amb les riqueses, són l’í¬
dol del món, ocupen per ell el lloc de Déu; i el cor humà s’om¬
ple de tals vanitats, i el cor aleshores també es fa va, inútil
per l'amor de Déu, que el dignifica en aquest món i el salva
a l'eternitat.

468

J. TORRAS I BAGES

Un poble sense Déu s'enfonsa, com un edifici sense fona¬
ment: Petra erat Christus.

Però ve un dia que es descobreix tota la vanitat munda¬
na: desapareixen les grandeses, els plaers es dissipen, i en son
lloc vénen grans humiliacions i sofriments, com veiem en la
guerra actual. Una tribulació immensa s'estén per sobre les
nacions, i la ciència, la riquesa, el poder i la felicitat dels sen¬
tits, que eren el déu del món, queden destruïts; i 1 home ales¬
hores coneix lo que és, que abans vivia enganyat, creient-se
que per res necessitava de Déu, i veu clarament que una so¬
cietat que no es funda en Déu s’enfonsa, perquè li falta base,
com un edifici sense fonaments, que s’enruna per qualsevol
ventada o tempestat que sobrevingui.

El Jesús que esperem adorar en son pobre pessebre en les
solemnitats de Nadal, és Déu revestit de la naturalesa huma¬
na, i vingué al món compadit de la nostra misèria espiritual,
per ensenyar-nos a fundar en Déu la nostra vida. I la supèr¬
bia humana no el vol reconèixer. «L’ase i el bou — digué un
antic profeta — coneixen a son amo, però l'amo no vol co¬
nèixer a son Senyor.»

Molt dura és la naturalesa humana, i la nostra autoritat,
molt rebel. A les bones, pocs són els homes que adoren hu¬
milment a Déu i serven la seva santa llei. Ja digué el psal-
mista: «Bé m’està que m’hagueu humiliat, perquè així apren¬
gui els vostres preceptes.» Els tumors de la supèrbia sols es
curen amb el càustic de la pena, i les grans calamitats huma¬
nes, baix la direcció de Déu, no són per la destrucció del nos¬
tre llinatge, sinó per purificar-lo; són com un càustic que es
menja la supèrbia i la sensualitat que corrompen la nostra na¬
turalesa, omplint-la de vanitat amb l'avenç de la ciència, de
la indústria i del comerç, i amb les grans comoditats de la
vida. I aleshores, amb la humiliació del càstig, els homes, que
es creien déus, veuen que hi ha qui els fa la llei.

La guerra dissipa totes aquestes grandeses mundanes, per¬
què totes elles serveixen, i sols així són útils, per al benestar
de la nostra vida aquí a la terra; i veus aquí que amb la guer-

EL SANT DIA DE NADAL

469

ra es transformen com en un drac infernal que engoleix la
vida d’una part considerable dels homes qui poblen la terra
en les diferents nacions del món.

A la vista de l'horrend espectacle, els homes reflexionen,
entren en si, veuen que el món que els tenia robat el cor no
és cap Déu, i es giren envers el Déu verdader, superior al món,
autor de la vida i fi de la vida, com vingué a ensenyar-nos Nos¬
tre Senyor Jesucrist, qual Naixement anem a celebrar. En les
nacions subjectes a l'assot de la guerra, els homes, que abans
no es recordaven de Déu, ara el confessen i l’adoren, despre-
ciant respectes humans; i el reconeixen com a Senyor del
món. S'hi practiquen allà actes heroics de virtut, la pregària
és pública i fervorosa; fins en les mateixes trinxeres i camps
de batalla l'estrèpit del combat no ofega la suau remor de l’o¬
ració, i els homes de guerra cerquen el consol en el Déu de la
pau, qui els dóna valor per suportar les penalitats i esperar
la mort amb serenitat. La immortalitat cristiana els comuni¬
ca força, perquè saben que la mort del cos no significa la mort
de l'ànima i que la vida no s’acaba en aquest món, sinó que
té son complement en un altre món perfet, quan l’home, amb
la fe i les obres, s'ha fet mereixedor de recompensa.

I les ànimes verament cristianes veuen en la guerra, a més,
una expiació solemne dels pecats públics dels pobles, cosa
que d’altra banda, fins fora de la Religió cristiana, els homes
reflexius i el mateix poble sempre han cregut. Les pregàries
i actes de devoció que ara es preparen a Anglaterra proven
que aquest és un sentiment que naturalment brolla del cor a
l’hora de les grans calamitats, si el temor a les sectes o els res¬
pectes humans no l’impedeixen. La impietat treballa en con¬
tra i s'hi oposa, però fins de la boca d’homes polítics apartats
de la Iglésia catòlica surten confessions tan expressives com
la següent:

«Un conjunt de desgraciades coincidències s’han unit a la
debilitat orgànica de França en la lluita contra l’invasor. I
aquest conjunt és tan impressionant, que quan s’analitza i es¬
tudia un es veu obligat a preguntar-se si en el fons de tot això

470

J. TORRAS 1 BAGES

hi ha una raó superior a totes les causes físiques, una espècie
d’expiació de les faltes nacionals. Davant de tants infortunis
no és estrany que les ànimes religioses exclamin: Digitus Dei
est hic, aquí hi ha la mà de Déu.»

Així parlava un ministre de la República francesa quan la
primera invasió dels prussians l'any 1870, i el ministre que
així parlava era protestant,1 i forma part avui també de 1 ac¬
tual Govern de França.

No esperem nosaltres, estimats cristians, per tornar a Déu,
per separar el nostre cor de la idolatria del món, per adorai
al Senyor amb esperit i veritat, que els assots i calamitats des¬
pertin la nostra fe i moguin els nostres sentiments a 1 adora¬
ció i amor del Pare celestial. La Providència divina ens ha des¬
lliurat de la guerra, i això ens ha de fer agraïts i més obser-
vants de la llei divina. L’amor cristià ja en té prou per mou¬
re’s a servir Déu amb la consideració de 1 amor que el Senyor
té al nostre llinatge; i la mostra més clara d’aquest amor, la
tenim en el Naixement del Fill de Déu en carn mortal al por¬
tal de Betlem.

La sagrada persona de Jesucrist resplendeix d amor en¬
vers els homes, en tots els passos de la seva vida, però en el
pessebre de Betlem, en la creu del Calvari, és a dir, al prin¬
cipi i a la fi, és quan Jesús ens roba més el cor. L Etern i Om¬
nipotent Senyor de totes les coses, fet un petit infant, posat
a la falda de sa Mare, no en un ric palau, sinó en un pobre
estable, per salvar-nos a nosaltres, miserables pecadors, mou
més la nostra veneració que no pas la consideració de 1 etein
Fill de Déu posat a dalt de la glòria, entre els chors d'àngels
que perpètuament l'alaben i beneeixen. Déu s’ha volgut acos¬
tar a l'home en la forma més graciosa, que és en la forma d in¬
fant. L’Essència divina en aquell petit, hermosíssim i tendí e
Fill de la Immaculada Verge Maria, se ns fa més adorable.
Per això us cridem a tots, estimats diocesans, a adorar a l'In-

1. Freycinet: Correspondència de París de Melgar, «Correo Catalàn», nú¬
mero 13.435.

EL SANT DLA DE NADAL

471

fant Jesús, Déu encarnat, en les pròximes solemnitats de Na¬
dal. Disposeu el vostre cor, purifiqueu-lo amb la contrició de
les vostres culpes i amb l'absolució sacerdotal, i rebeu-lo en
vostre interior en la sagrada Comunió del seu Cos santíssim,
Hòstia santa que porta en si totes les benediccions a l'ànima.
Celebreu el sant Naixement en les vostres famílies, suavitzant
les relacions dels uns amb els altres, fent de la llar domèstica
el centre de les afeccions més dolces, el lloc del repòs mentre
pelegrinem en aquesta vall de llàgrimes. Que l'aire empestat
del món no penetri en la vostra casa; tanqueu la porta a lli¬
bres, periòdics, gravats i pintures, que tan sovint, en formes
elegants i seductores, corrompen la joventut i li fan perdre la
puresa de la vida. Jesús no pot viure sinó en una atmosfera
pura, i abandonaria la vostra casa si la teníeu oberta a la cor¬
rupció del segle.

Celebreu el sant Naixement en la vostra parròquia, assis¬
tint devotament als oficis divins, renovant- els afectes de la
fraternitat cristiana amb els vostres conveïns; feu partici¬
pants del vostre benestar als qui pateixen, socorreu als neces¬
sitats, cadascú a proporció de les seves possibilitats, i que la
unió dels esperits, és a dir, la caritat de Crist, se sobreposi a
tota divergència i enemistat.

Pregueu per la pau, aquella pau que el món no pot donar.
El Sant Pare, que avui feliçment regeix la Iglésia, ens exhor¬
ta a pregar al Senyor que concedeixi la pau al món. Sempre
l'hem de demanar, però mai és més oportuna aquesta pregà¬
ria que en les solemnitats dè Nadal, quan ressona per tota la
terra cristiana el càntic de pau que entonaren els àngels en
el portal de Betlem. Aquest any tots els cristians deuríem
ajuntar la nostra veu amb l’himne dels àngels implorant la
pau, demanant-la a Jesús, Príncep de la pau.

Que el consol de la gràcia cristiana, estimats diocesans,
que suavitza les amargures de la vida, fortifica la flaquesa hu¬
mana i dóna mèrit a totes les nostres obres, regni sempre en
el vostre cor, com humilment ho demanem al Senyor en nom
del Pare t i del Fill | i de l’Esperit Sant f. Amén.

Vic, 10 de desembre de 1915

ÍNDEX

A los eclesiàsticos de esta diòcesis (de Vich) . 7

Circular sobre les oracions manades en la Missa . 16

Al Clero de la Diòcesi . . . 18

El bisbe de Vic al clero i fidels de son bisbat . 21

Edicte de Santa Visita . 28

Als nostres fidels diocesans de la vila de Sallent . 33

Instrucció preparatòria que dirigeix als seus diocesans

el bisbe de Vic . 36

Peregrinació a Roma . 51

Peregrinacions als santuaris més venerables de Jesús

Redemptor . 53

El bisbe de Vic als veïns de la ciutat i sa comarca . 56

Inventario de parroquias .. . 58

Circular sobre la subscripció per a erigir el Tercer Mis¬
teri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat ... 60

Exhortació pastoral al Rosari de Maria . 62

Condemnació d'«El Cosmopolita» i altres periòdics que

es publiquen a Barcelona . 65

Circular sobre el Col·legi de Sant Josep de Vic . 66

Al margen de la «Crònica de la Orden de Predicado¬
res» . 68

Exhortació al Sant Jubileu . 70

Nomenament . 75

Misiones en este primer ano del siglo xx . 76

474

J. TORRAS I BAGES

Prohibició del drama «Electra» . 78

Ave Maria Puríssima . 79

Disposició sobre les ares . 81

Prohibició de mítings anticlericals i del periòdic «El Re-

publicano» . 82

Adhesión a la peregrinación al Pilar de Zaragoza . 84

Condemnació de periòdics . 85

Als fidels cristians de la ciutat de Vic i son terme . 86

A nuestros amados cooperadores . 88

Preces para Su Santidad León XIII . 91

Jubileu pontifici . 94

Homenatge del bisbat de Vic al Papa Lleó XIII en el seu

jubileu pontifici . 95

Al·locució sobre la col·lecta del Diner de sant Pere . 97

Exhortació pastoral al Santíssim Rosari de Maria . 99

A los Reverendos Curas pàrrocos . 102

Adhesión al Congreso Antiesclavista de Roma . 105

Comentario a la carta del Papa al Cardenal Sancha . 107

Als fidels cristians de la ciutat de Manresa . 1 1 1

Circular sobre la canonización del beato José Oriol . 113

Comentari a la carta del Cardenal Rampolla sobre
l’actuació dels catòlics en defensa dels interessos reli-,

giosos . 115

En la muerte de León XIII . 117

Papam habemus . 121

Exhortació pastoral a la pràctica del Sant Rosari en el

mes d'octubre . 124

En la «Corona Poètica» que l’Associació de Filles de Ma¬
ria de Catalunya dedica a la Verge Immaculada en les
festes cinquantenàries de la seva proclamació dogmàti¬
ca . 127

Circular sobre la Inmaculada Concepción . 129

Edicto publicando el Código Jurídico de la Música Sa¬
grada . 131

Al Sr. Benet de Pomés, President de la Congregació de
Maria Immaculada i Sant Lluís, de Barcelona . 136

INDEX

475

Reial visita . 139

Circular sobre la Encíclica del Papa Pío X en honor de

la Inmaculada Concepción . 142

Celebración del Mes de Maria . 145

Circular sobre la celebración de Misas . 146

Circular sobre el rezo de la jaculatòria «Cor Iesu Sacra-

tissimum» después de la Misa . 148

Ejercicios espiri tuales obligatorios . 149

Al Clero de la Diòcesis . 152

A la catòlica ciutat d'Igualada amb motiu de les festes

jubilars . 154

Carta de adhesión al Congreso Hispanoamericano de las

Congregaciones Marianas celebrado en Barcelona . 156

Jubileu de la Immaculada . 159

Al Rnd. P. Director de la Congregació de Maria Anun-
ciata i de Sant Josep, de la Cova de sant Ignasi, de Man¬
resa . 161

Sobre la ensenanza del Catecismo . 163

La obra de los enfermos y moribundos de Kumamoto . 168

Prohibició del periòdic «La Justícia» . 169

La visita ad limina . 171

Després de la visita ad limina . 175

Subscripció per al monument del Venerable Claret, a

Sallent . 177

Exhortació pastoral a la pràctica del Sant Rosari en el

mes d'octubre . 179

Agregación canònica de los nuevos presbíteros a las igle-

sias parroquiales . 181

Circular sobre los robos sacrílegos en las iglesias . 183

Circular sobre el Rosario . 184

Examen de vocaciones . 187

El Mes del Rosari . 194

Nós, el bisbe de Vic, al clero i fidels de la diòcesi . 197

Visita parroquial a las escuelas . 199

Exhortació pastoral sobre el Mes de Maria . 203

Jubileu sacerdotal del Sant Pare Pius X . 205

476

J. TORRAS I BAGES

El Santíssim Rosari . 207

Als senyors del Patronat Obrer de Nostra Senyora de

Montserrat de Manresa . 210

Jubileo sacerdotal del Arzobispo de Tarragona . 212

Circular sobre concursos a parroquias . 213

La festa de Nadal . 216

El Diner de sant Pere . 220

Peregrinació del bisbat de Vic a Lourdes . 224

L'obra del Diner de sant Pere . 226

Text posat al peu de la benedicció apostòlica, amb la
qual el Papa Pius X agraeix la institució canònica del Di¬
ner de sant Pere en el bisbat de Vic . 229

El Santíssim Rosari . 230

La Missa jubilar del Sant Pare . 233

Condemnació del periòdic «El Igualadino» . 235

Relació canònica a la Santa Seu de l’estat de la diòcesi

de Vic en el quadrienni de 1905-1909 . 237

Terratrèmols de Calàbria i Sicília . 245

En la constitució del Sindicat Agrícola de Moià . 247

Exhortació pastoral sobre el Mes de Maria . 249

A la secció catequística de l’Ordre Tercera de N.P.S.
Francesc, de Manresa, i a tots els que cooperen a la seva

obra . 252

El Santíssim Rosari . 255

Condemnació del periòdic «La Montana Republicana» 258
Exhortació sobre las normes d’acció catòlica social pu¬
blicades per l’Emm. Sr. Cardenal Aguirre, per disposi¬
ció del Papa Pius X . 259

Al míting de Vic contra les escoles laiques . 262

Als ciutadans de Manresa i comarca que defensen l'es¬
cola catòlica . 264

Als ciutadans d'Igualada que es congreguen per a defen¬
sar l'escola cristiana . 266

Edicto sobre la celebración de la Santa Misa . 269

Als veïns de Vilafranca del Penedès amants de l’ense¬
nyança cristiana . 271

i ní Dl .x 477

Al jovent de la parròquia de Santa Maria de la Torre

d’Oristà . 274

Juntas de Acción Catòlica y Social en la diòcesis . 276

Als cantors de Sallent . 277

La santificació de les festes . 278

Als fidels cristians de les parròquies de la present ciutat

i sa comarca . 280

Al senyor Bonaventura Vilamala, President de la Joven¬
tut Catòlica de Manlleu . 282

Pregàries públiques . 283

El Santíssim Rosari . 284

Nomenament . 290

La predicación evangèlica . 291

Primera comunión de los ninos . 298

Sobre la adopción del Catecismo de Pío X . 300

Restauración de las conferencias eclesiàsticas . 302

Al clero y fieles de la diòcesis . 311

La unidad de espíritu . 314

Congreso Eucarístico internacional . 318

Jubileo de la Porciúncula . 320

Els dies de festa . 322

Condemnació del periòdic «Bages-Ciutat» . 326

A la junta de restauració del monestir de Sant Joan de

les Abadesses . 327

Als estimats feligresos de la parròquia de Folgueroles . 331
Als devots de la Sagrada Família (de la ciutat de Vic i

sa comarca) . 332

La Reina del Santíssim Rosari . 334

Als fidels cristians de la parròquia de Tona . 338

XV Centenari de la llibertat de l'Església . 339

L’adoració de la Santa Creu . 344

Prohibiciones escénicas . 348

La Santa Missió a la ciutat de Vic . 349

A la ciutat de Vic . 352

Exhortació pastoral a la devoció del Sagrat Cor de Je¬
sús . 354

478

J. TORRAS I BAGES

Al·locució amb motiu de la festa constantiniana a Ri¬
poll . 358

Als fidels cristians de la parròquia de Taradell . 362

A la ciutat d’Igualada . 364

A les Seccions de Perseverança dels Exercicis . 366

A les Seccions de Perseverança dels Exercicis . 368

Nota bibliogràfica sobre el nuevo salterio del Dr. Gomà 370

Exhortació pastoral sobre el Mes de Maria . 37 1

El Mes del Sagrat Cor de Jesús . 374

Al·locució a les parròquies de la Plana, amb motiu del

centenari de la mort de sant Camil de Lel·lis . 377

Al·locució . 379

En la mort del Papa . 382

L'elecció del Papa Benet XV . 385

A les associacions teresianes del bisbat . 388

Circular sobre la Comunicación del Excmo. Sr. Nuncio

Apostólico . ; . 393

Carta sobre el «motu proprio» de Pío X «Doctoris An-

gelici nemo» . 396

Carta als Reverends Rectors de la ciutat de Manresa (so¬
bre el recés espiritual) . 40 1

Después de la tercera Visita Pastoral . 403

Circular . 425

A la memòria de Pius X . 427

La Santa Missió del Mes de Maria . 430

Restauració de la basílica de Manresa . 432

El Mes de Maria d’enguany . 435

Congreso Litúrgico de Montserrat . 441

El Mes del Sagrat Cor de Jesús . 446

Circular. Colecta con motivo de la guerra . 449

Als nostres piadosos diocesans . 450

L’esperit del Sant Rosari . . . 453

El Santíssim Rosari . 458

La vida espiritual del sacerdot . 459

Instrucció pastoral sobre el Breu del nostre Santíssim

Pare Benet XV reduint els dejunis i abstinències . 460

El sant dia de Nadal . 466

Darrers volums publicats:

68. Actes del V Col·loqui d’estudis catalans a
Nord-Amèrica. 1987. 860 pp.

69. Col·lectivizacions al Baix Llobregat. 1989.
624 pp.

70. JORDI RUBIÓ I BALAGUER. Il·lustració i
Renaixença, 1989. 308 pp.

71. JAUME MEDINA. Carles Riba (1893-1959),
Vol. I. 1989. 422 pp.

72. M. DOLORS IVERN. Esquerra Republica¬
na de Catalunya (1931-1936), Vol. II. 1989.

620 pp.

73. JOSEP TORRAS I BAGES. Obres Comple¬
tes, Vol. VI. 1989. 500 pp.

74. JAUME MEDINA. Carles Riba (1893-1959),
Vol. II. 1989. 388 pp.

75. J. M. SOLÉ I SABATÉ / J. VILLARROYA I
FONT. La repressió a la reraguarda de Ca¬
talunya (1936-1939), Vol. I.

76. ANTONI M. BADIA I MARGARIT. Llavor de
futur. Vuit anys de Rectorat de la Univer¬
sitat de Barcelona. 1989. 464 pp.

77. Actes del VlIIè. Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes / 1. Tolosa de
Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988. 1989.
464 pp.

78. Miscel·lània Joan Fuster, Vol. I. 1989. 420 pp.

79. JOSEP M. MUNDET I GIFRE. La primera
guerra carlina a Catalunya. 1990. 492 pp.

80. Els privilegis de la vila d’Igualada (edició
a cura de Joan Cruz i Rodríguez), 1990. 344 pp.

81. Actes del VlIIè. Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes/II. Tolosa de
Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988. 1989.
364 pp.

82. Miscel·lània Joan Fuster, Vol. II. 1990.

83. JOSEP TORRAS I BAGES. Obres completes.
Vol. VÏI. 1990.

84. J. M. SOLÉ I SABATÉ / J. VILLARROYA I
FONT. La repressió a la reraguarda de Ca¬
talunya (1936-1939), Vol. II. 570 pp. 1990.

85. JAUME CODINA. Els santboians de 1490.
480 pp. 1990.